Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Academ, Afareu, Arcàdia, Argonautes, Àmic, Àtica, Batalla del Llac Regil, Bèbrices (Pont), Cigne, Clitemnestra, Diccionari Grec-Català, Doris (grup humà), Etra (filla de Piteu), Febe (filla de Leucip), Foc de Sant Elm, Gramàtic, Grec antic, Hades, Helena de Troia, Hilaïra, Idas, Iolcos, Jàson, Joan Alberich i Mariné, Juturna, Lacònia, Leda, Leucípides (filles de Leucip), Leucip (fill de Perieres), Linceu (mitologia), Llatí, Menesteu (fill de Pèteu), Michelangelo Buonarroti, Nimfa, Olimp, Pòl·lux (estrella), Pòl·lux (satèl·lit), Peleu, Persèfone, Pirítous, Roma, Senglar de Calidó, Substantiu, Taíget, Teseu, Tindàreu, Vesta (mitologia), Zeus.
Academ
Helena raptada per Teseu Academ (en grec: Ἀκάδημος) va ser un heroi grec mitològic de la ciutat d'Atenes, que va revelar a Càstor i Pòl·lux quan van envair l'Àtica per alliberar la seva germana petita Helena segrestada per Teseu, el lloc on aquest la tenia amagada, evitant així que els Dioscurs continuessin devastant el país.
Nou!!: Dioscurs і Academ · Veure més »
Afareu
Segons la mitologia grega, Afareu (en grec antic Ἀφαρεύς) va ser un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone.
Nou!!: Dioscurs і Afareu · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Dioscurs і Arcàdia · Veure més »
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Nou!!: Dioscurs і Argonautes · Veure més »
Àmic
Àmic encadenat pels argonautes Àmic (en grec antic Ἄμυκος "el que dessagna"), va ser, segons la mitologia grega, un gegant fill de Posidó.
Nou!!: Dioscurs і Àmic · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Dioscurs і Àtica · Veure més »
Batalla del Llac Regil
La batalla del llac Regil (en Lacus Regillus) va ser una llegendària victòria de Roma, al final del Regne de Roma, guanyada, segons diferents versions, als etruscs o la Lliga Llatina.
Nou!!: Dioscurs і Batalla del Llac Regil · Veure més »
Bèbrices (Pont)
Els bèbrices o bebrics (en llatí Bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren una nació del Pont.
Nou!!: Dioscurs і Bèbrices (Pont) · Veure més »
Cigne
Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae).
Nou!!: Dioscurs і Cigne · Veure més »
Clitemnestra
Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.
Nou!!: Dioscurs і Clitemnestra · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Dioscurs і Diccionari Grec-Català · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Dioscurs і Doris (grup humà) · Veure més »
Etra (filla de Piteu)
Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.
Nou!!: Dioscurs і Etra (filla de Piteu) · Veure més »
Febe (filla de Leucip)
Segons la mitologia grega, Febe (en grec antic Φοιβη) va ser una filla de Leucip i de Filòdice Era una de les Leucípides.
Nou!!: Dioscurs і Febe (filla de Leucip) · Veure més »
Foc de Sant Elm
Gravat on es pot veure el '''foc de Sant Elm''' als extrems dels pals d'un vaixell El foc de Sant Elm és una descàrrega elèctrica lluminosa que té lloc a l'atmosfera, és d'intensitat feble o moderada i emana d'objectes situats elevats a la superfície (parallamps, pals de vaixells, antenes) o directament enlairats (ales d'avions).
Nou!!: Dioscurs і Foc de Sant Elm · Veure més »
Gramàtic
Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.
Nou!!: Dioscurs і Gramàtic · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Dioscurs і Grec antic · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Dioscurs і Hades · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Dioscurs і Helena de Troia · Veure més »
Hilaïra
Segons la mitologia grega, Hilaïra (en grec antic Ἱλάειρα) va ser filla de Leucip i de Filòdice, una de les Leucípides.
Nou!!: Dioscurs і Hilaïra · Veure més »
Idas
Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.
Nou!!: Dioscurs і Idas · Veure més »
Iolcos
Iolcos (Iolcus) era una antiga ciutat de Magnèsia (Tessàlia) situada a la punta inicial del golf de Pàgases, al peu del Mont Pèlion.
Nou!!: Dioscurs і Iolcos · Veure més »
Jàson
Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.
Nou!!: Dioscurs і Jàson · Veure més »
Joan Alberich i Mariné
és un hel·lenista català.
Nou!!: Dioscurs і Joan Alberich i Mariné · Veure més »
Juturna
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.
Nou!!: Dioscurs і Juturna · Veure més »
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Nou!!: Dioscurs і Lacònia · Veure més »
Leda
s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.
Nou!!: Dioscurs і Leda · Veure més »
Leucípides (filles de Leucip)
''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Les Leucípides, en la mitologia grega, són les filles de Leucip, el germà d'Afareu i de Tindàreu.
Nou!!: Dioscurs і Leucípides (filles de Leucip) · Veure més »
Leucip (fill de Perieres)
''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Segons la mitologia grega, Leucip (en grec antic Λεύκιππος, Leukippos), fou un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone, una de les filles de Perseu.
Nou!!: Dioscurs і Leucip (fill de Perieres) · Veure més »
Linceu (mitologia)
Linceu (Lynceus) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.
Nou!!: Dioscurs і Linceu (mitologia) · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Dioscurs і Llatí · Veure més »
Menesteu (fill de Pèteu)
Menesteu (en grec antic Μενεσθεύς) i d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Pèteu i net del rei Erecteu.
Nou!!: Dioscurs і Menesteu (fill de Pèteu) · Veure més »
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Nou!!: Dioscurs і Michelangelo Buonarroti · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Dioscurs і Nimfa · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Dioscurs і Olimp · Veure més »
Pòl·lux (estrella)
Pòl·lux (Beta dels Bessons / β Geminorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Bessons i un dels més brillants del cel.
Nou!!: Dioscurs і Pòl·lux (estrella) · Veure més »
Pòl·lux (satèl·lit)
Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).
Nou!!: Dioscurs і Pòl·lux (satèl·lit) · Veure més »
Peleu
'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.
Nou!!: Dioscurs і Peleu · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Dioscurs і Persèfone · Veure més »
Pirítous
Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.
Nou!!: Dioscurs і Pirítous · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dioscurs і Roma · Veure més »
Senglar de Calidó
romà (Museu Ashmolean, Oxford, Anglaterra). El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.
Nou!!: Dioscurs і Senglar de Calidó · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Dioscurs і Substantiu · Veure més »
Taíget
El mont Taíget (Ταΰγετος), a l'edat mitjana i fins al anomenat també Pentedàktylos (Πενταδάκτυλος, Pendedàktilos 'cinc dits'), és una cadena muntanyosa de Grècia situada prop d'Esparta (Peloponès), que s'estenen de les muntanyes d'Arcàdia cap al sud, fins al cap Tènar.
Nou!!: Dioscurs і Taíget · Veure més »
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Nou!!: Dioscurs і Teseu · Veure més »
Tindàreu
Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.
Nou!!: Dioscurs і Tindàreu · Veure més »
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Nou!!: Dioscurs і Vesta (mitologia) · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Dioscurs і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Castor (mitologia), Càstor (fill de Tindàreu), Càstor (mitologia), Càstor i Pòl·lux, Diòscurs, Pol·lux, Pòl·lux.
