Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cantons de Suïssa

Índex Cantons de Suïssa

Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.

91 les relacions: Aarau, Abreviació, Alemany, Altdorf, Anglès, Appenzell (ciutat), Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Àrea, Basilea, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Bellinzona, Berna, Cantó d'Appenzell, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Glarus, Cantó de Lucerna, Cantó de Neuchâtel, Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Schaffhausen, Cantó de Schwyz, Cantó de Solothurn, Cantó de Ticino, Cantó de Zúric, Cantó de Zug, Cantó del Jura, Capital, Castellà, Coira, Delémont, Densitat, Esperanto, Federació, Francès, Frauenfeld, Friburg (Suïssa), Ginebra, Glarus, Grisons, Herisau, ISO 3166-2, Italià, Lausana, Liestal, Lucerna, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Municipi, Napoleó Bonaparte, Neuchâtel, Nidwalden, Obwalden, Població, Romanx, Sacre Imperi Romanogermànic, Sankt Gallen (capital), Sarnen, Schaffhausen, Schwyz (municipi), Sion (Suïssa), Solothurn, Stans, Suïssa, Trogen, Turgòvia, Unterwalden, Uri, Valais, Vaud, Zúric, Zug (Suïssa), 1291, 1332, 1335, 1351, 1352, 1353, 1481, 1484, 1499, 1501, 1513, 1803, 1815, 1848, 1979, 2001, 31 de desembre. Ampliar l'índex (41 més) »

Aarau

Aarau, és la capital del cantó suís d'Argòvia i es troba el districte d'Aarau.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Aarau · Veure més »

Abreviació

Exemple de text llatí amb '''abreviacions''' Una abreviació o abreujament és l'escurçament d'una paraula o expressió.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Abreviació · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Alemany · Veure més »

Altdorf

Altdorf és un municipi i cap del cantó d'Uri.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Altdorf · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Anglès · Veure més »

Appenzell (ciutat)

Appenzell és un municipi i districte suís, capital del cantó d'Appenzell Inner-Rhoden.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Appenzell (ciutat) · Veure més »

Appenzell Ausser-Rhoden

Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Appenzell Ausser-Rhoden · Veure més »

Appenzell Inner-Rhoden

Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Appenzell Inner-Rhoden · Veure més »

Argòvia

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Argòvia · Veure més »

Àrea

quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Àrea · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Basilea · Veure més »

Basilea-Camp

Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un dels 26 cantons de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Basilea-Camp · Veure més »

Basilea-Ciutat

Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Basilea-Ciutat · Veure més »

Bellinzona

Bellinzona (en llombard Belinzona, en italià Bellinzona, en francès Bellinzone, en alemany arcaic Bellenz i Bilitio en llatí) és la capital del cantó de Ticino de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Bellinzona · Veure més »

Berna

Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Berna · Veure més »

Cantó d'Appenzell

Appenzell és un antic cantó suís, el 1411 es va associar a la Confederació Helvètica, a la qual va entrar com a membre el 1513 i el 1597 es va dividir en dos cantons per motius religiosos: Appenzell Inner-Rhoden, per a la part catòlica, i Appenzell Ausser-Rhoden, per a la població protestant.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó d'Appenzell · Veure més »

Cantó de Berna

Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Berna · Veure més »

Cantó de Friburg

El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Friburg · Veure més »

Cantó de Ginebra

El cantó de Ginebra (francès i oficialment République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Ginebra · Veure més »

Cantó de Glarus

Glarus (pronunciació en alemany: /ˈɡlaːrʊs/; francès, Glaris) és un cantó del centre-est de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Glarus · Veure més »

Cantó de Lucerna

Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Lucerna · Veure més »

Cantó de Neuchâtel

Neuchâtel és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Neuchâtel · Veure més »

Cantó de Sankt Gallen

Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Sankt Gallen · Veure més »

Cantó de Schaffhausen

El cantó de Schaffhausen (Schaffhuse o Schaffhuus en alemany suís) és el cantó més septentrional de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Schaffhausen · Veure més »

Cantó de Schwyz

Schwyz és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Schwyz · Veure més »

Cantó de Solothurn

Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Solothurn · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Ticino · Veure més »

Cantó de Zúric

Zúric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Zúric · Veure més »

Cantó de Zug

Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó de Zug · Veure més »

Cantó del Jura

El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Cantó del Jura · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Capital · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Castellà · Veure més »

Coira

Coira (alemany Chur, italià Coira, romanx Cuira o Cuera, francès Coire) és una ciutat suïssa, capital del cantó dels Grisons.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Coira · Veure més »

Delémont

Delémont és un municipi suís del cantó del Jura, cap del districte de Delémont i també cap del cantó.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Delémont · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Densitat · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Esperanto · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Cantons de Suïssa і Federació · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Francès · Veure més »

Frauenfeld

Frauenfeld és un municipi del cantó de Turgòvia (Suïssa), cap del districte de Frauenfeld i de tot el cantó.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Frauenfeld · Veure més »

Friburg (Suïssa)

Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg o Freiburg im Üechtland en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Friburg (Suïssa) · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Ginebra · Veure més »

Glarus

Glarus (Glaris en francès) és un municipi del cantó de Glarus (Suïssa), del qual n'és la capital.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Glarus · Veure més »

Grisons

Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Grisons · Veure més »

Herisau

Herisau és un municipi del cantó d'Appenzell Ausser-Rhoden (Suïssa) i capital administrativa d'aquest cantó.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Herisau · Veure més »

ISO 3166-2

La norma ISO 3166-2 és la segona part de l'estàndard de l'ISO 3166.

Nou!!: Cantons de Suïssa і ISO 3166-2 · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Italià · Veure més »

Lausana

Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Lausana · Veure més »

Liestal

Liestal és un municipi del cantó de Basilea-Camp (Suïssa), cap del districte de Laufen.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Liestal · Veure més »

Lucerna

Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Lucerna · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Municipi · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neuchâtel

Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Neuchâtel · Veure més »

Nidwalden

Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Nidwalden · Veure més »

Obwalden

Obwalden és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Obwalden · Veure més »

Població

Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Població · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Romanx · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Cantons de Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sankt Gallen (capital)

Sankt Gallen - Saint-Gall; San Gallo; en romanx: Son Gagl - és la capital del cantó de Sankt Gallen, a Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Sankt Gallen (capital) · Veure més »

Sarnen

Sarnen és un municipi del cantó d'Obwalden (Suïssa), del qual és la capital.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Sarnen · Veure més »

Schaffhausen

Schaffhausen és una ciutat suïssa que pertany al cantó de Schaffhausen.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Schaffhausen · Veure més »

Schwyz (municipi)

Schwyz (pronunciat /ʃviːts/) és un municipi del cantó de Schwyz, cap del districte de Schwyz.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Schwyz (municipi) · Veure més »

Sion (Suïssa)

Sion o Sitten és una ciutat suïssa capital del cantó de Valais.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Sion (Suïssa) · Veure més »

Solothurn

Solothurn (en francès Soleure, en italià Soletta, en romanx Soloturn) és un municipi, capital del cantó de Solothurn (Suïssa), i també cap del districte de Solothurn.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Solothurn · Veure més »

Stans

Stans és un municipi del cantó de Nidwalden (Suïssa), del qual n'és la capital.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Stans · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Cantons de Suïssa і Suïssa · Veure més »

Trogen

Trogen és un municipi del cantó d'Appenzell Ausser-Rhoden (Suïssa) i capital judicial d'aquest cantó, així com de la seu de la policia i de les escoles cantonals.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Trogen · Veure més »

Turgòvia

Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és un cantó de Suïssa septentrional.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Turgòvia · Veure més »

Unterwalden

Unterwalden (en alemany Unterwalden, en francès Unterwald, en italià Unterwaldo, en romanx Silvania) va ser un dels tres cantons fundadors de Suïssa, juntament amb els cantons de Schwyz i d'Uri.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Unterwalden · Veure més »

Uri

Uri és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Uri · Veure més »

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Valais · Veure més »

Vaud

Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Vaud · Veure més »

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Nou!!: Cantons de Suïssa і Zúric · Veure més »

Zug (Suïssa)

Zug és un municipi i la capital del cantó de Zug (Suïssa).

Nou!!: Cantons de Suïssa і Zug (Suïssa) · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1291 · Veure més »

1332

El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1332 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1335 · Veure més »

1351

Sense descripció.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1351 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1352 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1353 · Veure més »

1481

; Països Catalans.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1481 · Veure més »

1484

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1484 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1499 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1501 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1513 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1803 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1815 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1848 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 1979 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 2001 · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Cantons de Suïssa і 31 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cantons suïssos, Cantó de Suïssa, Cantó suís, Organització territorial de Suïssa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »