Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Casa reial d'Aragó

Índex Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

177 les relacions: Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons VI de Lleó, Alfons VII de Lleó, Anarquisme, Aragó, Aragó!, Arbre de Sobrarbe, Armorial de Gelre, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Barbastre, Bardenas Reales, Batalla d'Alcoraç, Batalla de Graus, Berenguer Carròs i Llòria, Bernat d'Olivella, Calataiud, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Loarre, Castell de Montaragó, Catalans, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Granada, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Càller, Cimera Reial, Cinca, Cognom Aragó, Compromís de Casp, Comtat d'Aragó, Comtat de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Concòrdia de Segòvia, Conquesta de Sardenya, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Crònica de Ramon Muntaner, Creu d'Aïnsa, Cristianisme, Daroca, Dècada del 1060, Desamortitzacions espanyoles, ..., Dinastia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Dinastia Ximena, Emirat de Saraqusta, Ermengol III d'Urgell, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, França, Gallec, Germana de Foix, Graus, Imperi Bizantí, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Sarroca, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, La Seu Vella de Lleida, Llinatge, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Mar Mediterrània, Martí el Jove, Martí l'Humà, Monestir de Sant Joan de la Penya, Monestir de Sant Pere el Vell, Montsó, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Papa Innocenci III, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Aragó i Pamplona, Peronella d'Aragó, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Ramon Muntaner, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Navarra, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, Repúbliques Marítimes, Roma, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Santa Maria de Sixena, Santa Seu, Saraqusta, Sarinyena, Segle XII, Segle XIII, Segle XIV, Segle XV, Senyera Reial, Setge d'Osca, Setge de Barbastre (1064), Setge de Montsó (1089), Tamarit de Llitera, Tarassona, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Tudela, Universitat de Saragossa, Urraca I de Lleó, 1035, 1063, 1069, 1076, 1078, 1083, 1087, 1094, 1095, 11 de febrer, 1101, 1104, 1118, 1126, 1134, 1137, 1157, 1164, 1196, 1204, 1205, 1213, 1276, 1285, 1286, 1291, 13 d'abril, 1327, 1328, 1336, 1344, 1387, 1396, 1399, 14 d'abril, 1410, 1412, 1414, 1416, 1458, 1475, 1479, 15 de novembre, 1516, 1770, 1854, 1940, 1952, 1986, 24 de setembre, 3 d'abril, 4 de febrer, 4 de juny, 6 de juny. Ampliar l'índex (127 més) »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons VI de Lleó

Alfons VI de Lleó, anomenat el Valent (1040 - Toledo 1109), fou rei de Lleó (1065-1072 i 1072-1109), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Castella (1072-1109).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Alfons VI de Lleó · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157) i emperador d'Espanya (1135-1157).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Anarquisme

L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o com una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat, un impuls que s'ha manifestat de formes diverses (als escrits de Lao Tsé i dels taoistes; en el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; a lethos de diverses sectes religioses; en moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; en les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; en el pensament de la Grècia Clàssica; i actualment en les accions i ideari dels moviments feminista, antiglobalització, ecologistes, decreixentistes, altermundistes, etc). b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a finals del segle XVIII, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al segle XIX, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Anarquisme · Veure més »

Aragó, Aragó!

'''«cridaven Aragón! Aragón!» '''Batalla de Kibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Aragó, Aragó! · Veure més »

Arbre de Sobrarbe

L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Arbre de Sobrarbe · Veure més »

Armorial de Gelre

foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre (en neerlandès:Wapenboek Guelders) és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Armorial de Gelre · Veure més »

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir (en àrab أبو جعفر أحمد بن سليمان بن هود المقتدر, Abū Jaʿfar Aḥmad ibn Sulaymān ibn Hūd al-Muqtadir) fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »

Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín

Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o Al-Mustaín (II) (en àrab أبو جعفر أحمد بن يوسف بن هود المستعين بالله, Abū Jaʿfar Aḥmad ibn Yūsuf ibn Hūd al-Mustaʿīn bi-Llāh) fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Barbastre · Veure més »

Bardenas Reales

Les Bardenas Reales de Navarra és un paratge natural semidesèrtic que s'estén al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Bardenas Reales · Veure més »

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va lliurar el 15 de novembre del 1096 a prop de Washka i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Batalla d'Alcoraç · Veure més »

Batalla de Graus

La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Batalla de Graus · Veure més »

Berenguer Carròs i Llòria

Berenguer Carròs i Llòria (? - 1336).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Berenguer Carròs i Llòria · Veure més »

Bernat d'Olivella

Bernat d'Olivella (Catalunya, primer terç del s. XIII - Tarragona, 29 d'octubre de 1287) fou un eclesiàstic i polític català, arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Bernat d'Olivella · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Calataiud · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom,... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona''». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Loarre

El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Castell de Loarre · Veure més »

Castell de Montaragó

El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Castell de Montaragó · Veure més »

Catalans

El català és un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Catalans · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Catalunya · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Granada

La Santa Iglesia Catedral Metropolitana de la Encarnación de Granada és un temple catòlic de la ciutat espanyola de Granada, seu de l'Arquebisbat de Granada.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Catedral de Granada · Veure més »

Catedral de Sant Salvador de Saragossa

La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Callaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Càller · Veure més »

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» (Pere terç).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Cimera Reial · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Cinca · Veure més »

Cognom Aragó

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Cognom Aragó · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Aragó

Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX El comtat d'Aragó es va originar, a inicis del segle IX, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Concòrdia de Segòvia

La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dóna naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Concòrdia de Segòvia · Veure més »

Conquesta de Sardenya

La conquesta de Sardenya va ser materialitzada per Jaume el Just entre 1323 i 1326.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Conquesta de Sardenya · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Corona de Castella · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz, 1844'' La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Cristianisme · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Daroca · Veure més »

Dècada del 1060

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Dècada del 1060 · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre del 1924), i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Dinastia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dóna el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Ermengol III d'Urgell

Ermengol III, dit el de Barbastre (?, 1032 - Barbastre, 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Ermengol III d'Urgell · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і França · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Gallec · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Germana de Foix · Veure més »

Graus

Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Graus · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Imperi Bizantí · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Sarroca

Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Jaume Sarroca · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

'''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Llinatge

editor.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Llinatge · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Mar Mediterrània · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Martí el Jove · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »

Monestir de Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès San Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »

Monestir de Sant Pere el Vell

Vista parcial del monestir des del claustre El monestir de Sant Pere el Vell (en aragonès: Sant Per o Viello) és un edifici romànic del segle XII situat al nucli antic de la ciutat d'Osca (Aragó).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Monestir de Sant Pere el Vell · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Montsó · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Godofreu de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó (en llatí, Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici), també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Orde del Temple · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià format per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Orde militar · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra '''N''' d'un manuscrit en català: '''''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort'''''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III - de títol complet Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort- són el cònjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Papa Innocenci III · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Península Ibèrica · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Aragó i Pamplona

Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Pere I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 31 d'agost de 1777 - Barcelona, 29 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Muntaner

Biblioteca d'el Escorial. Se pressuposa que l'escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la crònica Ramon Muntaner (Peralada, 1265- Eivissa, 1336) va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Ramon Muntaner · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Regne de França · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Regne de Navarra · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus · Veure més »

Repúbliques Marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) Marítim repúbliques (segle XII). Venezia.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Repúbliques Marítimes · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Roma · Veure més »

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, també conegut com a Sanç Ramires i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Sanç I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III (v. 992 - 22 d'octubre de 1035), dit el Gran (el Mayor en castellà), fou rei de Navarra, comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç IV de Pamplona

Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (v 1039 - Peñalén Guadalajara 1076), rei de Navarra (1054-1076).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Sanç IV de Pamplona · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellàː Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del segle XII situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Santa Seu · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta (en àrab سرقسطة; en hebreu סרקסטא), també coneguda com Medina Albaida (en àrab, ciutat blanca, pel color dels seus edificis), era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la zona.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Saraqusta · Veure més »

Sarinyena

Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Sarinyena · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Segle XV · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Senyera Reial · Veure més »

Setge d'Osca

El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del segle XI per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Setge d'Osca · Veure més »

Setge de Barbastre (1064)

El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Setge de Barbastre (1064) · Veure més »

Setge de Montsó (1089)

El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Setge de Montsó (1089) · Veure més »

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera), és una vila i municipi aragonès a la província d'Osca, capital històrica-cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Tamarit de Llitera · Veure més »

Tarassona

Tarassona (Tarazona, en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Tarassona · Veure més »

Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)

Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Tudela · Veure més »

Universitat de Saragossa

La Universitat de Saragossa (oficialment Universidad de Zaragoza) és un centre d'educació superior públic aragonès, repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i La Almunia de Doña Godina, tots ells a Aragó.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Universitat de Saragossa · Veure més »

Urraca I de Lleó

Urraca I de Lleó (ca. 1080 - Saldaña, Palència, 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).

Nou!!: Casa reial d'Aragó і Urraca I de Lleó · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1035 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1063 · Veure més »

1069

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1069 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1076 · Veure més »

1078

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1078 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1083 · Veure més »

1087

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1087 · Veure més »

1094

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1094 · Veure més »

1095

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1095 · Veure més »

11 de febrer

L'11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 11 de febrer · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1101 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1104 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1118 · Veure més »

1126

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1126 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1134 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1137 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1157 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1164 · Veure més »

1196

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1196 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1204 · Veure més »

1205

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1205 · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1213 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1276 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1285 · Veure més »

1286

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1286 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1291 · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 13 d'abril · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1327 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1328 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1336 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1344 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1387 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1396 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1399 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 14 d'abril · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1412 · Veure més »

1414

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1414 · Veure més »

1416

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1416 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1458 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1475 · Veure més »

1479

Sense descripció.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1479 · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 15 de novembre · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1516 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1770 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1854 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1940 · Veure més »

1952

;Països Catalans.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1952 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 1986 · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 24 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 3 d'abril · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 4 de febrer · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 4 de juny · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Casa reial d'Aragó і 6 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Casa d'Aragó, Casa del rei d'Aragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »