Accés més ràpid que el navegador!
229 les relacions: Agostino Vallini, Andrea Corsini (cardenal), Angelo De Donatis, Annuario Pontificio, Antiga Roma, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Oristany, Basílica de Sant Pere, Benet XIV, Berardo Eroli, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Jesi, Bisbat de Roma, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbe auxiliar, Bonifaci VIII, Breu apostòlic, Butlla, Camarlenc, Camarlenc del Col·legi Cardenalici, Cambra apostòlica, Camillo Ruini, Cancelleria Apostòlica, Canonge, Cardenal, Catedral, Cúria Pontifícia, Censura, Ciutat del Vaticà, Clergat, Climent VIII, Climent XI, Codi de dret canònic, Col·legi Cardenalici, Confessió (religió), Confirmació, Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, Consistori papal, Constitució apostòlica, Diòcesi, Diòcesi suburbicària, Dret canònic, Enciclopèdia Catòlica, Fòrum Romà, Imprimatur, Indult, Innocenci III, Innocenci IV, Italià, ..., Itàlia, Jaume Serra i Cau, Joan Pau II, Joan XXII, Joan XXIII, Lentini, Lleó XIII, Lorenzo Litta, Marcantonio Colonna, Michele Bonelli, Milla, Monestir, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Orde sacerdotal, Palau del Laterà, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Climent VI, Papa Pau IV, Pau V, Pietro Accolti, Pius X, Pius XII, Pretor urbà, Roma, Sant Joan del Laterà, Sínode, Seu vacant, Urbà VI, Vicari general, Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, 1198, 1202, 1206, 1207, 1217, 1227, 1228, 1238, 1244, 1251, 1260, 1262, 1264, 1267, 1272, 1280, 1288, 1290, 1291, 1295, 1296, 1299, 1300, 1301, 1302, 1303, 1307, 1309, 1313, 1317, 1321, 1322, 1324, 1325, 1335, 1341, 1343, 1349, 1361, 1365, 1369, 1372, 1380, 1383, 1389, 1392, 1394, 1399, 1405, 1407, 1411, 1412, 1414, 1417, 1420, 1427, 1430, 1431, 1434, 1435, 1437, 1444, 1447, 1459, 1462, 1464, 1485, 1487, 1489, 1492, 1500, 1501, 1505, 1511, 1515, 1519, 1520, 1521, 1539, 1540, 1542, 1554, 1555, 1558, 1559, 1560, 1585, 1587, 1588, 1592, 1603, 1605, 1610, 1629, 1636, 1640, 1667, 1671, 1682, 1714, 1715, 1717, 1721, 1726, 1732, 1744, 1759, 1762, 1793, 1795, 1818, 1820, 1823, 1824, 1834, 1838, 1841, 1849, 1868, 1876, 1880, 1884, 1899, 1900, 1908, 1912, 1913, 1929, 1931, 1933, 1936, 1945, 1951, 1954, 1960, 1965, 1968, 1972, 1973, 1983, 1991, 1998, 2008, 2017. Ampliar l'índex (179 més) »
Agostino Vallini
Agostino Vallini (nascut el 17 d'abril de 1940) és un cardenal catòlic italià elevat al Col·legi de Cardenals el 2006 que va servir com a Vicari General de Roma des de 2008 fins a 2017.
Nou!!: Cardenal vicari і Agostino Vallini · Veure més »
Andrea Corsini (cardenal)
Andrea Corsini (Florència, 11 de juny de 1735 – Roma, 18 de gener de 1795) va ser un cardenal italià.
Nou!!: Cardenal vicari і Andrea Corsini (cardenal) · Veure més »
Angelo De Donatis
Angelo D'Donatis (Casarano, 4 de gener de 1954) és un arquebisbe catòlic italià, del 26 de maig de 2017 vicari general del Sant Pare per a la diòcesi de Roma, arxipreste de la basílica de Sant Joan del Laterà, administrador apostòlic d'Òstia i Gran Canceller de la Universitat Pontifícia Lateranense.
Nou!!: Cardenal vicari і Angelo De Donatis · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Cardenal vicari і Annuario Pontificio · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Cardenal vicari і Antiga Roma · Veure més »
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Cardenal vicari і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »
Arquebisbat d'Oristany
Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: Cardenal vicari і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Cardenal vicari і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Cardenal vicari і Benet XIV · Veure més »
Berardo Eroli
fou un cardenal i jurista italià.
Nou!!: Cardenal vicari і Berardo Eroli · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Cardenal vicari і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Cardenal vicari і Bisbat de Gubbio · Veure més »
Bisbat de Jesi
El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Cardenal vicari і Bisbat de Jesi · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Cardenal vicari і Bisbat de Roma · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Cardenal vicari і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »
Bisbe auxiliar
Un bisbe auxiliar, en l'Església catòlica, és un bisbe addicional assignat a una diòcesi perquè el bisbe diocesà no dona l'abast per administrar la diòcesi sovint per la seva extensió.
Nou!!: Cardenal vicari і Bisbe auxiliar · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Cardenal vicari і Bonifaci VIII · Veure més »
Breu apostòlic
El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.
Nou!!: Cardenal vicari і Breu apostòlic · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Cardenal vicari і Butlla · Veure més »
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Nou!!: Cardenal vicari і Camarlenc · Veure més »
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
El camarlenc del Sacre Col·legi és el tresorer del Col·legi de Cardenals.
Nou!!: Cardenal vicari і Camarlenc del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Cambra apostòlica
Pavelló pontifici La Cambra apostòlica és una institució del Vaticà encarregada des del segle XI de l'administració financera i que es va convertir el segle XIX en un tribunal per a l'Estat pontifici.
Nou!!: Cardenal vicari і Cambra apostòlica · Veure més »
Camillo Ruini
Camillo Ruini (Sassuolo, 19 de febrer de 1931) és un cardenal i arquebisbe catòlic italià.
Nou!!: Cardenal vicari і Camillo Ruini · Veure més »
Cancelleria Apostòlica
La Cancelleria Apostòlica o antigament Cancelleria Romana era l'oficina on es registraven i expedien les disposicions del Papa.
Nou!!: Cardenal vicari і Cancelleria Apostòlica · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Cardenal vicari і Canonge · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Cardenal vicari і Cardenal · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Cardenal vicari і Catedral · Veure més »
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Nou!!: Cardenal vicari і Cúria Pontifícia · Veure més »
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Nou!!: Cardenal vicari і Censura · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Cardenal vicari і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Cardenal vicari і Clergat · Veure més »
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Nou!!: Cardenal vicari і Climent VIII · Veure més »
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Nou!!: Cardenal vicari і Climent XI · Veure més »
Codi de dret canònic
El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.
Nou!!: Cardenal vicari і Codi de dret canònic · Veure més »
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Nou!!: Cardenal vicari і Col·legi Cardenalici · Veure més »
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Nou!!: Cardenal vicari і Confessió (religió) · Veure més »
Confirmació
''Confirmationis Sacramentum'', de Pietro Longhi. La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.
Nou!!: Cardenal vicari і Confirmació · Veure més »
Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica
La Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica és una Congregació de la Cúria Romana responsable de tot el que fa referència als Instituts de vida consagrada (ordes, congregacions religioses masculines o femenines i instituts seculars), així com les Societats de vida apostòlica en referència al règim, la disciplina, els estudis, els béns, els drets i els privilegis.
Nou!!: Cardenal vicari і Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica · Veure més »
Consistori papal
Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.
Nou!!: Cardenal vicari і Consistori papal · Veure més »
Constitució apostòlica
Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.
Nou!!: Cardenal vicari і Constitució apostòlica · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Cardenal vicari і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi suburbicària
Les set diòcesis suburbicàries són les diòcesis de l'Església Catòlica localitzades als suburbis de Roma, reservades per als més alts cardenals.
Nou!!: Cardenal vicari і Diòcesi suburbicària · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Cardenal vicari і Dret canònic · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Cardenal vicari і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Cardenal vicari і Fòrum Romà · Veure més »
Imprimatur
Un Imprimatur és una declaració oficial per la jerarquia de l'Església catòlica que una obra literària o similar és lliure d'error en matèria de doctrina i moral catòlica, i s'autoritza per tant la seva lectura pels fidels catòlics.
Nou!!: Cardenal vicari і Imprimatur · Veure més »
Indult
L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena.
Nou!!: Cardenal vicari і Indult · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Cardenal vicari і Innocenci III · Veure més »
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Nou!!: Cardenal vicari і Innocenci IV · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Cardenal vicari і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Cardenal vicari і Itàlia · Veure més »
Jaume Serra i Cau
Jaume Serra i Cau (València, 1427-1430 - Roma 15 de març de 1517) fou un cardenal valencià.
Nou!!: Cardenal vicari і Jaume Serra i Cau · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Cardenal vicari і Joan Pau II · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Cardenal vicari і Joan XXII · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Cardenal vicari і Joan XXIII · Veure més »
Lentini
Ubicació de Lentini dins de la província Lentini (sicilià Lintini, en català medieval Lentí) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Siracusa.
Nou!!: Cardenal vicari і Lentini · Veure més »
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Cardenal vicari і Lleó XIII · Veure més »
Lorenzo Litta
fou un cardenal italià pertanyent a la noblesa i fou oncle de l'historiador Pompeu Litta (1781-1852).
Nou!!: Cardenal vicari і Lorenzo Litta · Veure més »
Marcantonio Colonna
Marcantonio Colonna (1523–1597) va ser un bisbe i cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Cardenal vicari і Marcantonio Colonna · Veure més »
Michele Bonelli
Carlo Michele Bonelli, cardenal alexandrí, (Bosco Marengo, 25 de novembre de 1541 – Roma, 28 de març de 1598) va ser un diplomàtic papal amb una carrera diversa de dues dècades iniciada el 1571.
Nou!!: Cardenal vicari і Michele Bonelli · Veure més »
Milla
meridià Es coneix com a milla diverses unitats de longitud més o menys semblants emprades al llarg de la història, cap de les quals forma part del sistema mètric decimal.
Nou!!: Cardenal vicari і Milla · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Cardenal vicari і Monestir · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Cardenal vicari і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Cardenal vicari і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Cardenal vicari і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Cardenal vicari і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Cardenal vicari і Orde dels Predicadors · Veure més »
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Nou!!: Cardenal vicari і Orde sacerdotal · Veure més »
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Nou!!: Cardenal vicari і Palau del Laterà · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Cardenal vicari і Papa · Veure més »
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Nou!!: Cardenal vicari і Papa Bonifaci IX · Veure més »
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Cardenal vicari і Papa Climent VI · Veure més »
Papa Pau IV
Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.
Nou!!: Cardenal vicari і Papa Pau IV · Veure més »
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Nou!!: Cardenal vicari і Pau V · Veure més »
Pietro Accolti
Pietro Accolti conegut com "el Cardenal d'Ancona" (Florència, 15 de març de 1455 - Roma, 12 de desembre de 1532), fou un eclesiàstic italià.
Nou!!: Cardenal vicari і Pietro Accolti · Veure més »
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Nou!!: Cardenal vicari і Pius X · Veure més »
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Nou!!: Cardenal vicari і Pius XII · Veure més »
Pretor urbà
El pretor urbà, en llatí praetor urbanus, era un càrrec jurídic a l'antiga Roma.
Nou!!: Cardenal vicari і Pretor urbà · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Cardenal vicari і Roma · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Cardenal vicari і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Cardenal vicari і Sínode · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Cardenal vicari і Seu vacant · Veure més »
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Nou!!: Cardenal vicari і Urbà VI · Veure més »
Vicari general
Model d'escut d'armes dels vicaris generals. El vicari general (antigament ardiaca) és el diputat principal del bisbe d'una diòcesi per a l'exercici de l'autoritat administrativa i posseeix el títol de corrent ordinari.
Nou!!: Cardenal vicari і Vicari general · Veure més »
Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà
El vicari general per l'Estat de la Ciutat del Vaticà o, més formalment, vicari general de Sa Santedat per a l'Estat de la ciutat del Vaticà és una atribució de l'Església catòlica, conferida pel Papa, a un vicariat amb abast exclusiu a la Ciutat del Vaticà, mentre que el Cardenal vicari és el mateix càrrec per la resta de la diòcesi de Roma.
Nou!!: Cardenal vicari і Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1198 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cardenal vicari і 1202 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1206 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1207 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1217 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1227 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1228 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Cardenal vicari і 1238 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1244 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Cardenal vicari і 1251 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1260 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Cardenal vicari і 1262 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1264 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1267 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Cardenal vicari і 1272 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1280 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1288 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1290 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1291 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1295 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1296 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1299 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1300 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1301 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Cardenal vicari і 1302 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1303 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1307 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1309 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1313 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Cardenal vicari і 1317 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1321 · Veure més »
1322
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1322 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1324 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1325 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1335 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cardenal vicari і 1341 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Cardenal vicari і 1343 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1349 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Cardenal vicari і 1361 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1365 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1369 · Veure més »
1372
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1372 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1380 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1383 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1389 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1392 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1394 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1399 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Cardenal vicari і 1405 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1407 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1411 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Cardenal vicari і 1412 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1414 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1417 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cardenal vicari і 1420 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1427 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Cardenal vicari і 1430 · Veure més »
1431
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1431 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1434 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1435 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1437 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1444 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1447 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1459 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1462 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1464 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1485 · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1487 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1489 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1492 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1500 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1501 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1505 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1511 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1515 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Cardenal vicari і 1519 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1520 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1521 · Veure més »
1539
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1539 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1540 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1542 · Veure més »
1554
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1554 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1555 · Veure més »
1558
; Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1558 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1559 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1560 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Cardenal vicari і 1585 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Cardenal vicari і 1587 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1588 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1592 · Veure més »
1603
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1603 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1605 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1610 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1629 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Cardenal vicari і 1636 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1640 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Cardenal vicari і 1667 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Cardenal vicari і 1671 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Cardenal vicari і 1682 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Cardenal vicari і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1715 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1717 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Cardenal vicari і 1721 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1726 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1732 · Veure més »
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1744 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Cardenal vicari і 1759 · Veure més »
1762
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1762 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1793 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1795 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1818 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1820 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1823 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1824 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1834 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1838 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Cardenal vicari і 1841 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1849 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1868 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1876 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1880 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cardenal vicari і 1884 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Cardenal vicari і 1899 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1900 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1908 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1913 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1929 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1931 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Cardenal vicari і 1933 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Cardenal vicari і 1936 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Cardenal vicari і 1945 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Cardenal vicari і 1951 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Cardenal vicari і 1954 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Cardenal vicari і 1960 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Cardenal vicari і 1965 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Cardenal vicari і 1968 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Cardenal vicari і 1972 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Cardenal vicari і 1973 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Cardenal vicari і 1983 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Cardenal vicari і 1991 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Cardenal vicari і 1998 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Cardenal vicari і 2008 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: Cardenal vicari і 2017 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cardenal Vicari, Vicari general pel bisbat de Roma.
