Taula de continguts
44 les relacions: Aflatoxina, Aldehid, Apoptosi, Aromaticitat, Arsènic, Asbest, Aspergillus flavus, Àcid desoxiribonucleic, Benzè, Beril·li, Cadmi, Càncer, Càncer de fetge, Càncer de mama, Càncer de pròstata, Càncer de pulmó, Clorur de polivinil, Clorur de vinil, Crom, Dioxina, Dissolvent, Divisió cel·lular, Fluid refrigerant, Fongs, Formaldehid, Gasolina, Gen supressor de tumors, Genoma, Hepatitis B, Leucèmia, Limfoma de Hodgkin, Mesotelioma, Metàstasi, Mitosi, Níquel, Nitrosamina, Plom, Radó, Ritme circadiari, Semiconductor, Sulfat de dimetil, Tabac, Tub digestiu, Ultraviolat.
Aflatoxina
Estructura química de l’Aflatoxina B1 Les aflatoxines són micotoxines que ocorren de manera natural produïdes per moltes espècies del gènere de fongs Aspergillus, els més notables Aspergillus flavus, Aspergillus niger i Aspergillus parasiticus.
Veure Carcinogènesi і Aflatoxina
Aldehid
Un aldehid és un compost orgànic que conté un grup carbonil terminal, o sigui que el grup carbonil està enllaçat a un àtom d'hidrogen i a un altre àtom de carboni.
Veure Carcinogènesi і Aldehid
Apoptosi
Apoptosi, mort cel·lular apoptòtica o mort cel·lular programada L'apoptosi és una forma de mort cel·lular programada (MCP) en els organismes pluricel·lulars.
Veure Carcinogènesi і Apoptosi
Aromaticitat
Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π L'aromaticitat és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè i els seus derivats—, tenen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines, amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.
Veure Carcinogènesi і Aromaticitat
Arsènic
L'arsènic és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és As i el nombre atòmic és 33.
Veure Carcinogènesi і Arsènic
Asbest
Asbest és el terme emprat per tal de designar els minerals amfíbols fibrosos i amb lluïssor sedosa que solen presentar coloracions blanques, grises o verdes, així com alguns minerals del grup de les serpentines que presenten característiques similars.
Veure Carcinogènesi і Asbest
Aspergillus flavus
Aspergillus flavus (flavus vol dir groc en llatí) és un fong del gènere Aspergillus.
Veure Carcinogènesi і Aspergillus flavus
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Carcinogènesi і Àcid desoxiribonucleic
Benzè
El benzè o benzéBenzé en pronúncia occidental i benzè en pronúncia oriental en química, és un hidrocarbur cíclic aromàtic, (de fórmula C₆H₆).
Veure Carcinogènesi і Benzè
Beril·li
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.
Veure Carcinogènesi і Beril·li
Cadmi
El cadmi és l'element químic de símbol Cd i nombre atòmic 48.
Veure Carcinogènesi і Cadmi
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Veure Carcinogènesi і Càncer
Càncer de fetge
El càncer hepàtic és un tipus de càncer que sorgeix al fetge, ja sigui com a.
Veure Carcinogènesi і Càncer de fetge
Càncer de mama
El càncer de mama és un tipus de càncer que es desenvolupa a partir de teixit mamari.
Veure Carcinogènesi і Càncer de mama
Càncer de pròstata
El càncer de pròstata o càncer prostàtic és un càncer que apareix a la pròstata, una glàndula de l'aparell reproductor masculí que s'encarrega de produir certs elements del líquid seminal.
Veure Carcinogènesi і Càncer de pròstata
Càncer de pulmó
El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement maligne de cèl·lules del tracte respiratori, en particular el teixit pulmonar, i un dels tipus de càncer més freqüents a nivell mundial.
Veure Carcinogènesi і Càncer de pulmó
Clorur de polivinil
Representació espacial del '''clorur de polivinil El clorur de polivinil o PVC (de l'anglès polyvinyl chloride) és una resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil.
Veure Carcinogènesi і Clorur de polivinil
Clorur de vinil
El clorur de vinil o cloroetilè és un gas incolor de fórmula CH₂.
Veure Carcinogènesi і Clorur de vinil
Crom
El crom és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements.
Veure Carcinogènesi і Crom
Dioxina
Estructura de la 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD) El nom dioxina, fa referència a una gran família de compostos orgànics halogenats relacionats entre ells per una estructura patró comuna (generalment un o dos anells aromàtics enllaçats amb àtoms de clor) i unes característiques funcionals molt similars.
Veure Carcinogènesi і Dioxina
Dissolvent
Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.
Veure Carcinogènesi і Dissolvent
Divisió cel·lular
Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula.
Veure Carcinogènesi і Divisió cel·lular
Fluid refrigerant
Envàs amb refrigerant R-134 Un fluid refrigerant és un fluid que s'usa per a transportar calor d'un lloc a un altre, habitualment en un circuit tancat.
Veure Carcinogènesi і Fluid refrigerant
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Carcinogènesi і Fongs
Formaldehid
El formaldehid o metanal és un compost orgànic del grup dels aldehids (el més simple de tots ells) de fórmula H2CO.
Veure Carcinogènesi і Formaldehid
Gasolina
Gasolina Una gasolinera La gasolina o benzina (o encara essència) és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna.
Veure Carcinogènesi і Gasolina
Gen supressor de tumors
Un gen supressor de tumors, gen oncoinhibidor o antioncogen és un gen que redueix la probabilitat que una cèl·lula d'un organisme multicel·lular es transformi en una cèl·lula cancerosa.
Veure Carcinogènesi і Gen supressor de tumors
Genoma
El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.
Veure Carcinogènesi і Genoma
Hepatitis B
Distribució de casos d''''Hepatitis B''' al món (2012) L'hepatitis B és un dels tipus d'hepatitis vírica que es coneixen.
Veure Carcinogènesi і Hepatitis B
Leucèmia
La leucèmia (del grec Leukos, "blanc"; aima, "sang") és un càncer de la sang o medul·la òssia i és caracteritzat per una proliferació anormal (producció per multiplicació) de cèl·lules sanguínies, normalment glòbuls blancs (leucòcits).
Veure Carcinogènesi і Leucèmia
Limfoma de Hodgkin
Pulmó amb limfoma de Hodgkin El limfoma de Hodgkin, també conegut com a malaltia de Hodgkin, és una mena de limfoma, un càncer que s'origina a un tipus específic de glòbuls blancs anomenat limfòcits, en què cèl·lules gegants (anomenades de Reed-Sternberg) s'acumulen en els ganglis limfàtics de la persona afectada.
Veure Carcinogènesi і Limfoma de Hodgkin
Mesotelioma
Un mesotelioma és una forma virulenta de càncer que afecta la capa que envolta alguns òrgans interns vitals, com els pulmons (el mesiotelioma pulmonar o pleural afecta la pleura), el cor (al pericardi) o la cavitat abdominal (el mesiotelioma peritoneal afecta el peritoneu).
Veure Carcinogènesi і Mesotelioma
Metàstasi
Metàstasi (grec: desplaçament, μετά.
Veure Carcinogènesi і Metàstasi
Mitosi
Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.
Veure Carcinogènesi і Mitosi
Níquel
El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.
Veure Carcinogènesi і Níquel
Nitrosamina
Estructura del grup nitrosamino Les nitrosamines són compostos químics amb l'estructura química R1N(-R₂)-N.
Veure Carcinogènesi і Nitrosamina
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Carcinogènesi і Plom
Radó
El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.
Veure Carcinogènesi і Radó
Ritme circadiari
Diagrama que il·lustra la influència de la llum i la foscor en els ritmes circadians i la fisiologia i comportaments relacionats a través del nucli supraquiasmàtic en humans Un ritme circadiari (del llatí circa i die) és un cicle d'aproximadament vint-i-quatre hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament.
Veure Carcinogènesi і Ritme circadiari
Semiconductor
Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.
Veure Carcinogènesi і Semiconductor
Sulfat de dimetil
El sulfat de dimetil és un compost químic de fórmula (CH₃O)₂SO₂.
Veure Carcinogènesi і Sulfat de dimetil
Tabac
Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.
Veure Carcinogènesi і Tabac
Tub digestiu
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus.
Veure Carcinogènesi і Tub digestiu
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Carcinogènesi і Ultraviolat
També conegut com Carcinogen, Carcinògena, Carcinògens.