Accés més ràpid que el navegador!
129 les relacions: 'Ndrangheta, Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad, Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (II) ibn Ibrahim, Aglàbides, Al-Àndalus, Albanès, Alfons el Magnànim, Apenins, Bandolerisme, Blat, Brutis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carbonaris, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Castanyer, Catanzaro, Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, Clima, Clima mediterrani, Comtat d'Anjou, Cosenza, Crotona, Denominació d'origen, Denominació d'origen protegida, Densitat de població, Ducat de Calàbria, Emigració, Enciclopèdia de l'Islam, Enotris, Estats Units d'Amèrica, Estret de Messina, Faig, Farratge, Ferran el Catòlic, Ferran I de Nàpols, Francesc de Paula, Francesc II de les Dues Sicílies, Frederic II de Sicília, Galceran de Requesens i Joan de Soler, Gerace, Gioia Tauro, Giuseppe Garibaldi, Gonzalo Fernández de Córdoba, Grec, Grecànic, Grecs, Guerra Gòtica (535-554), Guillem Galceran de Cartellà, Hègira, ..., Ifríqiya, Imperi Romà d'Orient, Italià, Itàlia meridional, Jaume el Just, Joana II de Nàpols, Josep Borges i Granollers, Kàlbida, Laci, Lamezia Terme, Latifundi, Llom de porc, Llombardia, Lluís XII de França, Longobards, Lucans, Magna Grècia, Malària, Mar Jònica, Mar Tirrena, Màfia, Messina, Mezzogiorno, Milazzo, Most, Nàpols, Nicèfor II Focas, Normands, Osc, Otó II del Sacre Imperi, Paleolític, Pau d'Anagni, Pau de Caltabellotta, Pere el Gran, Piemont, Pinòpsides, Província de Catanzaro, Província de Cosenza, Província de Crotona, Província de Vibo Valentia, Reggio de Calàbria, Regions d'Itàlia, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sicília, República de Pisa, República Partenopea, Sericicultura, Sicília, Sofre, Stilo, Tòfona, Tommaso Campanella, Tractat de Granada (1500), València, Vibo Valentia, Vinya, 1005, 1060, 1283, 1286, 1295, 1296, 14 de juliol, 1421, 1459, 1494, 1500, 1503, 1599, 1799, 18 d'octubre, 1806, 1810, 1848, 1861, 1970, 23 d'octubre, 902, 982. Ampliar l'índex (79 més) »
'Ndrangheta
La 'Ndrangheta (mot calabrès), també coneguda com lOnorata Società («l'Honorada Societat»), és l'estructura del crim organitzat originària de la regió italiana de Calàbria, equiparable a la Màfia siciliana o la Camorra napolitana.
Nou!!: Calàbria і 'Ndrangheta · Veure més »
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad
Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Àhmad (al-Abbassiyya, 27 de juny del 850 - Cosenza, 23 d'octubre de 902) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (875-902), i durant el govern, l'emirat va conèixer l'apogeu i el declivi.
Nou!!: Calàbria і Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad · Veure més »
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (II) ibn Ibrahim
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (II) ibn Ibrahim —— (? - ?) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (902-903).
Nou!!: Calàbria і Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (II) ibn Ibrahim · Veure més »
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Nou!!: Calàbria і Aglàbides · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Calàbria і Al-Àndalus · Veure més »
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Calàbria і Albanès · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Calàbria і Alfons el Magnànim · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Calàbria і Apenins · Veure més »
Bandolerisme
Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.
Nou!!: Calàbria і Bandolerisme · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Calàbria і Blat · Veure més »
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Nou!!: Calàbria і Brutis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Calàbria і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Carbonaris
Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.
Nou!!: Calàbria і Carbonaris · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Calàbria і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Calàbria і Carles II d'Anjou · Veure més »
Castanyer
El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.
Nou!!: Calàbria і Castanyer · Veure més »
Catanzaro
Catanzaro (grec Katantza'rion) és un municipi italià, situat a la regió de Calàbria i a la província de Catanzaro.
Nou!!: Calàbria і Catanzaro · Veure més »
Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria
La Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria (en italià Città metropolitana di Reggio Calabria) és una ciutat metropolitana de la regió de la Calàbria a Itàlia.
Nou!!: Calàbria і Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Calàbria і Clima · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: Calàbria і Clima mediterrani · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Calàbria і Comtat d'Anjou · Veure més »
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Nou!!: Calàbria і Cosenza · Veure més »
Crotona
Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.
Nou!!: Calàbria і Crotona · Veure més »
Denominació d'origen
Una denominació d'origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un producte (vi, oli, formatge, etc.) que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i pràctiques establertes prèviament.
Nou!!: Calàbria і Denominació d'origen · Veure més »
Denominació d'origen protegida
Logotip europeu de Denominació d'origen protegida Una denominació d'origen protegida (DOP) és, segons la reglamentació de la Unió Europea, la indicació geogràfica d'una regió, localitat o país, que designa un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament o essencialment al medi geogràfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans.
Nou!!: Calàbria і Denominació d'origen protegida · Veure més »
Densitat de població
Densitat de població (persones per km²) per estat, 2015 Densitat de població (persones per km²) per estat, 2006 Densitat de població (persones per km²) del món el 1994. En relació a l'equador, es pot veure que la gran majoria de la població humana viu a l'hemisferi nord La densitat de població és un mesurament de població per unitat d'àrea o de volum; és una quantitat del tipus densitat numèrica.
Nou!!: Calàbria і Densitat de població · Veure més »
Ducat de Calàbria
El ducat de Calàbria entre 533 i 600 El ducat de Calàbria va ser un antic ducat de sobirania romana d'Orient localitzat en la Itàlia meridional.
Nou!!: Calàbria і Ducat de Calàbria · Veure més »
Emigració
Pòster de govern japonès promocionant Sud-amèrica Lemigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).
Nou!!: Calàbria і Emigració · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Calàbria і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Enotris
Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.
Nou!!: Calàbria і Enotris · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Calàbria і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estret de Messina
L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.
Nou!!: Calàbria і Estret de Messina · Veure més »
Faig
La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.
Nou!!: Calàbria і Faig · Veure més »
Farratge
Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.
Nou!!: Calàbria і Farratge · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Calàbria і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: Calàbria і Ferran I de Nàpols · Veure més »
Francesc de Paula
Francesc de Paula o de Pàola (Paola, Calàbria, 27 de març de 1416 — Tours, França, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims.
Nou!!: Calàbria і Francesc de Paula · Veure més »
Francesc II de les Dues Sicílies
Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta, 1836 - Arco, Trento, 1894) fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies, així com l'últim representant de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.
Nou!!: Calàbria і Francesc II de les Dues Sicílies · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Calàbria і Frederic II de Sicília · Veure més »
Galceran de Requesens i Joan de Soler
Galceran de Requesens i Joan Dessoler (aprox. 1439 - Barcelona 1505).
Nou!!: Calàbria і Galceran de Requesens i Joan de Soler · Veure més »
Gerace
Gerace és un municipi de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria.
Nou!!: Calàbria і Gerace · Veure més »
Gioia Tauro
Gioia Tauro és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 80 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 35 km al nord-est de Reggio de Calàbria, a la costa de la mar Tirrena.
Nou!!: Calàbria і Gioia Tauro · Veure més »
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Nou!!: Calàbria і Giuseppe Garibaldi · Veure més »
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Nou!!: Calàbria і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Calàbria і Grec · Veure més »
Grecànic
XX, Vermell: difusió actual El grecànic és el dialecte de la llengua grecoitàlica que es parla a Calàbria.
Nou!!: Calàbria і Grecànic · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Calàbria і Grecs · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Calàbria і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Nou!!: Calàbria і Guillem Galceran de Cartellà · Veure més »
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Nou!!: Calàbria і Hègira · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Calàbria і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Calàbria і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Calàbria і Italià · Veure més »
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Nou!!: Calàbria і Itàlia meridional · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Calàbria і Jaume el Just · Veure més »
Joana II de Nàpols
Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
Nou!!: Calàbria і Joana II de Nàpols · Veure més »
Josep Borges i Granollers
Josep Borges i Granollers (Vernet, actualment municipi d'Artesa de Segre, Noguera, 1813 - Tagliacozzo, Abruços, 8 de desembre de 1861) fou un militar carlí.
Nou!!: Calàbria і Josep Borges i Granollers · Veure més »
Kàlbida
La dinastia kàlbida o dels kàlbides fou una nissaga sorgida de la tribu Banu Kalb que va exercir al el poder com a governadors principalment a Sicília; foren també coneguts localment com a Banu Abi l-Husayn (o de vegades Banu Abi l-Hasan).
Nou!!: Calàbria і Kàlbida · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Calàbria і Laci · Veure més »
Lamezia Terme
Lamezia Terme és un municipi italià a la Província de Catanzaro (regió de Calàbria).
Nou!!: Calàbria і Lamezia Terme · Veure més »
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Nou!!: Calàbria і Latifundi · Veure més »
Llom de porc
Tall d'un ''llom en adob''. Filets de llom cru. El llom de porc, llom (sense complement), llomello, llomell o llomillo és constituït per cadascuna de les dues peces de la carn del porc situades a banda i banda de l'espinada i sota les costelles de l'animal.
Nou!!: Calàbria і Llom de porc · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Calàbria і Llombardia · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Calàbria і Lluís XII de França · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Calàbria і Longobards · Veure més »
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Nou!!: Calàbria і Lucans · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Calàbria і Magna Grècia · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Calàbria і Malària · Veure més »
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Nou!!: Calàbria і Mar Jònica · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Calàbria і Mar Tirrena · Veure més »
Màfia
La Màfia, com hom denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat.
Nou!!: Calàbria і Màfia · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Calàbria і Messina · Veure més »
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Nou!!: Calàbria і Mezzogiorno · Veure més »
Milazzo
Ubicació de Milazzo dins de la província Milazzo (sicilià Milazzu) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Messina.
Nou!!: Calàbria і Milazzo · Veure més »
Most
Procés de conversió del raïm en most. Most és el líquid de fermentació, un estadi preliminar a l'elaboració de vi, cervesa o whisky o altres begudes destil·lades.
Nou!!: Calàbria і Most · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Calàbria і Nàpols · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Calàbria і Nicèfor II Focas · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Calàbria і Normands · Veure més »
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Nou!!: Calàbria і Osc · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Calàbria і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Calàbria і Paleolític · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Calàbria і Pau d'Anagni · Veure més »
Pau de Caltabellotta
La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
Nou!!: Calàbria і Pau de Caltabellotta · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Calàbria і Pere el Gran · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Calàbria і Piemont · Veure més »
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Nou!!: Calàbria і Pinòpsides · Veure més »
Província de Catanzaro
La província de Catanzaro és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Nou!!: Calàbria і Província de Catanzaro · Veure més »
Província de Cosenza
La Província de Cosenza és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Nou!!: Calàbria і Província de Cosenza · Veure més »
Província de Crotona
La província de Crotona és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Nou!!: Calàbria і Província de Crotona · Veure més »
Província de Vibo Valentia
La Provincia de Vibo Valentia és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Nou!!: Calàbria і Província de Vibo Valentia · Veure més »
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Nou!!: Calàbria і Reggio de Calàbria · Veure més »
Regions d'Itàlia
Administrativament, Itàlia està dividida en vint regions.
Nou!!: Calàbria і Regions d'Itàlia · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Calàbria і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Calàbria і Regne de Sicília · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: Calàbria і República de Pisa · Veure més »
República Partenopea
La República Partenopea o República Napolitana (en italià: Repubblica Partenopea o Repubblica Napoletana) fou un estat republicà instituït breument a la part continental del Regne de Nàpols l'any 1799 durant la invasió francesa de la península Itàlica, ajudada per moviments jacobins locals.
Nou!!: Calàbria і República Partenopea · Veure més »
Sericicultura
Cuc de seda ''Bombyx mori'' La sericicultura, o sericultura, és el cultiu del cuc de seda (bombyx mori) per a la producció de seda.
Nou!!: Calàbria і Sericicultura · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Calàbria і Sicília · Veure més »
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Nou!!: Calàbria і Sofre · Veure més »
Stilo
Stilo (Stilu en calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.
Nou!!: Calàbria і Stilo · Veure més »
Tòfona
Les tòfones o trufes són un grup de fongs comestibles del gènere Tuber. La tòfona és un fong ascomicet que presenta una relació simbiòtica micorriza amb arbres, particularment del gènere Quercus com les alzines, roures, o altres vegetals com els castanyers, i nogueres.
Nou!!: Calàbria і Tòfona · Veure més »
Tommaso Campanella
miniatura Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un eclesiàstic, poeta i filòsof italià.
Nou!!: Calàbria і Tommaso Campanella · Veure més »
Tractat de Granada (1500)
El tractat de Granada va ser una aliança militar pactada entre Lluís XII de França i Ferran II d'Aragó en els antecedents de la guerra de Nàpols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambdós el territori del Regne de Nàpols, sota el govern de Frederic III de Nàpols.
Nou!!: Calàbria і Tractat de Granada (1500) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Calàbria і València · Veure més »
Vibo Valentia
Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.
Nou!!: Calàbria і Vibo Valentia · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Calàbria і Vinya · Veure més »
1005
Sense descripció.
Nou!!: Calàbria і 1005 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Calàbria і 1060 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Calàbria і 1283 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Calàbria і 1286 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Calàbria і 1295 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Calàbria і 1296 · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Calàbria і 14 de juliol · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Calàbria і 1421 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Calàbria і 1459 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Calàbria і 1494 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Calàbria і 1500 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Calàbria і 1503 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Calàbria і 1599 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Calàbria і 1799 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Calàbria і 18 d'octubre · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Calàbria і 1806 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Calàbria і 1810 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Calàbria і 1848 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Calàbria і 1861 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Calàbria і 1970 · Veure més »
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Calàbria і 23 d'octubre · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Calàbria і 902 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Calàbria і 982 · Veure més »
