Accés més ràpid que el navegador!
170 les relacions: Acaia, Agost, Alba (Piemont), Albània, Albert I d'Alemanya, Alfons el Franc, Apanatge, Artois, Asti (municipi italià), Azzo VIII d'Este, Àndria, Batalla de Falconara, Batalla de Gagliano, Batalla de Ponça (1300), Batalla del cap Orlando, Batalla del golf de Nàpols, Baus, Beatriu I de Provença, Bisbe, Blanca de Nàpols, Blasco d'Alagón el Vell, Calàbria, Carles I d'Anjou, Carles I d'Hongria, Carles I de Valois, Casa d'Anjou-Sicília, Castellammare di Stabia, Catània, Còrsega, Comtat d'Anjou, Comtat de Provença, Comtat de Valois, Comtat del Maine, Comte, Constantinoble, Corona d'Aragó, Dècada del 1300, Despotat de l'Epir, Dinastia Capet, Dréan, Durrës, Elionor d'Anjou, Esteve V d'Hongria, Felip I de Tàrent, Ferrara, Florència, Foggia, Frederic II de Sicília, Güelfs i gibel·lins, Golf de Nàpols, ..., Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Sicília (1296-1302), Hongria, Isabel I d'Acaia, Ischia, Itàlia, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jerusalem, Joan I de Gravina, Ladislau IV d'Hongria, Lesina (Itàlia), Ligúria, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de prínceps d'Acaia, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis d'Hongria, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llombardia, Lluís de Nàpols, Margarida, comtessa d'Anjou, Maria Arpad d'Hongria, Maria d'Antioquia, Maria de Nàpols, Menorca, Monarca, Nàpols, Nicèfor Comnè, Nicèfor I Àngel, Pacte d'Oloron, Palerm, Papa, Patti, Pau d'Anagni, Pau de Caltabellotta, Pere el Gran, Piemont, Principat d'Acaia, Principat de Salern, Provença, Ramon Berenguer V de Provença, Regne d'Albània (edat mitjana), Regne de França, Regne de Jerusalem, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, República de Gènova, República de Pisa, Rieti, Robert I de Nàpols, Roger de Llúria, Roma, Salern, Sanç I de Mallorca, Sardenya, Setge de Messina (1300), Sicília, Tàrent, Tolosa de Llenguadoc, Tractat de Canfranc, Tractat de Cefalù, Tractat de Tarascó (1291), Villehardouin, Violant d'Aragó i de Sicília, Xipre, 12 de gener, 1254, 1270, 1271, 1272, 1273, 1275, 1276, 1277, 1278, 1280, 1281, 1283, 1284, 1285, 1289, 1290, 1291, 1292, 1293, 1294, 1295, 1296, 1298, 1299, 1300, 1301, 1302, 1303, 1304, 1305, 1307, 1309, 1310, 1315, 1321, 1336, 1341, 1343, 1350, 14 de juny, 15 de gener, 18 de juny, 25 de febrer, 25 de març, 28 de maig, 29 de maig, 3 de juny, 3 de març, 4 de juliol, 5 de juny, 5 de maig. Ampliar l'índex (120 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Acaia · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Agost · Veure més »
Alba (Piemont)
Alba és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Cuneo.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Alba (Piemont) · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Albània · Veure més »
Albert I d'Alemanya
Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Albert I d'Alemanya · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Alfons el Franc · Veure més »
Apanatge
L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Apanatge · Veure més »
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Artois · Veure més »
Asti (municipi italià)
Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Asti (municipi italià) · Veure més »
Azzo VIII d'Este
Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Azzo VIII d'Este · Veure més »
Àndria
Àndria és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i capital de la província de Barletta-Andria-Trani.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Àndria · Veure més »
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Batalla de Falconara · Veure més »
Batalla de Gagliano
La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Batalla de Gagliano · Veure més »
Batalla de Ponça (1300)
La batalla de Ponça del 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Batalla de Ponça (1300) · Veure més »
Batalla del cap Orlando
La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Batalla del cap Orlando · Veure més »
Batalla del golf de Nàpols
La batalla del golf de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorreguda el 5 de juny de 1284.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Batalla del golf de Nàpols · Veure més »
Baus
Els Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços"; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Baus · Veure més »
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Beatriu I de Provença · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Bisbe · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Blanca de Nàpols · Veure més »
Blasco d'Alagón el Vell
Blasco d'Alagón el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) fou un noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana dels Alagón, essent anomenats en italià Alagona.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Blasco d'Alagón el Vell · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Calàbria · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Carles I d'Hongria · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Carles I de Valois · Veure més »
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Casa d'Anjou-Sicília · Veure més »
Castellammare di Stabia
Castellammare di Stabia (en català antic Castellamar) és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Castellammare di Stabia · Veure més »
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Catània · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Còrsega · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Comtat d'Anjou · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Comtat de Provença · Veure més »
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Comtat de Valois · Veure més »
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Comtat del Maine · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Comte · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Constantinoble · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Corona d'Aragó · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Dècada del 1300 · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Despotat de l'Epir · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Dinastia Capet · Veure més »
Dréan
Dréan —en àrab الدرعان, ad-Draʿan— és una localitat de la costa est d'Algèria, situada a la wilaya d'El-Taref, 25 km al sud d'Annaba.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Dréan · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Durrës · Veure més »
Elionor d'Anjou
fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Elionor d'Anjou · Veure més »
Esteve V d'Hongria
Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Esteve V d'Hongria · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Felip I de Tàrent · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Ferrara · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Florència · Veure més »
Foggia
Foggia és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i capital de la província de Foggia.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Foggia · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Frederic II de Sicília · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Golf de Nàpols
Mapa del golf de Nàpols El golf de Nàpols (italià: Golfo di Napoli) en una gran badia a la costa sud-oest d'Itàlia a la mar Tirrena.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Golf de Nàpols · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guerra de Sicília (1296-1302)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Guerra de Sicília (1296-1302) · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Hongria · Veure més »
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Isabel I d'Acaia · Veure més »
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Ischia · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Itàlia · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Jerusalem · Veure més »
Joan I de Gravina
Joan I de Gravina (1294 – 5 d'abril del 1336), comte de Gravina (1315–1336), duc de Durazzo (1332–1336) i pretendent al Principat d'Acaia; era el fill petit de Carles II d'Anjou i de Maria Arpad d'Hongria.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Joan I de Gravina · Veure més »
Ladislau IV d'Hongria
Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »
Lesina (Itàlia)
Lesina és un municipi italià de la província de Foggia, a la regió de la Pulla.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Lesina (Itàlia) · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Ligúria · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »
Llista de Reis d'Albània
Ensenya reial albanesa.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Llista de Reis d'Albània · Veure més »
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Llista de reis d'Hongria · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Llombardia · Veure més »
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Lluís de Nàpols · Veure més »
Margarida, comtessa d'Anjou
Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Margarida, comtessa d'Anjou · Veure més »
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »
Maria d'Antioquia
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Maria d'Antioquia · Veure més »
Maria de Nàpols
Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Maria de Nàpols · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Menorca · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Monarca · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Nàpols · Veure més »
Nicèfor Comnè
Nicèfor Comnè (grec: Νικηφόρος Κομνηνός, Nikiforos Komninós; nascut cap al 970 i mort després del 1026/1027) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant els regnats de Basili II (r. 976-1025) i Constantí VIII (r. 1025-1028).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Nicèfor Comnè · Veure més »
Nicèfor I Àngel
Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Nicèfor I Àngel · Veure més »
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Pacte d'Oloron · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Palerm · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Papa · Veure més »
Patti
Ubicació de Patti dins de la província Patti (sicilià Patti) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Messina.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Patti · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Pau d'Anagni · Veure més »
Pau de Caltabellotta
La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Pau de Caltabellotta · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Pere el Gran · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Piemont · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Principat d'Acaia · Veure més »
Principat de Salern
El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Principat de Salern · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Provença · Veure més »
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »
Regne d'Albània (edat mitjana)
El Regne d'Albània (Regnum Albaniae) fou un regne medieval creat per Carles d'Anjou amb els territoris romans d'Orient arrabassats al Despotat de l'Epir el 1271 i units al seu Regne de Sicília.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Regne d'Albània (edat mitjana) · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Regne de França · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Regne de Sicília · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Carles II d'Anjou і República de Gènova · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: Carles II d'Anjou і República de Pisa · Veure més »
Rieti
Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Rieti · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Robert I de Nàpols · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Carles II d'Anjou і Roger de Llúria · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Roma · Veure més »
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Salern · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Carles II d'Anjou і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Sardenya · Veure més »
Setge de Messina (1300)
El Setge de Messina de 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Setge de Messina (1300) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Sicília · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Tàrent · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tractat de Canfranc
El Tractat de Canfranc o Pau de Canfranc va ser signat en aquesta població aragonesa el 26 d'octubre del 1288 entre Alfons el Franc de la Corona d'Aragó i Eduard I d'Anglaterra, amb l'aprovació de Carles II de Nàpols, per resoldre el conflicte entre la casa d'Anjou i el casal de Barcelona.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Tractat de Canfranc · Veure més »
Tractat de Cefalù
El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Tractat de Cefalù · Veure més »
Tractat de Tarascó (1291)
El Tractat de Tarascó fou signat el 19 de febrer de 1291 entre el papa Nicolau IV, el rei de Nàpols Carles II d'Anjou i el rei de França Felip IV, d'un costat; i el rei de la Corona d'Aragó Alfons el Franc de l'altre.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Tractat de Tarascó (1291) · Veure més »
Villehardouin
La senyoria de Villehardouin fou una jurisidcció feudal menor de França al castell i poble del mateix nom avui al departament de l'Aube, la importància de la qual deriva del fet que la família senyorial va governar el principat d'Acaia.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Villehardouin · Veure més »
Violant d'Aragó i de Sicília
Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Violant d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Carles II d'Anjou і Xipre · Veure més »
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 12 de gener · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1254 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1270 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1271 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1272 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1273 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1275 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1276 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1277 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1278 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1280 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1281 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1283 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1284 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1285 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1289 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1290 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1291 · Veure més »
1292
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1292 · Veure més »
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1293 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1294 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1295 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1296 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1298 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1299 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1300 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1301 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1302 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1303 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1304 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1305 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1307 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1309 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1310 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1315 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1321 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1336 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1341 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1343 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 1350 · Veure més »
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 14 de juny · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 15 de gener · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 18 de juny · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 25 de febrer · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 25 de març · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 28 de maig · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 29 de maig · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 3 de juny · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 3 de març · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 4 de juliol · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 5 de juny · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II d'Anjou і 5 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carles II de Nàpols, Carles II d’Anjou, Carles de Salern, Carles el Coix.
