Taula de continguts
41 les relacions: Asteroide, Època (astronomia), Baricentre, Cabellera (astronomia), Cúmul obert, Cometa, Cometa no periòdic, Constel·lació de l'Ossa Menor, Constel·lació de la Corona Boreal, Constel·lació de la Girafa, Constel·lació del Bover, Constel·lació del Dragó, Constel·lació del Serpent, El·lipse, Elements orbitals, Estat triplet, Estel del Nord, Excentricitat orbital, Fotòlisi, Híades (cúmul estel·lar), Infraroig, Júpiter (planeta), Magnitud aparent, Mart (planeta), Metre per segon, Minor Planet Center, Model heliocèntric, Moviment retrògrad i prògrad, Nanòmetre, Núvol d'Oort, Periheli, Pertorbació (astronomia), Pol celeste, Quilòmetre, Saturn (planeta), Sol, Trajectòria hiperbòlica, Ull nu, Ultraviolat, Unitat astronòmica, Universitat de Pàdua.
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Asteroide
Època (astronomia)
En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Època (astronomia)
Baricentre
El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Baricentre
Cabellera (astronomia)
cometa Ikeya-Zhang mostrant una cabellera lluent i condensada (març del 2002). La cabellera, cua o coma és el núvol de pols i gas que embolica el nucli d'un cometa.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Cabellera (astronomia)
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Cúmul obert
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Cometa
Cometa no periòdic
Es dona el nom de cometes no periòdics als cometes que tenen un període orbital de més de 200 anys (p > 200 a), incloent una sola aparició dels cometes que passen a través de l'interior del sistema solar.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Cometa no periòdic
Constel·lació de l'Ossa Menor
L'Ossa Menor (Ursa Minor), popularment anomenada Carro Petit, Carro Menor o simplement Carro, és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Constel·lació de l'Ossa Menor
Constel·lació de la Corona Boreal
La Corona Boreal (Corona Borealis) és una petita però ben definida constel·lació del nord (hemisferi boreal) amb els principals estels formant un arc semicircular.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Constel·lació de la Corona Boreal
Constel·lació de la Girafa
La Girafa (Camelopardalis) és una extensa però feble constel·lació de l'hemisferi nord, enregistrada per primera vegada pel matemàtic i astrònom alemany Jakob Bartsch el 1624, encara que probablement havia estat descoberta prèviament per l'astrònom holandès Petrus Plancius.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Constel·lació de la Girafa
Constel·lació del Bover
El Bover (Bootes) és una de les 88 constel·lacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Constel·lació del Bover
Constel·lació del Dragó
El Dragó (Draco) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Constel·lació del Dragó
Constel·lació del Serpent
El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Constel·lació del Serpent
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і El·lipse
Elements orbitals
Elements orbitals. Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Elements orbitals
Estat triplet
doblet, i '''triplet'''. En física i química quàntica s'anomena triplet un sistema amb tres valors d'espín possibles.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Estat triplet
Estel del Nord
L'Estel del Nord, Estel Polar o Polaris és l'estel alfa de l'Ossa Menor, el més brillant del pol nord celeste.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Estel del Nord
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Excentricitat orbital
Fotòlisi
La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Fotòlisi
Híades (cúmul estel·lar)
Les Híades (‘Υάδες: Les filles d'Atlas transformades en un cúmul estel·lar que apareix amb les pluges primavera, segons el mite clàssic) són un cúmul estel·lar obert a la constel·lació de Taure.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Híades (cúmul estel·lar)
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Infraroig
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Júpiter (planeta)
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Magnitud aparent
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Mart (planeta)
Metre per segon
El metre per segon (símbol: m/s) és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a mesurar la velocitat, definida com la distància en metres dividida pel temps en segons.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Metre per segon
Minor Planet Center
El Minor Planet Center (abreviat MPC; en català, "centre de planetes menors") és l'organització oficial a nivell mundial encarregada de recopilar dades observacionals per a planetes menors (com asteroides i cometes), calcular les seves òrbites i publicar aquesta informació a través de les Minor Planet Circulars.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Minor Planet Center
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Model heliocèntric
Moviment retrògrad i prògrad
Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Moviment retrògrad i prògrad
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Nanòmetre
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Núvol d'Oort
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Periheli
Pertorbació (astronomia)
En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Pertorbació (astronomia)
Pol celeste
Els pols celestes nord i sud i l'equador celeste. Mapa de l'Ossa Menor Els pols celestes són cadascun dels dos punts, Pol Nord celeste i Pol Sud celeste, on l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Pol celeste
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Quilòmetre
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Saturn (planeta)
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Sol
Trajectòria hiperbòlica
El camí blau en aquesta imatge és un exemple d'una trajectòria hiperbòlica En el quadrant inferior dret es descriu una trajectòria hiperbòlica. En mecànica celeste una trajectòria hiperbòlica és la trajectòria de qualsevol objecte al voltant d'un cos central amb velocitat suficient per escapar de l'atracció gravitacional de l'objecte central.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Trajectòria hiperbòlica
Ull nu
Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Ull nu
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Ultraviolat
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Unitat astronòmica
Universitat de Pàdua
La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.
Veure C/2022 E3 (ZTF) і Universitat de Pàdua