Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Aar, Aarau, Acer, Alemany, Alemanya, Alps, Altiplà suís, Bad Zurzach, Baden (Argòvia), Basilea-Camp, Borgonya, Bremgarten (Argòvia), Brugg, Cantó de Berna, Cantó de Lucerna, Cantó de Solothurn, Cantó de Zúric, Cantó de Zug, Cantons de Suïssa, Castells d'Argòvia, Cereal, Ciment, Diccionari Històric de Suïssa, Dinastia dels Habsburg, Districte d'Aarau, Districte de Baden (Argòvia), Districte de Bremgarten, Districte de Brugg, Districte de Kulm, Districte de Laufenburg, Districte de Lenzburg, Districte de Muri, Districte de Rheinfelden, Districte de Zofingue, Districte de Zurzach, Ferro, Franc suís, Francès, Fruita, Hohenstaufen, Italià, Laufenburg (Argòvia), Lenzburg, Llac de Hallwil, Metre quadrat, Muri (Argòvia), Oftringen, Ramaderia, Rheinfelden (Argòvia), Romanx, ..., Spreitenbach, Suïssa, Unterkulm, Wettingen, Wohlen (Argòvia), Zúric, Zofinguen, 1415, 1798, 1803, 2003. Ampliar l'índex (11 més) »
Aar
L'Aar o Aare és un riu de Suïssa de 295 km de llargada, que neix en el massís de l'Aar-Gothard i és afluent del Rin (per l'esquerra).
Nou!!: Argòvia і Aar · Veure més »
Aarau
Aarau, és la capital del cantó suís d'Argòvia i es troba el districte d'Aarau.
Nou!!: Argòvia і Aarau · Veure més »
Acer
Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.
Nou!!: Argòvia і Acer · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Argòvia і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Argòvia і Alemanya · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Argòvia і Alps · Veure més »
Altiplà suís
Laltiplà suís (alemany: Schweizer Mittelland; francès: Plateau suisse; italià: Altopiano svizzero; romanx: Svizra bassa) és una de les tres regions muntanyoses de Suïssa, juntament amb el Jura i els Alps.
Nou!!: Argòvia і Altiplà suís · Veure més »
Bad Zurzach
Bad Zurzach és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Zurzach.
Nou!!: Argòvia і Bad Zurzach · Veure més »
Baden (Argòvia)
Baden és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Baden.
Nou!!: Argòvia і Baden (Argòvia) · Veure més »
Basilea-Camp
Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un dels 26 cantons de Suïssa.
Nou!!: Argòvia і Basilea-Camp · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Argòvia і Borgonya · Veure més »
Bremgarten (Argòvia)
Bremgarten és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Bremgarten.
Nou!!: Argòvia і Bremgarten (Argòvia) · Veure més »
Brugg
Brugg és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Brugg.
Nou!!: Argòvia і Brugg · Veure més »
Cantó de Berna
Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Argòvia і Cantó de Berna · Veure més »
Cantó de Lucerna
Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Argòvia і Cantó de Lucerna · Veure més »
Cantó de Solothurn
Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Argòvia і Cantó de Solothurn · Veure més »
Cantó de Zúric
Zúric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Argòvia і Cantó de Zúric · Veure més »
Cantó de Zug
Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Argòvia і Cantó de Zug · Veure més »
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Nou!!: Argòvia і Cantons de Suïssa · Veure més »
Castells d'Argòvia
Castells del cantó d'Argòvia Aquesta és una llista dels castells d'Argòvia, un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Nou!!: Argòvia і Castells d'Argòvia · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Argòvia і Cereal · Veure més »
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Nou!!: Argòvia і Ciment · Veure més »
Diccionari Històric de Suïssa
El Diccionari històric de Suïssa (DHS) és una enciclopèdia de la història de Suïssa que té com a objectiu fer accessibles els resultats de les investigacions modernes a un públic més ampli.
Nou!!: Argòvia і Diccionari Històric de Suïssa · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Argòvia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Districte d'Aarau
El districte d'Aarau és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia que engloba la ciutat d'Aarau al sud del Massís del Jura.
Nou!!: Argòvia і Districte d'Aarau · Veure més »
Districte de Baden (Argòvia)
El districte de Baden és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Baden (Argòvia) · Veure més »
Districte de Bremgarten
El districte de Bremgarten és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Bremgarten · Veure més »
Districte de Brugg
El districte de Brugg és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Brugg · Veure més »
Districte de Kulm
El districte de Kulm és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Kulm · Veure més »
Districte de Laufenburg
El districte de Laufenburg és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Laufenburg · Veure més »
Districte de Lenzburg
El districte de Lenzburg és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Lenzburg · Veure més »
Districte de Muri
El districte de Muri és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Muri · Veure més »
Districte de Rheinfelden
El districte de Rheinfelden és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Rheinfelden · Veure més »
Districte de Zofingue
El districte de Zofingue és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Zofingue · Veure més »
Districte de Zurzach
El districte de Zurzach és un districte de Suïssa, al cantó d'Argòvia.
Nou!!: Argòvia і Districte de Zurzach · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Argòvia і Ferro · Veure més »
Franc suís
El franc suís és la moneda de curs legal a Suïssa i Liechtenstein.
Nou!!: Argòvia і Franc suís · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Argòvia і Francès · Veure més »
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Nou!!: Argòvia і Fruita · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Argòvia і Hohenstaufen · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Argòvia і Italià · Veure més »
Laufenburg (Argòvia)
Laufenburg és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Laufenburg.
Nou!!: Argòvia і Laufenburg (Argòvia) · Veure més »
Lenzburg
Lenzburg és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Lenzburg.
Nou!!: Argòvia і Lenzburg · Veure més »
Llac de Hallwil
El Llac de Hallwil (en alemany Hallwilersee) és un llac de Suïssa que es troba en els cantons d'Argòvia i Lucerna.
Nou!!: Argòvia і Llac de Hallwil · Veure més »
Metre quadrat
Un metre quadrat és la unitat d'àrea en el Sistema Internacional d'Unitats que es representa amb el símbol m².
Nou!!: Argòvia і Metre quadrat · Veure més »
Muri (Argòvia)
Muri és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Muri.
Nou!!: Argòvia і Muri (Argòvia) · Veure més »
Oftringen
Oftringen és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Zofingue.
Nou!!: Argòvia і Oftringen · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Argòvia і Ramaderia · Veure més »
Rheinfelden (Argòvia)
Rheinfelden és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Rheinfelden.
Nou!!: Argòvia і Rheinfelden (Argòvia) · Veure més »
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Nou!!: Argòvia і Romanx · Veure més »
Spreitenbach
Spreitenbach és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Baden.
Nou!!: Argòvia і Spreitenbach · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Argòvia і Suïssa · Veure més »
Unterkulm
Unterkulm és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Kulm.
Nou!!: Argòvia і Unterkulm · Veure més »
Wettingen
Wettingen és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Baden.
Nou!!: Argòvia і Wettingen · Veure més »
Wohlen (Argòvia)
Wohlen és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Bremgarten.
Nou!!: Argòvia і Wohlen (Argòvia) · Veure més »
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Nou!!: Argòvia і Zúric · Veure més »
Zofinguen
Zofinguen (en francès Zofingue) és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Zofingue.
Nou!!: Argòvia і Zofinguen · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Argòvia і 1415 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Argòvia і 1798 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Argòvia і 1803 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Argòvia і 2003 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aargau, Cantó d'Argovie, Cantó d'Argòvia.
