Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Adelaida d'Àustria, Arxiduc d'Àustria, Basílica de Superga, Batalla del Trocadero, Carles Fèlix I de Sardenya, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Constitució, Dinastia Savoia, Elisabet de Saxònia, Espanya, Ferran de Savoia-Gènova, Ferran III de Toscana, Florència, Ginebra, Imperi Austríac, Liberalisme, Llista de reis de Sardenya, Lluís XVIII de França, Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana), Maria Teresa d'Àustria-Toscana (reina de Sardenya), Napoleó Bonaparte, París, Península Itàlica, Porto, Primer Imperi Francès, Primera República Francesa, Regne de Portugal, Roma, Torí, Unificació italiana, Víctor Manuel II, 1798, 1815, 1817, 1820, 1821, 1823, 1825, 1826, 1827, 1831, 1848, 1849, 1855, 1870, 1878, 2 d'octubre, 23 de març, 28 de juliol, 30 de setembre.
Adelaida d'Àustria
Maria Adelaida Francesca d'Àustria (Milà 1822 - Torí 1855) va ser una arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Manuel II.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Adelaida d'Àustria · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Basílica de Superga
La basílica de Superga és una església en les proximitats de Torí.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Basílica de Superga · Veure més »
Batalla del Trocadero
La batalla del Fort del Trocadero és un fet d'armes que data del 31 d'agost de 1823 consagrant la victòria d'un grup expedicionari francès sobre els revolucionaris liberals espanyols a Cadis a Espanya.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Batalla del Trocadero · Veure més »
Carles Fèlix I de Sardenya
Carles Fèlix I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1765 - íd. 1831) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1821 fins a l'any 1831.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Carles Fèlix I de Sardenya · Veure més »
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Constitució · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Dinastia Savoia · Veure més »
Elisabet de Saxònia
Elisabet de Saxònia, princesa de Savoia (Dresden 1830 - Stresa 1912).
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Elisabet de Saxònia · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Espanya · Veure més »
Ferran de Savoia-Gènova
Ferran de Savoia, duc de Gènova (Florència 1822 - Torí 1855).
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Ferran de Savoia-Gènova · Veure més »
Ferran III de Toscana
Ferran III de Toscana (Florència 1773 - 1824) fou gran duc de Toscana des de l'any 1790 i fins a l'any 1824.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Ferran III de Toscana · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Florència · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Ginebra · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Imperi Austríac · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Liberalisme · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Lluís XVIII de França · Veure més »
Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana)
La princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies, gran duquessa de Toscana. Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies, gran duquessa de Toscana (Nàpols 1773 - Viena 1802).
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana) · Veure més »
Maria Teresa d'Àustria-Toscana (reina de Sardenya)
Maria Teresa d'Àustria, reina de Sardenya (Viena 1801 - Torí 1855).
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Maria Teresa d'Àustria-Toscana (reina de Sardenya) · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Napoleó Bonaparte · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і París · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Península Itàlica · Veure més »
Porto
Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Porto · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Primera República Francesa · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Regne de Portugal · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Roma · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Torí · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Unificació italiana · Veure més »
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і Víctor Manuel II · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1798 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1815 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1817 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1820 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1821 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1823 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1825 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1826 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1827 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1831 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1849 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1855 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1870 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 1878 · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 2 d'octubre · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 23 de març · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 28 de juliol · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles Albert I de Sardenya і 30 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carles Albert I de Savoia, Carles Albert de Savoia, Carles Albert de Savoia-Carginano.
