Accés més ràpid que el navegador!
146 les relacions: Abistamenes, Alexandre el Gran, Alexandre I Balas, Alexandre IV de Macedònia, Amiertes, Anafes I, Anafes II, Anatis, Antígon Monoftalm, Antíoc Híerax, Antíoc I Soter, Antíoc III, Antípatre, Antic Egipte, Antioquia de l'Orontes, Arbela, Argiràspides, Ariamnes I, Ariamnes II, Ariaramnes de Capadòcia, Ariaramnes I, Ariaramnes II, Ariarates I, Ariarates II, Ariarates III, Ariarates IV, Ariarates IX, Ariarates V, Ariarates VI, Ariarates VII, Ariarates VIII, Ariarates X, Ariobàrzanes I Filoromà, Ariobàrzanes II Filopàtor, Ariobàrzanes III Èusebes, Armènia, Arquelau (general), Arquelau de Capadòcia, Asandre de Cària, Atropatene, August, Èumenes de Càrdia, Èumenes III de Pèrgam, Àlcetes (general), Àtal (diàdoc), Àtal II de Pèrgam, Babilònia (ciutat), Bas de Bitínia, Batalla d'Ipsos, Bitínia, ..., Capadòcia, Capadòcia (província romana), Cassandre, Ciceró, Cilícia, Cleòpatra de Macedònia (princesa), Clit (general), Corduena, Cràter d'Orèstia, Dascilèon, Datames, Dòcim de Macedònia, Demetri I Soter, Demetri Poliorceta, Deserció, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Etòlia, Eudem (sàtrapa), Farnaces de Capadòcia, Farnaces II, Fenícia, Filip III Arrideu, Gabiene, Galó (sàtrapa), Gaugamela, Gàlates, Glafira, Gordi, Hiparc (càrrec), Imperi Cartaginès, Imperi Part, Imperi Selèucida, Issos, Juli Cèsar, Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia), Licaònia, Lisímac de Tràcia, Lisimaquea, Lleonat, Luci Corneli Sul·la, Magnèsia del Sípil, Marc Antoni, Marc Perpenna (cònsol 130 aC), Mísia (regió), Mitridates II, Mitridates V Evèrgetes, Mitridates VI Eupàtor, Monarca, Muntanyes del Taure, Neoptòlem (diàdoc), Nicànor d'Estagira, Nicea (filla d'Antípatre), Nisa, Nora (Capadòcia), Olímpia, Olímpia de l'Epir, Olofernes (príncep), Orcínia, Orofernes, Pacte de Triparadisos, Paflagònia, Pamfília, Pèrgam, Pèrsia, Península de Gal·lípoli, Perdicas d'Orèstia, Peucestes de Mieza, Pisídia, Pitó (sàtrapa de Mèdia), Polipercont, Pont, Poros d'Hidaspes, Ptolemeu I Soter, Publi Licini Cras Dives Mucià, Regió de Frígia, Regió de Síria, Regne de Capadòcia, Regne de Macedònia, Regne del Bòsfor, Satrapia de Lídia, Sàtrapa, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Seleuc III Ceraune, Seleuc IV Filòpator, Senat Romà, Sisinna, Smerdis de Pèrsia, Sofene, Termessos, Tiberi, Tigranes II d'Armènia, Tractat d'Apamea, William Smith (lexicògraf), 15, 17. Ampliar l'índex (96 més) »
Abistamenes
Abistamenes (en llatí Abistamenes, en grec antic Αβισταμένης) va ser governador (sàtrapa) de Capadòcia nomenat per Alexandre el Gran, però no se sap res més del seu govern.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Abistamenes · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre I Balas
Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Alexandre I Balas · Veure més »
Alexandre IV de Macedònia
Alexandre IV (en grec antic Αλέξανδρος) fou rei de Macedònia del 323 aC al 310 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Alexandre IV de Macedònia · Veure més »
Amiertes
Amiertes o Amintes va ser sàtrapa de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Amiertes · Veure més »
Anafes I
Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Anafes I · Veure més »
Anafes II
Anafes II (en grec antic Ἀναφᾶς) era sàtrapa de Capadòcia, probablement fill d'Anafes I, que va ser el noble Anafes coautor de la mort de l'usurpador Smerdis de Pèrsia junt amb sis altres nobles entre els quals hi havia Darios I el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Anafes II · Veure més »
Anatis
Anatis fou una deïtat asiàtica el nom de la qual apareix sota diverses variacions (Anaea, Aneitis, Tanais, Nanaea i altres).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Anatis · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antíoc Híerax
Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Antíoc Híerax · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Antíoc I Soter · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Antíoc III · Veure més »
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Antípatre · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Antic Egipte · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Arbela · Veure més »
Argiràspides
Argiràspides (en grec antic Ἀργυράσπιδες, de ἂργυρος, "plata", i ὰσπίς, "escut"), eren un cos d'infanteria de l'exèrcit macedoni format per Alexandre el Gran quan va inicial l'expedició a l'Índia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Argiràspides · Veure més »
Ariamnes I
Ariamnes I (Ariámnēs) és esmentat per Diodor de Sicília com a sàtrapa de Capadòcia vers el.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariamnes I · Veure més »
Ariamnes II
Ariamnes II (Ariámnēs) era fill del sàtrapa de Capadòcia Datames,al qual va succeir quan va morir assassinat l'any.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariamnes II · Veure més »
Ariaramnes de Capadòcia
Ariaramnes de Capadòcia (en grec antic Ἀριάμνης, 'Ariámnēs') era sàtrapa de Capadòcia en el, del qual només es coneix el nom i algun detall menor.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariaramnes de Capadòcia · Veure més »
Ariaramnes I
Ariaramnes I (en grec antic Ἀριάμνης) era fill adoptiu i probablement nebot del primer sàtrapa o rei de Capadòcia Ariarates I. Que el nom era Ariaramnes s'ha pogut establir per les monedes.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariaramnes I · Veure més »
Ariaramnes II
Ariaramnes II, rei de Capadòcia, fill i successor de Ariarates II.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariaramnes II · Veure més »
Ariarates I
Ariarates I (Ariarathes) era el fill d'Ariamnes II.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates I · Veure més »
Ariarates II
Ariarates II Nicàtor (el Victoriós) era sàtrapa i rei de Capadòcia, fill d'Ariaramnes I al que va succeir en una data desconeguda abans del.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates II · Veure més »
Ariarates III
Ariarates III (Ariaráthēs) era rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates III · Veure més »
Ariarates IV
Ariarates IV Eusebes (Ariarates Pius) va ser rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates IV · Veure més »
Ariarates IX
Ariarates IX Eusebes o Filopàtor (Pius, amant del seu pare), era rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates IX · Veure més »
Ariarates V
Ariarates V Filopàtor (Pius, que estima al seu pare) va ser rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir cap a l'any.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates V · Veure més »
Ariarates VI
Ariarates VI Epífanes o Filopàtor (Ariaráthēs Epiphanḗs Philopátōr) va ser rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates VI · Veure més »
Ariarates VII
Ariarates VII Filomètor (Ariarathes Philometor) era rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates VII · Veure més »
Ariarates VIII
Ariarates VIII (Ariaráthēs Epiphanḗs) va ser rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates VIII · Veure més »
Ariarates X
Ariarates X (Ariarathes) era rei de Capadòcia, possiblement fill d'Ariobarzanes II i germà d'Ariobarzanes III.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariarates X · Veure més »
Ariobàrzanes I Filoromà
Ariobàrzanes I Filoromà (Ariobarzánēs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes, amic de Roma') fou rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariobàrzanes I Filoromà · Veure més »
Ariobàrzanes II Filopàtor
Ariobàrzanes II Filopàtor (Ariobarzánēs Philopátōr: 'Ariobàrzanes, el que estima al seu pare') va ser rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariobàrzanes II Filopàtor · Veure més »
Ariobàrzanes III Èusebes
Ariobàrzanes III Èusebes Filoromà (Ariobarzánēs Eusebḗs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes el Pietós, amic de Roma') va ser rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ariobàrzanes III Èusebes · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Armènia · Veure més »
Arquelau (general)
Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Arquelau (general) · Veure més »
Arquelau de Capadòcia
Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Arquelau de Capadòcia · Veure més »
Asandre de Cària
Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germà de Parmenió.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Asandre de Cària · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Atropatene · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Regne de Capadòcia і August · Veure més »
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Èumenes de Càrdia · Veure més »
Èumenes III de Pèrgam
Aristonic de Pèrgam (Aristonicus) fou fill natural d'Èumenes II de Pèrgam.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Èumenes III de Pèrgam · Veure més »
Àlcetes (general)
Àlcetes (en Alcetas, en Ἀλκέτας) fou un general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Àlcetes (general) · Veure més »
Àtal (diàdoc)
Àtal (Ἄτταλος, Attalus) fou un general macedoni al servei d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Àtal (diàdoc) · Veure més »
Àtal II de Pèrgam
Àtal II de Pèrgam Filadelf (Amant el seu germà), fou rei de Pèrgam del al.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Àtal II de Pèrgam · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Bas de Bitínia
Bas (en grec antic Βᾶς) fou rei de Bitínia durant cinquanta anys, del 377 aC al 326 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Bas de Bitínia · Veure més »
Batalla d'Ipsos
La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Batalla d'Ipsos · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Bitínia · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Capadòcia · Veure més »
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Capadòcia (província romana) · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Cassandre · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ciceró · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Cilícia · Veure més »
Cleòpatra de Macedònia (princesa)
Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Cleòpatra de Macedònia (princesa) · Veure més »
Clit (general)
Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός "Kleitos" o "Kleitós") fou un general macedoni de sobrenom (Λευκός "Leukos", el Blanc) per distingir-lo de Clit Meles o Clit el Negre.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Clit (general) · Veure més »
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Corduena · Veure més »
Cràter d'Orèstia
Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Cràter d'Orèstia · Veure més »
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Dascilèon · Veure més »
Datames
Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Datames · Veure més »
Dòcim de Macedònia
Antígon Dòcim o Dòcim (en llatí Docimus, Dókimos) fou un oficial de l'exèrcit del Regne de Macedònia que a la mort d'Alexandre el Gran va donar suport a Perdicas d'Orèstia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Dòcim de Macedònia · Veure més »
Demetri I Soter
Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Demetri I Soter · Veure més »
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Demetri Poliorceta · Veure més »
Deserció
La deserció és l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge, invasió, incursió per part de l'enemic, una emboscada o un swarming.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Deserció · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Etòlia · Veure més »
Eudem (sàtrapa)
Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) va ser un militar macedoni que va ser sàtrapa de Pàrtia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Eudem (sàtrapa) · Veure més »
Farnaces de Capadòcia
Farnaces (Pharnaces) va ser el segon sàtrapa conegut de Capadòcia cap a l'any 500 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Farnaces de Capadòcia · Veure més »
Farnaces II
Farnaces II del Pont i I del Bòsfor (Pharnaces) va ser rei del Pont i del Bòsfor Cimmeri.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Farnaces II · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Fenícia · Veure més »
Filip III Arrideu
Filip Arrideu o simplement Arrideu (en llatí Philippus Arrhidaeus, en grec antic Φίλιππος Γ΄ ὁ Ἀρριδαῖος) fou un germanastre d'Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia i d'una ballarina de nom Filinna de Larissa.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Filip III Arrideu · Veure més »
Gabiene
Gabiene o Gabiana (en grec antic Γαβιηνή) era un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Gabiene · Veure més »
Galó (sàtrapa)
Galó (en llatí Gallus) va ser el tercer sàtrapa de Capadòcia, fill de Farnaces de Capadòcia i de la princesa persa Atossa.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Galó (sàtrapa) · Veure més »
Gaugamela
Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Gaugamela · Veure més »
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Gàlates · Veure més »
Glafira
Glafira (en llatí Glaphyra, en grec antic Γλαφύρα) fou una dona grega molt maca que segons Dió Cassi era una hetera o prostituta.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Glafira · Veure més »
Gordi
Gordi (Gordius) era un capadoci de naixement, que va ser instrument del rei Mitridates VI Eupator del Pont en els seus intent d'annexionar Capadòcia al pont.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Gordi · Veure més »
Hiparc (càrrec)
Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic ἵππαρχος) era un grau militar de l'antiga Grècia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Hiparc (càrrec) · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Imperi Part · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Imperi Selèucida · Veure més »
Issos
Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Issos · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Juli Cèsar · Veure més »
Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia)
Laodice (Laodíkē) fou germana del rei Mitridates VI Eupator del Pont.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia) · Veure més »
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Licaònia · Veure més »
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Lisímac de Tràcia · Veure més »
Lisimaquea
Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Lisimaquea · Veure més »
Lleonat
Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Lleonat · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Magnèsia del Sípil · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Marc Antoni · Veure més »
Marc Perpenna (cònsol 130 aC)
Marc Perpenna (en Marcus Perperna o Perpernna) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Marc Perpenna (cònsol 130 aC) · Veure més »
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Mísia (regió) · Veure més »
Mitridates II
Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Mitridates II · Veure més »
Mitridates V Evèrgetes
Mitridates V Evèrgetes (Mithridátēs Euergétēs) va ser rei del Pont en un període incert, probablement des del fins al.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Mitridates V Evèrgetes · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Monarca · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Muntanyes del Taure · Veure més »
Neoptòlem (diàdoc)
Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic Νεοπτόλεμος "Neoptólemos") fou un oficial macedoni d'Alexandre el Gran, i segons Flavi Arrìa membre de la dinastia epirota dels Aecides i per tant emparentat amb els reis de l'Epir.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Neoptòlem (diàdoc) · Veure més »
Nicànor d'Estagira
Nicànor d'Estagira (en grec) va ser un militar macedoni originari d'Estageira.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Nicànor d'Estagira · Veure més »
Nicea (filla d'Antípatre)
Nicea (Nicaea) fou filla d'Antípatre.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Nicea (filla d'Antípatre) · Veure més »
Nisa
Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Nisa · Veure més »
Nora (Capadòcia)
Nora (en grec antic τὰ Νῶρα) era una fortalesa inexpugnable situada a Capadòcia, a la regió de Tianitis, prop de Castabala.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Nora (Capadòcia) · Veure més »
Olímpia
Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Olímpia · Veure més »
Olímpia de l'Epir
Olímpia o Olimpíada (Olympiás) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Olímpia de l'Epir · Veure més »
Olofernes (príncep)
Olofernes o Orofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οποφέρνης, ̓Οπ̓π̔οφέρνης) era un príncep de Capadòcia, fill del rei Ariamnes I i germà del rei Ariarates I, el primer rei independent de Capadòcia i pare del rei Ariaramnes I. Molt apreciat pel seu germà Ariarates I, el va nomenar pels més importants llocs del regne.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Olofernes (príncep) · Veure més »
Orcínia
Orcínia (en llatí Orcynia) era un lloc de Capadòcia on a la primavera de l'any 320 aC el diàdoc Èumenes de Càrdia va patir una derrota contra Antígon el borni, per la traïció d'un dels seus oficials.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Orcínia · Veure més »
Orofernes
Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Orofernes · Veure més »
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Pacte de Triparadisos · Veure més »
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Paflagònia · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Pamfília · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Pèrgam · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Regne de Capadòcia і Pèrsia · Veure més »
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Península de Gal·lípoli · Veure més »
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Perdicas d'Orèstia · Veure més »
Peucestes de Mieza
Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Peucestes de Mieza · Veure més »
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Pisídia · Veure més »
Pitó (sàtrapa de Mèdia)
Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill de Cratees o Crateues, fou un oficial macedoni nadiu d'Eòrdia, al servei d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Pitó (sàtrapa de Mèdia) · Veure més »
Polipercont
Polipercont o Polispercont (en llatí Polyperchon, ontis, en grec antic Πολυπέρχων, -ωντος) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Polipercont · Veure més »
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Pont · Veure més »
Poros d'Hidaspes
''Alexandre i Porus'', de Charles Lebrun (1673) Porus va ser el nom llatí (del grec Poros) d'un rei de l'Índia de nom Puru o Pururava, amb dominis a la vora de l'Hidaspes que marcava la seva frontera occidental.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Poros d'Hidaspes · Veure més »
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Ptolemeu I Soter · Veure més »
Publi Licini Cras Dives Mucià
Publi Licini Cras Dives Mucià (Publius Licinius Crassus Dives Mucianus; 180 - 130 aC) va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Publi Licini Cras Dives Mucià · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Regió de Frígia · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Regió de Síria · Veure més »
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Regne de Capadòcia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne del Bòsfor
El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Regne del Bòsfor · Veure més »
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Satrapia de Lídia · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Sàtrapa · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
Seleuc III Ceraune
Seleuc III Ceraune o Soter (en grec antic Σέλευκος Γ΄ ὁ Κεραυνός, ὁ Σωτήρ) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Seleuc III Ceraune · Veure més »
Seleuc IV Filòpator
Seleuc IV Filòpator (Seleucus IV Philopător) fou rei selèucida del 187 aC al 175 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Seleuc IV Filòpator · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Senat Romà · Veure més »
Sisinna
Sisinna era un rei de Capadòcia.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Sisinna · Veure més »
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Smerdis de Pèrsia · Veure més »
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Sofene · Veure més »
Termessos
Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Termessos · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Tiberi · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tractat d'Apamea
El Tractat d'Apamea del 188 aC, va ser un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III (el Gran), governant de l'Imperi Selèucida que va servir per tancar la Guerra Romano-Síria.
Nou!!: Regne de Capadòcia і Tractat d'Apamea · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Regne de Capadòcia і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
15
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Capadòcia і 15 · Veure més »
17
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Capadòcia і 17 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Capadòcia (Regne), Datamides, Datàmides.
