Obrir a Google MapsTaula de continguts
33 les relacions: Berna, Bisbat de Basilea, Borgonya, Comtat de Nidau, Districtes del Cantó de Neuchâtel, Enric III de França, Frederic I de Prússia, Friburg (Suïssa), Lluís I d'Orleans, Lluís XI de França, Lluís XII de França, Marcgraviat de Baden, Municipis del Cantó de Neuchâtel, Napoleó Bonaparte, Neuchâtel, Prússia, Principat d'Aurenja, Sacre Imperi Romanogermànic, Suïssa, 1249, 1375, 1400, 1416, 1450, 1457, 1458, 1487, 1503, 1540, 1707, 1806, 1813, 1814.
- Cantons de Suïssa
- Territoris de Prússia
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Veure Cantó de Neuchâtel і Berna
Bisbat de Basilea
Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.
Veure Cantó de Neuchâtel і Bisbat de Basilea
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Cantó de Neuchâtel і Borgonya
Comtat de Nidau
El comtat de Nidau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir un temps per divisió dels dominis dels comtes de Neuchatel.
Veure Cantó de Neuchâtel і Comtat de Nidau
Districtes del Cantó de Neuchâtel
Districtes de Neuchâtel. Els districtes del cantó de Neuchâtel (Suïssa) són 6, que agrupen els 62 municipis del cantó, i tots tenen el francès com a llengua oficial.
Veure Cantó de Neuchâtel і Districtes del Cantó de Neuchâtel
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Veure Cantó de Neuchâtel і Enric III de França
Frederic I de Prússia
Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.
Veure Cantó de Neuchâtel і Frederic I de Prússia
Friburg (Suïssa)
Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg o Freiburg im Üechtland en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.
Veure Cantó de Neuchâtel і Friburg (Suïssa)
Lluís I d'Orleans
Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).
Veure Cantó de Neuchâtel і Lluís I d'Orleans
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Veure Cantó de Neuchâtel і Lluís XI de França
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Veure Cantó de Neuchâtel і Lluís XII de França
Marcgraviat de Baden
El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Cantó de Neuchâtel і Marcgraviat de Baden
Municipis del Cantó de Neuchâtel
Els Municipis del cantó de Neuchâtel (Suïssa) són, agrupats en els 6 districtes, els que segueixen.
Veure Cantó de Neuchâtel і Municipis del Cantó de Neuchâtel
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Cantó de Neuchâtel і Napoleó Bonaparte
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Veure Cantó de Neuchâtel і Neuchâtel
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Cantó de Neuchâtel і Prússia
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Veure Cantó de Neuchâtel і Principat d'Aurenja
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Cantó de Neuchâtel і Sacre Imperi Romanogermànic
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Cantó de Neuchâtel і Suïssa
1249
;Països Catalans.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1249
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1375
1400
; Països Catalans.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1400
1416
; Països Catalans.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1416
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1450
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1457
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1458
1487
Països Catalans.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1487
1503
;Països Catalans.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1503
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1540
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1707
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1806
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1813
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Cantó de Neuchâtel і 1814
Vegeu també
Cantons de Suïssa
- Appenzell Ausser-Rhoden
- Appenzell Inner-Rhoden
- Argòvia
- Basilea-Camp
- Basilea-Ciutat
- Cantó de Berna
- Cantó de Friburg
- Cantó de Ginebra
- Cantó de Glarus
- Cantó de Lucerna
- Cantó de Neuchâtel
- Cantó de Sankt Gallen
- Cantó de Schaffhausen
- Cantó de Schwyz
- Cantó de Solothurn
- Cantó de Ticino
- Cantó de Zúric
- Cantó de Zug
- Cantó del Jura
- Cantons de Suïssa
- Grisons
- ISO 3166-2:CH
- Nidwalden
- Obwalden
- Turgòvia
- Uri
- Valais
- Vaud
Territoris de Prússia
- Bisbat de Minden
- Cantó de Neuchâtel
- Comtat de la Mark
- Províncies de Prússia
També conegut com Comtat de Neuchâtel, Comtat de Neuenburg.