Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Capadòcia

Índex Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

132 les relacions: Aksaray, Alexandre el Gran, Alp Arslan, Anatòlia, Apostasia, Arianisme, Ariarates I, Assíria, August, Avanos, Ürgüp, Èumenes de Càrdia, Babilònia, Basili de Cesarea, Batalla de Cadeix, Batalla de Manazkert, Boğazkale, Capadòcia (província romana), Capadòcia a la part del Pont, Capadòcia a la part del Taure, Cimmeris, Danixmendita, Dècada del 1200 aC, Dècada del 1270 aC, Dècada del 1290 aC, Dècada del 1500 aC, Dècada del 540 aC, Dècada del 580 aC, Dècada del 600 aC, Diàdocs, Encyclopædia Iranica, Eretnaoğulları, Estrabó, Eufrates, Frigis, Göreme, Gordià I, Grec, Gregori de Nissa, Gregori Nazianzè, Hattusa, Hittites, Hurrita, Hurrites, Iconoclàstia, Il-khanat, Imperi Bizantí, Imperi Hittita, Imperi Mede, Imperi Otomà, ..., Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Julià l'Apòstata, Kadena, Karum, Kayseri, Kültepe, Kizil Irmak, Kizilbaix, Kizzuwatna, Konya, Leucosiris, Licaònia, Lleó III de Bizanci, Malatya, Mar Egea, Mar Negra, Mitanni, Muntanyes del Taure, Nevşehir, Niğde, Obsidiana, Omeies, Ortahisar, Paflagònia, Patrimoni de la Humanitat, Pèrsia, Perdicas d'Orèstia, Pisídia, Pobles de la mar, Primera Guerra Mundial, Regne de Frígia, Roma, Romà IV Diògenes, Sasima, Sàtrapa, Segell cilíndric, Segle XVII aC, Segle XX aC, Septimi Sever, Soldanat Seljúcida de Rūm, Subiluliuma I, Tabal, Tamerlà, Trepanació, Tudhalias II, Turc, Turquia, Uçhisar, UNESCO, Vall de Soğanlı, Zoroastrisme, 1022, 1071, 1080, 1082, 1083, 1127, 1174, 1243, 1336, 1380, 1398, 1401, 17 aC, 188 aC, 190 aC, 1985, 301 aC, 322 aC, 331 aC, 332 aC, 334 aC, 361, 363, 370, 395, 638, 726, 843. Ampliar l'índex (82 més) »

Aksaray

Aksaray («palau blanc») és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d’Aksaray.

Nou!!: Capadòcia і Aksaray · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Capadòcia і Alexandre el Gran · Veure més »

Alp Arslan

'''Alp Arslan''' humiliant l'emperador Romà IV Diògenes. La imatge prové d'una traducció francesa il·lustrada del segle XV de ''De Casibus Virorum Illustrium, de Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Capadòcia і Alp Arslan · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Capadòcia і Anatòlia · Veure més »

Apostasia

Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).

Nou!!: Capadòcia і Apostasia · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Capadòcia і Arianisme · Veure més »

Ariarates I

Ariarates I (Ariarathes) fou fill d'Ariamnes II.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates I · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Capadòcia і Assíria · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Capadòcia і August · Veure més »

Avanos

La ciutat d'Avanos vista des d'una passera sobre del riu Kizilirmak Avanos és una ciutat de la província de Nevşehir localitzada a 18 km al nord-oest de la capital provincial.

Nou!!: Capadòcia і Avanos · Veure més »

Ürgüp

Ürgüp és un districte i un poble la província de Nevşehir, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Ürgüp · Veure més »

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Cardia o Càrdia o Kàrdia (362 aC-316 aC) fou un general grec de Kàrdia al Quersonès, un dels diàdocs d'Alexandre el gran.

Nou!!: Capadòcia і Èumenes de Càrdia · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Capadòcia і Babilònia · Veure més »

Basili de Cesarea

Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 335, Cesarea de Capadòcia, Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) fou bisbe de Cesarea de Capadòcia és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.

Nou!!: Capadòcia і Basili de Cesarea · Veure més »

Batalla de Cadeix

La batalla de Cadeix (també Kadesh o Qadesh) va ser un combat a gran escala lluitat entre egipcis i hitites pel control de la Síria del sud a una data entre el 1295 i el 1270 aC segons les diferents cronologies, i generalment datada el 1274 aC.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Cadeix · Veure més »

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'imperi Bizantí i l'Imperi seljúcida.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Manazkert · Veure més »

Boğazkale

Boğazkale és una ciutat i un districte de la província de Çorum, a la regió de la mar Negra de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Boğazkale · Veure més »

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'imperi romà, i després província bizantina fins al segle XI.

Nou!!: Capadòcia і Capadòcia (província romana) · Veure més »

Capadòcia a la part del Pont

Capadòcia a la part del Pont (Katpatuka, llatí Cappadocia) fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Capadòcia і Capadòcia a la part del Pont · Veure més »

Capadòcia a la part del Taure

Capadòcia a la part del Taure (Katpatuka, llatí Cappadocia) fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Capadòcia і Capadòcia a la part del Taure · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Capadòcia і Cimmeris · Veure més »

Danixmendita

La dinastia Danixmendita (o Danismèndida) o dels danixmèndies (danixmendites) fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beylik o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar a l'Àsia Menor al final del i fins al segle XII.

Nou!!: Capadòcia і Danixmendita · Veure més »

Dècada del 1200 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 1200 aC · Veure més »

Dècada del 1270 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 1270 aC · Veure més »

Dècada del 1290 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 1290 aC · Veure més »

Dècada del 1500 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 1500 aC · Veure més »

Dècada del 540 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 540 aC · Veure més »

Dècada del 580 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 580 aC · Veure més »

Dècada del 600 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 600 aC · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, "successors", foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Capadòcia і Diàdocs · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Capadòcia і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Eretnaoğulları

Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors ilkhànides (1326-1337) i després com a sobirans.

Nou!!: Capadòcia і Eretnaoğulları · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Capadòcia і Estrabó · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Capadòcia і Eufrates · Veure més »

Frigis

Els frigis foren el poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC.

Nou!!: Capadòcia і Frigis · Veure més »

Göreme

Göreme és un districte i municipi de la Província de Nevşehir, Turquia, a 10 km de la ciutat de Nevşehir.

Nou!!: Capadòcia і Göreme · Veure més »

Gordià I

Marc Antoni Gordià Africà (en llatí) fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.

Nou!!: Capadòcia і Gordià I · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Capadòcia і Grec · Veure més »

Gregori de Nissa

Gregori Nissè o Gregori de Nissa fou bisbe de Nissa (Capadòcia), sant i pare de l'església.

Nou!!: Capadòcia і Gregori de Nissa · Veure més »

Gregori Nazianzè

Gregori Nazianzè (Gregorius Nazianzenus), de renom Θεολόγος pel seu coratge i fervor en la defensa de la doctrina de Nicea, fou un dels més importants religiosos de l'Església grega.

Nou!!: Capadòcia і Gregori Nazianzè · Veure més »

Hattusa

Hattusa (o Hattuša) fou l'antiga capital de l'Imperi hittita des del regnat d'Hattusil I. Estava situada al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Capadòcia і Hattusa · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Capadòcia і Hittites · Veure més »

Hurrita

Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita o hurrià era una de les llengües hurro-urartianes.

Nou!!: Capadòcia і Hurrita · Veure més »

Hurrites

Els hurrites foren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen vers el 2500 aC procedents probablement del Caucas.

Nou!!: Capadòcia і Hurrites · Veure més »

Iconoclàstia

Una simple creu: exemple d'art iconoclasta a l'església de Santa Irene de Constantinoble. La iconoclàstia és una expressió que en grec (εικονοκλάστης) significa «ruptura d'imatges», és la destrucció deliberada dins d'una cultura de les icones religioses de la pròpia cultura i d'altres símbols o monuments, normalment per motius religiosos o polítics.

Nou!!: Capadòcia і Iconoclàstia · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Capadòcia і Il-khanat · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Hittita · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Capadòcia і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Capadòcia і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Selèucida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Seljúcida · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (331/332 – 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Capadòcia і Julià l'Apòstata · Veure més »

Kadena

Kadena (llatí: Cadena) fou una ciutat de Capadòcia esmentada per Estrabó que fou residència reial de Sisines, que en temps d'Estrabó (que va néixer vers 50 aC i va morir el 20 dC) aspirava a la sobirania sobre els capadocis.

Nou!!: Capadòcia і Kadena · Veure més »

Karum

Karum fou el nom genèric dels establiments comercials assiris a Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Karum · Veure més »

Kayseri

Kayseri (turc otomà: قیصریه; grec: Καισάρεια/Kaisareia; llatí: Caesarea Mazaca; antiga Mazaca o Mazaka i després Eusebia, Caesarea Mazaca, Caesarea Cappadociae, i Kaisariyya o Kaisariyah) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Capadòcia і Kayseri · Veure més »

Kültepe

Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hittita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la Província de Kayseri a la regió d'Anatòlia Central de Turquia a la conca del Kizil Irmak.

Nou!!: Capadòcia і Kültepe · Veure més »

Kizil Irmak

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis).

Nou!!: Capadòcia і Kizil Irmak · Veure més »

Kizilbaix

Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.

Nou!!: Capadòcia і Kizilbaix · Veure més »

Kizzuwatna

Kizzuwatna o Kizzuwadna fou un estat de l'Anatòlia del sud-est (Cilícia) probablement d'origen hurrita.

Nou!!: Capadòcia і Kizzuwatna · Veure més »

Konya

Konya, també Koniah, Konieh, Konia i Qunia; històricament coneguda pel nom dIconi, en llatí: Iconium, en grec:, Ikónion, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Capadòcia і Konya · Veure més »

Leucosiris

Els leucosiris (Leucosyri, Λευκόσνροι) foren els habitants considerats siris pels grecs del nord de la Capadòcia, que eren diferents del siris de més al sud, de pell més fosca (per això es van dir leuco.

Nou!!: Capadòcia і Leucosiris · Veure més »

Licaònia

Licaònia (llatí Lycaonia, grec Λυκαονία) fou una regió d’Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Licaònia · Veure més »

Lleó III de Bizanci

L'Imperi Bizantí, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III de Bizanci (en grec:, Leon) anomenat Lleó III l'Isauri i anteriorment Conó (Konon), fou emperador bizantí del 718 al 741, fundador de la dinastia isàuria.

Nou!!: Capadòcia і Lleó III de Bizanci · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hittita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Capadòcia і Malatya · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Capadòcia і Mar Egea · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Capadòcia і Mar Negra · Veure més »

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) fou un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Nou!!: Capadòcia і Mitanni · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure (en turc, Toros Dağları) és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altura amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Capadòcia і Muntanyes del Taure · Veure més »

Nevşehir

Nevşehir és un municipi a l'Anatòlia Central, Turquia asiàtica, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Capadòcia і Nevşehir · Veure més »

Niğde

thumb Niğde (en llengua hittita nahita; en grec: nigdi, abans nīgde) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Niğde a la regió d'Anatòlia Central.

Nou!!: Capadòcia і Niğde · Veure més »

Obsidiana

L'obsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70% o més) de sílice o diòxid de silici (SiO2).

Nou!!: Capadòcia і Obsidiana · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Capadòcia і Omeies · Veure més »

Ortahisar

Ortahisar és un municipi de la Capadòcia, a la província de Nevşehir de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Ortahisar · Veure més »

Paflagònia

'''Paflagònia''', situada en un mapa del segle XV. Paflagònia (Paphlagonia) fou una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Capadòcia і Paflagònia · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Capadòcia і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Capadòcia і Pèrsia · Veure més »

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (Perdiccas) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, que fou un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Nou!!: Capadòcia і Perdicas d'Orèstia · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (llatí Psidia o Pisidia, grec Pisidike) fou una regió de l'Àsia Menor vers el sud-sud-oest.

Nou!!: Capadòcia і Pisídia · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que van fer un moviment migratori entre el 1450 i el 1150 aC.

Nou!!: Capadòcia і Pobles de la mar · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Capadòcia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Regne de Frígia

Frígia fou un regne del centre d'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Regne de Frígia · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Capadòcia і Roma · Veure més »

Romà IV Diògenes

Romà IV Diògenes (Ρωμανός Δʹ Διογένης, Rōmanós IV Diogénēs) fou emperador regent de Bizanci del 1067 al 1071 pel seu matrimoni amb l'emperadriu vídua Eudòcia. Com que va usurpar el tron al seu fillastre Miquel i es negava a tornar-li, quan l'oncle de Miquel Joan Ducas va trobar l'oportunitat el va deposar i se'n va venjar fent-lo cegar, fet que li va causar la mort.

Nou!!: Capadòcia і Romà IV Diògenes · Veure més »

Sasima

Sasima (Σάσιμα) fou una ciutat de Capadòcia a uns 35 km al sud de Nazianzus.

Nou!!: Capadòcia і Sasima · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Capadòcia і Sàtrapa · Veure més »

Segell cilíndric

Antic segell cilíndric de Babilònia, c.1800 aC, fet amb hematites. Un rei ofereix un animal al déu Xamaix. Probablement va ser fet en un taller a Sippar.L. Al-Gailani Werr, "Studies in the chronology and regional style of Old Babylonian Cylinder Seals", 1988, ed.Bibliotheca Mesopotamica, Volum 23. Segell cilíndric babilònic, c.1800 BCE, fet d'hematites. Trobat a la càmera de Linescan. Foto invertida perquè es vegi com era la impressió del segell. Impressió d'un segell cilíndric trobat a San Andrés, jaciment de la cultura olmeca. S'ha proposat com a prova de la primera esriptura trobada a la zona de Mesoamèrica. Està datat el 650 aC. Un segell cilíndric és un petit cilindre, generalment d'uns 2,5 cm de llargada amb diversos caràcters o imatges en relleu que s'emprava a l'antiguitat per fer una impressió fent-lo rodolar sobre una superfície tova de dues dimensions, principalment argila.

Nou!!: Capadòcia і Segell cilíndric · Veure més »

Segle XVII aC

El segle XVII aC és un període que comprèn els anys inclosos entre el 1700 aC i el 1601 aC.

Nou!!: Capadòcia і Segle XVII aC · Veure més »

Segle XX aC

El segle XX aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona.

Nou!!: Capadòcia і Segle XX aC · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Capadòcia і Septimi Sever · Veure més »

Soldanat Seljúcida de Rūm

El Soldanat Seljúcida de Rūm (en turc Anadolu Selçuklu Devleti) fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Capadòcia і Soldanat Seljúcida de Rūm · Veure més »

Subiluliuma I

Subiluliuma I (rei hittita vers 1344-1320 aC) fou fill i successor de Tudhalias III.

Nou!!: Capadòcia і Subiluliuma I · Veure més »

Tabal

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi fou un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Tabal · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Capadòcia і Tamerlà · Veure més »

Trepanació

Il·lustració d'una trepanació a França del segle XVIII Trepanació (1525). La trepanació és una pràctica mèdica que consisteix a foradar el crani.

Nou!!: Capadòcia і Trepanació · Veure més »

Tudhalias II

Tudhalias II (rei hitita vers abans de 1400-1390).

Nou!!: Capadòcia і Tudhalias II · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Capadòcia і Turc · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Capadòcia і Turquia · Veure més »

Uçhisar

Cima del castell d'Uçhisar Uçhisar és un municipi de la Capadòcia en la carretera de Nevşehir a Göreme, a 7 km de Nevşehir, districte del qual forma part.

Nou!!: Capadòcia і Uçhisar · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Capadòcia і UNESCO · Veure més »

Vall de Soğanlı

Vall de Soğanlı (en turc, Soğanlı vadisi) és un paratge de Capadòcia, en l'Anatòlia Central, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Vall de Soğanlı · Veure més »

Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran.

Nou!!: Capadòcia і Zoroastrisme · Veure més »

1022

L'any 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Capadòcia і 1022 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1071 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1080 · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Capadòcia і 1082 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1083 · Veure més »

1127

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1127 · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1174 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1243 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1336 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1380 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1398 · Veure més »

1401

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 1401 · Veure més »

17 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 17 aC · Veure més »

188 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 188 aC · Veure més »

190 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 190 aC · Veure més »

1985

;Països Catalans.

Nou!!: Capadòcia і 1985 · Veure més »

301 aC

L'any 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Capadòcia і 301 aC · Veure més »

322 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 322 aC · Veure més »

331 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 331 aC · Veure més »

332 aC

L'any 332 aC fou un any conegut com a 422 ab urbe condita al calendari romà.

Nou!!: Capadòcia і 332 aC · Veure més »

334 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 334 aC · Veure més »

361

L'any 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Capadòcia і 361 · Veure més »

363

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 363 · Veure més »

370

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 370 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 395 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 638 · Veure més »

726

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 726 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 843 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kappadokia, Katpatuka.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »