69 les relacions: Arc apuntat, Arquitectura gòtica, Aude, Bernat Tallaferro, Carcassona, Castell d'Aguilar, Castell de Montsegur, Castell de Perapertusa, Castell de Puillorenç, Castell de Tèrme, Catarisme, Celtes, Chabèrt de Barbairan, Comtat de Besalú, Comtat de Carcassona, Comtat de Rasès, Corberes, Corona d'Aragó, Croada Albigesa, Cucunyà, Espitllera, Faïdit, Fenolleda, França, Francès, Heretgia, Inquisició, Jaume el Conqueridor, Llengües britòniques, Llengües goidèliques, Llenguadoc, Llista de comtes de Barcelona, Lluís IX de França, Mar Mediterrània, Maurí, Nunó Sanç, Occità, Oliver de Tèrme, Perapertusès, Pere el Catòlic, Pirineus, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Rasès, Revolució Francesa, Tractat de Corbeil, Tractat dels Pirineus, Vescomtat de Fenollet, Vescomtat de Narbona, 1020, ..., 1111, 1137, 1162, 1172, 1209, 1230, 1233, 1241, 1255, 1258, 1259, 1473, 1659, 1907, 1943, 1951, 1998, 2002, 980. Ampliar l'índex (19 més) »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Castell de Querbús і Arc apuntat · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Castell de Querbús і Arquitectura gòtica · Veure més »
Aude
L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.
Nou!!: Castell de Querbús і Aude · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Castell de Querbús і Bernat Tallaferro · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Castell de Querbús і Carcassona · Veure més »
Castell d'Aguilar
El Castell d'Aguilar és un castell càtar sobre un turó que domina la plana de Tuchan, al departament de l'Aude, regió Llenguadoc-Rosselló a les Corberes.
Nou!!: Castell de Querbús і Castell d'Aguilar · Veure més »
Castell de Montsegur
El castell de Montsegur se situa a la població homònima al País de Foix, departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona, a Occitània, en un penyal (el puèg en occità o puig, en català), de 1.207 metres d'altitud.
Nou!!: Castell de Querbús і Castell de Montsegur · Veure més »
Castell de Perapertusa
El castell de Perapertusa (en château de Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del.
Nou!!: Castell de Querbús і Castell de Perapertusa · Veure més »
Castell de Puillorenç
El Castell de Puillorenç o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades.
Nou!!: Castell de Querbús і Castell de Puillorenç · Veure més »
Castell de Tèrme
Vestigis del castell de Tèrme. El castell de Tèrme és un castell dels anomenats càtars situat a la comuna francesa de Tèrme, pertanyent al departament de l'Aude, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà.
Nou!!: Castell de Querbús і Castell de Tèrme · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Castell de Querbús і Catarisme · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Castell de Querbús і Celtes · Veure més »
Chabèrt de Barbairan
Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.
Nou!!: Castell de Querbús і Chabèrt de Barbairan · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Castell de Querbús і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Castell de Querbús і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Castell de Querbús і Comtat de Rasès · Veure més »
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Nou!!: Castell de Querbús і Corberes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Castell de Querbús і Corona d'Aragó · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Castell de Querbús і Croada Albigesa · Veure més »
Cucunyà
Cucunyà (en occità Cucunhan; en francès Cucugnan) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Aude.
Nou!!: Castell de Querbús і Cucunyà · Veure més »
Espitllera
Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.
Nou!!: Castell de Querbús і Espitllera · Veure més »
Faïdit
Els faïdits eren els cavallers i senyors del Llenguadoc que es trobaren desposseïts dels seus feus i terres durant la croada albigesa.
Nou!!: Castell de Querbús і Faïdit · Veure més »
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Castell de Querbús і Fenolleda · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Castell de Querbús і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Castell de Querbús і Francès · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Castell de Querbús і Heretgia · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Castell de Querbús і Inquisició · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Castell de Querbús і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Llengües britòniques
Les llengües britòniques formen una de les dues subdivisions de la famíla lingüística insular cèltica - l'altra és la branca goidèlica.
Nou!!: Castell de Querbús і Llengües britòniques · Veure més »
Llengües goidèliques
Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.
Nou!!: Castell de Querbús і Llengües goidèliques · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Castell de Querbús і Llenguadoc · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Castell de Querbús і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Castell de Querbús і Lluís IX de França · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Castell de Querbús і Mar Mediterrània · Veure més »
Maurí
Maurí (en francès i oficialment Maury, en occità és Maurin) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Castell de Querbús і Maurí · Veure més »
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Nou!!: Castell de Querbús і Nunó Sanç · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Castell de Querbús і Occità · Veure més »
Oliver de Tèrme
Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.
Nou!!: Castell de Querbús і Oliver de Tèrme · Veure més »
Perapertusès
El castell de Perapertusa i el seu entorn Perapertusès, en occità Pèirapertusés, en francès Peyrepertusois (no utilitzat), és una comarca del Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda de la que la separen les muntanyes de les Corberes, al departament de l'Aude.
Nou!!: Castell de Querbús і Perapertusès · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Castell de Querbús і Pere el Catòlic · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Castell de Querbús і Pirineus · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Castell de Querbús і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Castell de Querbús і Ramon Berenguer III · Veure més »
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Nou!!: Castell de Querbús і Rasès · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Castell de Querbús і Revolució Francesa · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Castell de Querbús і Tractat de Corbeil · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Castell de Querbús і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Vescomtat de Fenollet
Escut d'armes Bernat Tallaferro de Besalú amb el seu fill Guillem l'any 1030. El vescomtat de Fenollet fou una jurisdicció feudal a la Fenolleda amb centre al castell de Fenollet.
Nou!!: Castell de Querbús і Vescomtat de Fenollet · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: Castell de Querbús і Vescomtat de Narbona · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Querbús і 1020 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Querbús і 1111 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Querbús і 1137 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Castell de Querbús і 1162 · Veure més »
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Castell de Querbús і 1172 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Querbús і 1209 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Castell de Querbús і 1230 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Castell de Querbús і 1233 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Castell de Querbús і 1241 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Querbús і 1255 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Querbús і 1258 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Castell de Querbús і 1259 · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Querbús і 1473 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Querbús і 1659 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Querbús і 1907 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Querbús і 1943 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Castell de Querbús і 1951 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Castell de Querbús і 1998 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Castell de Querbús і 2002 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Castell de Querbús і 980 · Veure més »