Accés més ràpid que el navegador!
11 les relacions: Baixa edat mitjana a Espanya, Capital, Corona de Castella i Lleó, Cort (noblesa), Corts de Castella, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Reial audiència, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Valladolid.
Baixa edat mitjana a Espanya
La baixa edat mitjana succeeix cronològicament l'alta edat mitjana i és el període que abasta des dels inicis del fins al Renaixement, ja en el, encara que per alguns autors, com l'escola mutacions francesa, només aquest període seria medieval, mentre que el corresponent a l'alta edat mitjana seria en realitat antiguitat tardana.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Baixa edat mitjana a Espanya · Veure més »
Capital
En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Capital · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Cort (noblesa) · Veure més »
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Corts de Castella · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Felip III de Castella · Veure més »
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Reial audiència · Veure més »
Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.
Nou!!: Capitalitat de Valladolid і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
