Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Art cristià, Basílica, Calixt I, Catacumba, Columbari, Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada, Cristià, Dret romà, Edicte de Tessalònica, Etruscs, Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent), Història de l'art, Inhumació, Itàlia, Loculi, Longobards, Marcel·lí i Pere de Roma, Modest Mússorgski, Ostrogots, Ottorino Respighi, Papa, Parusia, Quadres d'una exposició, Roma, Santa Cena, Sarcòfag, Tuf, Vàndals, Via Àpia, Via Casilina, Via Labicana, Via Ostiense, Via Salària, Via Valèria, 1632, 380.
Art cristià
Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.
Nou!!: Catacumbes romanes і Art cristià · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Catacumbes romanes і Basílica · Veure més »
Calixt I
Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.
Nou!!: Catacumbes romanes і Calixt I · Veure més »
Catacumba
La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.
Nou!!: Catacumbes romanes і Catacumba · Veure més »
Columbari
Un columbari (del llatí columbarium) és un edifici funerari romà, associat al ritu d'incineració.
Nou!!: Catacumbes romanes і Columbari · Veure més »
Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada
La Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada és una comissió oficial del Vaticà fundada el 1852 amb el propòsit de promoure i dirigir excavacions arqueològiques a les Catacumbes de Roma i en d'altres llocs patrimonials vinculats al Cristianisme, així com salvaguardar els objectes trobats durant aquestes excavacions.
Nou!!: Catacumbes romanes і Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Catacumbes romanes і Cristià · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Catacumbes romanes і Dret romà · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Catacumbes romanes і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Catacumbes romanes і Etruscs · Veure més »
Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)
Flàvia Domicil·la, o Flàvia Domitil·la (Roma, s. I - Illa de Ponça o Pandatària, Laci, després de 95), en llatí Flavia Domitilla, fou l'esposa del cònsol Flavi Climent.
Nou!!: Catacumbes romanes і Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent) · Veure més »
Història de l'art
La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.
Nou!!: Catacumbes romanes і Història de l'art · Veure més »
Inhumació
La inhumació és l'acte de dipositar un cadàver o restes cadavèriques sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).
Nou!!: Catacumbes romanes і Inhumació · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Catacumbes romanes і Itàlia · Veure més »
Loculi
Loculi (en sard, Lòcula) és un municipi italià, dins de la província de Nuoro.
Nou!!: Catacumbes romanes і Loculi · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Catacumbes romanes і Longobards · Veure més »
Marcel·lí i Pere de Roma
Marcel·lí i Pere de Roma (Roma, s. III - 304) van ser un prevere i un exorcista de la diòcesi de Roma, morts com a màrtirs durant la persecució de Dioclecià.
Nou!!: Catacumbes romanes і Marcel·lí i Pere de Roma · Veure més »
Modest Mússorgski
, nom complet amb patronímic Modest Petróvitx Mússorgski, Моде́ст Петро́вич Му́соргский), va ser un compositor rus, un del grup conegut com "Els Cinc". Va ser un innovador de la música russa en el període romàntic. Es va esforçar per aconseguir una identitat musical únicament russa, sovint desafiant deliberadament les convencions establertes de la música occidental. Moltes de les seves obres es van inspirar en la història i el folklore rus i altres temes nacionals. Aquestes obres inclouen l'òpera Borís Godunov, el poema simfònic Una nit a la Muntanya Pelada i la suite per a piano Quadres d'una exposició. Durant molts anys, les obres de Mússorgski van ser conegudes principalment en versions revisades o completades per altres compositors. Moltes de les seves composicions més importants han assolit el seu propi reconeixement en les seves formes originals de manera pòstuma, i ara també estan disponibles algunes de les partitures originals.
Nou!!: Catacumbes romanes і Modest Mússorgski · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Catacumbes romanes і Ostrogots · Veure més »
Ottorino Respighi
Ottorino Respighi (Bolonya, 9 de juliol de 1879 - Roma, 18 d'abril de 1936) fou un compositor, musicòleg i violinista italià.
Nou!!: Catacumbes romanes і Ottorino Respighi · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Catacumbes romanes і Papa · Veure més »
Parusia
La parusia, per la majoria dels cristians, és l'esdeveniment, esperat al final de la història, de la segona vinguda de Crist a la terra.
Nou!!: Catacumbes romanes і Parusia · Veure més »
Quadres d'una exposició
Quadres d'una exposició és una famosa suite de deu peces musicals, composta per Modest Mússorgski el 1874.
Nou!!: Catacumbes romanes і Quadres d'una exposició · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Catacumbes romanes і Roma · Veure més »
Santa Cena
La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.
Nou!!: Catacumbes romanes і Santa Cena · Veure més »
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Nou!!: Catacumbes romanes і Sarcòfag · Veure més »
Tuf
El tuf és un tipus de roca volcànica lleugera, de consistència porosa, formada per l'acumulació de cendres o altres elements volcànics molt petits expel·lits pels respiradors durant una erupció volcànica.
Nou!!: Catacumbes romanes і Tuf · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Catacumbes romanes і Vàndals · Veure més »
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Nou!!: Catacumbes romanes і Via Àpia · Veure més »
Via Casilina
s en Grotta (Grotte) Celoni a Via Casilina. Via Casilina és una antiga calçada romana en el Laci que unia Roma amb Casilinum, l'actual Càpua.
Nou!!: Catacumbes romanes і Via Casilina · Veure més »
Via Labicana
Via Labicana (en llatí via Labicana, en grec antic ἡ Λαβικανὴ ὁδός) va ser una via romana que sortia de la porta Esquilina a Roma i portava fins a la ciutat de Labicum a uns 25 km de Roma, on després seguia en la mateixa direcció cap a les muntanyes Albanes i s'unia amb la Via Llatina a l'estació de Ad Pictas.
Nou!!: Catacumbes romanes і Via Labicana · Veure més »
Via Ostiense
Via Ostiense (en llatí Via Ostiensis) va ser una via romana que portava de Roma a Òstia seguint el riu Tíber per la riba esquerra, i tallant, quan convenia, els seus meandres més pronunciats.
Nou!!: Catacumbes romanes і Via Ostiense · Veure més »
Via Salària
La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.
Nou!!: Catacumbes romanes і Via Salària · Veure més »
Via Valèria
Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus.
Nou!!: Catacumbes romanes і Via Valèria · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Catacumbes romanes і 1632 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Catacumbes romanes і 380 · Veure més »
