Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Antonio Ibáñez de la Riva Herrera, Cardenal, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat d'Holanda, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Felip V d'Espanya, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Guerra de Successió Espanyola, Institut religiós, Irun, Joan Josep d'Àustria, Jordi de Hessen-Darmstadt, Josep Ferran de Baviera, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de virreis de Sicília, Lloctinent de Catalunya, Lluís XIV de França, Madrid, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Palma del Río, Polític, Regne de França, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Roma, Sicília, Toledo, Tractat d'Utrecht, Tres Comuns de Catalunya, Vicente Gonzaga Doria, 14 de setembre, 1635, 1669, 1677, 1678, 1679, 1700, 1701, 1703, 1709, 8 de gener.
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
Escut d'armes Antonio Ibáñez de la Riva Herrera (Solares, Cantabria, 1633 - Madrid 1710) fou un eclesiàstic i administrador espanyol.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Antonio Ibáñez de la Riva Herrera · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Cardenal · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Carles II de Castella · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Comtat d'Holanda · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Ducat de Milà · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Felip V d'Espanya · Veure més »
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Institut religiós · Veure més »
Irun
Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Irun · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Josep Ferran de Baviera
Josep Ferran de Baviera (28 d'octubre de 1692, Viena - 1699) fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Josep Ferran de Baviera · Veure més »
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de virreis de Sicília
Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Llista de virreis de Sicília · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Lluís XIV de França · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Madrid · Veure més »
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »
Palma del Río
Palma del Río és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Palma del Río · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Polític · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Regne de França · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Regne de Sardenya · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Roma · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Sicília · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Toledo · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Vicente Gonzaga Doria
Vicente Gonzaga Doria (Guastalla, Sacre Imperi Romanogermànic, 1602 — Salamanca, Corona de Castella, 23 d'octubre de 1694) va ser un militar italià al servei de la Monarquia Hispànica, comanador de Villafranca en l'Orde de Calatrava i gentilhome de càmera de Carles II.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і Vicente Gonzaga Doria · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 14 de setembre · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1635 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1669 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1677 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1678 · Veure més »
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1679 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1700 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1701 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1703 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1709 · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Luis Manuel Fernández Portocarrero і 8 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cardenal Portocarrero, Luis Fernández de Portocarrero.
