Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Còrdova

Índex Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

145 les relacions: Abbadites, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar, Al-Hàkam I, Alcolea del Pinar, Alfons de Castella, Almansor, Amílcar Barca, Andalusia, Atanagild, Averrois, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar, Àkhila I, Batalla d'Ilipa, Batalla de Munda (45 aC), Batlle, Bètica, Berbers, Betúria, Bizanci, Califat de Còrdova, Carmona, Castellà, Claudi Ptolemeu, Clima, Comarca de Còrdova, Comarques d'Andalusia, Comunisme, Constitució Espanyola de 1812, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Edat mitjana, Emirat de Qúrtuba, Enric II de Castella, Enric IV de Castella, Espanya, Esquerra Unida (Espanya), Felip II de Castella, Ferran VII d'Espanya, Fira, Fitna, Furs, Gneu Pompeu (fill), Gneu Pompeu Magne, Granada, Guadalquivir, Guadiana, Guerra civil, Hispània Ulterior, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, ..., Hixam I, Home de Neandertal, Imperi Romà, Iscle (sant cordovès), Isidor de Sevilla, Josep Bonaparte, Julio Anguita González, Leovigild, Llista d'alcaldes de Còrdova, Llista de valís de l'Àndalus, Lusitània, Magrib, Maimònides, Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol), Marc Claudi Marcel VI, Mateo Inurria Lainosa, Mèrida, Mesquita, Mesquita de Còrdova, Moriscos, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Muhàmmad XII, Partit Socialista Obrer Espanyol, Patrimoni de la Humanitat, Pere I de Castella, Pierre-Antoine Dupont de l'Étang, Pogrom, Predomini lingüístic, Província de Còrdova, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Quint Cassi Longí (tribú 49 aC), Rafael del Riego, Raval (urbanisme), Regne de Còrdova, República de Qurtuba, Revolta del Raval, Sèneca, Segle XI, Sevilla, Sierra Morena, Spania, Sulayman al-Mustaín, Taifa, Tartessos, Túrduls, Tit Quint Escapula, Tunísia, Turdetans, UNESCO, Vàndals, Viriat, 1 d'agost, 10 de juny, 1024, 1235, 1236, 1241, 13 de març, 1369, 14 de març, 1408, 1478, 1486, 152 aC, 1808, 1810, 1812, 1820, 1823, 1868, 1979, 1984, 1994, 2 de maig, 2003, 2007, 206 aC, 23 de gener, 23 de juliol, 29 de juny, 4 de setembre, 411, 43 aC, 46 aC, 48 aC, 49 aC, 572, 579, 7 de febrer, 7 de juny, 7 de març, 711, 715, 818, 912. Ampliar l'índex (95 més) »

Abbadites

Els abbadites, abbàdides, abbadís o Banu Abbad (en àrab بنو عباد, Banū ʿAbbād, o العباديون, al-ʿabbādiyyūn) foren una important dinastia local que va governar l'emirat d'Isbiliya, que incloïa el sud-oest de la península Ibèrica, que governaren del 1023 al 1091.

Nou!!: Còrdova і Abbadites · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Còrdova і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar

Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar fou un poeta andalusí que fou visir de Còrdova sota el hàjib Abd-al-Màlik al-Mudhàffar després de l'execució d'Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Idrís al-Jazirí (1004), conjuntament amb el gran cadi Ibn Dhakwan.

Nou!!: Còrdova і Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar · Veure més »

Al-Hàkam I

Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam —en àrab الحكم بن هشام, al-Ḥakam ibn Hixam— (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Nou!!: Còrdova і Al-Hàkam I · Veure més »

Alcolea del Pinar

Alcolea del Pinar és una localitat i municipi de la província de Guadalajara, en la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Té un àrea de 113,68 km² amb una població de 336 habitants (INE 2016) i una densitat de 3,06 hab/km².

Nou!!: Còrdova і Alcolea del Pinar · Veure més »

Alfons de Castella

Alfons de Castella (Tordesillas, 1453 - Cardeñosa, 1468) va ser infant de Castella.

Nou!!: Còrdova і Alfons de Castella · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí més conegut com a Almansor (c.

Nou!!: Còrdova і Almansor · Veure més »

Amílcar Barca

Ruïnes de Cartago Amílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC), va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Aníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Asdrúbal.

Nou!!: Còrdova і Amílcar Barca · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Còrdova і Andalusia · Veure més »

Atanagild

Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).

Nou!!: Còrdova і Atanagild · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd (en àrab أبو الوليد محمد بن احمد بن رشد, Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Ruxd), més conegut simplement com a Ibn Ruixd o, amb el nom llatinitzat, com a Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 - Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus.

Nou!!: Còrdova і Averrois · Veure més »

Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar

Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar (Còrdova 1005- Almeria 1054) fou un poeta andalusí del segle XI.

Nou!!: Còrdova і Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar · Veure més »

Àkhila I

Àkhila I fou rei dels visigots del 549 al 554.

Nou!!: Còrdova і Àkhila I · Veure més »

Batalla d'Ilipa

La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.

Nou!!: Còrdova і Batalla d'Ilipa · Veure més »

Batalla de Munda (45 aC)

La Batalla de Munda (17 de març de) va ser un enfrontament entre els cesarians i pompeians.

Nou!!: Còrdova і Batalla de Munda (45 aC) · Veure més »

Batlle

El batlle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Còrdova і Batlle · Veure més »

Bètica

Províncies romanes, amb la Bètica ressaltada La Bètica (en llatí Baetica) era una provincia de l'imperi romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Còrdova і Bètica · Veure més »

Berbers

Els amazics o berbers (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Còrdova і Berbers · Veure més »

Betúria

La Península Ibèrica el s. III aC. En blau, els Celtici i els Turduli dins la Baeturia Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis).

Nou!!: Còrdova і Betúria · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Còrdova і Bizanci · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Còrdova і Califat de Còrdova · Veure més »

Carmona

Carmona és una ciutat de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya), tot i que existeixen altres poblacions denominades Carmona a Cantàbria, Múrcia i La Corunya.

Nou!!: Còrdova і Carmona · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Còrdova і Castellà · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Còrdova і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Nou!!: Còrdova і Clima · Veure més »

Comarca de Còrdova

La Comarca de Còrdova (en castellà, Córdoba) és una comarca d'Andalusia que es correspon exactament amb el terme municipal de la ciutat de Còrdova.

Nou!!: Còrdova і Comarca de Còrdova · Veure més »

Comarques d'Andalusia

Mapa de les comarques d'Andalusia A Andalusia, existeixen 62 comarques, amb el següent repartiment provincial: 7 a Almeria, 6 a Cadis, 8 a Còrdova, 10 a Granada, 6 a Huelva, 10 a Jaén, 6 a Màlaga i 9 a Sevilla.

Nou!!: Còrdova і Comarques d'Andalusia · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Còrdova і Comunisme · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Còrdova і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.

Nou!!: Còrdova і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits —en àrab المرابطون, al-murābiṭūn, en singular المرابط, al-murābiṭ— foren un poble del nord d'Àfrica, nòmades berbers del Sàhara, que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Còrdova і Dinastia almoràvit · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Còrdova і Edat mitjana · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Còrdova і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Enric II de Castella

Miniatura d'Enric II datada el 1594 Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Còrdova і Enric II de Castella · Veure més »

Enric IV de Castella

Enric IV de Castella (miniatura del segle XVI. Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Nou!!: Còrdova і Enric IV de Castella · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Còrdova і Espanya · Veure més »

Esquerra Unida (Espanya)

Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: Còrdova і Esquerra Unida (Espanya) · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Còrdova і Felip II de Castella · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Còrdova і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fira

Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.

Nou!!: Còrdova і Fira · Veure més »

Fitna

Fitna —en àrab فتنة— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.

Nou!!: Còrdova і Fitna · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Còrdova і Furs · Veure més »

Gneu Pompeu (fill)

Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.

Nou!!: Còrdova і Gneu Pompeu (fill) · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Còrdova і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Còrdova і Granada · Veure més »

Guadalquivir

El Guadalquivir és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).

Nou!!: Còrdova і Guadalquivir · Veure més »

Guadiana

Puente Romano sobre el Río Guadiana, Mérida El Guadiana és un dels rius més importants de la península Ibèrica.

Nou!!: Còrdova і Guadiana · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Còrdova і Guerra civil · Veure més »

Hispània Ulterior

Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.

Nou!!: Còrdova і Hispània Ulterior · Veure més »

Hixam al-Muàyyad bi-L·lah

Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —en àrab هشام المؤيد بالله, Hixām al-Muʾayyad bi-Llāh— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).

Nou!!: Còrdova і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »

Hixam I

Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman —en àrab هشام بن عبد الرحمن, Hixām ibn ʿAbd ar-Raḥmān— (Còrdova 757-796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).

Nou!!: Còrdova і Hixam I · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient en el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Còrdova і Home de Neandertal · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Còrdova і Imperi Romà · Veure més »

Iscle (sant cordovès)

Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Còrdova і Iscle (sant cordovès) · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ~560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Còrdova і Isidor de Sevilla · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Còrdova і Josep Bonaparte · Veure més »

Julio Anguita González

Julio Anguita González (Fuengirola, Màlaga 1941) és un polític andalús.

Nou!!: Còrdova і Julio Anguita González · Veure més »

Leovigild

F. Corral, 1750-53). Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 572 a 586.

Nou!!: Còrdova і Leovigild · Veure més »

Llista d'alcaldes de Còrdova

Escut de Còrdova Aquesta és la llista d'alcaldes de Còrdova, que són els encarregats de presidir l'Ajuntament de Còrdova, Andalusia.

Nou!!: Còrdova і Llista d'alcaldes de Còrdova · Veure més »

Llista de valís de l'Àndalus

Llista dels valís de l'Àndalus des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir omeia.

Nou!!: Còrdova і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Còrdova і Lusitània · Veure més »

Magrib

Estats de la regió del Magrib. D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia. Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib —en àrab المغرب, al-Maḡrib o المغرب العربي, al-Maḡrib al-ʿArabī, literalment «l'Oest (Àrab)» o «l'Occident (Àrab)»—, també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Còrdova і Magrib · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon —en hebreu משה בן מימון, Moixè ben Maymon; en àrab موسى بن ميمون, Mūsà ibn Maymūn; literalment «Moisès, fill de Maimon»— o Rambam —en hebreu רמב"ם, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí —en àrab ‏ أبو عمران موسى بن عبيد الله ميمون القرطبي, Abū ʿImrān Mūsà b. ʿUbayd Allāh Maymūn al-Qurṭubī—fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.

Nou!!: Còrdova і Maimònides · Veure més »

Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol)

Marc Claudi Marcel Eserní (Marcus Claudius Marcellus Aeserninus) fou un magistrat romà.

Nou!!: Còrdova і Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol) · Veure més »

Marc Claudi Marcel VI

Marc Claudi Marcel VI (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cònsol romà Marc Claudi Marcel IV (el pare va exercir aquesta magistratura el 196 aC) al qual va succeir en el càrrec de Pontifex a la seva mort el 177 aC.

Nou!!: Còrdova і Marc Claudi Marcel VI · Veure més »

Mateo Inurria Lainosa

''Àngel orant'', escultura que es troba al Museu Arqueològic Municipal de Montoro, primera obra documentada de l'escultor. Obra de joventut que li va ser encarregada per l'arquitecte Amadeo Rodríguez per a la fornícula de la façana del Cementiri de Montoro. ''Somni'' (1922, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid), obra de maduresa d'Inurria. «Monument al Gran Capità», 1923, Còrdova. Mateo Inurria Lainosa (Còrdova, 1867 - Madrid, 21 de febrer de 1924) fou un escultor andalús. Començà la seva carrera fent escultura religiosa, i a partir del 1915 es dedicà quasi exclusivament al nu femení, que és la faceta més interessant del seu art. Els seus nus (Desig, Ídol etern), són de formes simples i ben treballades, i estan clarament inspirats en la tradició clàssica. Figura coneguda al seu temps, assolí el càrrec de director de l'escola de Belles Arts de Còrdova i fou requerit per a la realització de diversos monuments públics, com els dedicats a Antonio Barroso i al Gran Capità, a Còrdova, i al Pintor Rosales, a Madrid.

Nou!!: Còrdova і Mateo Inurria Lainosa · Veure més »

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Nou!!: Còrdova і Mèrida · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Còrdova і Mesquita · Veure més »

Mesquita de Còrdova

La mesquita de Còrdova, convertida des del segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.

Nou!!: Còrdova і Mesquita de Còrdova · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos. ''Expulsió dels moriscos''. Embarcament de moriscos en el Grau de València, de Pere Oromig. Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de Pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502 mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana, i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Còrdova і Moriscos · Veure més »

Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí (en àrab محمد المهدي بالله, Muḥammad al-Mahdī bi-Llāh), fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.

Nou!!: Còrdova і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »

Muhàmmad XII

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.

Nou!!: Còrdova і Muhàmmad XII · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Còrdova і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Còrdova і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella (1350-1369).

Nou!!: Còrdova і Pere I de Castella · Veure més »

Pierre-Antoine Dupont de l'Étang

Dupont de l'Étang Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang (Chabanès, Charente, 14 de juliol de 1765 - 9 de març de 1840), fou un general francès durant les Guerres napoleòniques.

Nou!!: Còrdova і Pierre-Antoine Dupont de l'Étang · Veure més »

Pogrom

S'entén per pogrom (del rus: погром) qualsevol alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, l'objectiu del qual és el linxament o assassinat de persones d'origen jueu, així com l'espoliació de llurs béns i propietats.

Nou!!: Còrdova і Pogrom · Veure més »

Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.

Nou!!: Còrdova і Predomini lingüístic · Veure més »

Província de Còrdova

Còrdova (en castellà Córdoba) és una província d'Andalusia, a la part de l'Andalusia Occidental.

Nou!!: Còrdova і Província de Còrdova · Veure més »

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove —Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor— (185 aC - 129 aC) fou un militar i magistrat romà fill de Luci Emili Paul·le Macedònic el conqueridor de Macedònia, però adoptat per Publi Corneli Escipió Emilià Africà que no tenia fills i del qual la mare era germana de Paule.

Nou!!: Còrdova і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »

Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)

Quint Cassi Longí (Quintus Cassius Longinus) parent de Gai Cassi Longí; Ciceró diu que era el seu "frater" però aquest terme servia per a designar els familiars de la mateixa quinta tant als germans com als cosins germans.

Nou!!: Còrdova і Quint Cassi Longí (tribú 49 aC) · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tineo, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Còrdova і Rafael del Riego · Veure més »

Raval (urbanisme)

s on es veu un centre emmurallat envoltat del que havia estat un raval i posteriorment ha estat emmurallat també. Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs.

Nou!!: Còrdova і Raval (urbanisme) · Veure més »

Regne de Còrdova

El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat en 1236 amb la presa de Còrdova, i durador fins a la Divisió territorial d'Espanya de 1833, en què va ser transformat, amb lleugeres modificacions, en la província de Còrdova.

Nou!!: Còrdova і Regne de Còrdova · Veure més »

República de Qurtuba

La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l’Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.

Nou!!: Còrdova і República de Qurtuba · Veure més »

Revolta del Raval

La Revolta del Raval fou un moviment en contra d'al-Hakam I a la ciutat de Qurtuba l'any 818.

Nou!!: Còrdova і Revolta del Raval · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Còrdova і Sèneca · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Còrdova і Segle XI · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Còrdova і Sevilla · Veure més »

Sierra Morena

La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.

Nou!!: Còrdova і Sierra Morena · Veure més »

Spania

Spania fou el nom grec de la província bizantina d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.

Nou!!: Còrdova і Spania · Veure més »

Sulayman al-Mustaín

Sulayman al-Mustaín bi-L·lah (en àrab سليمان المستعين بالله, Sulaymān al-Mustaʿīn bi-Llāh), fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).

Nou!!: Còrdova і Sulayman al-Mustaín · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: Còrdova і Taifa · Veure més »

Tartessos

Maqueta d'unes ruïnes tartesses. Tartessos va ser el nom pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident.

Nou!!: Còrdova і Tartessos · Veure més »

Túrduls

Els túrduls (llatí Turduli) foren un poble probablement celta de la Hispània Bètica, emparentats amb els turdetans, amb els quals s'assemblaven en tots els aspectes.

Nou!!: Còrdova і Túrduls · Veure més »

Tit Quint Escapula

Tit Quint Escapula - Tit Quintius Scapula - fou un militar romà, destacat pompeià.

Nou!!: Còrdova і Tit Quint Escapula · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Còrdova і Tunísia · Veure més »

Turdetans

Àrea dels turdetans Relleu d'un guerrer d'Osuna. Els turdetans (llatí turdetani) foren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània utilitzat per Estrabó i Esteve Bizantí per anomenar a la Bètica.

Nou!!: Còrdova і Turdetans · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Còrdova і UNESCO · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Còrdova і Vàndals · Veure més »

Viriat

Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.

Nou!!: Còrdova і Viriat · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 1 d'agost · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 10 de juny · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 1024 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 1235 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 1236 · Veure més »

1241

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 1241 · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 13 de març · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Còrdova і 1369 · Veure més »

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 14 de març · Veure més »

1408

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 1408 · Veure més »

1478

;Països Catalans;* La Bíblia és impresa en català, molt abans que en anglès o castellà.

Nou!!: Còrdova і 1478 · Veure més »

1486

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 1486 · Veure més »

152 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 152 aC · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Còrdova і 1808 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Còrdova і 1810 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Còrdova і 1812 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 1820 · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Còrdova і 1823 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Còrdova і 1868 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Còrdova і 1979 · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Còrdova і 1984 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Còrdova і 1994 · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 2 de maig · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Còrdova і 2003 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Còrdova і 2007 · Veure més »

206 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 206 aC · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Còrdova і 23 de gener · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 23 de juliol · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 29 de juny · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 4 de setembre · Veure més »

411

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 411 · Veure més »

43 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 43 aC · Veure més »

46 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 46 aC · Veure més »

48 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 48 aC · Veure més »

49 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 49 aC · Veure més »

572

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 572 · Veure més »

579

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 579 · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Còrdova і 7 de febrer · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 7 de juny · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Còrdova і 7 de març · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Còrdova і 711 · Veure més »

715

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 715 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 818 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Còrdova і 912 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Corduba, Còrdova (Espanya), Qurtuba, Qúrtuba.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »