Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Abertis, Absis, Antoni Isern i Arnau, Argentona, Berenguer Ramon I, Burriac, Cabrera de Mar, Capella (arquitectura), Castell, Ermessenda de Carcassona, Generalitat de Catalunya, L'Aixernador, Museu de Mataró, Pere Joan Ferrer i des Torrent, Repte dels 100 cims, Segle XIV, Torre de sentinella, Torre mestra, 1017, 1313, 1836, 1993, 1994.
Abertis
Abertis Infraestructuras, SA, és una corporació catalana dedicada a les infraestructures de comunicació i transport.
Nou!!: Castell de Burriac і Abertis · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Castell de Burriac і Absis · Veure més »
Antoni Isern i Arnau
Antoni Isern i Arnau (Alcover, l'Alt Camp, 1883 - Castell de Burriac, Cabrera de Mar, el Maresme, 1907) va ser un pagès i poeta català.
Nou!!: Castell de Burriac і Antoni Isern i Arnau · Veure més »
Argentona
Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Castell de Burriac і Argentona · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Castell de Burriac і Berenguer Ramon I · Veure més »
Burriac
El Burriac és un turó que s'alça entre les poblacions de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar, d'uns 392 metres d'altitud.
Nou!!: Castell de Burriac і Burriac · Veure més »
Cabrera de Mar
Cabrera de Mar és un municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Castell de Burriac і Cabrera de Mar · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Castell de Burriac і Capella (arquitectura) · Veure més »
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Nou!!: Castell de Burriac і Castell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Castell de Burriac і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Castell de Burriac і Generalitat de Catalunya · Veure més »
L'Aixernador
L’Aixernador fou una editorial i una entitat cultural d'Argentona (Maresme) sorgida des de la societat civil i que mantingué una intensa vida artística, cultural i editora entre 1975 i 1995.
Nou!!: Castell de Burriac і L'Aixernador · Veure més »
Museu de Mataró
El Museu de Mataró és una institució museística de Mataró, al Maresme, amb seu central a Can Serra, edifici d'estil renaixentista bastit el 1565.
Nou!!: Castell de Burriac і Museu de Mataró · Veure més »
Pere Joan Ferrer i des Torrent
Pere Joan Ferrer i des Torrent (1431 –1504) fou un noble, militar i escriptor català.
Nou!!: Castell de Burriac і Pere Joan Ferrer i des Torrent · Veure més »
Repte dels 100 cims
El repte dels «100 Cims» és un projecte de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l'1 de juliol de 2006 i que pretén fer conèixer el Principat de Catalunya, la Catalunya del Nord i Andorra per mitjà de l'excursionisme.
Nou!!: Castell de Burriac і Repte dels 100 cims · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Castell de Burriac і Segle XIV · Veure més »
Torre de sentinella
Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.
Nou!!: Castell de Burriac і Torre de sentinella · Veure més »
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Nou!!: Castell de Burriac і Torre mestra · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Burriac і 1017 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Burriac і 1313 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Burriac і 1836 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Castell de Burriac і 1993 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Castell de Burriac і 1994 · Veure més »
