Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Art abstracte, Cal·ligrafia, Cal·ligrafia àrab, Cal·ligrafia cúfica, Cal·ligrafia gaèlica, Cal·ligrafia japonesa, Cal·ligrafia occidental, Cal·ligrama, Dinastia Han, Dinastia Qin, Dinastia Shang, Dinastia Tang, Dinastia Zhou, Escenografia, Escriba, Escriptura xinesa, Hiragana, Li Si, Man'yōgana, Mandarí, Os oracular, Qin Shi Huangdi, República Popular de la Xina, Simplificació dels caràcters xinesos, Taquigrafia, Tinta xinesa, Uncial, Xina, 1958, 1964, 220, 25, 317, 321, 344, 348, 379, 420, 618, 907.
Art abstracte
Exemple de l'art abstracte modern, Natalia Plachta Fernandes, Where are you I L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Art abstracte · Veure més »
Cal·ligrafia
Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Cal·ligrafia · Veure més »
Cal·ligrafia àrab
Bàsmala amb forma d'au: una composició cal·ligràfica àrab clàssica. La cal·ligrafia àrab (‘art de la línia’) és un art decoratiu propi dels pobles que utilitzen l'alfabet àrab i les seves variants.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Cal·ligrafia àrab · Veure més »
Cal·ligrafia cúfica
s de l'Alcorà escrit en cal·ligrafia cúfica. Lescriptura o cal·ligrafia cúfica és un estil de cal·ligrafia àrab, considerat el tipus d'escriptura més antic en aquest idioma i consistent en una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Cal·ligrafia cúfica · Veure més »
Cal·ligrafia gaèlica
Model de '''cal·ligrafia gaèlica''' La cal·ligrafia gaèlica (del gaèlic irlandès Cló Gaelach) es refereix a una família de tipografies dedicades a l'escriptura del gaèlic irlandès, usades a Irlanda des del fins a l'actualitat.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Cal·ligrafia gaèlica · Veure més »
Cal·ligrafia japonesa
El shodō (書道|しょどう|el "camí de l'escriptura") és la cal·ligrafia japonesa.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Cal·ligrafia japonesa · Veure més »
Cal·ligrafia occidental
Amb cisell damunt pedra, les majúscules. L'escriptura quadrada és considerada com un dels més bells exemples de cal·ligrafia. La cal·ligrafia occidental o cal·ligrafia llatina és la cal·ligrafia basada en l'ús de l'alfabet llatí, creat pels romans, i en un sentit més ampli abasta també els treballs realitzats emprant l'alfabet grec o el ciríl·lic.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Cal·ligrafia occidental · Veure més »
Cal·ligrama
''Cal·ligrama 2'' del llibre ''El poema de la rosa als llavis'' (1923) de Joan Salvat-Papasseit Un cal·ligrama és un tipus de poema visual.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Cal·ligrama · Veure més »
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Dinastia Han · Veure més »
Dinastia Qin
La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Dinastia Qin · Veure més »
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Dinastia Shang · Veure més »
Dinastia Tang
La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Dinastia Tang · Veure més »
Dinastia Zhou
La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Dinastia Zhou · Veure més »
Escenografia
Reproducció de l'escenografia de l'òpera dels moments Norma L'escenografia és el conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació, siguin materials (decorat, utillatge teatral), la il·luminació o la caracterització dels personatges (vestuari, maquillatge, perruqueria), ja sigui l'escenificació destinada a presentació en viu (teatre, dansa), cinematogràfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Escenografia · Veure més »
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Escriba · Veure més »
Escriptura xinesa
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Escriptura xinesa · Veure més »
Hiragana
El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Hiragana · Veure més »
Li Si
Li Si o Li Ssu (280 aC., Chu - 208 aC., Shaanxi), originari del país de Chu, situat en gran part de l'actual Hubei.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Li Si · Veure més »
Man'yōgana
Evolució del hiragana a partir del man'yōgana El Man'yōgana (万叶仮名) és una antiga forma d'escriptura kana japonesa que utilitza caràcters xinesos, anomenats kanji, per a representar sons japonesos.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Man'yōgana · Veure més »
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Mandarí · Veure més »
Os oracular
Shang al Museu de Xangai Els ossos oraculars (xinès: 甲骨; pinyin: jiǎgǔ) són trossos d'os d'escàpules de bòvids o bé dels plastrons de tortugues utilitzats per a l'endevinació en la Xina antiga, sobretot durant la dinastia Shang.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Os oracular · Veure més »
Qin Shi Huangdi
Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Qin Shi Huangdi · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і República Popular de la Xina · Veure més »
Simplificació dels caràcters xinesos
La simplificació dels caràcters xinesos és el procés de reforma de l'escriptura xinesa que va tenir lloc a la segona meitat del, quan el govern de la República Popular de la Xina va promoure l'adopció d'un sistema de caràcters simplificats (簡體字 / 简体字 jiǎntǐzì), que ha substituït els caràcters tradicionals a la Xina continental.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Simplificació dels caràcters xinesos · Veure més »
Taquigrafia
Transcripció taquigràfica La taquigrafia o estenografia és una escriptura abreviada d'execució més ràpida que l'escriptura ordinària.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Taquigrafia · Veure més »
Tinta xinesa
Dibuix amb tinta xinesa La tinta xinesa és una tinta d'invenció xinesa utilitzada principalment a la cal·ligrafia xinesa i japonesa, així com a la pintura xinesa.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Tinta xinesa · Veure més »
Uncial
L'escriptura uncial té forma de majúscules gregues i llatines, és arrodonida i es va emprar en els còdexs des del fins al.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Uncial · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і Xina · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 1958 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 1964 · Veure més »
220
Sense descripció.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 220 · Veure més »
25
Sense descripció.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 25 · Veure més »
317
Sense descripció.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 317 · Veure més »
321
Sense descripció.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 321 · Veure més »
344
El 344 (CCCXLIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 344 · Veure més »
348
Sense descripció.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 348 · Veure més »
379
Sense descripció.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 379 · Veure més »
420
Sense descripció.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 420 · Veure més »
618
El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 618 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Cal·ligrafia xinesa і 907 · Veure més »
