Taula de continguts
11 les relacions: Arquitectura eclèctica, Arquitectura neoclàssica, Balustre, Boínder, Església de Sant Esteve d'Olot, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Modernisme català, Noucentisme, Olot, Pilastra, Santuari de la Mare de Déu del Tura.
Arquitectura eclèctica
L'arquitectura eclèctica pren les seves arrels de l'arquitectura historicista.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Arquitectura eclèctica
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Arquitectura neoclàssica
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Balustre
Boínder
Boínder a la casa Marsans de Barcelona, de 1907, actual alberg juvenil Mare de Déu de Montserrat Un boínder o tribuna és un balcó cobert de finestres o vidrieres pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat en una sala de l'interior.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Boínder
Església de Sant Esteve d'Olot
Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Església de Sant Esteve d'Olot
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Modernisme català
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Noucentisme
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Olot
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Pilastra
Santuari de la Mare de Déu del Tura
El Santuari del Tura, de Santa Maria del Tura, o de la Mare de Déu del Tura és una església d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot) і Santuari de la Mare de Déu del Tura
També conegut com Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons.