Comunicació

340 les relacions: Agrigent, Albano, Alcoià, Alexandre VI, Alt Camp, Alzira, Amadeu VIII de Savoia, Andalusia, Anselm Maria Albareda i Ramoneda, Antoni Cerdà i Lloscos, Antoni de Sentmenat i de Cartellà, Antoni Despuig i Dameto, Antonio Cañizares Llovera, Arbeca, Arxidiòcesi de València, Astorga, Ausiàs Despuig, Avinyó, Òstia, Àvila, Bages, Baix Camp, Balaguer, Barcelona, Bari (Pulla), Bartomeu Martí, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Bèlgida, Beneixama, Benet de Sala i de Caramany, Benet Sanz i Forés, Benet XIII, Berenguer d'Anglesola, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Borriana, Burgos, Calahorra, Calàbria, Calixt III, Cambrils, Campània, Capaccio Paestum, Carcassona, Cardenal, Cardona, Carmelites descalços, Carpentràs, Catània, Càpua, ..., Cefalù, Cervera, Ciutat del Vaticà, Climent VIII de Peníscola, Cocentaina, Comtat (País Valencià), Conca (Castella - la Manxa), Congregació de la doctrina de la Fe, Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, Costera, Degà del Col·legi Cardenalici, Elna, Enric de Cardona i Enríquez, Enric Pla i Deniel, Enric Reig i Casanova, Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio, Família benedictina, Felanitx, Ferrara, Florència, Fossombrone, França, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc de Borja (cardenal), Francesc de Remolins i Pardines, Francesc Rovira i Escuder, Friburg (Suïssa), Gandia, Garrigues, Gènova, Generalitat de Catalunya, Girona, Granada, Horta Oest, Illa de Malta, Illes Canàries, Isidre Gomà i Tomàs, Jaume de Prades i de Foix, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jaume Pou i Berard, Jaume Serra i Cau, Joan Benlloch i Vivó, Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat, Joan de Casanova, Joan de Castre-Pinós i de So, Joan Josep Omella i Omella, Joan Llopis (cardenal), Joan Margarit i Pau, Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joaquim Lluch i Garriga, Jordi d'Ornós, Josep de Calassanç Vives i Tutó, La Riba, La Ribera Alta, La Torreta de Canals, Lleó (Castella i Lleó), Lleida, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Lluís Francesc Ladaria Ferrer, Lluís Joan del Milà i Borja, Lluís Martínez i Sistach, Madrid, Mallorca, Manacor, Manises, Manresa, Maresme, Mataró, Melfi, Messina, Miquel Payà i Rico, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monreale, Monte Porzio Catone, Montpeller, Montserrat, Morella, Narcís Jubany i Arnau, Navarra, Niça, Nicolau Rossell, Olomouc, Orde de la Mercè, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Orde Trinitari, Oriola, Oristany, Ot de Montcada i de Luna, Oviedo, Palma, Papa, Papa Nicolau V, Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Patriarca de Constantinoble, Pàdua, Pere de Cardona (cardenal), Pere Ferris, Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Perpinyà, Perusa, Picassent, Plana Baixa, Plana d'Utiel, Ports de Morella, Potenza, Queretes, Ramon Nonat, Ratisbona, Real Sitio de San Ildefonso, Reggio de l'Emília, Ribes de Freser, Ricard Maria Carles i Gordó, Roma, Sabins, Safor, Salamanca, Salern, Salvador Casañas i Pagès, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Coloma de Farners, Santa Margalida, Santa Seu, Santiago de Compostel·la, Sardenya, Segarra, Selva, Seròs, Sevilla, Sicília, Sogorb, Solsona, Sorrento, Suïssa, Tarassona, Tarragona, Teano (Itàlia), Terni, Toledo, Tortosa, Trani, Trebisonda, Tudela, Urgell, Utiel, València, Vall d'Albaida, Valladolid, Vic, Vicent Enrique i Tarancón, Xàtiva, 1181, 1183, 1239, 1240, 1296, 1314, 1341, 1348, 1362, 1375, 1378, 1387, 1390, 1396, 1397, 1400, 1404, 1405, 1408, 1421, 1423, 1429, 1430, 1431, 1436, 1440, 1441, 1443, 1444, 1446, 1448, 1452, 1453, 1454, 1455, 1456, 1458, 1459, 1461, 1462, 1466, 1468, 1470, 1472, 1473, 1476, 1478, 1483, 1484, 1492, 1495, 1496, 1497, 1500, 1501, 1503, 1504, 1505, 1506, 1507, 1510, 1511, 1517, 1518, 1524, 1525, 1527, 1536, 1537, 1539, 1540, 1551, 1563, 1626, 1646, 1660, 1677, 1703, 1712, 1715, 1720, 1733, 1734, 1745, 1775, 1780, 1789, 1803, 1806, 1811, 1813, 1816, 1820, 1828, 1834, 1854, 1858, 1864, 1868, 1876, 1877, 1882, 1891, 1892, 1893, 1895, 1899, 1907, 1908, 1913, 1921, 1922, 1926, 1927, 1935, 1937, 1940, 1943, 1944, 1945, 1946, 1962, 1966, 1968, 1969, 1973, 1994, 1996, 2006, 2007, 2013, 2017, 2018. Ampliar l'índex (290 més) » « Shrink índex

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Agrigent · Veure més »

Albano

* Toponímia.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Albano · Veure més »

Alcoià

L'Alcoià és una comarca central del País Valencià, amb capital a Alcoi.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Alcoià · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Alexandre VI · Veure més »

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Alt Camp · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Alzira · Veure més »

Amadeu VIII de Savoia

Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Amadeu VIII de Savoia · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Andalusia · Veure més »

Anselm Maria Albareda i Ramoneda

Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. (Barcelona, 16 de febrer de 1892 - 20 de juliol de 1966) monjo, historiador, bibliotecari, arxivista i cardenal català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Anselm Maria Albareda i Ramoneda · Veure més »

Antoni Cerdà i Lloscos

Antoni Cerdà i Lloscos (Santa Margalida, ap. 1390- Roma,1459) fou un cardenal mallorquí.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Antoni Cerdà i Lloscos · Veure més »

Antoni de Sentmenat i de Cartellà

Antoni de Sentmenat i de Cartellà (Barcelona, 21 d'abril de 1734 – Aranjuez, 14 d'abril de 1806) va ser un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Antoni de Sentmenat i de Cartellà · Veure més »

Antoni Despuig i Dameto

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »

Antonio Cañizares Llovera

Antonio Cañizares Llovera (Utiel, 15 d'octubre de 1945) és un cardenal espanyol, arquebisbe de València.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Antonio Cañizares Llovera · Veure més »

Arbeca

Vista d'Arbeca Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Arbeca · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Astorga

Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Astorga · Veure més »

Ausiàs Despuig

Ausiàs Despuig (Xàtiva, 1423 - Roma, 2 de setembre de 1483) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic valencià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ausiàs Despuig · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Avinyó · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Òstia · Veure més »

Àvila

Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Àvila · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Bages · Veure més »

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Baix Camp · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Balaguer · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Barcelona · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Bari (Pulla) · Veure més »

Bartomeu Martí

Bartomeu Martí, el cardenal de Sogorb (València, entre 1430 i 1440 - Roma el 25 de març de 1500) va ser un cardenal valencià del.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Bartomeu Martí · Veure més »

Basílica de la Santa Creu de Jerusalem

La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem · Veure més »

Bèlgida

Bèlgida és un municipi de la País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Bèlgida · Veure més »

Beneixama

Beneixama és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de l'Alcoià, (encara que a la zona administrativa de l'Alt Vinalopó), a la subcomarca de la Vall de Beneixama.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Beneixama · Veure més »

Benet de Sala i de Caramany

Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Benet de Sala i de Caramany · Veure més »

Benet Sanz i Forés

Benet Sanz i Forés (Gandia, La Safor, 21 de març de 1828 – Madrid, 1 de novembre de 1895) fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Benet Sanz i Forés · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Benet XIII · Veure més »

Berenguer d'Anglesola

Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Berenguer d'Anglesola · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Bisbat de Vic · Veure més »

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Borriana · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Burgos · Veure més »

Calahorra

Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Calahorra · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Calàbria · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Calixt III · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Cambrils · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Campània · Veure més »

Capaccio Paestum

Capaccio Paestum és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la província de Salern.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Capaccio Paestum · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Carcassona · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Cardenal · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Cardona · Veure més »

Carmelites descalços

Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Carmelites descalços · Veure més »

Carpentràs

Carpentràs o Carpentras és un municipi francès al departament de Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Carpentràs · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Catània · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Càpua · Veure més »

Cefalù

Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Cefalù · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Cervera · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Climent VIII de Peníscola

Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Climent VIII de Peníscola · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Cocentaina · Veure més »

Comtat (País Valencià)

El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Comtat (País Valencià) · Veure més »

Conca (Castella - la Manxa)

Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »

Congregació de la doctrina de la Fe

La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Congregació de la doctrina de la Fe · Veure més »

Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments

La Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments (en llatí: Congregatio de Cultu Divino et Disciplina Sacramentorum), és una congregació de la Cúria Romana que està encarregada de la majoria dels assumptes relacionats amb les litúrgies de l'Església Catòlica i el ritual dels Sagraments.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments · Veure més »

Costera

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Costera · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Elna · Veure més »

Enric de Cardona i Enríquez

Enric de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1485 - Roma 1530).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Enric de Cardona i Enríquez · Veure més »

Enric Pla i Deniel

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Enric Pla i Deniel · Veure més »

Enric Reig i Casanova

Enric Reig i Casanova (1859 - 1927) fou un cardenal valencià que ocupà el bisbat de Barcelona i els arquebisbats de València i el Primat de Toledo.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Enric Reig i Casanova · Veure més »

Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio

Lesglésia de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio (italià: chiesa di Sant'Ignazio di Loyola a Campo Marzio; llatí: S. Ignatii de Loyola in Campo Martio) és una lloc de culte catòlic de Roma; d'estil barroc, és adjacent al Col·legi Romà, del qual era la capella universitària, fins que aquest es traslladà al 1584 a un edifici major i va ser rebatejat com a Pontifícia Universitat Gregoriana.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Família benedictina · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Felanitx · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ferrara · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Florència · Veure més »

Fossombrone

Fossombrone és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, a la província de Pesaro i Urbino amb 10.000 habitants.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Fossombrone · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і França · Veure més »

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Veure més »

Francesc de Borja (cardenal)

Francesc de Borja (1441 - 4 de novembre, 1511) fou un cardenal valencià, i el setè dels deu cardenal nepots creats per Alexandre VI.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Francesc de Borja (cardenal) · Veure més »

Francesc de Remolins i Pardines

Francesc de Remolins i Pardines, de vegades anomenat com Francisco de Remolino, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, pàg.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Francesc de Remolins i Pardines · Veure més »

Francesc Rovira i Escuder

Francesc Rovira i Escuder (circa 1375, Morella - 22 de novembre de 1450, València) fou un cardenal valencià nomenat per l'antipapa Climent VIII.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Francesc Rovira i Escuder · Veure més »

Friburg (Suïssa)

Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg o Freiburg im Üechtland en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Friburg (Suïssa) · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Gandia · Veure més »

Garrigues

Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Garrigues · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Gènova · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Girona · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Granada · Veure més »

Horta Oest

L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Horta Oest · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Illa de Malta · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Illes Canàries · Veure més »

Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Isidre Gomà i Tomàs · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »

Jaume Pou i Berard

Jaume Pou i Berard (Mallorca o Niça, 13 de febrer de 1495 o 1497 – Roma, 26 d'abril de 1563) fou un bisbe i cardenal presumptament mallorquí.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Jaume Pou i Berard · Veure més »

Jaume Serra i Cau

Jaume Serra i Cau (València, 1427-1430 - Roma 15 de març de 1517) fou un cardenal valencià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Jaume Serra i Cau · Veure més »

Joan Benlloch i Vivó

Joan Baptista Benlloch i Vivó (València, 29 de desembre de 1864 — Madrid, 14 de febrer de 1926) va ser un eclesiàstic, bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan Benlloch i Vivó · Veure més »

Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada

Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, anomenat el menor, cardenal de Santa Maria in Via Lata, cardenal de València o el "cardenal Borja" (València, 1472 - Fossombrone, 17 de gener de 1500) va ser un cardenal valencià del.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada · Veure més »

Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat

Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat, anomenat el major (1446 - 1 d'agost de 1503) va ser el primer dels deu cardenals nebot promocionats pel papa Alexandre VI, el cosí del seu pare, Galceran de Borja i Montcada.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat · Veure més »

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan de Casanova · Veure més »

Joan de Castre-Pinós i de So

fou un cardenal i bisbe valencià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan de Castre-Pinós i de So · Veure més »

Joan Josep Omella i Omella

Joan Josep Omella i Omella (Queretes, Matarranya, Aragó, 21 d'abril de 1946), cardenal i arquebisbe matarranyenc, és l'arquebisbe metropolità de Barcelona i el president de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan Josep Omella i Omella · Veure més »

Joan Llopis (cardenal)

fou un cardenal i arquebisbe valencià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan Llopis (cardenal) · Veure més »

Joan Margarit i Pau

Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan Margarit i Pau · Veure més »

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 2 d'abril de 1703 - Roma, 16 de desembre de 1780) fou un frare dominic català, que arribà a Mestre General de l'Orde dels Predicadors i Cardenal del títol de San Sisto.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí · Veure més »

Joaquim Lluch i Garriga

Joaquim Lluch i Garriga, OCD (Manresa, Bages, 22 de febrer de 1816 – Umbrete, Andalusia, 23 de setembre de 1882) va ser un frare, bisbe i cardenal català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Joaquim Lluch i Garriga · Veure més »

Jordi d'Ornós

Jordi d'Ornós (Perpinyà?, circa 1380 - Carpentràs (Provença), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomàtic català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Jordi d'Ornós · Veure més »

Josep de Calassanç Vives i Tutó

Josep de Calassanç Vives i Tutó, O.F.M.Cap. (Sant Andreu de Llavaneres, 15 de febrer de 1854 - Monte Porzio Catone, prop de Roma, 7 de setembre de 1913) fou un frare caputxí i cardenal català que estigué molt a prop dels papes Lleó XIII i Pius X.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Josep de Calassanç Vives i Tutó · Veure més »

La Riba

La Riba és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і La Riba · Veure més »

La Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і La Ribera Alta · Veure més »

La Torreta de Canals

La Torreta de Canals (coneguda també com a la Torre de Canals o la Torre de Calixt) és un barri o pedania de la vila valenciana de Canals, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і La Torreta de Canals · Veure més »

Lleó (Castella i Lleó)

Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Lleida · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Toledo

L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de bisbes de Tortosa

Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Llista de bisbes de Tortosa · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa

La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »

Lluís Francesc Ladaria Ferrer

Lluís Francesc Ladària Ferrer (Manacor, 19 d'abril de 1944), cardenal, arquebisbe i jesuïta mallorquí, és l'arquebisbe titular de Tibica, el prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe i el president de la Pontifícia Comissió Ecclesia Dei, de la Comissió Teològica Internacional i de la Pontifícia Comissió Bíblica.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Lluís Francesc Ladaria Ferrer · Veure més »

Lluís Joan del Milà i Borja

Lluís Joan del Milà i Borja, anomenat el cardenal de Sogorb, o de Lleida (nascut cap el 1430/1433 a Xàtiva, i mort a Bèlgida l'any 1510) és un cardenal valencià dels segles XV i XVI.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Lluís Joan del Milà i Borja · Veure més »

Lluís Martínez i Sistach

Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Lluís Martínez i Sistach · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Mallorca · Veure més »

Manacor

Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Manacor · Veure més »

Manises

Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Manises · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Manresa · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Maresme · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Mataró · Veure més »

Melfi

Melfi és un municipi italià d'aproximadament 17.400 habitants, situat a la província de Potenza, a la regió Basilicata, a l'Itàlia meridional.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Melfi · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Messina · Veure més »

Miquel Payà i Rico

Miquel Payà i Rico (Beneixama, 20 de desembre de 1811 — Toledo, 24 de desembre de 1891) va ser un cardenal valencià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Miquel Payà i Rico · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monreale

Monreale (sicilià Murriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Monreale · Veure més »

Monte Porzio Catone

Monte Porzio Catone és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Monte Porzio Catone · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Montpeller · Veure més »

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Montserrat · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Morella · Veure més »

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Narcís Jubany i Arnau · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Navarra · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Niça · Veure més »

Nicolau Rossell

Nicolau Rossell (Ciutat de Mallorca o Felanitx, 1314 - 23 de març de 1362).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Nicolau Rossell · Veure més »

Olomouc

Olomouc (en alemany Olmütz, en polonès Ołomuniec, en llatí Eburum o Olomucium) és una ciutat de la Moràvia Septentrional, a la República Txeca, prop del riu Morava.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Olomouc · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Orde Trinitari · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Oriola · Veure més »

Oristany

Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Oristany · Veure més »

Ot de Montcada i de Luna

Ot de Montcada i de Luna.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ot de Montcada i de Luna · Veure més »

Oviedo

Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Oviedo · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Palma · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Papa · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Papa Nicolau V · Veure més »

Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677) també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Pàdua · Veure més »

Pere de Cardona (cardenal)

Pere de Cardona (1150 - entre juliol i agost del 1182), va ser un cardenal i jurista d'origen català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Pere de Cardona (cardenal) · Veure més »

Pere Ferris

Pere Ferris Cocentaina, 14 d'abril de 1415 - Roma, 25 de setembre de 1478) va ser un cardenal valencià. Ferris és un fill il·legítim i és parent del papa Pau II.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Pere Ferris · Veure més »

Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada

Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, el cardenal Borja (València, 1470 - entre Roma i Nàpols, 4 d'octubre de 1511) va ser un cardenal valencià del segle XV i començament del i arquebisbe de València del 1500 al 1511.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Perpinyà · Veure més »

Perusa

Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Perusa · Veure més »

Picassent

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Picassent · Veure més »

Plana Baixa

La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Plana Baixa · Veure més »

Plana d'Utiel

La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Plana d'Utiel · Veure més »

Ports de Morella

Localització de la ''comarca natural'' dels Ports de Morella segons l'estudi de comarcalització d'Emili Beüt i Belenguer. Ports de Morella és una comarca històrica del País Valencià que coincideix en gran part amb l'actual comarca dels Ports, amb l'excepció de Catí i Vilafranca, que formen part actualment de la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ports de Morella · Veure més »

Potenza

Potenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Basilicata (l'antiga Lucània).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Potenza · Veure més »

Queretes

Queretes o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Queretes · Veure més »

Ramon Nonat

Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ramon Nonat · Veure més »

Ratisbona

Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ratisbona · Veure més »

Real Sitio de San Ildefonso

Real Sitio de San Ildefonso (en castellà i oficialment) o San Ildefons (en català en desús) és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Real Sitio de San Ildefonso · Veure més »

Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Reggio de l'Emília · Veure més »

Ribes de Freser

Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ribes de Freser · Veure més »

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Roma · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Sabins · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Safor · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Salamanca · Veure més »

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Salern · Veure més »

Salvador Casañas i Pagès

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Andreu de Llavaneres, sovint anomenat simplement Llavaneres, és una vila i municipi a 36 km al nord-est de Barcelona (Catalunya), a la vora de la costa mediterrània.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Sant Andreu de Llavaneres · Veure més »

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Santa Coloma de Farners · Veure més »

Santa Margalida

Santa Margalida és una vila i municipi de Mallorca.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Santa Margalida · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Santa Seu · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Sardenya · Veure més »

Segarra

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Segarra · Veure més »

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Selva · Veure més »

Seròs

Seròs és una vila i municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Seròs · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Sicília · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Sogorb · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Solsona · Veure més »

Sorrento

Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Sorrento · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Suïssa · Veure més »

Tarassona

Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Tarassona · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Tarragona · Veure més »

Teano (Itàlia)

Teano (en llatí: Teanum Sidicinum) és un municipi italià de la província de Caserta, a la regió de la Campània.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Teano (Itàlia) · Veure més »

Terni

Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Terni · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Toledo · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Tortosa · Veure més »

Trani

Trani és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i capital de la província de Barletta-Andria-Trani.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Trani · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Trebisonda · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Tudela · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Urgell · Veure més »

Utiel

Utiel és un municipi i una ciutat del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Utiel · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і València · Veure més »

Vall d'Albaida

La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Vall d'Albaida · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Valladolid · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Vic · Veure més »

Vicent Enrique i Tarancón

Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Vicent Enrique i Tarancón · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і Xàtiva · Veure més »

1181

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1181 · Veure més »

1183

El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1183 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1239 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1240 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1296 · Veure més »

1314

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1314 · Veure més »

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1341 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1348 · Veure més »

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1362 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1375 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1378 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1387 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1390 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1396 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1397 · Veure més »

1400

; Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1400 · Veure més »

1404

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1404 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1405 · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1408 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1421 · Veure més »

1423

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1423 · Veure més »

1429

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1429 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1430 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1431 · Veure més »

1436

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1436 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1440 · Veure més »

1441

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1441 · Veure més »

1443

; Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1443 · Veure més »

1444

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1444 · Veure més »

1446

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1446 · Veure més »

1448

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1448 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1452 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1453 · Veure més »

1454

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1454 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1455 · Veure més »

1456

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1456 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1458 · Veure més »

1459

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1459 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1461 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1462 · Veure més »

1466

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1466 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1468 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1470 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1472 · Veure més »

1473

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1473 · Veure més »

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1476 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1478 · Veure més »

1483

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1483 · Veure més »

1484

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1484 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1492 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1495 · Veure més »

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1496 · Veure més »

1497

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1497 · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1500 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1501 · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1503 · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1504 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1505 · Veure més »

1506

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1506 · Veure més »

1507

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1507 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1510 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1511 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1517 · Veure més »

1518

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1518 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1524 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1525 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1527 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1536 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1537 · Veure més »

1539

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1539 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1540 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1551 · Veure més »

1563

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1563 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1626 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1646 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1660 · Veure més »

1677

Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1677 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1703 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1712 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1715 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1720 · Veure més »

1733

Resum dels esdeveniments de l'any 1733.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1733 · Veure més »

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1734 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1745 · Veure més »

1775

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1775 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1780 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1789 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1803 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1806 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1811 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1813 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1816 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1820 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1828 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1834 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1854 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1858 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1864 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1868 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1876 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1877 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1882 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1891 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1892 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1893 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1895 · Veure més »

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1899 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1907 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1908 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1913 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1922 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1926 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1927 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1935 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1937 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1940 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1944 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1945 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1946 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1962 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1966 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1968 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1969 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1973 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1994 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 1996 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 2007 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 2013 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 2017 · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Llista de cardenals naturals dels Països Catalans і 2018 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cardenals naturals dels Països Catalans.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant