Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Califat de Còrdova

Índex Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

98 les relacions: Abd ar-Rahman IV, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman III, Abd-ar-Rahman V, Al-Hàkam II, Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun, Alí ibn Hammud an-Nàssir, Alfons V de Lleó, Algèria, Almansor, Antiga Grècia, Astronomia, Ath-Thaghr al-Alà, Ath-Thaghr al-Àwsat, Averrois, Àrab, Bagdad, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla del riu Guadiaro, Berbers, Biblioteca, Bizanci, Califa, Califat, Califat abbàssida, Califat de Còrdova, Califat fatimita, Còrdova, Comerç, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Castella, Comtat de Girona, Cora (divisió administrativa), Edat mitjana, Egipte, Emirat de Qúrtuba, Ermengol I d'Urgell, Filosofia, Fitna, Gharb al-Àndalus, Hebreu, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hixam III, Hug d'Arle, Hug I d'Empúries, Ibn Massarra, Ibn Tufayl, Islam, Judaisme, ..., Madīnat al-Zahrā, Mahoma, Maimònides, Mar Mediterrània, Matemàtiques, Medicina, Melilla, Mossàrab, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Muhàmmad ibn Hixam, Muhàmmad III al-Mustakfí, Musulmà, Oceà Atlàntic, Omeies, Or, Pau, Península Ibèrica, Pressió fiscal, Ramon Borrell, Regne de Lleó, República de Qurtuba, Sacre Imperi Romanogermànic, Sanç I Garcia de Castella, Saraqusta, Segle X, Sulayman al-Mustaín, Sunnisme, Taifa, Toledo, Xarq al-Àndalus, 1009, 1010, 1013, 1016, 1018, 1021, 1023, 1024, 1025, 1027, 1031, 756, 912, 927, 929, 950, 961, 976. Ampliar l'índex (48 més) »

Abd ar-Rahman IV

Abd-ar-Rahman IV o Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Abd-ar-Rahman al-Murtada bi-L·lah - en àrab عبد الرحمن بن محمد بن عبد الملك بن عبد الرحمن المرتضى بالله, ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn ʿAbd al-Malik ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Murtaḍà bi-Llāh - (? - 1018) fou califa de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd ar-Rahman IV · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah —en àrab أبو المطرف عبد الرحمن بن عبد الله الناصر لدين الله, Abū l-Muṭarraf ʿAbd ar-Raḥmān ibn ʿAbd Allāh an-Nāṣir li-dīn Allāh— (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abd-ar-Rahman V

Abd-ar-Rahman V o Abd-ar-Rahman ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar al-Mustàdhhir bi-L·lah (en àrab عبد الرحمن بن هشام بن عبد الجبار المستظهر بالله, ʿAbd ar-Raḥmān ibn Hixām ibn ʿAbd al-Jabbār al-Mustaẓhir bi-Llāh) (vers 1003-1024), fou un dels darrers califes omeies de Còrdova o l'Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-ar-Rahman V · Veure més »

Al-Hàkam II

Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —en àrab الحكم المستنصر بالله, al-Ḥakam al-Mustanṣir bi-Llāh— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Hàkam II · Veure més »

Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun

El califat de Còrdova en el temps d'al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun —en àrab القاسم بن حمود المأمون, al-Qāsim ibn Ḥammūd al-Maʾmūn— fou califa hammudita de Còrdova (1018-1021 i 1023).

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun · Veure més »

Alí ibn Hammud an-Nàssir

Alí ibn Hammud an-Nàssir (en àrab علي بن حمود الناصر, ʿAlī b. Ḥammūd an-Nāṣir) (? - 22 de març de 1018) fou emir de Màlaga i d'Algesires i califa de Còrdova (1016-1018).

Nou!!: Califat de Còrdova і Alí ibn Hammud an-Nàssir · Veure més »

Alfons V de Lleó

Alfons V de Lleó. Alfons V de Lleó, dit el Noble o el de los Buenos fueros (996 - Viseu, Portugal, 1028) fou rei de Lleó (999-1028).

Nou!!: Califat de Còrdova і Alfons V de Lleó · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Algèria · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí més conegut com a Almansor (c.

Nou!!: Califat de Còrdova і Almansor · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Califat de Còrdova і Antiga Grècia · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Califat de Còrdova і Astronomia · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

El Califiat de Córdova, l'any 1000 Ath-Thaghr al-Alà (en àrab: الثغر الأعلى, aṯ-Ṯaḡr al-Aʿlà), també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Ath-Thaghr al-Àwsat

Ath-Thaghr al-Àwsat (en àrab, الثغر الأوسط, aṯ-Ṯaḡr al-Awsaṭ), també coneguda per la seva traducció literal Frontera Mitjana (o Frontera del Mig) o Marca mitjana (o Marca del Mig), era una divisió administrativa i militar al nord de l'Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ath-Thaghr al-Àwsat · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd (en àrab أبو الوليد محمد بن احمد بن رشد, Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Ruxd), més conegut simplement com a Ibn Ruixd o, amb el nom llatinitzat, com a Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 - Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Averrois · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab —en àrab اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya— és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Califat de Còrdova і Àrab · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Califat de Còrdova і Bagdad · Veure més »

Batalla d'Aqbat al-Bakr

La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla d'Aqbat al-Bakr · Veure més »

Batalla del riu Guadiaro

La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla del riu Guadiaro · Veure més »

Berbers

Els amazics o berbers (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Berbers · Veure més »

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Nou!!: Califat de Còrdova і Biblioteca · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Califat de Còrdova і Bizanci · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Califat de Còrdova і Califa · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat, «domini del califa» (successor) (en àrab خلافة, khilāfa, en turc Hilafet), fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat abbàssida · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat de Còrdova · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat fatimita · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Califat de Còrdova і Còrdova · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Califat de Còrdova і Comerç · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Castella

El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que es va independitzar d'aquest per passar a formar el Regne de Castella.

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtat de Castella · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtat de Girona · Veure més »

Cora (divisió administrativa)

Cores de l'emirat (929). Algunes cores andalusines a les actuals províncies de Cadis i Màlaga Una cora és una antiga divisió administrativa d'Al-Andalus sota el govern d'un valí.

Nou!!: Califat de Còrdova і Cora (divisió administrativa) · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Califat de Còrdova і Edat mitjana · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Califat de Còrdova і Egipte · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, dit el de Còrdova (?, ca. 973 - Castell Vacar, Espiel, 1010), va ser comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ermengol I d'Urgell · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Filosofia · Veure més »

Fitna

Fitna —en àrab فتنة— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.

Nou!!: Califat de Còrdova і Fitna · Veure més »

Gharb al-Àndalus

Gharb al-Àndalus, literalment «l'Occident de l'Àndalus», també conegut simplement com Muhàmmharb, «l'Occident» (en àrab غرب الأندلس, Ḡarb al-Andalus; الغرب, al-Ḡarb) fou el nom donat pels àrabs a una regió i emirat de l'Àndalus que es correspondria amb la regió de Lusitània durant l'administració visigòtica i que contemporàniament correspondria a l'actual regió de l'Algarve i la comunitat autònoma d'Extremadura, en general al centre i sud de Portugal per sota del Tajo.

Nou!!: Califat de Còrdova і Gharb al-Àndalus · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Hebreu · Veure més »

Hixam al-Muàyyad bi-L·lah

Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —en àrab هشام المؤيد بالله, Hixām al-Muʾayyad bi-Llāh— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).

Nou!!: Califat de Còrdova і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »

Hixam III

Hixam III o Hixam al-Mutadd bi-L·lah (en àrab هشام المعتد بالله, Hixām al-Muʿtadd bi-Llāh) (974/975-, fou el darrer califa omeia de Còrdova (1026-1031). Era fill d'Abd al-Rahman III i probablement el germà gran d'Abd al-Rahman IV al-Murtada, al que acompanyava en la campanya de Granada en la que va morir (1018). Hixam després d'això va fugir a Alpont (Al-Bunt, Alpuente) on governava el mawla amirita Abd Allah ibn Kasim al-Fihri. El juny de 1027 fou proclamat califa pels cordovesos, però va restar Kasr al-Bunt durant dos anys sense entrar a la capital fins al desembre de 1029. El seu wazir Hakam ibn Said al-Kazzaz, d'origen obscur, va dictar diverses mesures financeres que foren considerades favorables als berbers, i va fer molt impopular no sols al wazir sinó al califa. Una revolta popular va matar el wazir i va deposar a Hixam III el novembre del 1031. Es va formar una república dirigida per un consell de notables dirigits per Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar. Hixam va rebre autorització per retirar-se i va viure a les Terres de Lleida (Larida), probablement al palau andalusí de Balaguer, on moriria el desembre del 1036 a la cort de Sulayman ibn Hud. Categoria:Califes omeies de Còrdova Categoria:Làrida.

Nou!!: Califat de Còrdova і Hixam III · Veure més »

Hug d'Arle

Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).

Nou!!: Califat de Còrdova і Hug d'Arle · Veure més »

Hug I d'Empúries

Hug I d'Empúries (v 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.

Nou!!: Califat de Còrdova і Hug I d'Empúries · Veure més »

Ibn Massarra

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Massarra al-Jabalí, més conegut simplement com a Ibn Massarra i llatinitzat com a Abenmasarra, fou un important filòsof i místic andalusí, considerat un dels primers filòsofs i sufís de l'Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ibn Massarra · Veure més »

Ibn Tufayl

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (en àrab أبو بكر محمد بن عبد الملك بن محمد بن طفيل القيسي الأندلسي) (Uadi-Ash, actual Guadix, c.1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ibn Tufayl · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Califat de Còrdova і Islam · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Califat de Còrdova і Judaisme · Veure més »

Madīnat al-Zahrā

Porta del Primer Ministre Madínat az-Zahrà —en àrab مدينة الزهراء, Madīnat az-Zahrāʾ, «la ciutat d'az-Zahrà») fou una ciutat de l'Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Madīnat al-Zahrā · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Califat de Còrdova і Mahoma · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon —en hebreu משה בן מימון, Moixè ben Maymon; en àrab موسى بن ميمون, Mūsà ibn Maymūn; literalment «Moisès, fill de Maimon»— o Rambam —en hebreu רמב"ם, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí —en àrab ‏ أبو عمران موسى بن عبيد الله ميمون القرطبي, Abū ʿImrān Mūsà b. ʿUbayd Allāh Maymūn al-Qurṭubī—fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.

Nou!!: Califat de Còrdova і Maimònides · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Califat de Còrdova і Mar Mediterrània · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Califat de Còrdova і Matemàtiques · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions a nivell de la homeostasi de les persones.

Nou!!: Califat de Còrdova і Medicina · Veure més »

Melilla

Melilla (antigament Mililla en català Ordóñez, David «Llibre d'estil de la revisió de la toponímia estrangera». Enciclopedia.cat, 2012., en àrab مليلة, Malila, o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Melilla · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Mossàrab · Veure més »

Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí (en àrab محمد المهدي بالله, Muḥammad al-Mahdī bi-Llāh), fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »

Muhàmmad ibn Hixam

Muhàmmad ibn Hixam, conegut com a Wàdih (?-1011), fou un cap andalusí d'origen eslau.

Nou!!: Califat de Còrdova і Muhàmmad ibn Hixam · Veure més »

Muhàmmad III al-Mustakfí

Muhàmmad III o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Mustakfí (en àrab محمد بن عبد الرحمن المستكفي, Muḥammad ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Mustakfī) fou un príncep omeia que es va proclamar califa i va governar a Còrdova del 1024 al 1025.

Nou!!: Califat de Còrdova і Muhàmmad III al-Mustakfí · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Califat de Còrdova і Musulmà · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Califat de Còrdova і Oceà Atlàntic · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Omeies · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Or · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: Califat de Còrdova і Pau · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Califat de Còrdova і Península Ibèrica · Veure més »

Pressió fiscal

Segons l'OCDE, la pressió fiscal es defineix com la part de la riquesa d'una economia que és recaptada per l'administració pública.

Nou!!: Califat de Còrdova і Pressió fiscal · Veure més »

Ramon Borrell

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).

Nou!!: Califat de Còrdova і Ramon Borrell · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Califat de Còrdova і Regne de Lleó · Veure més »

República de Qurtuba

La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l’Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.

Nou!!: Califat de Còrdova і República de Qurtuba · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Califat de Còrdova і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sanç I Garcia de Castella

Sanç I Garcia de Castella (ca. 965 - 1017) fou comte de Castella (995-1017).

Nou!!: Califat de Còrdova і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta (en àrab سرقسطة; en hebreu סרקסטא), també coneguda com Medina Albaida (en àrab, ciutat blanca, pel color dels seus edificis), era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la zona.

Nou!!: Califat de Còrdova і Saraqusta · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Califat de Còrdova і Segle X · Veure més »

Sulayman al-Mustaín

Sulayman al-Mustaín bi-L·lah (en àrab سليمان المستعين بالله, Sulaymān al-Mustaʿīn bi-Llāh), fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).

Nou!!: Califat de Còrdova і Sulayman al-Mustaín · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Califat de Còrdova і Sunnisme · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: Califat de Còrdova і Taifa · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Toledo · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment "l'Orient de l'Àndalus") és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Califat de Còrdova і Xarq al-Àndalus · Veure més »

1009

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1009 · Veure més »

1010

L'any 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1010 · Veure més »

1013

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1013 · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1016 · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1018 · Veure més »

1021

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1021 · Veure més »

1023

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1023 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1024 · Veure més »

1025

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1025 · Veure més »

1027

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1027 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1031 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 756 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 912 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 927 · Veure més »

929

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 929 · Veure més »

950

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 950 · Veure més »

961

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Califat de Còrdova і 961 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 976 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Califa de Còrdova, Califat Omeya de Còrdova, Califat de Córdova, Califat de Qurtuba, Llista de califes omeies de Còrdova.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »