Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Caríntia

Índex Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

131 les relacions: Agricultura intensiva, Alamans, Alaric I, Albert II d'Àustria, Alemany, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Alps Càrnics, Anglès, Armadillo, Arnulf de Caríntia, Österreichischer Alpenverein, Àustria, Baviera, Boirum, Cadena principal dels Alps, Carantània, Carlemany, Carles el Gras, Carloman de Baviera, Catorze punts de Wilson, Celta, Celtes, Cisleitània, Conca sedimentària, Conferència de Pau de París (1919), Cosacs, Cultura de Hallstatt, Cultura dels camps d'urnes, Danubi, Dioclecià, Drava, Dravograd, Ducats arrel, Efecte Föhn, Els Verds (Àustria), Endemisme, Enric I de Bohèmia, Enric II de Baviera, Ernest d'Habsburg, Escurçó europeu, Eslaus, Eslovè, Eslovènia, Estat de Salzburg, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Estíria, Estilicó, Etruscs, França Occidental, França oriental, ..., Friül - Venècia Júlia, Furlà, Gauleiter, Germànics, Gran Depressió, Großglockner, Guerra gòtica d'Itàlia, Historia Langobardorum, Il·liris, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Bizantí, Imperi Carolingi, Imperi de Samo, Imperi Romà, Isard, Italià, Justinià I, Klagenfurt, Llatí, Llebre de les neus, Llista de marcgravis de Caríntia, Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps, Lluís el Germànic, Marca de Carniola, Marmota alpina, Minoria, Modest, Nòrica, Neerlandès, Odiló de Baviera, Odoacre, Ostrogots, Otó I d'Habsburg, Otó II del Sacre Imperi, Palafit, Paleolític, Partit Popular d'Àustria, Partit Socialdemòcrata d'Àustria, Pau el Diaca, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Província d'Udine, Regne d'Il·líria, Regne dels ostrogots, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Reichsgau, Reichsstatthalter, República Federal de Iugoslàvia, Sacre Imperi Romanogermànic, Sal comuna, Saturnia (papallona), Segona Guerra Mundial, Sobrevent i sotavent, Tarvisio, Tassiló III, Tauern, Teodobert I, Tercer Reich, Tirol Oriental, Tractat de l'Estat Austríac, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Villach, Woodrow Wilson, 1040, 1180, 1335, 1414, 1806, 1849, 1867, 1918, 408, 472, 476, 493, 767, 772, 788, 843, 889. Ampliar l'índex (81 més) »

Agricultura intensiva

Publicitat del Nitrat de Xile.Camps de feixes per arròs a Yunnan, Xina. L'agricultura intensiva o conreu intensiu és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts inputs de capital, i de treball o l'alt ús de tecnologies com agroquímics (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals, en contrast amb moltes formes d'agricultura sostenible tals com l'agricultura ecològica o l'agricultura extensiva, les quals impliquen una relativament baixa incorporació de materials i treball.

Nou!!: Caríntia і Agricultura intensiva · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Caríntia і Alamans · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Caríntia і Alaric I · Veure més »

Albert II d'Àustria

Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.

Nou!!: Caríntia і Albert II d'Àustria · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Caríntia і Alemany · Veure més »

Aliats de la Primera Guerra Mundial

potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').

Nou!!: Caríntia і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Alps Càrnics

Els Alps Càrnics (en italià: Alpi Carniche) són una subsecció dels Alps Càrnics i del Gail, que queda en els límits del Tirol Oriental, entre Caríntia (Àustria) i Friül (Itàlia).

Nou!!: Caríntia і Alps Càrnics · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Caríntia і Anglès · Veure més »

Armadillo

Els armadillos o tatús són uns petits mamífers de l'ordre dels cingulats, coneguts per presentar una cuirassa òssia.

Nou!!: Caríntia і Armadillo · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Caríntia і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Österreichischer Alpenverein

LÖsterreichischer Alpenverein (ÖAV) és el principal club alpí austríac.

Nou!!: Caríntia і Österreichischer Alpenverein · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Caríntia і Àustria · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Caríntia і Baviera · Veure més »

Boirum

Boirum a la Ciutat de Nova York com es veia des del World Trade Center el 1988. El boirum (combinació dels termes boira i fum; en anglès, smog) és un tipus de contaminant de l'aire.

Nou!!: Caríntia і Boirum · Veure més »

Cadena principal dels Alps

La cadena principal dels Alps, també dita Divisòria Alpina és la línia central de muntanyes que formen la divisòria hidrogràfica de la serralada.

Nou!!: Caríntia і Cadena principal dels Alps · Veure més »

Carantània

Carantània (en eslovè Karantanija) era un antic ducat eslovè en l'Europa central.

Nou!!: Caríntia і Carantània · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Caríntia і Carlemany · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Caríntia і Carles el Gras · Veure més »

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Caríntia і Carloman de Baviera · Veure més »

Catorze punts de Wilson

Discurs de Woodrow Wilson al Congrés: 8 de gener de 1918 Els catorze punts de Wilson són el nom donat al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa en un discurs ressonant el 8 de gener de 1918 davant el congrés dels Estats Units.

Nou!!: Caríntia і Catorze punts de Wilson · Veure més »

Celta

* Celta, individu del poble dels celtes, poble, o conjunt de pobles de l'Edat del Ferro que parlaven llengües celtes.

Nou!!: Caríntia і Celta · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Caríntia і Celtes · Veure més »

Cisleitània

Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Herzegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Caríntia і Cisleitània · Veure més »

Conca sedimentària

En geologia, una conca sedimentària és qualsevol tret morfològic que pateixi subsidència i conseqüentment un reompliment a causa de l'acumulació progressiva de sediment i/o productes volcànics.

Nou!!: Caríntia і Conca sedimentària · Veure més »

Conferència de Pau de París (1919)

Lloyd George, Vittorio Orlando, Georges Clemenceau, i Woodrow Wilson. La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals.

Nou!!: Caríntia і Conferència de Pau de París (1919) · Veure més »

Cosacs

Els cosacs (Козаки transcrit Kozaky, Казаки transcrit Kazaki, en polonès Kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.

Nou!!: Caríntia і Cosacs · Veure més »

Cultura de Hallstatt

La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.

Nou!!: Caríntia і Cultura de Hallstatt · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Caríntia і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Caríntia і Danubi · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Caríntia і Dioclecià · Veure més »

Drava

El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.

Nou!!: Caríntia і Drava · Veure més »

Dravograd

Dravograd (en alemany: Unterdrauburg) és un petit poble i municipi amb el mateix nom, a Eslovènia, situat en un lloc de pas entre de la frontera d'Eslovènia amb Àustria, al costat del riu Drava.

Nou!!: Caríntia і Dravograd · Veure més »

Ducats arrel

Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.

Nou!!: Caríntia і Ducats arrel · Veure més »

Efecte Föhn

'''Efecte Föhn'''. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. L'Efecte Föhn, de vegades transcrit Foehn per la seva pronúncia alemanya, és el terme internacional amb què és conegut el fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada.

Nou!!: Caríntia і Efecte Föhn · Veure més »

Els Verds (Àustria)

Els Verds (en alemany Die Grünen - Die grüne Alternative) és un partit polític austríac.

Nou!!: Caríntia і Els Verds (Àustria) · Veure més »

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Nou!!: Caríntia і Endemisme · Veure més »

Enric I de Bohèmia

Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.

Nou!!: Caríntia і Enric I de Bohèmia · Veure més »

Enric II de Baviera

Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.

Nou!!: Caríntia і Enric II de Baviera · Veure més »

Ernest d'Habsburg

Ernest d'Habsburg "el de Ferro" (alemany, Ernst der Eiserne; 1377 - 10 de juny de 1424) va ser duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia i Carniola) des de 1411 fins a la seva mort.

Nou!!: Caríntia і Ernest d'Habsburg · Veure més »

Escurçó europeu

L'escurçó europeu (Vipera berus), és una serp verinosa que es pot trobar a la major part d'Europa Occidental i a l'est d'Àsia.

Nou!!: Caríntia і Escurçó europeu · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Caríntia і Eslaus · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Caríntia і Eslovè · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Caríntia і Eslovènia · Veure més »

Estat de Salzburg

L'estat de Salzburg és un dels nou estats federats (Bundesländer) d'Àustria.

Nou!!: Caríntia і Estat de Salzburg · Veure més »

Estat dels Eslovens, Croats i Serbis

LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format pels territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Caríntia і Estat dels Eslovens, Croats i Serbis · Veure més »

Estíria

Estíria (en alemany die Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Caríntia і Estíria · Veure més »

Estilicó

Díptic de cap al 395, conservat a la Catedral de Monza, que representa Estilicó amb la seva dona Serena i el seu fill Euqueri Estilicó —Flavius Stilicho o Stilico, — (vers 359-408) fou un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Caríntia і Estilicó · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Caríntia і Etruscs · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Caríntia і França Occidental · Veure més »

França oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Caríntia і França oriental · Veure més »

Friül - Venècia Júlia

El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.

Nou!!: Caríntia і Friül - Venècia Júlia · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'Estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: Caríntia і Furlà · Veure més »

Gauleiter

Gauleiter (pronuncieu) fou la denominació dels directors d'una subdivisió territorial del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi.

Nou!!: Caríntia і Gauleiter · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Caríntia і Germànics · Veure més »

Gran Depressió

Aquesta família, els ''Wares'', vivia en un campament improvisat a Terminal Island, Califòrnia, Estats Units al 1930 a causa de la Gran Depressió La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Nou!!: Caríntia і Gran Depressió · Veure més »

Großglockner

La muntanya Großglockner (en català: Grossglockner) és, amb 3798 m., la muntanya més alta d'Àustria i la major muntanya dels Alps a l'est del Pas del Brenner.

Nou!!: Caríntia і Großglockner · Veure més »

Guerra gòtica d'Itàlia

La Guerra gòtica d'Itàlia fou un conflicte armat entre l'Imperi romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Nou!!: Caríntia і Guerra gòtica d'Itàlia · Veure més »

Historia Langobardorum

Historia Langobardorum és un llibre escrit en llatí al segle VIII per Pau el Diaca, que tracta sobre l'arribada dels longobards a la península Itàlica i el seu establiment.

Nou!!: Caríntia і Historia Langobardorum · Veure més »

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Nou!!: Caríntia і Il·liris · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Caríntia і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Caríntia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Caríntia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Caríntia і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi de Samo

rei Samo el 631. Imperi de Samo és el nom historiogràfic, La Crònica de Fredegar nomena el sistema de govern "Regne de Samo" o "de Samo Unit" (regnum Samonem); al segle XVII amb el llatí funcionant en el sistema de govern, va ser nomenat "Regne unit eslau de Samo" o "Regne dels eslaus Samo" (Samonem Sclauorum Regem) que es dóna a la unió tribal eslava establerta pel rei (Rex) Samo, que va existir entre el 631 i el 658.

Nou!!: Caríntia і Imperi de Samo · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Caríntia і Imperi Romà · Veure més »

Isard

L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i Àsia Menor.

Nou!!: Caríntia і Isard · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Caríntia і Italià · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Caríntia і Justinià I · Veure més »

Klagenfurt

Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, "Klagenfurt al llac de Wörter" o "de Vŕbsko") és una ciutat austríaca situada al sud del país, en l'estat de Caríntia.

Nou!!: Caríntia і Klagenfurt · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Caríntia і Llatí · Veure més »

Llebre de les neus

Exemplar dels Estats Units Exemplar de les Illes Fèroe Il·lustració de l'any 1927 Exemplar de Noruega Lepus timidus La llebre de les neus o llebre muntanyesa (Lepus timidus) és una llebre adaptada als hàbitats polars i muntanyosos.

Nou!!: Caríntia і Llebre de les neus · Veure més »

Llista de marcgravis de Caríntia

Llista dels marcgravis coneguts de Caríntia.

Nou!!: Caríntia і Llista de marcgravis de Caríntia · Veure més »

Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps

Els llocs palafítics prehistòrics dels Alps són una sèrie d'assentaments de palafits prehistòrics (o habitatges sobre pilars) en i al voltant dels Alps construïts des dels 5000-500 aC a les vores de llacs, rius o aiguamolls.

Nou!!: Caríntia і Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Caríntia і Lluís el Germànic · Veure més »

Marca de Carniola

Marca de Carniola (''Mark Krain'') al segle X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.

Nou!!: Caríntia і Marca de Carniola · Veure més »

Marmota alpina

La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer de la família dels esciúrids.

Nou!!: Caríntia і Marmota alpina · Veure més »

Minoria

El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen.

Nou!!: Caríntia і Minoria · Veure més »

Modest

* Modest (escriptor), escriptor romà.

Nou!!: Caríntia і Modest · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) fou una província romana creada l'any 16 aC, i el regne fou conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Caríntia і Nòrica · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Caríntia і Neerlandès · Veure més »

Odiló de Baviera

Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.

Nou!!: Caríntia і Odiló de Baviera · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Caríntia і Odoacre · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Caríntia і Ostrogots · Veure més »

Otó I d'Habsburg

Otto I d'Habsburg, conegut també com Otó IV de Caríntia, dit l'Alegre (23 de juliol de 1301 – 17 de febrer de 1339) fou duc d'Àustria i Estíria (i després en títol també duc de Caríntia i marcgravi de Carniola) i el fill més jove d'Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol.

Nou!!: Caríntia і Otó I d'Habsburg · Veure més »

Otó II del Sacre Imperi

Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.

Nou!!: Caríntia і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »

Palafit

Palafit a Indonèsia Palafits a Limboto, Gorontalo, Indonèsia De l'italià palafitta.

Nou!!: Caríntia і Palafit · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Caríntia і Paleolític · Veure més »

Partit Popular d'Àustria

El Partit Popular d'Àustria (en alemany, Österreichische Volkspartei, ÖVP) és un partit polític austríac, fundat en restablir-se la constitució de la República Federal d'Àustria en finalitzar la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Caríntia і Partit Popular d'Àustria · Veure més »

Partit Socialdemòcrata d'Àustria

El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria.

Nou!!: Caríntia і Partit Socialdemòcrata d'Àustria · Veure més »

Pau el Diaca

Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.

Nou!!: Caríntia і Pau el Diaca · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Caríntia і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Caríntia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província d'Udine

La Província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.

Nou!!: Caríntia і Província d'Udine · Veure més »

Regne d'Il·líria

El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.

Nou!!: Caríntia і Regne d'Il·líria · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: Caríntia і Regne dels ostrogots · Veure més »

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Nou!!: Caríntia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »

Reichsgau

Unitats administratives de l'NSDAP el 1944. Mapa de l'Alemanya Nazi amb els seus Reichsgaue corressponents. Un Reichsgau (plural Reichsgaue) era una subdivisió territorial i administrativa creada en els territoris annexionats per l'Alemanya Nazi entre 1938 i 1945.

Nou!!: Caríntia і Reichsgau · Veure més »

Reichsstatthalter

Amb el terme de Reichsstatthalter (en català "governador general" o "governador del Reich") s'entenia un alt funcionari encarregat de l'administració d'un territori del Reich.

Nou!!: Caríntia і Reichsstatthalter · Veure més »

República Federal de Iugoslàvia

La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.

Nou!!: Caríntia і República Federal de Iugoslàvia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Caríntia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sal comuna

La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Caríntia і Sal comuna · Veure més »

Saturnia (papallona)

Saturnia és un gènere de lepidòpters ditrisis de la família Saturniidae.

Nou!!: Caríntia і Saturnia (papallona) · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Caríntia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sobrevent i sotavent

Sobrevent i sotavent en un veler Un veler navegant a sotavent utilitzant una vela espinàquer Sotavent i sobrevent són dos termes oposats que es refereixen a la direcció des d'on bufa el vent.

Nou!!: Caríntia і Sobrevent i sotavent · Veure més »

Tarvisio

Tarvisio (friülà i alemany Tarvis, eslovè Trbiž) és un municipi italià, dins de la província d'Udine, dins la vall poliglota de Val Canale.

Nou!!: Caríntia і Tarvisio · Veure més »

Tassiló III

Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.

Nou!!: Caríntia і Tassiló III · Veure més »

Tauern

La paraula Tauern és de l'idioma alemany i originàriament significava "alt pas de muntanya" als Alps del centre d'Àustria, referint-se als nombrosos camins de ferradura i passos de les valls tributàries paral·lels del Riu Salzach que tallen les serralades de muntanyes.

Nou!!: Caríntia і Tauern · Veure més »

Teodobert I

Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.

Nou!!: Caríntia і Teodobert I · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Caríntia і Tercer Reich · Veure més »

Tirol Oriental

Trentino, Itàlia El Tirol Oriental o Tirol Est (Osttirol), és un exclavament de l'estat d'Àustria de Tirol, separat de la part del Tirol del Nord per la curta frontera comuna de Salzburg i el Tirol Sud italià.

Nou!!: Caríntia і Tirol Oriental · Veure més »

Tractat de l'Estat Austríac

Divisió d'Àustria del 1945 al 1955, ocupada pels aliats El Tractat de l'Estat Austríac, (en alemany: Österreichischer Staatsvertrag) o Tractat de la Independència d'Àustria, és el tractat que va finalitzar l'ocupació d'Àustria per part de les Potències Aliades durant la Segona Guerra Mundial i va reconèixer Àustria com a Estat independent i sobirà.

Nou!!: Caríntia і Tractat de l'Estat Austríac · Veure més »

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat a aquesta població propera a París el 10 de setembre de 1919, fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Nou!!: Caríntia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »

Villach

Villach (eslovè: Beljak, italià: Villaco, furlà: Vilac) és la segona vila en importància de Caríntia i la setena d'Àustria.

Nou!!: Caríntia і Villach · Veure més »

Woodrow Wilson

Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.

Nou!!: Caríntia і Woodrow Wilson · Veure més »

1040

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 1040 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 1180 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 1335 · Veure més »

1414

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 1414 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Caríntia і 1806 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Caríntia і 1849 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Caríntia і 1867 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Caríntia і 1918 · Veure més »

408

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 408 · Veure més »

472

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 472 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 476 · Veure més »

493

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 493 · Veure més »

767

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 767 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 772 · Veure més »

788

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 788 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 843 · Veure més »

889

Sense descripció.

Nou!!: Caríntia і 889 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Caríntia (estat), Koroška, Kärnten.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »