Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Albi, Alfarràs, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Magnànim, Algerri, Alt Empordà, Arnau de Preixens, Arnau Mir de Tost, Àlvar I d'Urgell, Balaguer, Berenguer de Vilademuls, Castell de Castelló de Farfanya, Castell Vell de Rosanes, Castelló d'Empúries, Compromís de Casp, Comtat d'Urgell, Constança de Montcada, Ermengol IX d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Ermengol X d'Urgell, Felipe de Silva, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Guerau II de Cabrera, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Jaume el Conqueridor, Jaume Ferrer I, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Joan I de Foix, La Tossa (Castelló de Farfanya), Llista de topònims de Castelló de Farfanya, Margarida de Montferrat, Mas de Torredà, Municipi, Museu Episcopal de Vic, Noguera, Pau i Treva de Déu, Pere el Gran, Pere II d'Urgell, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Ponç III de Cabrera, Primera Guerra Carlina, Ramon Folc IV de Cardona, Regne de Navarra, Revolta del comte d'Urgell, Sant Miquel de Castelló de Farfanya, ..., Santa Maria de Castelló de Farfanya, Sàpiens, Teresa d'Entença, Vila, 1413, 17 de novembre. Ampliar l'índex (6 més) »
Albi
* L'Albi, municipi català de la comarca de les Garrigues.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Albi · Veure més »
Alfarràs
Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Alfarràs · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Alfons el Magnànim · Veure més »
Algerri
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772 Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Algerri · Veure més »
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Alt Empordà · Veure més »
Arnau de Preixens
Arnau de Preixens (? — Bellpuig de les Avellanes, ~1195) fou bisbe d'Urgell entre el 1166 i 1195.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Arnau de Preixens · Veure més »
Arnau Mir de Tost
Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Arnau Mir de Tost · Veure més »
Àlvar I d'Urgell
Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Àlvar I d'Urgell · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Balaguer · Veure més »
Berenguer de Vilademuls
Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Berenguer de Vilademuls · Veure més »
Castell de Castelló de Farfanya
El castell és situat a la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera), sobre un turó que domina la població i que comparteix amb l'església de Santa Maria.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Castell de Castelló de Farfanya · Veure més »
Castell Vell de Rosanes
El Castell Vell de Rosanes (actualment també conegut com a castell de Sant Jaume) és un castell localitzat a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Castell Vell de Rosanes · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Castelló d'Empúries · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Comtat d'Urgell · Veure més »
Constança de Montcada
Constança de Montcada de Marsan (1245 - 26 d'abril de 1310) fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Constança de Montcada · Veure més »
Ermengol IX d'Urgell
Ermengol IX d'Urgell i IV de Cabrera, per conjunció: Ermengol de Cabrera i Urgell (? — Balaguer, 1243) fou comte d'Urgell (1243) i vescomte d'Àger (1243, conegut com a Ermengol I d'Àger).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Ermengol IX d'Urgell · Veure més »
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Felipe de Silva
Felipe de Silva (Portugal, 1587 – Saragossa, 1645) va ser virrei de Catalunya filipista durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Felipe de Silva · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Ferran el Catòlic · Veure més »
Guerau II de Cabrera
Escut d'armes dels vescomtes d'Àger Guerau II de Cabrera (v.1066-1132), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Guerau II de Cabrera · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Guerra dels Segadors · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Ferrer I
Jaume Ferrer I (Lleida, finals s. XIV - s. XV), va ser un pintor lleidatà de l'etapa del gòtic internacional.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Jaume Ferrer I · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Joan I de Foix · Veure més »
La Tossa (Castelló de Farfanya)
La Tossa és una muntanya de 421 metres que es troba al municipi de Castelló de Farfanya, a la comarca catalana de la Noguera.
Nou!!: Castelló de Farfanya і La Tossa (Castelló de Farfanya) · Veure més »
Llista de topònims de Castelló de Farfanya
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Castelló de Farfanya, a la Noguera.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Llista de topònims de Castelló de Farfanya · Veure més »
Margarida de Montferrat
Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Margarida de Montferrat · Veure més »
Mas de Torredà
Façana posterior del Mas de Torredà. S'hi poden veure els tres arcs de mig punt. Mas de Torredà és una masia de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Mas de Torredà · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Municipi · Veure més »
Museu Episcopal de Vic
Pintura procedent de Sant Joan de les Abadesses Clau de volta amb Sant Jordi matant el drac El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona (Barcelona), és declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Museu Episcopal de Vic · Veure més »
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Noguera · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Pere el Gran · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Pere II d'Urgell · Veure més »
Philippe de La Mothe-Houdancourt
Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »
Ponç III de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Ponç III de Cabrera · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Ramon Folc IV de Cardona
Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241) fou vescomte de Cardona (1227-1241).
Nou!!: Castelló de Farfanya і Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Regne de Navarra · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Sant Miquel de Castelló de Farfanya
Sant Miquel de Castelló de Farfanya és l'església parroquial de la vila de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Sant Miquel de Castelló de Farfanya · Veure més »
Santa Maria de Castelló de Farfanya
Santa Maria de Castelló de Farfanya és l'església del Castell de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Santa Maria de Castelló de Farfanya · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Sàpiens · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Teresa d'Entença · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Castelló de Farfanya і Vila · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Castelló de Farfanya і 1413 · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castelló de Farfanya і 17 de novembre · Veure més »
