Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cal·listo (satèl·lit)

Índex Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

138 les relacions: Accident geogràfic, Acreció, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Japonesa, Aigua, Amoníac, Asgard (cràter), Assistència gravitatòria, Asteroide, Atmosfera, Àrea, Àrtemis, Bar (unitat de pressió), Cal·listo (mitologia), Camp magnètic, Cassini-Huygens, Catena, Centímetre cúbic, Cingle, Cometa, Cometa Shoemaker-Levy 9, Compost orgànic, Condensació, Condrita, Conducció tèrmica, Conductivitat elèctrica, Constant de la gravitació, Convecció, Cràter d'impacte, Criovolcà, Densitat, Dia, Diòxid de carboni, Diòxid de sofre, EJSM/Laplace, Electró, Escorça planetària, Espectre, Espectroscòpia, Eubacteris, Europa (satèl·lit), Excentricitat orbital, Febrer, Ferro, Flux magnètic, Força de marea, Fotó, Fotoionització, Galileo (sonda), Galileo Galilei, ..., Ganimedes (satèl·lit), Gener, Geologia, Gomul Catena, Gram, Gran Taca Vermella, Grau Celsius, Grau sexagesimal, Grec, Hár (cràter), Ió (àtom), Infraroig, Io (satèl·lit), Ionosfera, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Jupiter Europa Orbiter, Jupiter Ganymede Orbiter, Jupiter Magnetospheric Orbiter, Kelvin, Línia equatorial, Litosfera, Llista d'accidents geogràfics a Cal·listo, Llum, Lluna, Magnesi, Magnetosfera, Marea, Mart (planeta), Massa, Matèria orgànica, Mercuri (planeta), Micròmetre, Milió d'anys, Mitologia grega, Moment d'inèrcia, NASA, Nimfa, Nucli atòmic, Nucli planetari, Numeració romana, Obliqüitat de l'eclíptica, Oxigen, Partícula carregada, Període orbital, Pioneer 10, Pioneer 11, Pla de Laplace, Pressió, Punt de fusió, Quilòmetre, Radiació, Radioactivitat, Reflexió, Ressonància orbital, Roca, Rotació síncrona, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Júpiter, Segle XX, Segle XXI, Semieix major, Signatura espectral, Silicat, Simon Marius, Sistema solar, Sol, Sublimació, Tectònica de plaques, Telescopi espacial Hubble, Terra, Ultraviolat, Vida extraterrestre, Voyager 1, Voyager 2, Zeus, 16 de gener, 1610, 1979, 1980, 1994, 1997, 2000, 2001, 2003, 2009, 2020, 7 de gener. Ampliar l'índex (88 més) »

Accident geogràfic

Salta (Argentina). Un accident geogràfic és una unitat geomorfològica.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Accident geogràfic · Veure més »

Acreció

En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Acreció · Veure més »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Agència Espacial Europea · Veure més »

Agència Espacial Japonesa

Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Agència Espacial Japonesa · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Aigua · Veure més »

Amoníac

Lamoníac és un compost químic la molècula del qual consisteix en un àtom de nitrogen (N) i tres àtoms d'hidrogen (H) d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Amoníac · Veure més »

Asgard (cràter)

Asgard és la segona estructura més gran de Cal·listo, un satèl·lit de Júpiter, el tercer més gran del sistema solar.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Asgard (cràter) · Veure més »

Assistència gravitatòria

Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitacional a la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Assistència gravitatòria · Veure més »

Asteroide

Dactyl. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Asteroide · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Atmosfera · Veure més »

Àrea

quadrats. L’àrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Àrea · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en grec antic Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça i el regne animal.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Àrtemis · Veure més »

Bar (unitat de pressió)

Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Bar (unitat de pressió) · Veure més »

Cal·listo (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cal·listo (mitologia) · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Camp magnètic · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens és una sonda espacial projecte conjunt de la NASA, la ESA i la ASI.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »

Catena

Catena (plural catenae, abr. CA) és un tipus de tret superficial planetari consistent en una cadena aproximadament lineal de cràters.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Catena · Veure més »

Centímetre cúbic

El centímetre cúbic (símbol cm³) és una unitat de volum que equival a una milionèsima d'un metre cúbic.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Centímetre cúbic · Veure més »

Cingle

El cingle de la Creu, a la serra de Busa Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet. Ports. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós. Cinglera de Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle. Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cingle · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cometa · Veure més »

Cometa Shoemaker-Levy 9

(total of 21 fragments, taken on May 17, 1994)|style.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cometa Shoemaker-Levy 9 · Veure més »

Compost orgànic

Un compost orgànic és qualsevol compost químic que contingui carboni a les seves molècules.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Compost orgànic · Veure més »

Condensació

Condensació de la humitat ambiental a la superfície de la garrafa per la diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior. Condensació formada sobre l'ala d'un avió en una zona de baixa pressió La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Condensació · Veure més »

Condrita

Condrita EH5 "Saint-Sauveur". Museu de Tolosa Recreació d'un disc protoplanetari, on les partícules i grans de pols topen, i formen planetes o asteroides per acreció. Imatge de la NASA. Còndruls de la condrita Bjurböle. Còndruls de la condrita Grassland. Condrita (L6) de Phnom Penh 1868. Museu de Tolosa Les condrites són meteorits no metàl·lics (rocosos) que no han patit processos de fusió o de diferenciació als asteroides de què procedeixen, representant el 85,7% dels meteorits que cauen a la Terra.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Condrita · Veure més »

Conducció tèrmica

La conducció tèrmica o conducció de calor és un mecanisme de transferència d'energia tèrmica entre dos sistemes basat en el contacte directe de les seues partícules que tendeixen a igualar la seva temperatura o estat d'excitació tèrmica.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Conducció tèrmica · Veure més »

Conductivitat elèctrica

La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Conductivitat elèctrica · Veure més »

Constant de la gravitació

La constant de la gravitació (també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton), denotada G, és una constant física fonamental.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Constant de la gravitació · Veure més »

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Convecció · Veure més »

Cràter d'impacte

Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del Sistema Solar (planeta nan, asteroide...), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »

Criovolcà

Model anomenat "guèiser fred". L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Criovolcà · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Densitat · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Dia · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Diòxid de carboni · Veure més »

Diòxid de sofre

El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Diòxid de sofre · Veure més »

EJSM/Laplace

L'Europa Jupiter System Mission – Laplace (EJSM/Laplace) va ser una proposta de missió espacial no tripulada entre la NASA/ESA programada per ser llançada al voltant del 2020 per a l'exploració en profunditat de les llunes de Júpiter amb un enfocament a Europa, Ganimedes i la magnetosfera de Júpiter.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і EJSM/Laplace · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Electró · Veure més »

Escorça planetària

Lescorça terrestre és la capa de roca externa (Capa Externa) de la Terra.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Escorça planetària · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Espectre · Veure més »

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Espectroscòpia · Veure més »

Eubacteris

Arbre filogenètic. Els bacteris apareixen en blau, a l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eubacteris (Bacteria o Eubacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Eubacteris · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Jupiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Excentricitat orbital

Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Excentricitat orbital · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Febrer · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ferro · Veure més »

Flux magnètic

El flux magnètic, representat per la lletra grega Φ (phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideració la força i l'extensió d'un camp magnètic.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Flux magnètic · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Força de marea · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Fotó · Veure més »

Fotoionització

La fotoionització és el procés en el que un fotó incident expulsa un o més electrons d'àtom, ió o molècula.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Fotoionització · Veure més »

Galileo (sonda)

La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Galileo (sonda) · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Galileo Galilei · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Jupiter III) és el més gran dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Gener · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre d'altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Geologia · Veure més »

Gomul Catena

Gomul Catena és un accident geològic a Cal·listo, un satèl·lit de Júpiter, el tercer satèl·lit més gran del sistema solar.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Gomul Catena · Veure més »

Gram

El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Gram · Veure més »

Gran Taca Vermella

Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Gran Taca Vermella · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Grau Celsius · Veure més »

Grau sexagesimal

Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Grau sexagesimal · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Grec · Veure més »

Hár (cràter)

Hár, és un cràter d'impacte en un satèl·lit de Júpiter, anomenat Cal·listo, el tercer més gran del sistema solar.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Hár (cràter) · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ió (àtom) · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Infraroig · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Io (satèl·lit) · Veure més »

Ionosfera

La ionosfera és la part de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment a causa de la fotoionització que provoca la radiació solar.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ionosfera · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Júpiter (planeta) · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Johannes Kepler · Veure més »

Jupiter Europa Orbiter

Com a part de l'extingida missió Europa Jupiter System Mission – Laplace (EJSM/Laplace), el Jupiter Europa Orbiter (JEO) va ser una proposta de sonda orbitador programada per a l'enlairament en el 2020 i es preveu que estudiï detalladament els Satèl·lits de Júpiters Europa i Io com també la magnetosfera de Júpiter.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Jupiter Europa Orbiter · Veure més »

Jupiter Ganymede Orbiter

El Jupiter Ganymede Orbiter va ser part del projecte internacional Europa Jupiter System Mission (EJSM).

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Jupiter Ganymede Orbiter · Veure més »

Jupiter Magnetospheric Orbiter

La Jupiter Magnetospheric Orbiter (木星磁気圏オービター,JMO) és una sonda orbital proposada per l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial (JAXA), com a la contribució japonesa a l'Europa Jupiter System Mission (EJSM).

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Jupiter Magnetospheric Orbiter · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Kelvin · Veure més »

Línia equatorial

Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Línia equatorial · Veure més »

Litosfera

Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Litosfera · Veure més »

Llista d'accidents geogràfics a Cal·listo

Aquesta és una llista dels accidents geogràfics del tercer satèl·lit més gran del sistema solar, Cal·listo.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Llista d'accidents geogràfics a Cal·listo · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Llum · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Lluna · Veure més »

Magnesi

El magnesi (element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Magnesi · Veure més »

Magnetosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Magnetosfera · Veure més »

Marea

Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i cap avall (reflux).

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Marea · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Mart (planeta) · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Massa · Veure més »

Matèria orgànica

Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (o material orgànic) és la matèria que provinent d'organismes que van tenir vida; o bé és capaç de degradar-se, n'és el producte de la degradació; o bé està composta per compostos orgànics.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Matèria orgànica · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Mercuri (planeta) · Veure més »

Micròmetre

El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o el que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Micròmetre · Veure més »

Milió d'anys

Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Milió d'anys · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »

Moment d'inèrcia

En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Moment d'inèrcia · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і NASA · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Nimfa · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Nucli atòmic · Veure més »

Nucli planetari

Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Nucli planetari · Veure més »

Numeració romana

El sistema de numeració romana és un sistema de numeració no posicional que es desenvolupà a l'Antiga Roma i s'utilitzà a tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Numeració romana · Veure més »

Obliqüitat de l'eclíptica

En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Oxigen · Veure més »

Partícula carregada

En física, una partícula carregada és una partícula amb una càrrega elèctrica.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Partícula carregada · Veure més »

Període orbital

El període orbital és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Període orbital · Veure més »

Pioneer 10

La ''Pioneer 10'' durant la seva construcció.La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Pioneer 10 · Veure més »

Pioneer 11

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Pioneer 11 · Veure més »

Pla de Laplace

El Pla de Laplace o Pla Laplacià d'un satèl·lit planetari, el qual rep el nom del seu descobridor Pierre-Simon Laplace (1749–1827), és un pla mitjà o pla de referència sobre l'eix del qual el pla orbital d'un satèl·lit precessiona.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Pla de Laplace · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Pressió · Veure més »

Punt de fusió

°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Punt de fusió · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Quilòmetre · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). La radiació, pròpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagnètiques, en conseqüència, radiació electromagnètica.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Radiació · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat és un fenomen físic al qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionucleids, es transformen espontàniament en nucleids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Radioactivitat · Veure més »

Reflexió

Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Reflexió · Veure més »

Ressonància orbital

En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, al ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ressonància orbital · Veure més »

Roca

Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Roca · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Rotació síncrona · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Europa. Júpiter té 67 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 19 porten encara una designació provisional.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Segle XX · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Segle XXI · Veure més »

Semieix major

En geometria, el terme semieix major és utilitzat per descriure les dimensions d'el·lipses e hipèrboles.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Semieix major · Veure més »

Signatura espectral

El Sol emet la radiació que incideix en primer lloc en l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Signatura espectral · Veure més »

Silicat

Un silicat (SiO44-) és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Silicat · Veure més »

Simon Marius

Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – 1624) va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Simon Marius · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Sol · Veure més »

Sublimació

Un sòlid per sota del seu punt triple, passarà directament a gas, sense convertir-se prèviament a líquid. La sublimació és un canvi d'estat de la matèria consistent en el pas directe d'estat sòlid a gasós o bé d'estat gasós a sòlid.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Sublimació · Veure més »

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de volcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτων, tekton, que significa "el que construeix") és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Tectònica de plaques · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Terra · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Ultraviolat · Veure més »

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Vida extraterrestre · Veure més »

Voyager 1

La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada a finals de 1977 amb l'objectiu d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »

Voyager 2

Llançament de la Voyager 2 La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Voyager 2 · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і Zeus · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 16 de gener · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1610 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1979 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1980 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1994 · Veure més »

1997

;Països Catalans.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 1997 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2000 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2001 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2003 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2009 · Veure més »

2020

L'any 2020 serà un any de traspàs que començarà en dimecres en el calendari gregorià.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 2020 · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Cal·listo (satèl·lit) і 7 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cal.listo (satèl.lit), Calixt (Satèl·lit), Calixte (Satèl·lit), Calixte (satèl·lit), Cal•listo (satèl•lit), Caŀlisto (satèŀlit), Colonització de Cal·listo.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »