Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Còlquida

Índex Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

51 les relacions: Abasgues, Adjària, Armènia, Arqueòpolis, Cimmeris, Dècada del 520 aC, Dècada del 590 aC, Dècada del 740 aC, Dècada del 750 aC, Deiaena, Egrissi, Escites, Estret de Kertx, Fasis (Còlquida), Galàcia, Heniocs, Història d'Armènia, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Kholka, Kutaisi, Lazika, Lazis, Manrals, Maquelons, Mitridates VI Eupator, Mosinecs, Otxamtxire, Pèrsia, Poti (Geòrgia), Sanigis, Sarduri II, Segle IX aC, Segle V aC, Segle VI aC, Segle VIII, Segle VIII aC, Sukhumi, Svanètia, Tiberens, Trebisonda, Urartu, Zidretes, 111 aC, 300, 47 aC, 49 aC, 63 aC, 65 aC, 66 aC, ..., 69. Ampliar l'índex (1 més) »

Abasgues

Els abasgues o abacs (llatí abacsi o abasges) foren un poble del Caucas de l'època clàssica, antecedent dels abkhazis.

Nou!!: Còlquida і Abasgues · Veure més »

Adjària

Adjària (en georgià აჭარა Ačara), és una república autònoma de Geòrgia.

Nou!!: Còlquida і Adjària · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Còlquida і Armènia · Veure més »

Arqueòpolis

restes de la fortalesa Arqueòpolis fou una ciutat de la Còlquida a la vora del riu Phasis.

Nou!!: Còlquida і Arqueòpolis · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Còlquida і Cimmeris · Veure més »

Dècada del 520 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і Dècada del 520 aC · Veure més »

Dècada del 590 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і Dècada del 590 aC · Veure més »

Dècada del 740 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і Dècada del 740 aC · Veure més »

Dècada del 750 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і Dècada del 750 aC · Veure més »

Deiaena

Deiaéna (დიაოხი) (més tard a les fonts d'Urartu Diaueḫe) fou una confederació tribal dels georgians formada cap al segle XI aC, i que s'estenia des d'Erzerum al sud fins a Djavakhètia al nord i el mar Negre al nord-oest.

Nou!!: Còlquida і Deiaena · Veure més »

Egrissi

Egrissi és el nom que les fonts georgianes donaren a dos regnes de la Geòrgia Occidental.

Nou!!: Còlquida і Egrissi · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Còlquida і Escites · Veure més »

Estret de Kertx

L'estret de Kertx (en rus Керченский пролив, Kèrtxenski proliv; en ucraïnès Керченська протока, Kèrtxenska protoka; en tàtar de Crimea Keriç boğazı, en adigué: Хы ТІуалэ, transcrit: Khy tuale; en grec antic: el Bòsfor Cimmeri, Βόσπορος Κιμμέριος, Bósporos Kimmerios) connecta el mar Negre amb el mar d'Azov, separant les penínsules de Crimea (Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.

Nou!!: Còlquida і Estret de Kertx · Veure més »

Fasis (Còlquida)

Fasis (Phasis) fou la ciutat més oriental de la costa de l'Euxí, propera a la desembocadura del riu Fasis (Phasis).

Nou!!: Còlquida і Fasis (Còlquida) · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Còlquida і Galàcia · Veure més »

Heniocs

Els heniocs o henioques (llatí Heniochi, grec Eniochoi) foren un poble de la Còlquida, a l'est del Pont.

Nou!!: Còlquida і Heniocs · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Còlquida і Història d'Armènia · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Còlquida і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Còlquida і Imperi Mede · Veure més »

Kholka

Kholka és una confederació de tribus georgianes en què els representants de l'aristocràcia dels clans van sotmetre's als altres membres de la tribu i se n'asseguraren el poder.

Nou!!: Còlquida і Kholka · Veure més »

Kutaisi

Kutaisi és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia.

Nou!!: Còlquida і Kutaisi · Veure més »

Lazika

Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de Geòrgia.

Nou!!: Còlquida і Lazika · Veure més »

Lazis

Els lazis o lazes (llatí laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del segle I o primera meitat del segle II.

Nou!!: Còlquida і Lazis · Veure més »

Manrals

Manrals (Manrali, Μάνραλοι) foren un poble de la costa de la Còlquida.

Nou!!: Còlquida і Manrals · Veure més »

Maquelons

Maquelons (machelones, Μαχελῶνες), també makelons o makhelons, foren una tribu pòntica de la Còlquida que vivia al sud del Fasis (Phasis).

Nou!!: Còlquida і Maquelons · Veure més »

Mitridates VI Eupator

Mitridates VI Eupator (Mitridates VIII) també esmentat com Mitridates VI Dionís i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evergetes.

Nou!!: Còlquida і Mitridates VI Eupator · Veure més »

Mosinecs

mosinecs (mosynoeci, mossynoeci, mosyni, mossyni, Μοσύνοικοι, Μοσσύνοικοι, μοσσυνοί, Μοσσυνοί), també esmentats com a moxinecs, foren una de les tribus pòntiques d'arrel georgiana, a la part oriental del Pont, al sud-oest de la Còlquida, que foren sotmesos per Artaxes I d'Armènia vers la meitat del segle II aC.

Nou!!: Còlquida і Mosinecs · Veure més »

Otxamtxire

Otxamtxire (Abkhaz: Очамчыра, Otxamtxira; Georgià: ოჩამჩირე, Otxamtxire; Rus: Очамчира, Otxamtxira) és una ciutat portuària a la costa de la Mar Negra a Abkhàzia, a la riba del Ghalidzga o Aaldzga; és capital del districte del mateix nom.

Nou!!: Còlquida і Otxamtxire · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Còlquida і Pèrsia · Veure més »

Poti (Geòrgia)

Poti - ფოთი en georgià - és una ciutat en la província de Samegrelo a l'oest de Geòrgia.

Nou!!: Còlquida і Poti (Geòrgia) · Veure més »

Sanigis

ls sanigis o saniges o sanigets (sanigeti, saniges, sanigi o sanigii) foren una de les tribus de Còlquida.

Nou!!: Còlquida і Sanigis · Veure més »

Sarduri II

Sarduri II fou rei d'Urartu del 753 aC al 735 aC.

Nou!!: Còlquida і Sarduri II · Veure més »

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'Edat del ferro.

Nou!!: Còlquida і Segle IX aC · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Còlquida і Segle V aC · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Còlquida і Segle VI aC · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Còlquida і Segle VIII · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Còlquida і Segle VIII aC · Veure més »

Sukhumi

Sukhum (სოხუმი en georgià, Аҟəа en abkhaz) és la capital i principal ciutat d'Abkhàzia, estat independent de facto no reconegut internacionalment i reclamat com a república autònoma pertanyent a Geòrgia.

Nou!!: Còlquida і Sukhumi · Veure més »

Svanètia

Svanètia (en georgià: სვანეთი) és una regió muntanyosa de les muntanyes del Caucas, a l'oest de Geòrgia, estant avui dia unida al Samegrelo (Mingrèlia) formant la regió de Samegrelo-Zemo Svaneti (Mingrèlia-Alta Svanètia).

Nou!!: Còlquida і Svanètia · Veure més »

Tiberens

Els tiberens o tibarens (llati tibereni o tibareni) foren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

Nou!!: Còlquida і Tiberens · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon; en grec: Τραπεζούντα; en àrab Tarabzun) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trabzon.

Nou!!: Còlquida і Trebisonda · Veure més »

Urartu

Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia.

Nou!!: Còlquida і Urartu · Veure més »

Zidretes

Zidretes (llatí Zydretae, grec Zydretai) foren un poble de la Còlquida esmentat per Arrià al seu Periple, que vivia a la costa del Euxí, al sud de Phasis, entre els Maquelons (o Makelons) i els lazes.

Nou!!: Còlquida і Zidretes · Veure més »

111 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і 111 aC · Veure més »

300

Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Còlquida і 300 · Veure més »

47 aC

L'any 47 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Còlquida і 47 aC · Veure més »

49 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і 49 aC · Veure més »

63 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і 63 aC · Veure més »

65 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і 65 aC · Veure més »

66 aC

Sense descripció.

Nou!!: Còlquida і 66 aC · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Còlquida і 69 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Colchide, Colquida, Colxida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »