Accés més ràpid que el navegador!
133 les relacions: Agustí d'Hipona, Alcover, Alfons el Cast, Alforja, Alou, Antoni Pons Anguera, Arbocer, Arquebisbat de Tarragona, Article salat, Aspàreg de la Barca, Associació d'Estudis Reusencs, Austriacistes, Àrab, Baix Camp, Banco Urquijo, Barita, Borges, Botarell, Bou, Cambrils, Camp de Tarragona, Castell, Catedral de Tarragona, Colldejou, Comtat de Prades, Corona d'Aragó, Costa Daurada, Desamortitzacions espanyoles, Diari personal, Diputació de Tarragona, Diputació del General de Catalunya, Duesaigües, Edat del bronze, Edat del ferro, Eduard Toda i Güell, Ferran VII d'Espanya, Font mystica y sagrada del paradis de la iglesia, Francesc Baucells, Frares Menors Observants, Frares Menors Recol·lectes, Gaspar Cervantes de Gaeta, Generalitat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerres Carlines, Ibers, Joan de Sant Boi, Joan el Sense Fe, Joan Prim i Prats, Joan Serra i Vilaró, ..., Josep Puig i Cadafalch, L'Albiol, L'Arbocet, L'Argentera, La Selva del Camp, La Torre de Fontaubella, Macià Vila i Mateu, Mansió, Marià Badia, Menestral, Miquelet, Monestir, Mont-roig del Camp, Montbrió del Camp, Museu d'Història de Catalunya, Natàlia Garriga i Ibáñez, Neolític, Orde de canonges regulars, Paleolític mitjà, Pantà de Riudecanyes, Perú, Pere d'Albalat, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Pinus nigra, Pradell de la Teixeta, Priorat, Ramon Amigó Anglès, Reus, Riudecanyes, Riudoms, Roure, Sàpiens, Serra de l'Argentera, Siurana, Siurana (Priorat), Sureda (bosc), Tarragona, Tau (lletra grega), Tecla d'Iconi, Triàsic, Usdefruit, Vegueria, Vilanova d'Escornalbou, Vinyols i els Arcs, Visigots, Wilaya, 1153, 1162, 1178, 1195, 1197, 1198, 1219, 1240, 1387, 1391, 1393, 1461, 1462, 1574, 1580, 1646, 1647, 1648, 1651, 1654, 1686, 1687, 1811, 1818, 1822, 1823, 1835, 1843, 1910, 1920, 1924, 1926, 1941, 1979, 2023, 25 de juliol, 29 de juliol. Ampliar l'índex (83 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alcover
Alcover és una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Alcover · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Alfons el Cast · Veure més »
Alforja
Alforja (de l'àrab Alfurg o al-furga "obertura" o "separació", a causa de la seva situació en el coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Alforja · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Alou · Veure més »
Antoni Pons Anguera
Antoni Pons Anguera (Reus, 1810 - últim terç del segle XIX) va ser un fadrí cabaler d'una família de menestrals catalans que va deixar escrit un dietari sobre els successos a Reus i a altres llocs del Camp durant la primera meitat del.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Antoni Pons Anguera · Veure més »
Arbocer
L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Arbocer · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Article salat · Veure més »
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Aspàreg de la Barca · Veure més »
Associació d'Estudis Reusencs
L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions de la Rosa de Reus".
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Associació d'Estudis Reusencs · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Austriacistes · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Àrab · Veure més »
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Baix Camp · Veure més »
Banco Urquijo
El Banco Urquijo, denominat actualment Sabadell Urquijo Banca Privada, és un banc del Grup Banc Sabadell amb seu a Madrid.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Banco Urquijo · Veure més »
Barita
La barita o baritina és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la barita juntament amb altres minerals com la celestina o l'anglesita.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Barita · Veure més »
Borges
* Toponímia.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Borges · Veure més »
Botarell
Botarell és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Botarell · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Bou · Veure més »
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Cambrils · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Camp de Tarragona · Veure més »
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Castell · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Catedral de Tarragona · Veure més »
Colldejou
Colldejou és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba al límit del Baix Camp amb el Priorat, i al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou (914 m).
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Colldejou · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Comtat de Prades · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Corona d'Aragó · Veure més »
Costa Daurada
Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Costa Daurada · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Diari personal
Facsímil d'una pàgina del manuscrit primigeni d'''El quadern gris'' a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Diari personal · Veure més »
Diputació de Tarragona
La Diputació de Tarragona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i dotada decompetències administratives per al govern i administració de la província de Tarragona.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Diputació de Tarragona · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Duesaigües
Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Duesaigües · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Edat del bronze · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Edat del ferro · Veure més »
Eduard Toda i Güell
Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Eduard Toda i Güell · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Font mystica y sagrada del paradis de la iglesia
Font mystica y sagrada del paradis de la iglesia, és un cèlebre llibre religiós del escrit pel Pare franciscà Francesc Baucells.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Font mystica y sagrada del paradis de la iglesia · Veure més »
Francesc Baucells
Francesc Baucells, o també Francesch Baucells (Barcelona, 1675 - Santpedor, Bages, ca.~1715) fou un escriptor franciscà català.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Francesc Baucells · Veure més »
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Frares Menors Observants · Veure més »
Frares Menors Recol·lectes
L'Orde de Frares Menors Recol·lectes (en llatí Ordo Fratrum Minorum Recollectorum) és un orde religiós, reforma observant de l'orde franciscà, originat cap a 1580 al si de l'Orde de Frares Menors Observants a França.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Frares Menors Recol·lectes · Veure més »
Gaspar Cervantes de Gaeta
Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Gaspar Cervantes de Gaeta · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Guerra del Francès · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Guerres Carlines · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Ibers · Veure més »
Joan de Sant Boi
Joan de Sant Boi (segle XII - 9 d'agost de 1206) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Joan de Sant Boi · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Joan Prim i Prats · Veure més »
Joan Serra i Vilaró
Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) fou un eclesiàstic, historiador i arqueòleg català.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Joan Serra i Vilaró · Veure més »
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »
L'Albiol
L'Albiol (del llatí alveolus, diminutiu dalveus, 'conca') és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і L'Albiol · Veure més »
L'Arbocet
L'Arbocet és un nucli poblat que pertany al municipi de Vilanova d'Escornalbou i que fou municipi fins al 1846, quan va ser incorporat a Vilanova.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і L'Arbocet · Veure més »
L'Argentera
L'Argentera és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і L'Argentera · Veure més »
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і La Selva del Camp · Veure més »
La Torre de Fontaubella
La Torre de Fontaubella és un municipi de la comarca del Priorat.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і La Torre de Fontaubella · Veure més »
Macià Vila i Mateu
Macià Vila i Mateu (Igualada, 1811 - Reus, 1866) fou un empresari català, conegut popularment com "El Sisos".
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Macià Vila i Mateu · Veure més »
Mansió
Mansió Pittock a Portland, Estats Units Una mansió és una casa sumptuosa i de grans proporcions.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Mansió · Veure més »
Marià Badia
Marià Badia (Reus, 1686 - Cocharcas, Perú, 1766 va ser un franciscà observant i missioner català. El seu pare era ferrer a Reus i li va ensenyar l'ofici. Va entrar a l'orde dels franciscans amb 26 anys, i des del 1719 el trobem a Escornalbou, monestir des d'on es movia predicant missions per tot Catalunya. El 1734 va arribar al seminari del castell d'Escornalbou Joaquim Dutarí, un missioner vingut del Perú que buscava religiosos per anar a Amèrica. El 1735, juntament amb un altre frare, Pere Pont, i un llec, va marxar cap a Cadis des d'on van arribar a Pisco. Destinats a Tarma, i passant per l'escola i convent de santa Rosa de Ocopa, van desplaçar-se cap al Cerro de la Sal, una regió inhòspita. L'arxiver reusenc Saldoni Vilà diu que va estar predicant durant anys entre els peruans, i que en les seves expedicions van matar alguns dels seus companys. Va predicar a les ciutats més importants del Perú i als petits poblats indígenes, "peregrinando cientos de leguas", diu Vilà. Va enviar algunes cartes als seus companys de sant Miquel d'Escornalbou, on parla d'un gran terratrèmol a Lima l'any 1746, i explica que hi van morir 100.000 persones. Però és més conegut per una altra carta, que es va imprimir, i que es titula Descripcion breve del reyno del Perú, impresa el 1755 a Tarragona per Magí Canals. El bibliòfil i erudit reusenc Pau Font de Rubinat descriu aquesta obra i diu que no és fàcil de trobar. Marià Badia la va escriure quan ja portava 18 anys al Perú. Fa una descripció del país, que divideix en valls, serres i muntanya. A les valls, diu, hi ha les ciutats de Lima i Trujillo i moltes altres. Que es viatja amb lliteres i els pobles estan molt separats, i que entre ells hi ha molts arenals, tan secs que fins les garses es moren de sed. Les serres estan limitades per cadenes de muntanyes altíssimes i que són abundants en minerals d'or i plata i altres metalls. Diu que va recórrer dues centes llegües per les serres i que abunden en fruita, blat, moresc i llegums. Hi ha bestiar de tota classe i està molt poblada, però l'abundància fa que la gent sigui dropa i viciosa. Parla de la indústria de llana i cotó i dels teixits que produeixen. La muntanya la descriu sobretot indicant la riquesa de les seves mines i parlant de la ciutat de Potosí. Aquesta carta la va escriure per al seu germà Miquel Badia, monjo al Monestir de Poblet, i li parla també de la mort del pare Pere Pont, que va sortir amb ell d'Escornalbou, i dels martiris soferts pels missioners l'any 1737 i 1742, companys seus de santa Rosa de Ocopa. Va morir al convent de la Vírgen de Cochacras, on, malalt, havia anat a reposar.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Marià Badia · Veure més »
Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Menestral · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Miquelet · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Monestir · Veure més »
Mont-roig del Camp
Mont-roig del Camp és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Mont-roig del Camp · Veure més »
Montbrió del Camp
Montbrió del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Montbrió del Camp · Veure més »
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »
Natàlia Garriga i Ibáñez
Natàlia Garriga i Ibáñez (Barcelona, 11 de maig 1969) és una política catalana, consellera de Cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Natàlia Garriga i Ibáñez · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Neolític · Veure més »
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Orde de canonges regulars · Veure més »
Paleolític mitjà
El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Paleolític mitjà · Veure més »
Pantà de Riudecanyes
El pantà de Riudecanyes és un embassament que pertany a la riera de Riudecanyes, creat per una presa situada al municipi de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Pantà de Riudecanyes · Veure més »
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Perú · Veure més »
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Pere d'Albalat · Veure més »
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Pinus nigra
Pinus nigra és una espècie de conífera de la família Pinaceae, pròpia del sud d'Europa i nord d'Àfrica.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Pinus nigra · Veure més »
Pradell de la Teixeta
Pradell de la Teixeta és un municipi de la comarca del Priorat situat a l'extrem oriental de la meitat meridional de la comarca, i limita bon tros amb el Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Pradell de la Teixeta · Veure més »
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Priorat · Veure més »
Ramon Amigó Anglès
Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 16 de gener de 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011) fou un escriptor, professor de català i onomatòleg.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Ramon Amigó Anglès · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Reus · Veure més »
Riudecanyes
Riudecanyes és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Riudecanyes · Veure més »
Riudoms
Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Riudoms · Veure més »
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Roure · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Sàpiens · Veure més »
Serra de l'Argentera
La Serra de l'Argentera és una serra de la Serralada Prelitoral Catalana que té un eix nord-sud, corbant un xic a la punta meridional cap a llevant.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Serra de l'Argentera · Veure més »
Siurana
Siurana és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Siurana · Veure més »
Siurana (Priorat)
Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Siurana (Priorat) · Veure més »
Sureda (bosc)
Imatge típica d'una sureda en explotació La sureda (Viburno tini-Quercetum ilicis subas. suberetosum) és un bosc esclerofil·le en què l'estrat arbori és format majoritàriament per sureres (Quercus suber).
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Sureda (bosc) · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Tarragona · Veure més »
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Tau (lletra grega) · Veure més »
Tecla d'Iconi
Tecla d'Iconi (Iconi?, actual Konya, Turquia, - Selèucia?, actual Silifke, Turquia) va ser una seguidora i deixebla de Pau de Tars al.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Tecla d'Iconi · Veure més »
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Triàsic · Veure més »
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Usdefruit · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Vegueria · Veure més »
Vilanova d'Escornalbou
Vilanova d'Escornalbou és un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Vilanova d'Escornalbou · Veure més »
Vinyols i els Arcs
Vinyols i els Arcs (del llatí Vineolis "a les vinyetes", referit al cultiu de la vinya) és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Vinyols i els Arcs · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Visigots · Veure més »
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і Wilaya · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1153 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1162 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1178 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1195 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1197 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1198 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1219 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1240 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1387 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1391 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1393 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1461 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1462 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1574 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1580 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1646 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1647 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1648 · Veure més »
1651
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1651 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1654 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1686 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1687 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1811 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1818 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1823 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1835 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1843 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1920 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1924 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1926 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1941 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 1979 · Veure més »
2023
El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 2023 · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 25 de juliol · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell d'Escornalbou і 29 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Baronia d'Escornalbou, Baró d'Escornalbou, Canònica d'Escornalbou, Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, Castell de Riudecanyes, Castell d’Escornalbou, Castell monestir d'Escornalbou, Escornalbou, Monestir d'Escornalbou, Sant Miquel d'Escornalbou.
