Accés més ràpid que el navegador!
90 les relacions: Aixecament jacobita, Amnistia, Anglaterra, Anna de la Gran Bretanya, August de Saxònia-Weissenfels, Austriacistes, Botifler, Cambra dels Lords, Camp de batalla, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cavalleria, Claude Louis Hector de Villars, Companyia d'Osona, Congrés de Cambrai, Constitucions catalanes, Conveni de l'Hospitalet, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Ernest Lluch i Martín, Escòcia, Eugeni de Savoia, Exili austriacista, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Fusell (arma), Gran Aliança, Guerra anglo-espanyola (1727-1729), Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guido Starhemberg, Henry St John, Infanteria, Isabel I de Castella, Jacint Rigau-Ros i Serra, James Fitz-James Stuart, James Stanhope, Jordi I de la Gran Bretanya, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Julio Alberoni, La deplorable història dels catalans, La Haia, Londres, Marquesat de Rialb, Monarquia d'Espanya, ..., Munició, Pactisme, Parlament del Regne Unit, Partit Tory, Partit Whig anglès, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Perú, Plana de Vic, Potosí, Principat de Catalunya, Realpolitik, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de València, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Sacre Imperi Romanogermànic, Setge de Gibraltar (1727), Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1720), Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tres Comuns de Catalunya, Utrecht, Vic, Viena, Virrei, 13 de juliol, 1705, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1719, 1736, 20 de juny, 22 de juny, 30 de juny. Ampliar l'índex (40 més) »
Aixecament jacobita
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, pintat per sir Godfrey Kneller a 1684. L'aixecament jacobita va ser una sèrie de revoltes, revolucions i guerres en les illes britàniques entre 1688 i 1746.
Nou!!: Cas dels catalans і Aixecament jacobita · Veure més »
Amnistia
miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.
Nou!!: Cas dels catalans і Amnistia · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Cas dels catalans і Anglaterra · Veure més »
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Nou!!: Cas dels catalans і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »
August de Saxònia-Weissenfels
miniatura August de Saxònia-Weissenfels (en alemany August von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Dresden (Alemanya) el 13 d'agost de 1614 i va morir a Halle el 4 de juny de 1680.
Nou!!: Cas dels catalans і August de Saxònia-Weissenfels · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Cas dels catalans і Austriacistes · Veure més »
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Nou!!: Cas dels catalans і Botifler · Veure més »
Cambra dels Lords
La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.
Nou!!: Cas dels catalans і Cambra dels Lords · Veure més »
Camp de batalla
Camp de batalla és el lloc on dos exèrcits lliuren una batalla o un combat.
Nou!!: Cas dels catalans і Camp de batalla · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Cas dels catalans і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Cas dels catalans і Cavalleria · Veure més »
Claude Louis Hector de Villars
Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.
Nou!!: Cas dels catalans і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »
Companyia d'Osona
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.
Nou!!: Cas dels catalans і Companyia d'Osona · Veure més »
Congrés de Cambrai
Catedral de Notre-Dame de Cambrai El Congrés de Cambrai va ser convocat en el Tractat de la Haia de 1720, que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) provocada per la conquesta espanyola de Sardenya i del Regne de Sicília per Felip V d'Espanya, el que violava els Tractats d'Utrecht-Rastatt que havien posat fi a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714).
Nou!!: Cas dels catalans і Congrés de Cambrai · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Cas dels catalans і Constitucions catalanes · Veure més »
Conveni de l'Hospitalet
El Conveni de l'Hospitalet fou un acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Cas dels catalans і Conveni de l'Hospitalet · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Cas dels catalans і Corona d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Cas dels catalans і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Cas dels catalans і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Cas dels catalans і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Cas dels catalans і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Nou!!: Cas dels catalans і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Ernest Lluch i Martín
Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.
Nou!!: Cas dels catalans і Ernest Lluch i Martín · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Cas dels catalans і Escòcia · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: Cas dels catalans і Eugeni de Savoia · Veure més »
Exili austriacista
Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Cas dels catalans і Exili austriacista · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Cas dels catalans і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Cas dels catalans і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fusell (arma)
El fusell és una arma de foc portàtil de canó llarg i amb ànima estriada.
Nou!!: Cas dels catalans і Fusell (arma) · Veure més »
Gran Aliança
La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.
Nou!!: Cas dels catalans і Gran Aliança · Veure més »
Guerra anglo-espanyola (1727-1729)
La guerra anglo-espanyola de 1727-1729 va consistir en un fallit intent britànic d'atacar i capturar Portobelo i un igualment fallit intent borbònic de recuperar Gibraltar.
Nou!!: Cas dels catalans і Guerra anglo-espanyola (1727-1729) · Veure més »
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Nou!!: Cas dels catalans і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Nou!!: Cas dels catalans і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Cas dels catalans і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Nou!!: Cas dels catalans і Guido Starhemberg · Veure més »
Henry St John
Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.
Nou!!: Cas dels catalans і Henry St John · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Cas dels catalans і Infanteria · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Cas dels catalans і Isabel I de Castella · Veure més »
Jacint Rigau-Ros i Serra
Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.
Nou!!: Cas dels catalans і Jacint Rigau-Ros i Serra · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Cas dels catalans і James Fitz-James Stuart · Veure més »
James Stanhope
James Stanhope PC (París, França, 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya, 5 de febrer de 1721) va ser un militar i estadista anglès.
Nou!!: Cas dels catalans і James Stanhope · Veure més »
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Nou!!: Cas dels catalans і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Nou!!: Cas dels catalans і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Julio Alberoni
Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.
Nou!!: Cas dels catalans і Julio Alberoni · Veure més »
La deplorable història dels catalans
La Deplorable història dels catalans (títol original en anglès: The Deplorable History of the Catalans) és un llibre publicat a Londres l'any 1714 per J. Baker.
Nou!!: Cas dels catalans і La deplorable història dels catalans · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: Cas dels catalans і La Haia · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Cas dels catalans і Londres · Veure més »
Marquesat de Rialb
El Marquesat de Rialb és un títol nobiliari concedit el 1710 pel rei Carles III d'Aragó, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l'oposició dels seus habitants, a Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa.
Nou!!: Cas dels catalans і Marquesat de Rialb · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Cas dels catalans і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Munició
fusells, d'esquerra a dreta els cartutxos: 9,3 × 62 mm,.30-06 Springfield, 7,92 × 57 mm IS, 6,5 × 55 mm i.308 Winchester. Obusos d'un canó de carro de combat T-72. La munició és el conjunt de subministraments que es necessita per utilitzar armes de foc.
Nou!!: Cas dels catalans і Munició · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Cas dels catalans і Pactisme · Veure més »
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Nou!!: Cas dels catalans і Parlament del Regne Unit · Veure més »
Partit Tory
El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.
Nou!!: Cas dels catalans і Partit Tory · Veure més »
Partit Whig anglès
Whig fou un partit polític britànic que va estar present en els parlaments d'Anglaterra, Escòcia, Gran Bretanya i més tard en el del Regne Unit, entre els anys 1680 i 1850 aproximadament.
Nou!!: Cas dels catalans і Partit Whig anglès · Veure més »
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
fou un noble i erudit català.
Nou!!: Cas dels catalans і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Cas dels catalans і Perú · Veure més »
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Nou!!: Cas dels catalans і Plana de Vic · Veure més »
Potosí
Potosí és una ciutat boliviana, capital del departament de Potosí.
Nou!!: Cas dels catalans і Potosí · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Cas dels catalans і Principat de Catalunya · Veure més »
Realpolitik
La Realpolitik («política dels fets reals» en alemany) és la política basada en el racionalisme pràctic més que en principis absoluts ètics o ideològics.
Nou!!: Cas dels catalans і Realpolitik · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Cas dels catalans і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Cas dels catalans і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Cas dels catalans і Regne de València · Veure més »
Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Cas dels catalans і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Cas dels catalans і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Setge de Gibraltar (1727)
Defenses de Gibraltar de 1704 que amb lleus modificacions es van mantenir iguals en el setge de 1727. El setge a Gibraltar de 1727 va ser el segon setge dut a terme per les tropes espanyoles, després del primer setge de 1704 amb la intenció de recuperar la plaça forta de Gibraltar després que aquesta hagués estat presa el 1704 per la coalició anglo-neerlandesa durant la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Cas dels catalans і Setge de Gibraltar (1727) · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Cas dels catalans і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Cas dels catalans і Tractat de Baden · Veure més »
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Nou!!: Cas dels catalans і Tractat de Gènova · Veure més »
Tractat de la Haia (1720)
El Tractat de la Haia de 1720 és un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia.
Nou!!: Cas dels catalans і Tractat de la Haia (1720) · Veure més »
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Nou!!: Cas dels catalans і Tractat de Rastatt · Veure més »
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Nou!!: Cas dels catalans і Tractat de Viena (1725) · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Cas dels catalans і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Nou!!: Cas dels catalans і Utrecht · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Cas dels catalans і Vic · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Cas dels catalans і Viena · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Cas dels catalans і Virrei · Veure més »
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cas dels catalans і 13 de juliol · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Cas dels catalans і 1705 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Cas dels catalans і 1710 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Cas dels catalans і 1711 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Cas dels catalans і 1712 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Cas dels catalans і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Cas dels catalans і 1714 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Cas dels catalans і 1719 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cas dels catalans і 1736 · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cas dels catalans і 20 de juny · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cas dels catalans і 22 de juny · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cas dels catalans і 30 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cas dels Catalans, El cas dels catalans.
