Accés més ràpid que el navegador!
130 les relacions: Accident geogràfic, Acreció, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Japonesa, Aigua, Al·lòtrops de l'oxigen, Amoníac, Asgard (cràter), Assistència gravitatòria, Asteroide, Atmosfera, Àrea, Àrtemis, Bacteris, Bar (unitat), Cal·listo (mitologia), Camp magnètic, Cassini-Huygens, Catena, Cingle, Cometa, Cometa Shoemaker-Levy 9, Compost orgànic, Condensació, Condrita, Conducció tèrmica, Conductivitat elèctrica, Constant de la gravitació, Convecció, Cràter d'impacte, Criovolcà, Densitat, Diòxid de carboni, Diòxid de sofre, EJSM/Laplace, Electró, Escorça planetària, Espectre, Espectroscòpia, Europa (satèl·lit), Excentricitat orbital, Febrer, Ferro, Flux magnètic, Força de marea, Fotó, Fotoionització, Galileo (sonda), Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), ..., Gener, Geologia, Gomul Catena, Gran Taca Vermella, Grau Celsius, Grau sexagesimal, Grec, Hár (cràter), Ió (àtom), Infraroig, Io (satèl·lit), Ionosfera, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Jupiter Europa Orbiter, Jupiter Ganymede Orbiter, Jupiter Magnetospheric Orbiter, Línia equatorial, Litosfera, Llum, Lluna, Magnesi, Magnetosfera, Marea, Mart (planeta), Massa, Matèria orgànica, Mercuri (planeta), Micròmetre, Milió d'anys, Mitologia grega, Moment d'inèrcia, NASA, Nimfa, Nucli atòmic, Nucli planetari, Numeració romana, Obliqüitat de l'eclíptica, Oxigen, Palimpsest (geologia), Partícula carregada, Període orbital, Pioneer 10, Pioneer 11, Pressió, Punt de fusió, Quilòmetre, Radiació, Radioactivitat, Reflexió, Ressonància orbital, Roca, Rotació síncrona, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Júpiter, Segle XXI, Semieix major, Signatura espectral, Silicat, Simon Marius, Sistema solar, Sol, Sublimació, Tectònica de plaques, Telescopi espacial Hubble, Terra, Ultraviolat, Vida extraterrestre, Voyager 1, Zeus, 16 de gener, 1610, 1979, 1980, 1994, 1997, 2000, 2003, 2009, 2020. Ampliar l'índex (80 més) »
Accident geogràfic
"Cono de Arita". Salar de Arizaro. Salta (Argentina) "Cordillera Huayhuash". Andes. (Perú) Delta del riu Nil, península de Sinaí i mar Roja. (Egipte). Fotografia aèria "Atol das Rocas" Rio Grande do Norte (Brasil) La Terra. Fotografia Apolo 17 Accident geogràfic (Accident n. m. 3.geogràfic: element geogràfic que juntament amb un altre o uns altres dona forma al relleu d'un terreny. Geogràfic-a adj.: de la Geografia o relacionat amb aquesta ciència).
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Accident geogràfic · Veure més »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Acreció · Veure més »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Agència Espacial Europea · Veure més »
Agència Espacial Japonesa
Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Agència Espacial Japonesa · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Aigua · Veure més »
Al·lòtrops de l'oxigen
Es coneixen diversos al·lòtrops de l'oxigen.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Al·lòtrops de l'oxigen · Veure més »
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Amoníac · Veure més »
Asgard (cràter)
Asgard és la segona estructura més gran de Cal·listo, un satèl·lit de Júpiter, el tercer més gran del sistema solar.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Asgard (cràter) · Veure més »
Assistència gravitatòria
Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Assistència gravitatòria · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Asteroide · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Atmosfera · Veure més »
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Àrea · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Àrtemis · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Bacteris · Veure més »
Bar (unitat)
Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Bar (unitat) · Veure més »
Cal·listo (mitologia)
Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cal·listo (mitologia) · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Camp magnètic · Veure més »
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »
Catena
En astrogeologia, catena (plural catenae, abr. CA) és una paraula llatina que significa «cadena» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tipus de tret superficial planetari consistent en una cadena aproximadament lineal de cràters.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Catena · Veure més »
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya). Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cingle · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cometa · Veure més »
Cometa Shoemaker-Levy 9
El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cometa Shoemaker-Levy 9 · Veure més »
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Compost orgànic · Veure més »
Condensació
Condensació de la humitat ambiental a la superfície de la garrafa per la diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior. Condensació formada sobre l'ala d'un avió en una zona de baixa pressió La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Condensació · Veure més »
Condrita
Recreació d'un disc protoplanetari, on les partícules i grans de pols topen, i formen planetes o asteroides per acreció. Imatge de la NASA. Còndruls de la condrita Bjurböle. Còndruls de la condrita Grassland. Condrita (L6) de Phnom Penh 1868 Les condrites són meteorits no metàl·lics (rocosos) que no han patit processos de fusió o de diferenciació als asteroides de què procedeixen, representant el 85,7% dels meteorits que cauen a la Terra.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Condrita · Veure més »
Conducció tèrmica
La conducció tèrmica o conducció de calor és un mecanisme d'energia tèrmica entre dos sistemes basat en el contacte directe de les seues partícules que tendeixen a igualar la seva temperatura o estat d'excitació tèrmica.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Conducció tèrmica · Veure més »
Conductivitat elèctrica
La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Conductivitat elèctrica · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Constant de la gravitació · Veure més »
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Convecció · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »
Criovolcà
Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Criovolcà · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Densitat · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Diòxid de carboni · Veure més »
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Diòxid de sofre · Veure més »
EJSM/Laplace
L'Europa Jupiter System Mission – Laplace (EJSM/Laplace) va ser una proposta de missió espacial no tripulada entre la NASA/ESA programada per ser llançada al voltant del 2020 per a l'exploració en profunditat de les llunes de Júpiter amb un enfocament a Europa, Ganimedes i la magnetosfera de Júpiter.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і EJSM/Laplace · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Electró · Veure més »
Escorça planetària
En geologia, l'escorça és la carcassa sòlida més externa d'un planeta rocós, planeta nan o satèl·lit natural.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Escorça planetària · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Espectre · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Espectroscòpia · Veure més »
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Europa (satèl·lit) · Veure més »
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Excentricitat orbital · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Febrer · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ferro · Veure més »
Flux magnètic
El flux magnètic, representat per la lletra grega Φ (phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideració la força i l'extensió d'un camp magnètic.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Flux magnètic · Veure més »
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Força de marea · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Fotó · Veure més »
Fotoionització
La fotoionització és el procés en el que un fotó incident expulsa un o més electrons d'àtom, ió o molècula.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Fotoionització · Veure més »
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Galileo (sonda) · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Galileo Galilei · Veure més »
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Gener · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Geologia · Veure més »
Gomul Catena
Gomul Catena és un accident geològic a Cal·listo, un satèl·lit de Júpiter, el tercer satèl·lit més gran del sistema solar.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Gomul Catena · Veure més »
Gran Taca Vermella
Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Gran Taca Vermella · Veure més »
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Grau Celsius · Veure més »
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Grau sexagesimal · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Grec · Veure més »
Hár (cràter)
Hár, és un cràter d'impacte en un satèl·lit de Júpiter, anomenat Cal·listo, el tercer més gran del sistema solar.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Hár (cràter) · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ió (àtom) · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Infraroig · Veure més »
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Io (satèl·lit) · Veure més »
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ionosfera · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Júpiter (planeta) · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Johannes Kepler · Veure més »
Jupiter Europa Orbiter
Com a part de l'extingida missió Europa Jupiter System Mission – Laplace (EJSM/Laplace), el Jupiter Europa Orbiter (JEO) va ser una proposta de sonda orbitador programada per a l'enlairament en el 2020 i es preveu que estudiï detalladament els Satèl·lits de Júpiters Europa i Io com també la magnetosfera de Júpiter.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Jupiter Europa Orbiter · Veure més »
Jupiter Ganymede Orbiter
El Jupiter Ganymede Orbiter va ser part del projecte internacional Europa Jupiter System Mission (EJSM).
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Jupiter Ganymede Orbiter · Veure més »
Jupiter Magnetospheric Orbiter
La Jupiter Magnetospheric Orbiter (木星磁気圏オービター,JMO) és una sonda orbital proposada per l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial (JAXA), com a la contribució japonesa a l'Europa Jupiter System Mission (EJSM).
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Jupiter Magnetospheric Orbiter · Veure més »
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Línia equatorial · Veure més »
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Litosfera · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Llum · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Lluna · Veure més »
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Magnesi · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Magnetosfera · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Marea · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Mart (planeta) · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Massa · Veure més »
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Matèria orgànica · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Mercuri (planeta) · Veure més »
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Micròmetre · Veure més »
Milió d'anys
Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Milió d'anys · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »
Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Moment d'inèrcia · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і NASA · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Nimfa · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Nucli atòmic · Veure més »
Nucli planetari
Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Nucli planetari · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Numeració romana · Veure més »
Obliqüitat de l'eclíptica
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Oxigen · Veure més »
Palimpsest (geologia)
En geologia, un palimpsest és una característica geogràfica composta per estructures superposades creades en diferents moments.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Palimpsest (geologia) · Veure més »
Partícula carregada
En física, una partícula carregada és una partícula amb una càrrega elèctrica.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Partícula carregada · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Període orbital · Veure més »
Pioneer 10
La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Pioneer 10 · Veure més »
Pioneer 11
La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Pioneer 11 · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Pressió · Veure més »
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Punt de fusió · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Quilòmetre · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Radiació · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Radioactivitat · Veure més »
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Reflexió · Veure més »
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ressonància orbital · Veure més »
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Roca · Veure més »
Rotació síncrona
La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Rotació síncrona · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Segle XXI
Formalment, el comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Segle XXI · Veure més »
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Semieix major · Veure més »
Signatura espectral
El Sol emet la radiació que incideix en primer lloc en l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Signatura espectral · Veure més »
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Silicat · Veure més »
Simon Marius
Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – Ansbach, Baviera, 26 de desembre de 1624), va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Simon Marius · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Sol · Veure més »
Sublimació
Sublimació de gel sec. La sublimació és un canvi d'estat de la matèria consistent en el pas directe d'estat sòlid a gasós o bé d'estat gasós a sòlid.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Sublimació · Veure més »
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Tectònica de plaques · Veure més »
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Terra · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ultraviolat · Veure més »
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Vida extraterrestre · Veure més »
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Zeus · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 16 de gener · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1610 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1980 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1994 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1997 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2000 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2003 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2009 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2020 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cal.listo (satèl.lit), Calixt (Satèl·lit), Calixte (Satèl·lit), Calixte (satèl·lit), Cal•listo (satèl•lit), Caŀlisto (satèŀlit), Colonització de Cal·listo.
