Accés més ràpid que el navegador!
157 les relacions: Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Al-Azraq, Alfons X de Castella, Alumbres, Antonio Gálvez Arce, Argent, Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez, Úrsula Micaela Morata, Assemblea Regional de Múrcia, Audiència Provincial de Girona, Àfrica, Barcelona, Batalla de Cartago Nova, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Califat de Còrdova, Camp de Cartagena, Cantó de Cartagena, Carlemany, Carles III d'Espanya, Carmen Conde Abellán, Cartagena, Cartagenerisme, Cartaginense, Cartago, Català a la Regió de Múrcia, Càntabres, Càstulo, Comarques de la Regió de Múrcia, Conquesta del País Valencià, Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Constantí I el Gran, Cora de Todmir, Corona de Castella i Lleó, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1990, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dioclecià, Diputacions de Cartagena, Ebre, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, Eixample (urbanisme), El Algar, El Chipé, Emir, Escombreras, Espània, Eulalia Sintas Martínez, ..., Expedició contra Alger (1775), Far de Cap de Palos, Ferran II de la Cerda, Ferran IV de Castella, Florentina de Cartagena, Francisco Soto Nieto, Fuente Álamo, Fulgenci de Cartagena, Generalitat Valenciana, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Dos Peres, Guerres Púniques, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar), Hispània Citerior, Ibn Hud, Illes Balears, Imperi Romà, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Isaac Peral, Isidor de Sevilla, Jaume el Conqueridor, Joan Manuel de Castella, José Ortiz Moya, La Unión (Múrcia), Leandre de Sevilla, Los Alcázares, Majorià, Mar Mediterrània, Mar Menor, Múrcia, Muhàmmad ibn Mardanix, Palau consistorial de Cartagena, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Perín, Pere el Cerimoniós, Primera República Espanyola, Província marítima, Publi Corneli Escipió Africà Major, Quatre Sants de Cartagena, Rafael Moneo, Regió de Múrcia, Regne de Múrcia, Regne de València, Rincón de San Ginés, Roma, San Antonio Abad (Cartagena), San Javier, Sant Pere del Pinatar, Sebastián Raval, Segona Guerra Púnica, Sentència Arbitral de Torrellas, Serra de Carrascoy, Setge d'Aledo, Setge de Tarassona, Sistema de coordenades, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Tàrraco, Teatre romà de Cartagena, Teodomir (visigot), Torre Ciega, Torre Pacheco, Torrellas, Tractat d'Almizra, Tractat d'Elx, Tractat d'Oriola, Tractat de Cazola, Tractat de l'Ebre, Tunísia, Valí, Vàndals, Víctor Beltrí i Roqueta, Visigots, Yússuf ibn Taixfín, Zayyan ibn Mardanix, 1089, 1238, 1243, 1244, 1246, 1266, 1274, 1296, 1304, 1305, 1357, 1857, 1873, 1877, 1887, 1900, 1910, 1920, 1930, 1939, 1940, 1950, 1960, 1970, 1981, 1991, 1996, 2000, 206 aC, 209 aC, 226 aC. Ampliar l'índex (107 més) »
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).
Nou!!: Cartagena і Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Cartagena і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Nou!!: Cartagena і Al-Azraq · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Cartagena і Alfons X de Castella · Veure més »
Alumbres
Alumbres és una diputació pertanyent al terme municipal de Cartagena, al sud-oest de la Comunitat Murciana.
Nou!!: Cartagena і Alumbres · Veure més »
Antonio Gálvez Arce
Antonio Gálvez Arce, més conegut com a Antonete Gálvez fou un polític murcià, fundador del Partido Federal Murciano.
Nou!!: Cartagena і Antonio Gálvez Arce · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Cartagena і Argent · Veure més »
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951) és un periodista i escriptor espanyol en llengua espanyola.
Nou!!: Cartagena і Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez · Veure més »
Úrsula Micaela Morata
Úrsula Micaela Morata (Cartagena, 21 d'octubre de 1628 - Alacant, 9 de gener de 1703) va ser una religiosa de l'orde de les Clarisses Caputxines, que va fundar el convent de l'orde a Alacant.
Nou!!: Cartagena і Úrsula Micaela Morata · Veure més »
Assemblea Regional de Múrcia
L'Assemblea Regional de Múrcia és el Parlament Autonòmic de la Regió de Múrcia, amb seu a Cartagena.
Nou!!: Cartagena і Assemblea Regional de Múrcia · Veure més »
Audiència Provincial de Girona
L'Audiència provincial de Girona és un tribunal de justícia que opera dins l'àmbit territorial de la província de Girona i té la seu al número 1 de la plaça de Josep Maria Lidón Corbí de la ciutat de Girona.
Nou!!: Cartagena і Audiència Provincial de Girona · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Cartagena і Àfrica · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Cartagena і Barcelona · Veure més »
Batalla de Cartago Nova
La Batalla de Cartago Nova, coneguda també com a Batalla de Cartagena, va tenir lloc l'any 209 aC i va consistir en un assalt romà a la capital cartaginesa de la península Ibèrica, Cartago Nova, durant la segona guerra Púnica entre Cartago i la República Romana.
Nou!!: Cartagena і Batalla de Cartago Nova · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Cartagena і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Cartagena і Califat de Còrdova · Veure més »
Camp de Cartagena
El Camp de Cartagena (en castellà Campo de Cartagena) és una comarca natural del Regió de Múrcia corresponent exactament amb el sud-est peninsular (cap de Palos) i amb capital a la ciutat de Cartagena.
Nou!!: Cartagena і Camp de Cartagena · Veure més »
Cantó de Cartagena
El Cantó de Cartagena fou un estat sobirà que va mantenir una independència real i bel·ligerant respecte de l'estat espanyol durant sis mesos de l'any 1873.
Nou!!: Cartagena і Cantó de Cartagena · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Cartagena і Carlemany · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Cartagena і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carmen Conde Abellán
Carmen Conde Abellán (Cartagena, 15 d'agost de 1907 - Madrid, 8 de gener de 1996) va ser una mestra, poeta i narradora espanyola.
Nou!!: Cartagena і Carmen Conde Abellán · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Cartagena і Cartagena · Veure més »
Cartagenerisme
Extensió d'una hipotètica província de Cartagena dins de l'actual Regió de Múrcia. encunyada pel Cantó de Cartagena (1873). El cartagenerisme és un moviment popular de Cartagena que pretén la creació d'un territori autònom nou centrat a la ciutat i la seva comarca (el Camp de Cartagena), incloent el Mar Menor.
Nou!!: Cartagena і Cartagenerisme · Veure més »
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Nou!!: Cartagena і Cartaginense · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Cartagena і Cartago · Veure més »
Català a la Regió de Múrcia
El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Cartagena і Català a la Regió de Múrcia · Veure més »
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Nou!!: Cartagena і Càntabres · Veure més »
Càstulo
Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.
Nou!!: Cartagena і Càstulo · Veure més »
Comarques de la Regió de Múrcia
Encara que la Regió de Múrcia és una terra bastant definida naturalment quant a la seva comarcalització, aquesta mai ha estat duta a la pràctica de manera continuada.
Nou!!: Cartagena і Comarques de la Regió de Múrcia · Veure més »
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Nou!!: Cartagena і Conquesta del País Valencià · Veure més »
Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)
La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.
Nou!!: Cartagena і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Cartagena і Constantí I el Gran · Veure més »
Cora de Todmir
Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.
Nou!!: Cartagena і Cora de Todmir · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Cartagena і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Dècada del 1930
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і Dècada del 1930 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Cartagena і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Cartagena і Dècada del 1990 · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Cartagena і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Cartagena і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Cartagena і Dioclecià · Veure més »
Diputacions de Cartagena
Les diputacions. Les diputacions de Cartagena són entitats en les que es divideix el municipi de Cartagena (Espanya).
Nou!!: Cartagena і Diputacions de Cartagena · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Cartagena і Ebre · Veure més »
Eduardo Zaplana Hernández-Soro
Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, Regió de Múrcia, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol que fou el tercer president de la Generalitat Valenciana, des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002.
Nou!!: Cartagena і Eduardo Zaplana Hernández-Soro · Veure més »
Eixample (urbanisme)
Un eixample (calc de l'espanyol 'ensanche' que hauria de ser 'eixamplada' o 'eixamplament' en català, conformement a les regles de derivació de la nostra llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni) és l'expandiment de la zona edificada o construïda d'una població, és a dir la concentració d'un conjunt de cases i carrers nous que eixamplen una població.
Nou!!: Cartagena і Eixample (urbanisme) · Veure més »
El Algar
El Algar és una localitat i també un districte del municipi Cartagena.
Nou!!: Cartagena і El Algar · Veure més »
El Chipé
Juan Vicente Fernández (Alhama de Murcia, 1901 - Cartagena, 19 de juliol de 1936), més conegut com El Chipé, va ser un delinqüent espanyol, famós a Cartagena per les circumstàncies que van envoltar la seva mort.
Nou!!: Cartagena і El Chipé · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Cartagena і Emir · Veure més »
Escombreras
Escombreras és una antiga pedania i un actual polígon industrial situat a dos quilòmetres a l'est de la ciutat de Cartagena i pertanyent a aquest municipi murcià.
Nou!!: Cartagena і Escombreras · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Cartagena і Espània · Veure més »
Eulalia Sintas Martínez
Eulalia Sintas Martínez, coneguda també com a Lali Sintas (Cartagena, 8 d'abril de 1960 - íb., març de 2013), va ser una arqueòloga i historiadora espanyola de molt renom per la seva participació en projectes de recuperació i investigació arqueològica a Cartagena, l'Ametlla de Mar i en altres zones mineres de La Unión (Múrcia) i Gavà.
Nou!!: Cartagena і Eulalia Sintas Martínez · Veure més »
Expedició contra Alger (1775)
L'Expedició contra Alger de 1775 va ser el major desastre militar sota el regnat de Carles III d'Espanya.
Nou!!: Cartagena і Expedició contra Alger (1775) · Veure més »
Far de Cap de Palos
El Faro de Cap de Palos és al municipi de Cartagena (Regió de Múrcia), Espanya, sobre un promontori rocós, als últims contraforts de la serra litoral de Cartagena, que en aquest punt s'enfonsa sota el mar per tornar a sorgir en la Reserva Marina de Cap de Palos i illes Hormigas.
Nou!!: Cartagena і Far de Cap de Palos · Veure més »
Ferran II de la Cerda
Ferran II de la Cerda, (1275 - 1322), fou el segon fill de Ferran de la Cerda i de la seva esposa Blanca de França.
Nou!!: Cartagena і Ferran II de la Cerda · Veure més »
Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).
Nou!!: Cartagena і Ferran IV de Castella · Veure més »
Florentina de Cartagena
Florentina (Cartagena, ca. 550 - ca. 612) va ser una religiosa visigoda, fundadora de diversos monestirs femenins, germana d'Isidor de Sevilla i Leandre de Sevilla.
Nou!!: Cartagena і Florentina de Cartagena · Veure més »
Francisco Soto Nieto
Francisco Soto Nieto (Cartagena (Múrcia), 18 abril 1926) fou un magistrat espanyol.
Nou!!: Cartagena і Francisco Soto Nieto · Veure més »
Fuente Álamo
Fuente Álamo és una vila i municipi de la Regió de Múrcia, comarca del Camp de Cartagena, amb una extensió de 272,70 km², una població de 16.338 habitants (2014) i una densitat de població de 43,77 hab/km².
Nou!!: Cartagena і Fuente Álamo · Veure més »
Fulgenci de Cartagena
Fulgenci de Cartagena (Cartagena, c. 540 - Écija, Sevilla, 630) va ser un religiós visigot, bisbe d'Écija i autor d'obres eclesiàstiques, germà d'Isidor de Sevilla, Leandre de Sevilla i Florentina de Cartagena.
Nou!!: Cartagena і Fulgenci de Cartagena · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Cartagena і Generalitat Valenciana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Cartagena і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Cartagena і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Cartagena і Guerres Púniques · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Cartagena і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar)
Hàsdrubal, conegut també com a Hàsdrubal el Bell i Hàsdrubal el Vell (circa 270 aC - 221 aC) fou un líder cartaginès, gendre i successor d'Hamílcar Barca i cunyat d'Hanníbal Barca.
Nou!!: Cartagena і Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Cartagena і Hispània Citerior · Veure més »
Ibn Hud
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).
Nou!!: Cartagena і Ibn Hud · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Cartagena і Illes Balears · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Cartagena і Imperi Romà · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Cartagena і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Isaac Peral
El submarí de Peral a l'any 1888.
Nou!!: Cartagena і Isaac Peral · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Cartagena і Isidor de Sevilla · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Cartagena і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Manuel de Castella
Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Cartagena і Joan Manuel de Castella · Veure més »
José Ortiz Moya
, que firmava com José Ortiz fou un dibuixant de còmics espanyol.
Nou!!: Cartagena і José Ortiz Moya · Veure més »
La Unión (Múrcia)
La Unión és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia, comarca del Camp de Cartagena.
Nou!!: Cartagena і La Unión (Múrcia) · Veure més »
Leandre de Sevilla
Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.
Nou!!: Cartagena і Leandre de Sevilla · Veure més »
Los Alcázares
Los Alcázares és un municipi espanyol de la Regió de Múrcia.
Nou!!: Cartagena і Los Alcázares · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Cartagena і Majorià · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Cartagena і Mar Mediterrània · Veure més »
Mar Menor
El Mar Menor és una albufera al costat del mar Mediterrani situada a la Regió de Múrcia.
Nou!!: Cartagena і Mar Menor · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Cartagena і Múrcia · Veure més »
Muhàmmad ibn Mardanix
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).
Nou!!: Cartagena і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »
Palau consistorial de Cartagena
El Palau Consistorial de Cartagena, també conegut com a Ajuntament de Cartagena, és un dels principals edificis modernistes de la ciutat de Cartagena, obra de l'arquitecte val·lisoletà, Tomás Rico Valarino.
Nou!!: Cartagena і Palau consistorial de Cartagena · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Cartagena і Península Ibèrica · Veure més »
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Nou!!: Cartagena і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »
Perín
Perín és una diputació situada a 15 quilòmetres a l'oest de Cartagena, entre Las Lomas, Las Carrascas i la Serra de la Muela, sent una de les més extenses dels 505 km² del terme municipal cartagener.
Nou!!: Cartagena і Perín · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Cartagena і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Cartagena і Primera República Espanyola · Veure més »
Província marítima
Províncies marítimes Espanya té el seu litoral dividit en províncies marítimes, que, al seu torn, es distribueixen en districtes marítims.
Nou!!: Cartagena і Província marítima · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Cartagena і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Quatre Sants de Cartagena
Els Quatre Sants de Cartagena és el nom que reben els quatre germans (per ordre de naixement): Leandre, Fulgenci, Florentina i Isidor, nascuts a Cartagena i venerats com a sants per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: Cartagena і Quatre Sants de Cartagena · Veure més »
Rafael Moneo
Ampliació de l'estació d'Atocha de Madrid Catedral de Nostra Senyora dels Àngels, Los Angeles, USA José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.
Nou!!: Cartagena і Rafael Moneo · Veure més »
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Nou!!: Cartagena і Regió de Múrcia · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Cartagena і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Cartagena і Regne de València · Veure més »
Rincón de San Ginés
Rincón de San Ginés és un districte del municipi espanyol Cartagena.
Nou!!: Cartagena і Rincón de San Ginés · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Cartagena і Roma · Veure més »
San Antonio Abad (Cartagena)
San Antonio Abad és un districte del municipi espanyol Cartagena.
Nou!!: Cartagena і San Antonio Abad (Cartagena) · Veure més »
San Javier
San Javier és un municipi de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia (Espanya), a la comarca del Camp de Cartagena.
Nou!!: Cartagena і San Javier · Veure més »
Sant Pere del Pinatar
Sant Pere del Pinatar (en castellà: San Pedro del Pinatar) és un municipi de la Regió de Múrcia.
Nou!!: Cartagena і Sant Pere del Pinatar · Veure més »
Sebastián Raval
Sebastián Raval (Cartagena, Múrcia, 1550 - Palerm, Sicília, 1604) fou un eclesiàstic i músic murcià.
Nou!!: Cartagena і Sebastián Raval · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Cartagena і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sentència Arbitral de Torrellas
La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.
Nou!!: Cartagena і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »
Serra de Carrascoy
Situació de la serra de Carrascoy dins la Regió de Múrcia. La Serra de Carrascoy, Sierra de Carrascoy, és una serralada de muntanyes situada a la comunitat autònoma espanyola de la Regió de Múrcia i concretament als municipis Múrcia, Fuente Álamo de Murcia i Alhama de Murcia, té una superfície aproximada de 10.500 hectàrees.
Nou!!: Cartagena і Serra de Carrascoy · Veure més »
Setge d'Aledo
El setge d'Aledo fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.
Nou!!: Cartagena і Setge d'Aledo · Veure més »
Setge de Tarassona
El Setge de Tarassona de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: Cartagena і Setge de Tarassona · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Cartagena і Sistema de coordenades · Veure més »
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).
Nou!!: Cartagena і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Cartagena і Tàrraco · Veure més »
Teatre romà de Cartagena
El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, (Múrcia) va ser descobert l'any 1988 i és un dels més grans de tota la Hispània romana.
Nou!!: Cartagena і Teatre romà de Cartagena · Veure més »
Teodomir (visigot)
Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.
Nou!!: Cartagena і Teodomir (visigot) · Veure més »
Torre Ciega
La Torre Ciega és un monument sepulcral romà del als afores del nucli històric de Cartagena (Espanya).
Nou!!: Cartagena і Torre Ciega · Veure més »
Torre Pacheco
Torre Pacheco és un municipi de la Regió de Múrcia.
Nou!!: Cartagena і Torre Pacheco · Veure més »
Torrellas
Torrellas és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Cartagena і Torrellas · Veure més »
Tractat d'Almizra
Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.
Nou!!: Cartagena і Tractat d'Almizra · Veure més »
Tractat d'Elx
El tractat d'Elx (1305) significà la definició exacta de les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó després de la sentència arbitral de Torrellas per la qual finalitzava la guerra entre ambdós regnes.
Nou!!: Cartagena і Tractat d'Elx · Veure més »
Tractat d'Oriola
El tractat d'Oriola (abril de 713) fou un ahd (pacte) de submissió entre el duc visigot Teodomir i els invasors musulmans, representats pel fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz, que respectà una certa independència del territori del primer, situat entre l'actual Múrcia i Alacant.
Nou!!: Cartagena і Tractat d'Oriola · Veure més »
Tractat de Cazola
El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.
Nou!!: Cartagena і Tractat de Cazola · Veure més »
Tractat de l'Ebre
El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República Romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències.
Nou!!: Cartagena і Tractat de l'Ebre · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Cartagena і Tunísia · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Cartagena і Valí · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Cartagena і Vàndals · Veure més »
Víctor Beltrí i Roqueta
Víctor Beltrí i Roqueta (Tortosa, 16 d'abril de 1862 - Cartagena, 4 de febrer de 1935) fou un arquitecte català.
Nou!!: Cartagena і Víctor Beltrí i Roqueta · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Cartagena і Visigots · Veure més »
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Nou!!: Cartagena і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Nou!!: Cartagena і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cartagena і 1089 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Cartagena і 1238 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 1243 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 1244 · Veure més »
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cartagena і 1246 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 1266 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cartagena і 1274 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 1296 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 1304 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Cartagena і 1305 · Veure més »
1357
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 1357 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Cartagena і 1857 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Cartagena і 1873 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Cartagena і 1877 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Cartagena і 1887 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Cartagena і 1900 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Cartagena і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Cartagena і 1920 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Cartagena і 1930 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Cartagena і 1939 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Cartagena і 1940 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Cartagena і 1950 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Cartagena і 1960 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Cartagena і 1970 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Cartagena і 1981 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Cartagena і 1991 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cartagena і 1996 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Cartagena і 2000 · Veure més »
206 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 206 aC · Veure més »
209 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 209 aC · Veure més »
226 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cartagena і 226 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carcedònia, Cartagena (Espanya), Cartagena Casco, Cartagener, Cartagenera, Cartago Nova, Cartagènia, Carthago Nova, Carthago Spartaria, Carthago-Nova, Kartadjanna, Mastia.
