Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Adriano García-Lomas, Adstrat, Aigua, Al·lòfon, Andalusia, Aragó, Aromanès, Asturlleonès, Bascos, Bertil Malmberg (lingüista), Brescia, Calàbria, Cantar de mio Cid, Castella, Castellà, Català, Càntabre (parla), Càntabres, Consonant, Cultisme, Dent, Extremadura, Extremeny, Fluor, Francès, Gascunya, Geologia, Grafema, Grec, Gregorio Salvador Caja, Hidrologia, Hispanoamèrica, Hispània, Història de la llengua castellana, Ibers, Italià, Itàlia, Koldo Mitxelena Elissalt, La Rioja, Llatí, Llengües indoeuropees, Llengües paleohispàniques, Manlleu (lingüística), Meglenoromanès, Navarra, Occità, Occità gascó, Palatalització, Península Ibèrica, Pirineus, ..., Portuguès, Ramón Menéndez Pidal, Reial Acadèmia Espanyola, Romanès, Sardenya, Segle X, Semivocal, Substrat (lingüística), Universitat de Navarra, Vocal, 1966, 1983, 863, 927. Ampliar l'índex (14 més) »
Adriano García-Lomas
Adriano García-Lomas (Arenas de Iguña, Cantàbria, 1891 – 1972) fou un enginyer de mines i etnòleg espanyol.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Adriano García-Lomas · Veure més »
Adstrat
Adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris veïns cadascuna amb la seva pròpia llengua.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Adstrat · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Aigua · Veure més »
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Al·lòfon · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Andalusia · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Aragó · Veure més »
Aromanès
L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Aromanès · Veure més »
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Asturlleonès · Veure més »
Bascos
Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Bascos · Veure més »
Bertil Malmberg (lingüista)
Bertil Malmberg (Helsingborg, 22 d'abril de 1913 - Lund, 8 d'octubre de 1994) fou un foneticista, romanista i lingüista suec.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Bertil Malmberg (lingüista) · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Brescia · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Calàbria · Veure més »
Cantar de mio Cid
El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz ''el Campeador''.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Cantar de mio Cid · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Català · Veure més »
Càntabre (parla)
El càntabre o muntanyès (cántabru en asturlleonès) és una variant de transició entre l'asturlleonès i el castellà emprada a l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Càntabre (parla) · Veure més »
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Càntabres · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Consonant · Veure més »
Cultisme
Un cultisme, mot culte o mot savi és un mot manllevat i adaptat d'una llengua morta sense seguir la cronologia de l'evolució lingüística.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Cultisme · Veure més »
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Dent · Veure més »
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Extremadura · Veure més »
Extremeny
Varietats dialectològiques L'extremeny (estremeñu) és una varietat lingüística del sistema asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlada a tota Extremadura, diverses zones del sud de Salamanca, les comarques occidentals de Castella - la Manxa, el nord de Huelva i algunes regions del nord-oest de Còrdova, mostrant diversos graus de conservació al llarg d'aquests territoris.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Extremeny · Veure més »
Fluor
El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Fluor · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Francès · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Gascunya · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Geologia · Veure més »
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Grafema · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Grec · Veure més »
Gregorio Salvador Caja
fou un filòleg, dialectòleg, lexicògraf i crític literari espanyol.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Gregorio Salvador Caja · Veure més »
Hidrologia
Esquema del cicle hidrològic. Cicle de l'aigua Estació de seguiment hidrològic al llac Reed Bingham. Reed Bingham State Park, Ellenton,Georgia, Estats Units La hidrologia és la ciència que estudia les aigües terrestres (l’aigua líquida i sòlida, continental i marina), el seu cicle i les seves aplicacions, distribució, composició, propietats físiques, corrents, cabals, etc., així com els aspectes econòmics i ambientals.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Hidrologia · Veure més »
Hispanoamèrica
Més de 2% Hispanoamèrica o Amèrica hispana és una regió cultural integrada per les nacions americanes de parla castellana.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Hispanoamèrica · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Hispània · Veure més »
Història de la llengua castellana
Mapa cronològic que mostra l'expansió territorial del castellà. La història de la llengua castellana mostra l'evolució del castellà al llarg dels segles del seu naixement del llatí vulgar fins a l'actualitat, un procés en què ha incorporat canvis d'estructura morfosintàctica, evolució fonètica i lèxica, així com una expansió geogràfica.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Història de la llengua castellana · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Ibers · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Itàlia · Veure més »
Koldo Mitxelena Elissalt
Koldo Mitxelena Elissalt (Errenteria, 1915 - Sant Sebastià, 1987) va ser un lingüista basc, considerat una de les màximes autoritats en la llengua basca i un dels artífexs de la unificació d'aquest idioma.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Koldo Mitxelena Elissalt · Veure més »
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і La Rioja · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Llatí · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües paleohispàniques
Llengües paleohispàniquesLes llengües paleohispàniques, també conegudes com a llengües preromanes de la península Ibèrica, són les llengües indígenes que es parlaven a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Llengües paleohispàniques · Veure més »
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Manlleu (lingüística) · Veure més »
Meglenoromanès
L'extensió del meglenoromanès (en rosa) i de l'aromanès (en groc). El meglenoromanès és una llengua romànica parlada a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia, i també en algunes zones de Romania i Turquia.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Meglenoromanès · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Navarra · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Occità · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Occità gascó · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Palatalització · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Península Ibèrica · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Pirineus · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Portuguès · Veure més »
Ramón Menéndez Pidal
Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Romanès · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Sardenya · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Segle X · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Semivocal · Veure més »
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Substrat (lingüística) · Veure més »
Universitat de Navarra
La Universitat de Navarra és una universitat privada que pertany a l'Opus Dei i que va ser fundada a Pamplona (Navarra, Espanya) el 1952 per Josepmaria Escrivà de Balaguer.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Universitat de Navarra · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і Vocal · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і 1966 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і 1983 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і 863 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Canvi fonètic «f → h» del castellà і 927 · Veure més »
