Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Carles I d'Anjou

Índex Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

291 les relacions: Abruços, Acaia, Acre (Israel), Agost, Agullana, Ais de Provença, Alba (Piemont), Albània, Alfons el Franc, Alfons VIII de Castella, Alluyes, Ancona, Apanatge, Arles, Atenes, Avesnes, Avinyó, Balduí II de Courtenay, Basilicata, Batalla de Benevent, Batalla de Tagliacozzo, Batalla del coll de Panissars, Beatriu de Savoia, Beatriu I de Provença, Benevent, Berat (ciutat d'Albània), Bisbe, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanes, Bolonya, Bordeus, Brescia, Brugny-Vaudancourt, Bulgària, Cadaqués, Calàbria, Capri, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Casa d'Anjou-Sicília, Castelana, Castelló d'Empúries, Cavaller, Càpua, Cefalù, Coll de Panissars, Comino, Comtat d'Anjou, Comtat d'Hainaut, ..., Comtat de Flandes, Comtat de Forcalquier, Comtat de Provença, Comtat de Sogliano, Comtat de Vendôme, Comtat del Maine, Comtat Venaissí, Comte, Conradí de Sicília, Constança de Sicília, Constantinoble, Corfú (ciutat), Corona d'Aragó, Cremona, Cristianisme ortodox, Croades, Cuneo, Desafiament de Bordeus, Despotat de l'Epir, Dinastia Capet, Dréan, Ducat de Suàbia, Durrës, Egipte, Elionor d'Anglaterra, Elna, Embrun, Emir, Emperador, Felip d'Anjou-Nàpols, Felip de Courtenay, Felip II de França, Felip III de França, Felip V d'Espanya, Ferrara, Figueres (Alt Empordà), Foggia, Forncauquièr, França, Frederic de Baden, Gap, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Gerba, Girona, Golf de Nàpols, Gozo, Guerra de Sicília (1282-1289), Guillem II d'Acaia, Hohenstaufen, Hug IV, Hug IV de Borgonya, Ieras, Illa de Malta, Imperi Bizantí, Imperi Llatí de Constantinoble, Isabel d'Hainault, Isabel I d'Acaia, Ischia, Jerusalem, Joan de Pròixida, Juny, Kalamata, Ladislau IV d'Hongria, Lei Bauç, Llista de comtes d'Anjou, Llista de comtes de Provença, Llista de prínceps d'Acaia, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llombardia, Lluís II del Palatinat, Lluís IX de França, Lluís VIII de França, Lo Borg Sant Dalmatz, Lucca, Mallorca, Manfred I de Sicília, Maria Arpad d'Hongria, Maria d'Antioquia, Marquesat de Montferrat, Marsella, Màntua, Mòdena, Meinard II de Gorízia-Tirol, Menton, Milà, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Montmirail (Marne), Nàpols, Niça, Orsini, Palerm, Papa, Papa Climent IV, Papa Martí IV, Papa Nicolau III, Parma, Pavia, Peralada, Pere el Gran, Perpinyà, Pesta, Piacenza, Piemont, Pisa, Pistoia, Prato, Principat d'Acaia, Privilegi, Ramon Berenguer V de Provença, Rímini, Reggio de Calàbria, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de França, Regne de Jerusalem, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de Xipre, República de Venècia, Ribera de la Maçana, Robert I d'Artois, Robert I de Nàpols, Robert II d'Artois, Robert III de Flandes, Roger de Llúria, Roma, Roses, Rosselló, Salto, Saluzzo, Sant Feliu de Guíxols, Saragossa, Sèrbia, Senat, Setembre, Setena Croada, Setge de Messina (1282), Sicília, Soissons, Tarassona, Tàrent, Tenda, Tessalònica, Tessàlia, Thorigny-sur-Marne, Tonnerre, Torí, Torneig, Toscana, Tractat de Cefalù, Tractat de Viterbo, Trapani, Trento, Tudela, Tunis, Unió, Usatges de Barcelona, Val d'Estura, Vall d'Aran, Vegueria, Ventimiglia, Verona, Vespres Sicilianes, Vuitena Croada, 1 d'octubre, 1 de gener, 1 de juny, 10 de maig, 11 d'agost, 1227, 1246, 1248, 1250, 1251, 1252, 1254, 1256, 1257, 1258, 1259, 1260, 1261, 1262, 1263, 1264, 1265, 1266, 1267, 1268, 1270, 1271, 1272, 1273, 1275, 1277, 1278, 1280, 1281, 1282, 1283, 1284, 1285, 1289, 1294, 1300, 1307, 1309, 1312, 15 d'octubre, 16 de febrer, 18 de novembre, 20 de gener, 21 de juny, 21 de març, 23 d'agost, 25 de juny, 26 de febrer, 26 de juny, 27 d'agost, 27 de maig, 27 de novembre, 28 de juny, 28 de maig, 29 d'agost, 29 d'octubre, 3 de maig, 3 de setembre, 30 de març, 30 de setembre, 31 de gener, 4 de setembre, 5 d'octubre, 5 de juny, 5 de setembre, 6 de maig, 7 de setembre, 8 de juny, 8 de setembre. Ampliar l'índex (241 més) »

Abruços

Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el centre d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Abruços · Veure més »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia fou una regió de l'antiga Grècia a la costa nord-oest del Peloponès.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Acaia · Veure més »

Acre (Israel)

Acre —en hebreu עכו, Akko; en àrab عكّا, ʿAkka—, també coneguda al món cristià amb el nom de Sant Joan d'Acre, és una ciutat de Palestina, actualment pertany administrativament a l'estat d'Israel, després de l'ocupació i neteja ètnica de 1948.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Acre (Israel) · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Agost · Veure més »

Agullana

Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Agullana · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ais de Provença · Veure més »

Alba (Piemont)

Alba és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Cuneo.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Alba (Piemont) · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Albània · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons VIII de Castella

volum.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Alluyes

Alluyes és un municipi francès, situat al departament de l'Eure i Loir i a la regió de 28005.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Alluyes · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ancona · Veure més »

Apanatge

L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Apanatge · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Arles · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Atenes · Veure més »

Avesnes

Avesnes és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Avesnes · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Avinyó · Veure més »

Balduí II de Courtenay

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí de Constantinoble.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Balduí II de Courtenay · Veure més »

Basilicata

La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Basilicata · Veure més »

Batalla de Benevent

La Batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla de Tagliacozzo

La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Tagliacozzo · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Beatriu de Savoia

Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Beatriu de Savoia · Veure més »

Beatriu I de Provença

Segell de Beatriu de Provença, filla de Ramon Berenguer V de ProvençaBeatriu I de Provença (1233 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença (1245 - 1267) i reina consort de Nàpols (1266-1267).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Beatriu I de Provença · Veure més »

Benevent

Benevent (en italià Benevento, en llatí Beneventum, en grec Benebentos) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Benevent · Veure més »

Berat (ciutat d'Albània)

Berat -en albanès, Berat o Berati- és una ciutat d'Albània i és la capital del districte de Berat i del comtat de Berat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Berat (ciutat d'Albània) · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bisbe · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Blanes · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bolonya · Veure més »

Bordeus

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bordeus · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Brescia · Veure més »

Brugny-Vaudancourt

Brugny-Vaudancourt és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Brugny-Vaudancourt · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bulgària · Veure més »

Cadaqués

Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cadaqués · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Calàbria · Veure més »

Capri

Capri és una illa de Campània a la província de Nàpols.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Capri · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325), príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II d'Anjou

Moneda de '''Carles II d'Anjou''', rei de Nàpols, comte d'Anjou i de Provença, 1285-1309. Carles II d'Anjou dit el coix (1254 - Nàpols 1309), rei de Nàpols, Jerusalem i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles II d'Anjou · Veure més »

Casa d'Anjou-Sicília

La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Casa d'Anjou-Sicília · Veure més »

Castelana

Castelana (nom occità) (en francès Castellane) és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Castelana · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Castelló d'Empúries · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Viktor Mikhailovich Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cavaller · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Càpua · Veure més »

Cefalù

Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cefalù · Veure més »

Coll de Panissars

El Coll de Panissars és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Coll de Panissars · Veure més »

Comino

Llacuna Blava, al fons a l'esquerra, i Llacuna de Cristall Comino (en maltès Kemmuna) és una petita illa de la República de Malta, entre l'illa de Malta i la de Gozo, amb prop de 2,5 km².

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comino · Veure més »

Comtat d'Anjou

El comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al s. IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Forcalquier

Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquier fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Forcalquier · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Sogliano

El comtat de Sogliano fou una jurisdicció feudal d'Itàlia centrada al castell de Sogliano.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Sogliano · Veure més »

Comtat de Vendôme

El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Vendôme · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat del Maine · Veure més »

Comtat Venaissí

El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat Venaissí · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comte · Veure més »

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Conradí de Sicília · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Constança de Sicília · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Constantinoble · Veure més »

Corfú (ciutat)

Corfú (en grec: Κέρκυρα, Kérkyra) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Corfú (ciutat) · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Corona d'Aragó · Veure més »

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cremona · Veure més »

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cristianisme ortodox · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Croades · Veure més »

Cuneo

Cuneo -en piemontès Coni- és un municipi italià a la província de Cuneo (regió del Piemont).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cuneo · Veure més »

Desafiament de Bordeus

El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Desafiament de Bordeus · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir —conegut també com a Despotat d'Arta— va ser un dels estats grecs bizantins sorgits després de l'ensulsida de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Despotat de l'Epir · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia Carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Dinastia Capet · Veure més »

Dréan

Dréan —en àrab الدرعان, ad-Draʿan— és una localitat de la costa est d'Algèria, situada a la wilaya d'El-Taref, 25 km al sud d'Annaba.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Dréan · Veure més »

Ducat de Suàbia

Mapa representant la Borgonya superior i el Ducat de Suàbia (groc). Escut d'armes de Suàbia Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ducat de Suàbia · Veure més »

Durrës

Durrës (italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Durrës · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Egipte · Veure més »

Elionor d'Anglaterra

Elionor d'Anglaterra (Falaise, França 1162 - Burgos 1214), princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Elionor d'Anglaterra · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 8.450 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Elna · Veure més »

Embrun

* Embrun o Ambrun, municipi francès al departament d'Alts Alps (Occitània).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Embrun · Veure més »

Emir

Un emir (de l'àrab أمير, amir, "aquell qui ordena", "cap", "governant", alhora derivat del verb amara, "manar") és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Emir · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Emperador · Veure més »

Felip d'Anjou-Nàpols

Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »

Felip de Courtenay

Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273–1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Bizantí.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip de Courtenay · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip II de França · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), rei de França (1270-1285).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip III de França · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ferrara · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

Foggia

Foggia és un municipi italià, situat a la regió de Pulla i a la província de Foggia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Foggia · Veure més »

Forncauquièr

Forncauquièr (antigament Forcalquer, en francès Forcalquier), és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Forncauquièr · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Carles I d'Anjou і França · Veure més »

Frederic de Baden

Frederic de Baden-Durlach (en alemany Friedrich von Baden-Durlach) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 7 d'octubre de 1703 i va morir a Karlsruhe el 26 de març de 1732.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Frederic de Baden · Veure més »

Gap

Gap (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament d'Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gap · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gènova · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Gerba

Gerba o Djerba (en àrab جربة, Jarba) és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gerba · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Girona · Veure més »

Golf de Nàpols

Mapa del golf de Nàpols El golf de Nàpols (italià: Golfo di Napoli) en una gran badia a la costa sud-oest d'Itàlia a la mar Tirrena.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Golf de Nàpols · Veure més »

Gozo

Gozo (en maltès Għawdex, antigament Gozzo, i antigament en català, el Goi) és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma una República independent (República de Malta).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gozo · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1289)

La Guerra de Sicília fou un llarg conflicte entre la casa d'Anjou i el Casal de Barcelona pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1289) · Veure més »

Guillem II d'Acaia

Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guillem II d'Acaia · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Hohenstaufen · Veure més »

Hug IV

* Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois, 1271), duc de Borgonya (1218-1271).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Hug IV · Veure més »

Hug IV de Borgonya

Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Hug IV de Borgonya · Veure més »

Ieras

Ieras (en francés, Hyères) és un municipi occità, situat al departament del Var i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ieras · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Illa de Malta · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Llatí de Constantinoble

LImperi Llatí de Constantinoble o Imperi Llatí fou establert el 1204 pels cavallers de la quarta croada amb base a Constantinoble, després de saquejar la ciutat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Imperi Llatí de Constantinoble · Veure més »

Isabel d'Hainault

Isabel d'Hainault (Lilla 1170 - París 1190), reina consort de França (1180-1190).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Isabel d'Hainault · Veure més »

Isabel I d'Acaia

Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Isabel I d'Acaia · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ischia · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Jerusalem · Veure més »

Joan de Pròixida

Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 - Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa catalana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Joan de Pròixida · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Juny · Veure més »

Kalamata

Kalamata (grec Καλαμάτα), antigament Fares (Pharae), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Kalamata · Veure més »

Ladislau IV d'Hongria

Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »

Lei Bauç

Els Bauç o Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços"; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lei Bauç · Veure més »

Llista de comtes d'Anjou

Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de comtes d'Anjou · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de prínceps d'Acaia

Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »

Llista de Reis d'Albània

Ensenya reial albanesa.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de Reis d'Albània · Veure més »

Llista de reis de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llombardia · Veure més »

Lluís II del Palatinat

Lluís de Wittelsbach, Lluís el Sever o Lluís II de Baviera —Ludwig II der Strenge, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein — (Heidelberg, 13 d'abril de 1229 - Heidelberg, 2 de febrer de 1294) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin del 1253 i fins a la seva mort (si bé Baviera es va dividir el 1255).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís II del Palatinat · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís IX de França · Veure més »

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís VIII de França · Veure més »

Lo Borg Sant Dalmatz

Lo Borg Sant Dalmatz (en italià Borgo San Dalmazzo i en piemontès ël Borgh San Dalmass) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lo Borg Sant Dalmatz · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lucca · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Mallorca · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia 1232 - Benevento, Itàlia 1266), regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Manfred I de Sicília · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Maria d'Antioquia

Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu bizantina.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Maria d'Antioquia · Veure més »

Marquesat de Montferrat

Localització del Marquesat de Montferrat. El Marquesat de Montferrat (en vermell) a la fi del segle XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Marquesat de Montferrat · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Marsella · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Màntua · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Mòdena · Veure més »

Meinard II de Gorízia-Tirol

Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Meinard II de Gorízia-Tirol · Veure més »

Menton

Menton (pronunciat en occità i localment; en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Menton · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Milà · Veure més »

Miquel II Àngel-Comnè Ducas

Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manel.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »

Montmirail (Marne)

Montmirail és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Montmirail (Marne) · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Nàpols · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Niça · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Orsini · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià Palermu; en italià i oficialment Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Palerm · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Papa · Veure més »

Papa Climent IV

Climent IV - de nom seglar Guy de Foulques i conegut com a Guy el Gras - (Sant Geli, ? - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou Papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Papa Climent IV · Veure més »

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Papa Martí IV · Veure més »

Papa Nicolau III

Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Papa Nicolau III · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Parma · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pavia · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Peralada · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pere el Gran · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Perpinyà · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia potencialment epidèmica causada per Yersinia pestis, bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet per les puces dels rosegadors infectats que pessiguen l'ésser humà, amb la qual cosa es produeix la penetració del bacil en l'organisme humà, en què hi haurà una posterior multiplicació d'aquest.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pesta · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o Plasència (Placentia en llatí, Piasëinsa en l'emilià-romanyol), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Piacenza · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Piemont · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pisa · Veure més »

Pistoia

Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pistoia · Veure més »

Prato

Prato és un municipi italià, situat a la regió de la Toscana i a la província de Prato.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Prato · Veure més »

Principat d'Acaia

El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Bizantí l'any 1204.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Principat d'Acaia · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi (etimològicament, llei privada; per oposició a la llei general) és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dóna un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Privilegi · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V de Provença (v 1200 - 1245), comte de Provença (1209-1245).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Rímini

Rímini o Rimini és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Rímini · Veure més »

Reggio de Calàbria

Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Reggio de Calàbria · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de França · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant (actual Orient Mitjà) el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de Xipre

El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la tercera croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Xipre · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Carles I d'Anjou і República de Venècia · Veure més »

Ribera de la Maçana

La Ribera de la Maçana és un curs d'aigua que discorre pels termes comunals d'Argelers de la Marenda i Sureda (Rosselló).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ribera de la Maçana · Veure més »

Robert I d'Artois

Escut d'armes del comtat d'Artois Robert I d'Artois el Bo (1216 - El-Mansura, Egipte 1250), príncep de França i comte d'Artois (1237-1250) comtat que li va donar el seu pare i del que fou el primer comte.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert I d'Artois · Veure més »

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols Robert I de Nàpols, dit el Prudent (1278 - Nàpols 1343), rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert I de Nàpols · Veure més »

Robert II d'Artois

Robert II d'Artois Robert II d'Artois, (setembre 1250 - 11 de juliol de 1302), fill pòstum de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant, fou des del seu naixement (set mesos després de la mort del pare) comte d'Artois.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert II d'Artois · Veure més »

Robert III de Flandes

Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert III de Flandes · Veure més »

Roger de Llúria

Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Llúria, Roger de Lòria o Roger de Luria) (Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 17 de gener del 1250 - València, 19 de gener del 1305) fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar en el seguici de la reina Constança de Sicília, la muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Carles I d'Anjou і Roger de Llúria · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Roma · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Roses · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Rosselló · Veure més »

Salto

Salto, antigament coneguda com a Salto Oriental, és la capital del departament de Salto, Uruguai.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Salto · Veure més »

Saluzzo

Saluzzo (oficialment i en italià) o Saluça en català (Salusse en piemontès) és un municipi de la província de Cuneo, a la regió del Piemont, Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Saluzzo · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guixols la capital de la Costa Brava Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de Sant Feliu a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Saragossa · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Sèrbia · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Senat · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setembre · Veure més »

Setena Croada

La Setena Croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setena Croada · Veure més »

Setge de Messina (1282)

El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Sicília · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Soissons · Veure més »

Tarassona

Tarassona (Tarazona, en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tarassona · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tàrent · Veure més »

Tenda

Tenda estilitzada. escoltes. Tendes militars al segle XIX. La tenda és una estructura provisional i desplaçable en tela sostenida amb pals.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tenda · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Salònica, en català antigament Salonic (grec Θεσσαλονίκη, Thessaloníki o Σαλονίκη, Saloníki, originalment Salonikion, àrab Salunik, búlgar Solon, turc Selanik) és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia Central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tessalònica · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia és una regió de Grècia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tessàlia · Veure més »

Thorigny-sur-Marne

Thorigny-sur-Marne és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77464.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Thorigny-sur-Marne · Veure més »

Tonnerre

Tonnerre és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tonnerre · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Torí · Veure més »

Torneig

German Tournament ca. 1480 Un torneig és una competició cavalleresca basada en baralles “simulades” de l'Edat Mitjana i el Renaixement (segles XII al XVI).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Torneig · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Toscana · Veure més »

Tractat de Cefalù

El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tractat de Cefalù · Veure més »

Tractat de Viterbo

Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí de Constantinoble.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tractat de Viterbo · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Trapani · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Trento · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tudela · Veure més »

Tunis

Tunis (en àrab تونس, Tūnis) és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tunis · Veure més »

Unió

La unió és una operació entre conjunts.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Unió · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Usatges de Barcelona · Veure més »

Val d'Estura

Localització de la Val d'Estura Embassament a Pietraporzio Val d'Estura (italià Valle Stura di Demonte) és una de les Valls Occitanes situada a la província de Cuneo (Piemont), situada entre la Val Grana i la Val Maira, entre els Alps Cottians i els Alps Marítims.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Val d'Estura · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Vall d'Aran · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Vegueria · Veure més »

Ventimiglia

Ventimiglia és un municipi italià, situat a la regió de Ligúria i a la província d'Imperia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ventimiglia · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Verona · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vuitena Croada

Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada és una campanya de Lluís IX de França adreçada contra el regne de Tunísia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Vuitena Croada · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1 d'octubre · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1 de gener · Veure més »

1 de juny

L'1 de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1 de juny · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 10 de maig · Veure més »

11 d'agost

L'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 11 d'agost · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1227 · Veure més »

1246

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1246 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1248 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1250 · Veure més »

1251

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1251 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1252 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1254 · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1256 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1257 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1258 · Veure més »

1259

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1259 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1260 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1261 · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1262 · Veure més »

1263

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1263 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1264 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1265 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1266 · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1267 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1268 · Veure més »

1270

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1270 · Veure més »

1271

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1271 · Veure més »

1272

L'any 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1272 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1273 · Veure més »

1275

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1275 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1277 · Veure més »

1278

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1278 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1280 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1281 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1282 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1283 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1284 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1285 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1289 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1294 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1300 · Veure més »

1307

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1307 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1309 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1312 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 15 d'octubre · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 16 de febrer · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 18 de novembre · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 20 de gener · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 21 de juny · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 21 de març · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 23 d'agost · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 25 de juny · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 26 de febrer · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 26 de juny · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 27 d'agost · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 27 de maig · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 27 de novembre · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 28 de juny · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 28 de maig · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 29 d'agost · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 29 d'octubre · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 3 de maig · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 3 de setembre · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 30 de març · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 30 de setembre · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 31 de gener · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 4 de setembre · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 5 d'octubre · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 5 de juny · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 5 de setembre · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 6 de maig · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 7 de setembre · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 8 de juny · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 8 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carles I de Nàpols, Carles I de Provença, Carles I de Sicília, Carles I d’Anjou, Carles d'Anjou.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »