Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: Albert V de Baviera, Albrecht von Wallenstein, Anna d'Àustria (reina d'Espanya), Anna de Candale, Anvers, Arres, Batalla de les illes Lerins (1635), Batalla de Leucata, Batalla de Nördlingen (1634), Baviera, Bernardo de Sandoval y Rojas, Borgonya, Breda (Països Baixos), Brussel·les, Cardenal, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cavalleria, Chapelle, Châtelet (Bèlgica), Croats, Danubi, Diest, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Feria, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Església Catòlica Romana, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferrante Gonzaga, Flandes, Francesc de Montcada, Francisco de Melo (comte d'Assumar), Frederic Enric d'Orange-Nassau, Gaspar de Borja y Velasco, Gènova, Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba, Gennep, Guerra dels Trenta Anys, Guerra neerlando-portuguesa, Guillem IV de Baviera, Heilbronn, Infant d'Espanya, Isabel Clara Eugènia, Isabel de Portugal i d'Aragó, Joan Josep d'Àustria, Joana I de Castella, ..., Ladislau II d'Hongria, Leopold Guillem d'Habsburg, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de reis d'Hongria, Lloctinent de Catalunya, Llombardia, Luxemburg, Maastricht, Madrid, Manuel I de Portugal, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Maria d'Aragó i de Castella, Maria d'Àustria i de Portugal, Maubeuge, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Milà, Namur, Nördlingen, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Pau V, Picardia, Principat d'Aurenja, Provença, Ratisbona, Regne de França, Rin, Sacerdot, Sacre Imperi Romanogermànic, San Lorenzo de El Escorial, Santa Maria in Via Lata, Suàbia, Tirol, Vosges, Xampanya, 10 d'octubre, 16 de maig, 1609, 1610, 1618, 1619, 1620, 1630, 1632, 1633, 1634, 1635, 1636, 1637, 1640, 1641, 1643, 1648, 24 de maig, 29 de juliol, 9 de novembre. Ampliar l'índex (57 més) »
Albert V de Baviera
Albert V de Wittelsbach o de Baviera, conegut amb el sobrenom d'el Magnànim, (en alemany Albrecht V der Grossmutige) va néixer a Múnic (Alemanya) el 29 de febrer de 1528 i va morir a la mateixa ciutat el 24 d'octubre de 1579.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Albert V de Baviera · Veure més »
Albrecht von Wallenstein
Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48). Va ser governant del Ducat de Friedland del nord de Bohèmia. Wallenstein va ser alliberat del servei el 13 d'agost de 1630 després que Ferdinand II en temés l'ambició. Wallenstein va ser assassinat a Cheb, Bohèmia, per un dels oficials del seu exèrcit, Walter Devereux, que disposava de l'aprovació de l'emperador Ferdinand II.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Albrecht von Wallenstein · Veure més »
Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna d'Àustria (Cigales, 1 de novembre de 1549 - Badajoz, 26 d'octubre de 1580) coneguda com a Anna de Bohèmia fins a l'ascens dels seus pares al tron imperial, fou una princesa del Sacre Imperi, arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Anna d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Anna de Candale
Anna de Candale (1484 – Buda, 26 de juliol del 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Anna de Candale · Veure més »
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Anvers · Veure més »
Arres
Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Arres · Veure més »
Batalla de les illes Lerins (1635)
La batalla de les illes Lerins de 1635 fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Batalla de les illes Lerins (1635) · Veure més »
Batalla de Leucata
La batalla de Leucata fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Batalla de Leucata · Veure més »
Batalla de Nördlingen (1634)
La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Batalla de Nördlingen (1634) · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Baviera · Veure més »
Bernardo de Sandoval y Rojas
Bernardo de Sandoval y Rojas (Aranda de Duero, 20 d'abril de 1546 - Toledo, 7 de desembre de 1618) va ser un eclesiàstic, erudit i mecenes espanyol.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Bernardo de Sandoval y Rojas · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Borgonya · Veure més »
Breda (Països Baixos)
Breda és una ciutat neerlandesa, localitzada al Brabant del Nord.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Breda (Països Baixos) · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Brussel·les · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Cardenal · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Cavalleria · Veure més »
Chapelle
* Biografies.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Chapelle · Veure més »
Châtelet (Bèlgica)
Châtelet, en való Tcheslet, és una ciutat belga, a la província de l'Hainaut, dins la regió de la Valònia, al marge del riu Sambre.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Châtelet (Bèlgica) · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Croats · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Danubi · Veure més »
Diest
Diest és un municipi belga a la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Diest · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Feria
El Ducat de Feria és un títol de la noblesa castellana creat l'any 1567 pel rei Felip II d'Espanya en favor del noble extremeny Gómez Suárez de Figueroa i de Córdoba.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Ducat de Feria · Veure més »
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Església Catòlica Romana · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Felip IV de Castella · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ferrante Gonzaga
fou un condotiero italià, home de confiança de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, qui el va nominar virrei de Sicília del 1535 al 1546 i governador de Milà del 1546 al 1554; a partir del 1539 va ser comte de Guastalla.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Ferrante Gonzaga · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Flandes · Veure més »
Francesc de Montcada
Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Francesc de Montcada · Veure més »
Francisco de Melo (comte d'Assumar)
Dom Francisco de Melo (1597 - 18 de desembre de 1651) va ser un noble portuguès que va servir com a general espanyol durant la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Francisco de Melo (comte d'Assumar) · Veure més »
Frederic Enric d'Orange-Nassau
Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Frederic Enric d'Orange-Nassau · Veure més »
Gaspar de Borja y Velasco
Gaspar de Borja y Velasco (Villalpando, Zamora, 26 de juny de 1580 - Madrid, 28 de desembre de 1645) va ser un religiós espanyol que va ocupar diversos càrrecs polítics i eclesiàstics.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Gaspar de Borja y Velasco · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Gènova · Veure més »
Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba
El 1633, els terços espanyols comandats per '''Gómez Suárez de Figueroa''' van prendre la ciutat suïssa de Rheinfelden, dins del pla d'obrir un corredor estratègic de comunicació entre els dominis espanyols de Milà i els Països Baixos - segons el quadre de Vicente Carducho per al Saló de Regnes. Gómez Suárez lluu la banda vermella de general i bastó de comandament a la mà esquerra Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba (Guadalajara, 1 de setembre de 1587 - Múnic, 12 de gener de 1634) fou el tercer Duc de Feria (1607-1634) i segon Marquès de Villalba (1604-1634).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »
Gennep
Gennep és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Gennep · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerra neerlando-portuguesa
La guerra neerlando-portuguesa va ser un conflicte armat esdevingut entre 1588 i 1654 en el que les forces navals de les Províncies Unides dels Països Baixos van envair les colònies de l'Imperi Portuguès a Amèrica, l'Àfrica i Àsia.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Guerra neerlando-portuguesa · Veure més »
Guillem IV de Baviera
Guillem IV de Baviera (en alemany Wilhelm IV, Herzog von Bayern) (13 de novembre de 1493 - 7 de març de 1550) va ser duc de Baviera des 1508 a 1550, i des de 1516 fins al 1545 juntament amb el seu germà menor, Lluís X, duc de Baviera.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Guillem IV de Baviera · Veure més »
Heilbronn
Vista general de la ciutat. El rellotge astronòmic de l'ajuntament. Heilbronn és una ciutat del land alemany de Baden-Württemberg.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Heilbronn · Veure més »
Infant d'Espanya
Corona d'infant.Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Infant d'Espanya · Veure més »
Isabel Clara Eugènia
La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Isabel Clara Eugènia · Veure més »
Isabel de Portugal i d'Aragó
Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Isabel de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Joana I de Castella · Veure més »
Ladislau II d'Hongria
Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Ladislau II d'Hongria · Veure més »
Leopold Guillem d'Habsburg
Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 5 de gener de 1614 – Viena, 20 de novembre de 1662) va ser un militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Leopold Guillem d'Habsburg · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Llista de governadors dels Països Baixos
Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Llista de reis d'Hongria · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Llombardia · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Luxemburg · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Maastricht · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Madrid · Veure més »
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Manuel I de Portugal · Veure més »
Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)
Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Maria d'Aragó i de Castella
Maria d'Aragó (Còrdova, 29 de juny de 1482 - Lisboa, 7 de març de 1517) va ser una infanta de Castella i princesa d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, esdevinguda reina consort de Portugal (1500-1517) pel seu matrimoni amb Manuel I.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Maria d'Aragó i de Castella · Veure més »
Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Maria d'Àustria i de Portugal · Veure més »
Maubeuge
Maubeuge —en picard, Maubeuche— és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Maubeuge · Veure més »
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Milà · Veure més »
Namur
Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Namur · Veure més »
Nördlingen
Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Nördlingen · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Països Baixos · Veure més »
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Països Baixos espanyols · Veure més »
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Pau V · Veure més »
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Picardia · Veure més »
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Principat d'Aurenja · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Provença · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Ratisbona · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Regne de França · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Rin · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Sacerdot · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
San Lorenzo de El Escorial
San Lorenzo de El Escorial, també anomenat esporàdiament en català com Sant Llorenç de l'Escorial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і San Lorenzo de El Escorial · Veure més »
Santa Maria in Via Lata
L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Santa Maria in Via Lata · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Suàbia · Veure més »
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Tirol · Veure més »
Vosges
Vosges (88) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Vosges · Veure més »
Xampanya
Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Xampanya · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 10 d'octubre · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 16 de maig · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1609 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1610 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1618 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1619 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1620 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1630 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1632 · Veure més »
1633
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1633 · Veure més »
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1634 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1635 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1636 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1637 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1640 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1641 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1643 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 1648 · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 24 de maig · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 29 de juliol · Veure més »
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і 9 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cardenal-Infant Ferran d'Àustria, Ferràn d'Àustria (1609-1641).
