Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cèl·lula

Índex Cèl·lula

Micrografia al microscopi de rastreig de cèl·lules de l'eubacteri ''Escherichia coli''. Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu.

327 les relacions: Actina, ADN mitocondrial, Albert von Kölliker, Aleksandr Oparin, Alineament de seqüències, Aminoàcid, Anafase, Anastomosi, Animals, Antonie van Leeuwenhoek, Aparell de Golgi, Apoptosi, ARN missatger, ARN polimerasa, ARN ribosòmic, Arqueà, Arqueobacteris, Asèpsia, August Weismann, Àcid desoxiribonucleic, Àcid ribonucleic, Bacillus anthracis, Bacillus subtilis, Bicapa lipídica, Bilió, Biologia, Biologia cel·lular, Biologia del desenvolupament, Biologia molecular, Biomolècula, Biosíntesi, Bipartició, Bronquíol, Cadena de transport d'electrons, Carl Richard Woese, Catalasa, Càncer, Càpsula bacteriana, Cèl·lula animal, Cèl·lula eucariota, Cèl·lula glial, Cèl·lula somàtica, Cèl·lula vegetal, Cel·lulosa, Cell, Centríol, Centrosoma, Christian de Duve, Cianobacteris, Cicle biològic, ..., Cicle cel·lular, Cicle de Krebs, Cicle del glioxilat, Cili, Cinturó supracortical d'Isua, Citoesquelet, Citoplasma, Citoquinesi, Citosol, Clonació, Clorofil·la, Cloroplast, Coacervat, Complexitat computacional, Compost orgànic, Comunicació cel·lular, Conjugació bacteriana, Contracció muscular, Cromatina, Cromàtide, Cromoplast, Cromosoma, Dècada del 1670, Dècada del 1830, Dímer, Desintoxicació, Diferenciació cel·lular, Diploïdia, Dissociació química, Divisió cel·lular, , Ecologia, Electròlit, Embolcall cel·lular, Endòspora, Endosimbiosi, Endosoma, Energia, Enginyeria genètica, Enllaç covalent, Entropia, Enzim, Epigenètica, Epiteli, Ernst Ruska, Escherichia coli, Escorça terrestre, Espai intermembranós, Espai periplasmàtic, Espermatozoide, Esteroide, Estilbita, Estruç comú, Eubacteris, Eucariotes, Evolució, Experiment de Miller i Urey, Expressió gènica, Factor de creixement, Factor de transcripció, Fagocitosi, Fílum, Fímbria (biologia), Fòssil, Fecundació, Fenotip, Fibra muscular, Filament intermedi, Fisiologia, Flagel, Flagel bacterià, Fongs, Fosfatasa, Fosfolípid, Fosfolipasa, Fosforilació oxidativa, Fotosíntesi, Fus acromàtic, Galactosa, Gàmeta, Gemmació, Gen, Gen supressor de tumors, Genètica, Generació espontània, Genoma, Glòbul vermell, Glúcid, Glicòlisi, Glicocàlix, Glicogen, Glicoproteïna, Glicosilació, Gramnegatiu, Grampositiu, Guatlla, Haploïdia, Hepatòcit, Herència genètica, Hidrogen, Hidrolasa glicosídica, Història de la tecnologia, Histologia, Histona, Homeòstasi, Hormona, Interfase, Intestí, Intró, Jan Evangelista Purkyně, John Turberville Needham, Lípid, Lent, Leucoplast, Lipasa, Lisosoma, Lisozim, Llatí, Louis Pasteur, Lynn Margulis, Mannosa, Massa, Massa molecular, Matriu extracel·lular, Matriu mitocondrial, Matthias Jakob Schleiden, Múscul, Múscul estriat, Múscul llis, Meiosi, Membrana biològica, Membrana nuclear, Membrana plasmàtica, Meristema, Mesènquima, Metabòlit, Metabolisme, Metafase, Metall, Metanobacterials, Metanogen, Micròmetre, Microfilament, Microscòpia, Microscopi, Microscopi òptic, Microscopi confocal, Microscopi de fluorescència, Microscopi electrònic, Microscopi electrònic de transmissió, Microtúbul, Midó, Miofibril·la, Miosina, Mitocondri, Mitosi, Molècula, Morfologia (biologia), Mureïna, Mycoplasma genitalium, Nanòmetre, Nanogram, Nature, Nematodes, Neurona, Neurotransmissor, Nuclèol, Nucleasa, Nucleòtid, Nucleoide, Nucleosoma, Nucli cel·lular, Nutrició, Ocells, Oncogèn, Organisme model, Organisme pluricel·lular, Organisme unicel·lular, Orgànul, Origen de la vida, Ou (biologia), Oxidació β, Oxidasa, Paret cel·lular, Peptidoglicà, Peroxisoma, Pigment, Planctomicets, Plantes, Plasmidi, Plasmodesma, Plasmodi, Plastidi, Políedre, Pol·len, Polisacàrid, Polisoma, Porus nuclear, Potencial d'acció, Pressió de turgència, Pressió osmòtica, Procariotes, Profase, Proliferació cel·lular, Proteasa, Proteïna, Proteobacteris, Proteoglicà, Protists, Protozous, Purina, Relació àrea de superfície-volum, Rent, Reparació de l'ADN, Replicació de l'ADN, Reproducció sexual, Resolució angular, Respiració, Reticle endoplasmàtic, Reticle endoplasmàtic llis, Reticle endoplasmàtic rugós, Reticle sarcoplasmàtic, Ribosoma, Robert Brown, Robert Hooke, Rudolf Virchow, Ruta metabòlica, Sal (química), Síntesi proteica, Science, Secreció, Segle XIX, Segle XVI, Segle XVII, Segle XX, Sincici, Sistema endomembranós, Suro, Taxonomia, Tàxon, Teixit conjuntiu, Telofase, Teoria cel·lular, Teoria endosimbiòtica, Termodinàmica, Terra, Theodor Schwann, Thermoplasma, Tilacoide, Tinció de Gram, Tonicitat, Tonoplast, Transcripció genètica, Transducció de senyal, Triacilglicerol, Trifosfat d'adenosina, Tubulina, Universitat de Califòrnia, Universitat Lliure de Berlín, Vacúol, Vacúol vegetal, Vesícula, Vida, Vimentina, Zigot, 1665, 1745, 1830, 1831, 1839, 1850, 1857, 1860, 1880, 1931, 1953, 1981. Ampliar l'índex (277 més) »

Actina

format.

Nou!!: Cèl·lula і Actina · Veure més »

ADN mitocondrial

Mapa genètic de l''''ADN mitocondrial'''. LADN mitocondrial, ADNm o mtDNA; és l'ADN que es troba als mitocondris.

Nou!!: Cèl·lula і ADN mitocondrial · Veure més »

Albert von Kölliker

Rudolph Albert von Kölliker (Zuric, 6 de juliol de 1817) - (Würzburg, 2 de novembre de 1905) va ser un anatomista, embriòleg, fisiòleg, zoòleg i botànic suís.

Nou!!: Cèl·lula і Albert von Kölliker · Veure més »

Aleksandr Oparin

Aleksandr Ivànovitx Oparin (en rus: Александр Иванович Опарин, 2 de març de 1894 - 12 d'abril de 1980) va ser un bioquímic soviètic que va realitzar avenços pel que fa a l'origen de la vida a la Terra.

Nou!!: Cèl·lula і Aleksandr Oparin · Veure més »

Alineament de seqüències

Un alineament de seqüències en bioinformàtica és una forma de representar i comparar dues o més seqüències o cadenes d'ADN, ARN, o estructures primàries proteiques per ressaltar les seves zones de similitud, que podrien indicar relacions funcionals o evolutives entre els gens o proteïnes consultades.

Nou!!: Cèl·lula і Alineament de seqüències · Veure més »

Aminoàcid

Estructura genèrica d'un alfa aminoàcid en la seva forma no ionitzada Els aminoàcids són molècules que contenen els grups funcionals amino (-NH2) i carboxil (-COOH), a més a més d'una cadena lateral que varia entre els diferents aminoàcids.

Nou!!: Cèl·lula і Aminoàcid · Veure més »

Anafase

Imatge dels primers moments de l'anafase Una cèl·lula durant l'anafase. Anafase, terme derivat del grec ἀνά (amunt) i φάσις (estadi), és l'estadi en la mitosi o la meiosi quan els cromosomes es separen en una cèl·lula eucariota.

Nou!!: Cèl·lula і Anafase · Veure més »

Anastomosi

L'anastomosi és, en botànica i zoologia, la unió d'uns elements anatòmics amb d'altres del mateix animal o de la mateixa planta.

Nou!!: Cèl·lula і Anastomosi · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Animals · Veure més »

Antonie van Leeuwenhoek

Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg holandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construir.

Nou!!: Cèl·lula і Antonie van Leeuwenhoek · Veure més »

Aparell de Golgi

Fotografia de l'aparell de Golgi feta amb un microscopi electrònic. L'aparell de Golgi (també conegut com a cos de Golgi o complex de Golgi) és un orgànul que hi ha a la majoria de cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma, i forma part del sistema endomembranós cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Aparell de Golgi · Veure més »

Apoptosi

Tall de secció d'un fetge de ratolí. La fletxa indica una cèl·lula en apoptosi. L'apoptosi és una forma de mort cel·lular programada (MCP) en els organismes pluricel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Apoptosi · Veure més »

ARN missatger

traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.

Nou!!: Cèl·lula і ARN missatger · Veure més »

ARN polimerasa

Les ARN polimerases, RNA polimerases o RNA pol són un conjunt de proteïnes amb caràcter enzimàtic capaces de polimeritzar els ribonucleòtids per a sintetitzar ARN.

Nou!!: Cèl·lula і ARN polimerasa · Veure més »

ARN ribosòmic

LRNA ribosòmic (rRNA o ARNr) és un tipus d'RNA sintetitzat als nuclèols per l'RNA polimerasa I, i és a més la part central dels ribosomes, l'orgànul fabricant de les proteïnes a totes les cèl·lules vives.

Nou!!: Cèl·lula і ARN ribosòmic · Veure més »

Arqueà

L'Arqueà (anteriorment anomenat «Arqueozoic») és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.

Nou!!: Cèl·lula і Arqueà · Veure més »

Arqueobacteris

Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen en vermell, al centre. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars; el terme arxibacteri n'és una denominació desestimada.

Nou!!: Cèl·lula і Arqueobacteris · Veure més »

Asèpsia

L'asèpsia és la condició lliure de microorganismes, que puguin produir malalties infeccioses.

Nou!!: Cèl·lula і Asèpsia · Veure més »

August Weismann

Friedrich Leopold August Weismann (17 de gener de 1834 -5 de novembre de 1914) va ser un biòleg evolucionista alemany.

Nou!!: Cèl·lula і August Weismann · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Estructura de part d'una doble hèlix d'ADN Làcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com alguns virus.

Nou!!: Cèl·lula і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Àcid ribonucleic

Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, anomenat en anglès RNA) és un polímer important biològicament que consisteix en una llarga cadena de nucleòtids units entre ells.

Nou!!: Cèl·lula і Àcid ribonucleic · Veure més »

Bacillus anthracis

Bacillus anthracis és una espècie del gènere de bacteris gram positiu Bacillus.

Nou!!: Cèl·lula і Bacillus anthracis · Veure més »

Bacillus subtilis

Bacillus subtilis és un bacteri Gram positiu, Catalasa-positiva, aerobi facultatiu comunament trobada en el sòl.

Nou!!: Cèl·lula і Bacillus subtilis · Veure més »

Bicapa lipídica

La bicapa lipídica és una estructura formada per l'acoblament dels diferents lípids amfipàtics, és a dir, que tenen un cap hidròfil i una cua hidròfoba i lipòfila.

Nou!!: Cèl·lula і Bicapa lipídica · Veure més »

Bilió

Un bilió és un nombre natural que s'escriu 1.000.000.000.000 (10¹²); és a dir, un milió de milions.

Nou!!: Cèl·lula і Bilió · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Cèl·lula і Biologia · Veure més »

Biologia cel·lular

La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).

Nou!!: Cèl·lula і Biologia cel·lular · Veure més »

Biologia del desenvolupament

''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.

Nou!!: Cèl·lula і Biologia del desenvolupament · Veure més »

Biologia molecular

La biologia molecular és la part de la biologia que estudia els éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament molecular.

Nou!!: Cèl·lula і Biologia molecular · Veure més »

Biomolècula

Les biomolècules o principis immediats són les molècules que formen part de la matèria viva.

Nou!!: Cèl·lula і Biomolècula · Veure més »

Biosíntesi

La biosíntesi és el procés catalitzador per enzims que es dóna dins les cèl·lules dels organismes en el qual el substrat acaba donant un producte més complex.

Nou!!: Cèl·lula і Biosíntesi · Veure més »

Bipartició

Fissió binària La bipartició o fissió binària és una forma de divisió cel·lular pròpia dels procariotes: eubacteris i arqueobacteris, i en alguns eucariotes unicel·lulars, que consisteix en la divisió d'una cèl·lula en dues cèl·lules isomorfes (de la mateixa grandària i forma).

Nou!!: Cèl·lula і Bipartició · Veure més »

Bronquíol

Els bronquíols són els conductes pels quals passa l'aire procedent dels bronquis als alvèols (sacs d'aire dels pulmons), en els quals les branques ja no contenen cartílags o glàndules en la seva submucosa.

Nou!!: Cèl·lula і Bronquíol · Veure més »

Cadena de transport d'electrons

Esquema representant la cadena de transport d'electrons al mitocondri. Aquest és el lloc on es produeix la fosforilació oxidativa en eucariotes. El NADH i el succinat generats al cicle de l'acid cítric s'oxiden, proveint energia a través de l'ATP sintetasa Cadena de transport d'electrons de tipus fotosintètic present a la membrana del tilacoide Una cadena de transport d'electrons és un sistema bioquímic que acobla la transferència d'electrons entre un donador d'electrons (p. ex.: NADH) i un acceptor d'electrons (p. ex.: O2) amb la transferència d'ions H+ (protons) a través d'una membrana cel·lular, resultant-ne un gradient electroquímic de protons que es fa servir per generar energia química en forma de trifosfat d'adenosina (ATP).

Nou!!: Cèl·lula і Cadena de transport d'electrons · Veure més »

Carl Richard Woese

Carl Richard Woese (15 de juliol del 1928, Syracuse - 30 de desembre de 2012, Urbana, Illinois) va ser un microbiòleg estatunidenc, que estudià a la Deerfield Academy i l'Amherst College.

Nou!!: Cèl·lula і Carl Richard Woese · Veure més »

Catalasa

La catalasa és un enzim que es troba en organismes vius i catalitza la descomposició del peròxid d'hidrogen (H202) en oxigen i aigua.

Nou!!: Cèl·lula і Catalasa · Veure més »

Càncer

El càncer (en termes mèdics, "neoplàsia maligna") és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasi (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).

Nou!!: Cèl·lula і Càncer · Veure més »

Càpsula bacteriana

Diagrama d'estructures extracel·lulars bacterianes: 1.-càpsula, 2.- capa mucosa o glucocàlix, 3.-biopel·lícula. La càpsula bacteriana és una capa rígida amb el contorn ben definit que recobreix externament la paret cel·lular d'alguns bacteris (tant grampositius com gramnegatius).

Nou!!: Cèl·lula і Càpsula bacteriana · Veure més »

Cèl·lula animal

Estructura d'una cèl·lula animal típica. Una cèl·lula animal és un tipus de cèl·lula eucariota de què es componen molts teixits en els animals.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula animal · Veure més »

Cèl·lula eucariota

nucli tenyit de blau per un marcador fluorescent que s'uneix fortament a regions enriquides en adenina i timina en seqüències d'ADN. S'anomena cèl·lula eucariota (del grec eu,'veritable', i karyon, 'nou' o 'nucli') a totes les cèl·lules amb un nucli cel·lular delimitat dins d'una doble capa lipídica, l'embolcall nuclear, la qual és porosa i conté el seu material hereditari, fonamentalment la seva informació genètica.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula eucariota · Veure més »

Cèl·lula glial

Les cèl·lules glials (glia prové del grec medieval γλία, "cola") són juntament amb les neurones, els dos tipus diferents de cèl·lules que formen el sistema nerviós.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula glial · Veure més »

Cèl·lula somàtica

La cèl·lula somàtica (del grec: σὠμα/soma.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula somàtica · Veure més »

Cèl·lula vegetal

Estructura d'una cèl·lula vegetal La cèl·lula vegetal és la unitat elemental que constitueix qualsevol organisme vegetal, i comprèn generalment un nucli cel·lular envoltat d'un citoplasma, diversos orgànuls o plasts, i tot protegit per una membrana cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula vegetal · Veure més »

Cel·lulosa

Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.

Nou!!: Cèl·lula і Cel·lulosa · Veure més »

Cell

Cell és una Unitat Central de Procés (ang.: CPU) (xip principal d'un ordinador) desenvolupat per Sony, IBM i Toshiba per a la consola de jocs Playstation 3 inicialment però també per a aplicacions d'aparells Cinema a casa i com a Estació de treball d'alt nivell.

Nou!!: Cèl·lula і Cell · Veure més »

Centríol

'''Centríol''' seccionat mostrant els nou triplets de microtúbuls. Imatge presa per un microscopi electrònic de transmissió. Els centríols són un tipus d'orgànul cel·lular propi de les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Centríol · Veure més »

Centrosoma

Estructura del centrosoma El centrosoma, centre cel·lular o centre organitzador de microtúbuls (de l'anglès MTOC, microtubule organizing center) és el principal organitzador de microtúbuls de la cèl·lula així com un regulador de la progressió del cicle cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Centrosoma · Veure més »

Christian de Duve

Christian René de Duve (Thames-Ditton, Anglaterra 1917-Grez-Doiceau, Bèlgica 2013) va ser un bioquímic i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.

Nou!!: Cèl·lula і Christian de Duve · Veure més »

Cianobacteris

Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.

Nou!!: Cèl·lula і Cianobacteris · Veure més »

Cicle biològic

Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.

Nou!!: Cèl·lula і Cicle biològic · Veure més »

Cicle cel·lular

El cicle cel·lular és el procés que segueix tota cèl·lula especialment en relació als seus processos de divisió i proliferació, així com els punts de control de pas a cada fase del cicle.

Nou!!: Cèl·lula і Cicle cel·lular · Veure més »

Cicle de Krebs

El cicle de Krebs (també anomenat cicle de l'àcid cítric o cicle dels àcids tricarboxílics) és una ruta metabòlica, és a dir, una successió de reaccions químiques que formen part de la respiració cel·lular en totes les cèl·lules aeròbiques, per tant que utilitzen oxigen.

Nou!!: Cèl·lula і Cicle de Krebs · Veure més »

Cicle del glioxilat

Cicle del glioxilat El cicle del glioxalat és el procés pel qual l'acetil-CoA es descondensa amb l'oxalacetat per formar citrat i el citrat és convertit en isocitrat.

Nou!!: Cèl·lula і Cicle del glioxilat · Veure més »

Cili

Els cilis són uns orgànuls amb formes filamentoses que trobem recobrint la membrana citoplasmàtica en un gran nombre de cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Cili · Veure més »

Cinturó supracortical d'Isua

Localització El cinturó supracortical d'Isua és un cinturó supracortical que es troba a la part sud-occidental de Groenlàndia.

Nou!!: Cèl·lula і Cinturó supracortical d'Isua · Veure més »

Citoesquelet

Citoesquelet eucariota. Els filaments d'actina es mostren en vermell, els microtúbuls en verd i el nucli en blau. El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Citoesquelet · Veure més »

Citoplasma

Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.

Nou!!: Cèl·lula і Citoplasma · Veure més »

Citoquinesi

Una cèl·lula que gairebé ha completat la citoquinesi. El centrosoma està marcat per una fletxa de punts. Un ciliat experimentant la citoquinesi La citoquinesi (del grec: Cytokinesis, de cyto- (cèl·lula) i kinesis (moviment)), és el procés en el qual el citoplasma d'un organisme eucariota unicel·lular es divideix per formar dues cèl·lules filles.

Nou!!: Cèl·lula і Citoquinesi · Veure més »

Citosol

El citosol, també anomenat hialoplasma, és el medi aquós del citoplasma en què es troben immersos els orgànuls cel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Citosol · Veure més »

Clonació

El clonatge o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.

Nou!!: Cèl·lula і Clonació · Veure més »

Clorofil·la

La clorofil·la (del grec chloros, verd i phyllon, fulla) és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.

Nou!!: Cèl·lula і Clorofil·la · Veure més »

Cloroplast

Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.

Nou!!: Cèl·lula і Cloroplast · Veure més »

Coacervat

Coacervat és el nom amb el qual Alexander Oparin i John Burdon Sanderson Haldane van denominar a un tipus de protobiont.

Nou!!: Cèl·lula і Coacervat · Veure més »

Complexitat computacional

La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.

Nou!!: Cèl·lula і Complexitat computacional · Veure més »

Compost orgànic

Un compost orgànic és qualsevol compost químic que contingui carboni a les seves molècules.

Nou!!: Cèl·lula і Compost orgànic · Veure més »

Comunicació cel·lular

La comunicació cel·lular forma part d'un sistema complex de comunicació que governa les activitats cel·lulars bàsiques i coordina les accions de la cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Comunicació cel·lular · Veure més »

Conjugació bacteriana

fímbria s'uneix a la cèl·lula receptora i ambdues cèl·lules s'aproximen. 3-El plasmidi mòbil es desarma i una de les cadenes d'ADN és transferida a la cèl·lula receptora. 4-Ambdues cèl·lules sintetitzen la segona cadena i regeneren un plasmidi complet. A més, ambdues cèl·lules generen nous pili i són ara viables com donants. La conjugació bacteriana o parasexualitat bacteriana és el procés de transferència d'un plasmidi (un fragment de l'ADN que conté gens).

Nou!!: Cèl·lula і Conjugació bacteriana · Veure més »

Contracció muscular

Esquema jeràrquic dels músculs. La contracció muscular és el procés fisiològic en el qual els músculs desenvolupen tensió i s'escurcen o s'estiren (o bé poden mantenir la mateixa longitud) per raó d'un estímul d'extensió previ.

Nou!!: Cèl·lula і Contracció muscular · Veure més »

Cromatina

parts d'una cèl·lula La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli i que resulta intensament tenyit per alguns colorants.

Nou!!: Cèl·lula і Cromatina · Veure més »

Cromàtide

Cromosoma.(1) '''Cromàtida'''. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S.(2) Centròmer. Punt per on les dues cromàtides resten unides i on s'uneixen els microtúbuls.(3) Braç curt.(4) Braç llarg. La cromàtide és cadascuna de les dues cadenes idèntiques de DNA que unides pel centròmer constitueixen un cromosoma.

Nou!!: Cèl·lula і Cromàtide · Veure més »

Cromoplast

Un Cromoplast és un orgànul que es pot veure en les cèl·lules vegetals colorejat de groc a taronja i que s'encarrega de la síntesi i emmagatzematge dels pigments.

Nou!!: Cèl·lula і Cromoplast · Veure més »

Cromosoma

Vista general de les cèl·lules en un àpex d'arrel de ceba (''Allium cepa''), observat a 800 augments. (a) Cèl·lula sense dividir, vegeu la xarxa de cromatina i el nuclèol intensament tenyit; (b) Nuclis preparats per la divisió cel·lular, s'hi pot observar que la cromatina s'ha condensat; (c) Cèl·lules en diferents estadis de divisió mitòtica, s'hi pot observar que la cromatina s'ha acabat de condensar i s'han format els cromosomes. En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα, -τος chroma, "color" i σώμα, -τος soma, "cos" o "element") és cadascun dels petits cossos en forma de bastonets què s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Cromosoma · Veure més »

Dècada del 1670

Sense descripció.

Nou!!: Cèl·lula і Dècada del 1670 · Veure més »

Dècada del 1830

Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.

Nou!!: Cèl·lula і Dècada del 1830 · Veure més »

Dímer

Dímer.

Nou!!: Cèl·lula і Dímer · Veure més »

Desintoxicació

La desintoxicació (o la destoxicació en el cas del medi ambient) és l'eliminació de les substàncies tòxiques per a l'organisme, ja sigui mitjançant mecanismes naturals, o bé per procediments terapèutics.

Nou!!: Cèl·lula і Desintoxicació · Veure més »

Diferenciació cel·lular

La diferenciació cel·lular consisteix en canvis morfològics i funcionals entre diferents cèl·lules d'una mateixa colònia o organisme, i és especialment important i controlada en els organismes superiors, incloent-hi animals i plantes.

Nou!!: Cèl·lula і Diferenciació cel·lular · Veure més »

Diploïdia

Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.

Nou!!: Cèl·lula і Diploïdia · Veure més »

Dissociació química

Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.

Nou!!: Cèl·lula і Dissociació química · Veure més »

Divisió cel·lular

Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. La divisió cel·lular és la part del cicle cel·lular en què una cèl·lula inicial (anomenada "zigot") es divideix en dues per formar dues noves cèl·lules.

Nou!!: Cèl·lula і Divisió cel·lular · Veure més »

Un eó és un període definit arbitràriament pels humans.

Nou!!: Cèl·lula і Eó · Veure més »

Ecologia

Lecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Nou!!: Cèl·lula і Ecologia · Veure més »

Electròlit

Un electròlit és una substància que dissocia ions lliures quan es dissol o es fon, produint un medi elèctricament conductor.

Nou!!: Cèl·lula і Electròlit · Veure més »

Embolcall cel·lular

porines. L'embolcall cel·lular inclou la membrana citoplasmàtica i la paret cel·lular més una membrana externa, si és que existeix.

Nou!!: Cèl·lula і Embolcall cel·lular · Veure més »

Endòspora

Una preparació de Bacillus subtilis mostrant les endòspores en verd. Una endòspora o espora bacteriana és una substància inactiva, resistent, no reproductiva produïda per una petita quantitat de bacteris de la divisió Firmicute.

Nou!!: Cèl·lula і Endòspora · Veure més »

Endosimbiosi

L'endosimbiosi és una associació íntima i permanent entre espècies, en la qual els individus d'una espècie resideixen dins de les cèl·lules de l'altra.

Nou!!: Cèl·lula і Endosimbiosi · Veure més »

Endosoma

L'endosoma és un orgànul de les cèl·lules animals delimitat per una única membrana, que transporta material que s'acaba d'incorporar per endocitosi mediat per un receptor en el domini extracelular que es localitza on s'inicia la invaginació.

Nou!!: Cèl·lula і Endosoma · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Cèl·lula і Energia · Veure més »

Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.

Nou!!: Cèl·lula і Enginyeria genètica · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Cèl·lula і Enllaç covalent · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: Cèl·lula і Entropia · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de l'enzim glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris perquè l'enzim catalitzi la seva reacció es mostren com a esferes lila i un inhibidor enzimàtic anomenat «S-hexilglutationa» es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són biomolècules que catalitzen (acceleren) les reaccions químiques.

Nou!!: Cèl·lula і Enzim · Veure més »

Epigenètica

Els mecanismes epigenètics poden ser pertorbats o influïts ''in utero'' i en la infantesa. Les histones són proteïnes al voltant de les quals l'ADN es pot enrotllar i el fan més compacte i regulen l'expressió gènica. L'epigenètica, terme derivat del grec que significa «damunt de la genètica», estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen sobre l'expressió dels gens i més exactament el conjunt de la transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a l'altra i reversibles de l'expressió gènica sense alteració de la seqüència de nucleòtids.

Nou!!: Cèl·lula і Epigenètica · Veure més »

Epiteli

Tipus de teixit epitelial L'epiteli dels bronquis és una mena d'epiteli especialitzat en l'intercanvi de gasos i protecció mecànica envers els agents externs. Imatge de microscòpia electrònica. L'epiteli o teixit epitelial és un teixit histològic format per cèl·lules juxtaposades, una a continuació de l'altra sense espai entre elles, que recobreixen la superfície, cavitats i òrgans del cos (epitelis de revestiment) i formen part de les glàndules (epitelis glandulars).

Nou!!: Cèl·lula і Epiteli · Veure més »

Ernst Ruska

Ernst August Friedrich Ruska (Heidelberg, Alemanya 1906 - Berlín 1988) fou un físic, enginyer i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1986.

Nou!!: Cèl·lula і Ernst Ruska · Veure més »

Escherichia coli

L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.

Nou!!: Cèl·lula і Escherichia coli · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. Lescorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Cèl·lula і Escorça terrestre · Veure més »

Espai intermembranós

Estructura simplificada d'un mitocondri Estructura simplificada d'un Cloroplast L'espai intermembranós és la regió existent entre la membrana mitocondrial interna i la membrana mitocondrial externa del mitocondri o del cloroplast.

Nou!!: Cèl·lula і Espai intermembranós · Veure més »

Espai periplasmàtic

Paret cel·lular Gram negativa El periplasma és un espai envoltat per dues barreres permeables selectives, és a dir membranes biològiques, les quals són la membrana interna (és a dir, la membrana citoplasmàtica) i la membrana exterior en els bacteris gram negatius.

Nou!!: Cèl·lula і Espai periplasmàtic · Veure més »

Espermatozoide

Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.

Nou!!: Cèl·lula і Espermatozoide · Veure més »

Esteroide

url.

Nou!!: Cèl·lula і Esteroide · Veure més »

Estilbita

Lestilbita o desmina és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec stilbe (lluir).

Nou!!: Cèl·lula і Estilbita · Veure més »

Estruç comú

Ou d'estruç L'estruç comú (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gros.

Nou!!: Cèl·lula і Estruç comú · Veure més »

Eubacteris

Arbre filogenètic. Els bacteris apareixen en blau, a l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eubacteris (Bacteria o Eubacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Eubacteris · Veure més »

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) és, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins membranes biològiques.

Nou!!: Cèl·lula і Eucariotes · Veure més »

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent.

Nou!!: Cèl·lula і Evolució · Veure més »

Experiment de Miller i Urey

L'experiment L’experiment de Miller i Urey era un experiment que simulava les condicions hipotètiques en què es creia que eren presents en l'etapa primerenca del desenvolupament del planeta Terra, i que es van provar perquè ocorreguessin els orígens químics de la vida (abiogènesi).

Nou!!: Cèl·lula і Experiment de Miller i Urey · Veure més »

Expressió gènica

En genètica clàssica l'expressió genètica consisteix en el fet que una característica del genotip es manifesti en el fenotip.

Nou!!: Cèl·lula і Expressió gènica · Veure més »

Factor de creixement

El factor de creixement o GF o factor promotor de la maduració (SCF o MPF) són un conjunt de substàncies, la majoria de naturalesa proteica, que juntament amb les hormones i els neurotransmissor tenen una funció clau en la comunicació cel·lular* Són glucoproteïnes d'una família de quinases i també actuen com a mecanisme de regulació del cicle cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Factor de creixement · Veure més »

Factor de transcripció

En el camp de la biologia molecular, un factor de transcripció és una proteïna que s'uneix a seqüències d'ADN específiques i controla la transferència (o transcripció) de la informació genètica de l'ADN a l'ARNm.

Nou!!: Cèl·lula і Factor de transcripció · Veure més »

Fagocitosi

El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –phahos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".

Nou!!: Cèl·lula і Fagocitosi · Veure més »

Fílum

En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.

Nou!!: Cèl·lula і Fílum · Veure més »

Fímbria (biologia)

cèl·lules epitelials o al tracte urogenital. En bacteriologia, la fímbria és un apèndix proteic present en molts bacteris, és més curt i prim que un flagel.

Nou!!: Cèl·lula і Fímbria (biologia) · Veure més »

Fòssil

gat de dents de sabre ''(Smilodon californicus)'' Els fòssils (del llatí fossile, 'que s'extreu de la terra') són les restes o senyals de l'activitat d'organismes del passat.

Nou!!: Cèl·lula і Fòssil · Veure més »

Fecundació

Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide, s'uneixen per formar un zigot.

Nou!!: Cèl·lula і Fecundació · Veure més »

Fenotip

''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió del genotip modulada per la interacció amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.

Nou!!: Cèl·lula і Fenotip · Veure més »

Fibra muscular

S.

Nou!!: Cèl·lula і Fibra muscular · Veure més »

Filament intermedi

desmosomes mostrant uns conspicus filaments intermedis. Els filaments intermedis són components del citoesquelet cel·lular animal.

Nou!!: Cèl·lula і Filament intermedi · Veure més »

Fisiologia

La fisiologia (del grec physis.

Nou!!: Cèl·lula і Fisiologia · Veure més »

Flagel

Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvulUn flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Flagel · Veure més »

Flagel bacterià

sistema de secreció de tipus III, 13-membrana externa, 14-membrana citoplasmàtica, 15-punta El flagel bacterià és una estructura filamentosa que serveix per a impulsar la cèl·lula bacteriana.

Nou!!: Cèl·lula і Flagel bacterià · Veure més »

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet.

Nou!!: Cèl·lula і Fongs · Veure més »

Fosfatasa

Una fosfatasa és una classe d'enzim que elimina un grup fosfat del seu substrat per hidròlisi de l'àcid fosfòric monoèster cap a l'ió fosfat i una molècula amb un grup hidroxil lliure, el procés és anomenat defosforilació, Aquest procés és l'oposat al de les proteïnes fosforilases i quinases, les quals uneixen grups fosfat als seus substrats utilitzant l'energia de l'ATP.

Nou!!: Cèl·lula і Fosfatasa · Veure més »

Fosfolípid

polar (P) i una cua no polar (I per a apolar). El lípid que es mostra és un fosfolípid de dues cues. La imatge de l'esquerra representa una versió augmentada de la imatge més esquemàtica de la dreta, que serà utilitzada des d'ara per a representar als lípids amb una, dos o tres cadenes. Un fosfolípid és un tipus de lípid iònic, compost per l'esterificació de glicerol, amb dos àcids grassos (1,2-diacilglicerol) i un grup fosfat.

Nou!!: Cèl·lula і Fosfolípid · Veure més »

Fosfolipasa

Enllaços que hidrolitzen diferents tipus de fosfolipasa. La fosfolipasa és un enzim que hidrolitza els enllaços fosfodièster presents en els fosfolípids.

Nou!!: Cèl·lula і Fosfolipasa · Veure més »

Fosforilació oxidativa

Cadena transportadora d'electrons mitocondrial La fosforilació oxidativa és una via metabòlica que utilitza energia alliberada per l'oxidació de nutrients per produir adenosina trifosfat (ATP).

Nou!!: Cèl·lula і Fosforilació oxidativa · Veure més »

Fotosíntesi

terrestre. La fotosíntesi (del grec φώτο foto, "llum" i σύνθεσις synthesis, "composició") és un procés químic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics, especialment, utilitzant l'energia de la llum solar.

Nou!!: Cèl·lula і Fotosíntesi · Veure més »

Fus acromàtic

cinetocors en vermell El fus acromàtic és l'estructura cel·lular que separa els cromosomes entre les dues cèl·lules filles durant la divisió cel·lular eucariota.

Nou!!: Cèl·lula і Fus acromàtic · Veure més »

Galactosa

La galactosa és un monosacàrid format per sis àtoms de carboni o hexosa, que es converteix en glucosa al fetge com a aportació energètica.

Nou!!: Cèl·lula і Galactosa · Veure més »

Gàmeta

Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.

Nou!!: Cèl·lula і Gàmeta · Veure més »

Gemmació

Cèl·lules de ''Candida'' proliferant per gemmació. S'observen les cèl·lules filles amb forma de bastonet. La gemmació és un tipus de reproducció asexual típica dels briòfits, plantes simples sense teixit vascular i fongs.

Nou!!: Cèl·lula і Gemmació · Veure més »

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Nou!!: Cèl·lula і Gen · Veure més »

Gen supressor de tumors

Un gen supressor de tumors, gen oncoinhibidor o antioncogen és un gen que redueix la probabilitat que una cèl·lula d'un organisme multicel·lular es transformi en una cèl·lula cancerosa.

Nou!!: Cèl·lula і Gen supressor de tumors · Veure més »

Genètica

La genètica (del grec antic γενετικός genetikos 'genitiu', i aquest de γένος genοs 'llinatge'), una disciplina de la biologia, és la ciència de l'herència i la variació en els éssers vius.

Nou!!: Cèl·lula і Genètica · Veure més »

Generació espontània

Jan van Helmont creia que era possible produir ratolins a partir del blat i de la suor humana La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat que encara persisteix en certa mesura en l'ideari popular, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.

Nou!!: Cèl·lula і Generació espontània · Veure més »

Genoma

Mapa genètic El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.

Nou!!: Cèl·lula і Genoma · Veure més »

Glòbul vermell

Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, "vermell" i kytos, "clot", actualment traduït com a "cèl·lula") són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Nou!!: Cèl·lula і Glòbul vermell · Veure més »

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids, són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Nou!!: Cèl·lula і Glúcid · Veure més »

Glicòlisi

Esquema del procés. La glicòlisi (del grec γλυκύς "dolç" i λύσις "trencament"), glucòlisi o via d'Embden-Meyerhof és una via metabòlica per la qual una molècula de glucosa (Glc) és oxidada fins a dues molècules d'àcid pirúvic o piruvat (Pyr).

Nou!!: Cèl·lula і Glicòlisi · Veure més »

Glicocàlix

El glicocàlix o glucocàlix (paraula derivada del grec capa calyx de sucre glyko) és un terme genèric per a referir-se al material polimèric extracel·lular, compost de glicoproteïnes i glicolípids, produït per alguns bacteris i per altres cèl·lules com, per exemple, moltes cèl·lules epitelials.

Nou!!: Cèl·lula і Glicocàlix · Veure més »

Glicogen

El glicogen o glucogen és un polisacàrid de reserva energètica dels animals, format per cadenes ramificades de glucosa unides per enllaços glucosídics x (1-4); és soluble en aigua, en la qual forma dispersions col·loïdals.

Nou!!: Cèl·lula і Glicogen · Veure més »

Glicoproteïna

Formules estructurals de sucres en les glucoproteïnes. Una glicoproteïna és una biomolècula formada per una proteïna i un carbohidrat.

Nou!!: Cèl·lula і Glicoproteïna · Veure més »

Glicosilació

La glicosilació és el procés enzimàtic que uneix sacàrids per a produir glicans, que s'adhereixen a proteïnes, lípids o altres molècules orgàniques.

Nou!!: Cèl·lula і Glicosilació · Veure més »

Gramnegatiu

''Pseudomonas aeruginosa'' gramnegatiu (bastons vermells-rosats). Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris gramnegatius són aquells que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.

Nou!!: Cèl·lula і Gramnegatiu · Veure més »

Grampositiu

''Bacillus anthracis'' grampositiu (bastons liles) en una mostra de líquid cefaloraquidi. Les altres cèl·lules són leucòcits. Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris grampositius es defineixen com tots aquells bacteris que retenen el cristall violeta durant el procés de tinció Gram, de manera que s'observen de color blau o violeta al microscopi òptic, a diferència dels bacteris gramnegatius, que apareixen de color rosa.

Nou!!: Cèl·lula і Grampositiu · Veure més »

Guatlla

Guatlla, guatla o guàtlera (i pasqualet a Crevillent) és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids.

Nou!!: Cèl·lula і Guatlla · Veure més »

Haploïdia

L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Haploïdia · Veure més »

Hepatòcit

Tall d'un fetge humà Els hepatòcits constitueixen entre un 70-80% de la massa citoplasmàtica del fetge.

Nou!!: Cèl·lula і Hepatòcit · Veure més »

Herència genètica

L'herència genètica és el fenomen de transmissió d'un conjunt de caràcters congènits que té, en potència o en realitat, un individu d'una determinada espècie.

Nou!!: Cèl·lula і Herència genètica · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Cèl·lula і Hidrogen · Veure més »

Hidrolasa glicosídica

Una alfa-amilasa panceràtica 1HNY, una hidrolasa glícosídica La hidrolasa glicosídica (també anomenada glicosidasa) catalitza la hidròlisi de l'enllaç glicosídic per generar dos sucres senzills.

Nou!!: Cèl·lula і Hidrolasa glicosídica · Veure més »

Història de la tecnologia

Se sap que la roda s'usava almenys desde 4000 aC i encara resta una tecnologia actual. La història de la tecnologia és la història de la tecnologia, és a dir, l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la història i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, polític, econòmic, filosòfic, etc.

Nou!!: Cèl·lula і Història de la tecnologia · Veure més »

Histologia

Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.

Nou!!: Cèl·lula і Histologia · Veure més »

Histona

Ensamblament de les histones nuclears al nucleosoma. Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Histona · Veure més »

Homeòstasi

Efectes de la pressió osmòtica als glòbuls vermells L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.

Nou!!: Cèl·lula і Homeòstasi · Veure més »

Hormona

L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.

Nou!!: Cèl·lula і Hormona · Veure més »

Interfase

Il·lustració de la interfase a l'Anatomia de Gray. La cromatina encara no s'ha condensat i la cèl·lula duu a terme les seves funcions habituals. Una imatge del nucli d'una cèl·lula (HT1080) actualment en interfase (probablement G1). Nota: no és visible el citoplasma d'aquesta cèl·lula ni el de la cèl·lula veïna (a dalt a l'esquerra), actualment en la telofase de la mitosi. Imatge presa utilitzant un microscopi òptic i una tinció DAPI de l'ADN. La interfase és la fase del cicle cel·lular en què la cèl·lula passa gran part del seu temps i duu a terme gran part de les seves funcions en preparació per la divisió cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Interfase · Veure més »

Intestí

L'intestí és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén des de l'estómac fins a l'anus.

Nou!!: Cèl·lula і Intestí · Veure més »

Intró

Explicació gràfica de l'eliminació d'introns per splicing, procés de maduració del RNA Un intró és una regió del DNA compresa en la regió codificant d'un gen però que no s'arriba a expressar, és a dir, la seva seqüència no s'utilitza quan se sintetitza la corresponent proteïna.

Nou!!: Cèl·lula і Intró · Veure més »

Jan Evangelista Purkyně

Jan Evangelista Purkyně, també conegut internacionalment com a Purkinje, (Libochovice, Bohèmia, 17/18 de desembre del 1787 – Praga, 28 de juliol del 1869) fou un anatomista i fisiòleg txec.

Nou!!: Cèl·lula і Jan Evangelista Purkyně · Veure més »

John Turberville Needham

John Turberville Needham (10 de setembre de 1713 - 30 de desembre de 1781), fou un biòleg anglès.

Nou!!: Cèl·lula і John Turberville Needham · Veure més »

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Nou!!: Cèl·lula і Lípid · Veure més »

Lent

Lent Una lent és un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.

Nou!!: Cèl·lula і Lent · Veure més »

Leucoplast

Amiloplasts de cèl·lules de patata, uns dels diferents subtipus de '''leucoplasts'''. Els leucoplasts són uns orgànuls que es poden trobar en les cèl·lules vegetals, essent un tipus de plastidis.

Nou!!: Cèl·lula і Leucoplast · Veure més »

Lipasa

Una lipasa és un tipus d'enzims acil-ester-hidrolasa ubic que catalitza la hidròlisi dels triacilglicerols en àcids grassos i glicerol.

Nou!!: Cèl·lula і Lipasa · Veure més »

Lisosoma

Els lisosomes són organuls de la cèl·lula que tenen formes variables pero que estan recoberts per una membrana i a l'interior hi ha enzims que hidrolitzen les macromolècules.

Nou!!: Cèl·lula і Lisosoma · Veure més »

Lisozim

El lisozim, també anomenat muramidasa, és un enzim de 14,4 kilodalton que danya les cèl·lules bacterianes catalitzant la hidròlisi de les unions beta 1,4 entre els residus d'àcid N-acetilmuràmic i N-acetil-D-glucosamina en un peptidoglicà.

Nou!!: Cèl·lula і Lisozim · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Cèl·lula і Llatí · Veure més »

Louis Pasteur

Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895) fou un microbiòleg i químic francès.

Nou!!: Cèl·lula і Louis Pasteur · Veure més »

Lynn Margulis

Lynn Margulis (Chicago, 5 de març de 1938 - 22 de novembre de 2011) va ser una biòloga nord-americana i catedràtica d'universitat molt coneguda principalment per haver difós la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una altra.

Nou!!: Cèl·lula і Lynn Margulis · Veure més »

Mannosa

La mannosa és un sucre simple (monosacàrid) que es troba formant part d'alguns polisacàrids de les plantes (com el mannà, el glucomannan, etc.), i en algunes glucoproteïnes animals.

Nou!!: Cèl·lula і Mannosa · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Cèl·lula і Massa · Veure més »

Massa molecular

La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, UMA (unitats de massa atòmica), en les quals l'isòtop carboni-12 té un pes atòmic de 12.

Nou!!: Cèl·lula і Massa molecular · Veure més »

Matriu extracel·lular

La matriu extracel·lular és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la membrana plasmàtica.

Nou!!: Cèl·lula і Matriu extracel·lular · Veure més »

Matriu mitocondrial

Membrana Externa 3) Crestes mitocondrials 4) '''Matriu''' La matriu mitocondrial és l'espai aquós comprès dins la membrana mitocondrial interna.

Nou!!: Cèl·lula і Matriu mitocondrial · Veure més »

Matthias Jakob Schleiden

Matthias Jakob Schleiden (Hamburg, 5 d'abril de 1804- Frankfurt del Main, 23 de juny de 1881), va ser un cèlebre botànic alemany.

Nou!!: Cèl·lula і Matthias Jakob Schleiden · Veure més »

Múscul

Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.

Nou!!: Cèl·lula і Múscul · Veure més »

Múscul estriat

El múscul estriat o el teixit muscular estriat (en anglès:Striated muscle tissue) és una forma de fibra muscular que es combinen dins de fibres paral·leles.

Nou!!: Cèl·lula і Múscul estriat · Veure més »

Múscul llis

Múscul llis. Glàndules esofàgiques. El múscul llis, també conegut com a visceral o involuntari, es compon de cèl·lules en forma de fus.

Nou!!: Cèl·lula і Múscul llis · Veure més »

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En '''meiosi II''', com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n). La meiosi és el procés de divisió cel·lular que permet a una cèl·lula diploide generar cèl·lules haploides en eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Meiosi · Veure més »

Membrana biològica

Secció de les estructures que es poden formar pels fosfolípids en solucions aquoses Una membrana biològica o biomembrana és una membrana que tanca o separa que actua com barrera selectiva, dins o al voltant d'una cèl·lula biològica.

Nou!!: Cèl·lula і Membrana biològica · Veure més »

Membrana nuclear

Estructura de la '''Membrana nuclear'''. La membrana nuclear o carioteca és la membrana doble del nucli que conté el material genètic a les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Membrana nuclear · Veure més »

Membrana plasmàtica

Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és la part que envolta a la cèl·lula però no l'aïlla del medi sinó que fa que l'interior cel·lular pugui relacionar-se amb altres cèl·lules.

Nou!!: Cèl·lula і Membrana plasmàtica · Veure més »

Meristema

apical. Un meristema en les plantes verdes o embriòfites, és un teixit biològic constituït per cèl·lules indiferenciades (o poc diferenciades) formant una zona de creixement on tenen lloc les divisions cel·lulars de (mitosi).

Nou!!: Cèl·lula і Meristema · Veure més »

Mesènquima

Mesènquima mostrant una cèl·lula mesenquimal típica El mesènquima o teixit mesenquimal, és un tipus de teixit connectiu laxe indiferenciat que deriva majoritàriament del mesoderma, encara que alguns deriven d'altres capes germinatives; per exemple de les cèl·lules de la cresta neural i per tant originades a partir de l'ectoderma.

Nou!!: Cèl·lula і Mesènquima · Veure més »

Metabòlit

Un metabòlit és qualsevol molècula utilitzada o produïda durant el metabolisme.

Nou!!: Cèl·lula і Metabòlit · Veure més »

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina, un intermediari central en el metabolisme energètic. El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Nou!!: Cèl·lula і Metabolisme · Veure més »

Metafase

La metafase és la segona etapa del procés mitòtic, després de les altres fases, que són la profase, i posteriorment l'anafase i la telofase.

Nou!!: Cèl·lula і Metafase · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Cèl·lula і Metall · Veure més »

Metanobacterials

Els metanobacterials (Methanobacteriales) són arqueobacteris que viuen en mitjans estrictament anaerobis i que obtenen energia mitjançant la producció de gas natural, el metà (CH4).

Nou!!: Cèl·lula і Metanobacterials · Veure més »

Metanogen

Els metanogens són microorganismes que produeixen metà com a subproducte metabòlic en ambients anòxics.

Nou!!: Cèl·lula і Metanogen · Veure més »

Micròmetre

El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o el que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).

Nou!!: Cèl·lula і Micròmetre · Veure més »

Microfilament

cèl·lula eucariotes. Els microfilaments són fines fibres de proteïnes de 3 a 7 nm de diàmetre.

Nou!!: Cèl·lula і Microfilament · Veure més »

Microscòpia

La microscòpia és el conjunt de tècniques i mètodes destinats a fer visibles determinats objectes d'estudi que per la seva petita grandària no són visibles a l'ull nu, és a dir, estan fora del rang de resolució de l'ull humà normal.

Nou!!: Cèl·lula і Microscòpia · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi · Veure més »

Microscopi òptic

Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi òptic · Veure més »

Microscopi confocal

Principi de la microscòpia confocal. Un microscopi confocal és un microscopi capaç d'obtenir imatges tridimensionals d'un objecte com, per exemple, d'una cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi confocal · Veure més »

Microscopi de fluorescència

Microscopi de fluorescència ''Olympus BX61'', amb una càmera digital acoblada. El microscopi de fluorescència és una variació del microscopi de llum ultravioleta en el que els objectes són il·luminats per rajos d'una determinada longitud d'ona.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi de fluorescència · Veure més »

Microscopi electrònic

Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet fer observacions de la matèria a nivells molt més petits que la microscòpia òptica.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi electrònic · Veure més »

Microscopi electrònic de transmissió

Comparativa entre microscopis. Un microscopi electrònic de transmissió (TEM, per les seves sigles en anglès de Transmission electron microscopy, o MET, en català) és un microscopi que utilitza un feix d'electrons per visualitzar un objecte.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi electrònic de transmissió · Veure més »

Microtúbul

Els microtúbuls són una estructura present en totes les cèl·lules eucariotes, excepte en els eritròcits.

Nou!!: Cèl·lula і Microtúbul · Veure més »

Midó

creus d'extinció El midó o amidó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.

Nou!!: Cèl·lula і Midó · Veure més »

Miofibril·la

Diagrama de l’estructura de la miofibril·lal Model de la contracció del múscul '''A.''' tros de fibra muscular humana augmentada 800 vegades. '''B.''' Paquets separats de miofibril·les amugmentats 800 vegades. Una miofibril·la (el prefix mio significa múscul) és la unitat bàsica del múscul.

Nou!!: Cèl·lula і Miofibril·la · Veure més »

Miosina

Molècules de miosina patint un canvi en la conformació en temps real, imatge amb microscòpics atòmic i de fluorecències Part de l'estructura de la miosina II, els àtoms en la cadena pesada estan de color roig i els àtoms de les cadenes lleugeres ho estan de color taronja i groc. La miosina és una gran família de proteïnes motrius (de moviment) que es troben en els organismes eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Miosina · Veure més »

Mitocondri

Mitocondris vists a gran augment a través d'un microscopi electrònic de transmissió. En biologia cel·lular, un mitocondri és un procariota o un orgànul tancat per una membrana que es troba a la majoria de les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Mitocondri · Veure més »

Mitosi

Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Mitosi · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Cèl·lula і Molècula · Veure més »

Morfologia (biologia)

En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.

Nou!!: Cèl·lula і Morfologia (biologia) · Veure més »

Mureïna

La mureïna, terme sovint utilitzat com a sinònim de peptidoglicà, és el peptidoglicà predominant en la paret bacteriana dels bacteris i està formada per N-acetilglucosamina (NAG),N-acetilmuràmic (NAM) i un tetrapèptid, que conformen la subunitat elemental de la mureïna que es va repetint per formar la paret cel·lular bacteriana.

Nou!!: Cèl·lula і Mureïna · Veure més »

Mycoplasma genitalium

El Mycoplasma genitalium és un eubacteri paràsit que viu principalment al tracte respiratori i genital dels primats.

Nou!!: Cèl·lula і Mycoplasma genitalium · Veure més »

Nanòmetre

Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.

Nou!!: Cèl·lula і Nanòmetre · Veure més »

Nanogram

Un nanogram (símbol: ng) és una unitat de massa del Sistema Internacional d'Unitats equivalent a la mil milionèsima part d'un gram, o sigui: Un nanogram és la massa de 1000 µm3 d'aigua.

Nou!!: Cèl·lula і Nanogram · Veure més »

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Nou!!: Cèl·lula і Nature · Veure més »

Nematodes

Els nematodes (Nematoda o Nematoida) són un dels embrancaments més comuns d'animals i el més divers de pseudocelomats.

Nou!!: Cèl·lula і Nematodes · Veure més »

Neurona

Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.

Nou!!: Cèl·lula і Neurona · Veure més »

Neurotransmissor

Un neurotransmissor és una molècula que utilitzen els animals per transmetre, amplificar i modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Neurotransmissor · Veure més »

Nuclèol

Nuclèol El nuclèol és un orgànul del nucli cel·lular que té com a principal funció la síntesi de l'ARN.

Nou!!: Cèl·lula і Nuclèol · Veure més »

Nucleasa

Una nucleasa és un enzim capaç d'escindir l'enllaç fosfodièster entre les subunitats de nucleòtids d'àcid nucleics.

Nou!!: Cèl·lula і Nucleasa · Veure més »

Nucleòtid

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids.

Nou!!: Cèl·lula і Nucleòtid · Veure més »

Nucleoide

Cèl·lula procariota amb el nucleoide. El nucleoide ("similar al nucli") és una regió de forma irregular de la cèl·lula dels procariotes que conté material nuclear sense membrana nuclear, i on es troba el material genètic d'aquests organismes.

Nou!!: Cèl·lula і Nucleoide · Veure més »

Nucleosoma

El nucleosoma és una estructura que constitueix la unitat fonamental i essencial de la cromatina, que és la forma d'organització de l'ADN en els eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Nucleosoma · Veure més »

Nucli cel·lular

Esquema d'una cèl·lula animal típica, amb els components subcel·lulars. Orgànuls: (1) nuclèol (2) '''nucli''' (3) ribosoma (4) vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (6) aparell de Golgi (7) citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (9) mitocondris (10) vacúol (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríols blava. La cèl·lula central i la situada més a la dreta es troben en interfase, de manera que se'n veuen els nuclis sencers. A l'esquerra, la cèl·lula està experimentant mitosi i el seu ADN s'ha condensat en preparació per la divisió. El nucli cel·lular (del llatí nucleus o nuculeus, o simplement nucli en biologia cel·lular, amb el significat de "petita nou") és un orgànul embolicat en una membrana present en totes les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Nucli cel·lular · Veure més »

Nutrició

Banquet durant el segle XVI La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i altres substàncies alimentàries, i la forma en què el cos les assimila.

Nou!!: Cèl·lula і Nutrició · Veure més »

Ocells

Els ocells, aucells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes i endoterms que ponen ous.

Nou!!: Cèl·lula і Ocells · Veure més »

Oncogèn

Un oncogèn és un gen que, quan ha mutat o s'expressa en nivells alts, ajuda a convertir una cèl·lula normal en una cèl·lula tumoral.

Nou!!: Cèl·lula і Oncogèn · Veure més »

Organisme model

Un organisme model en biologia és una espècie no-humana molt estudiada per a entendre fenòmens biològics particulars, amb l'expectativa que els descobriments realitzats en l'organisme model proporcioni informació sobre el funcionament d'altres organismes.

Nou!!: Cèl·lula і Organisme model · Veure més »

Organisme pluricel·lular

En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.

Nou!!: Cèl·lula і Organisme pluricel·lular · Veure més »

Organisme unicel·lular

''Valonia ventricosa'' un dels unicel·lulars més grossos. Un organisme unicel·lular està format per una cèl·lula o un sol tipus de cèl·lula, com passa en tots els bacteris i els protozous, paramecis, amebes, ciliats, etc.

Nou!!: Cèl·lula і Organisme unicel·lular · Veure més »

Orgànul

Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Orgànul · Veure més »

Origen de la vida

L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.

Nou!!: Cèl·lula і Origen de la vida · Veure més »

Ou (biologia)

Una tortuga sortint de l''''ou'''. Anatomia d'un ou amniòtic En biologia, un ou consisteix en un zigot, nutrients per l'organisme que s'ha de desenvolupar, i un tampó per protegir el zigot.

Nou!!: Cèl·lula і Ou (biologia) · Veure més »

Oxidació β

Esquema que mostra l'acció de la carnitina L'oxidació β és el procés pel qual els àcids grassos, sota la forma de molècules d'acil-CoA es divideixen en els mitocondris i/o en els peroxisomes per a generar acetil-CoA, la molècula d'entrada per al cicle de l'àcid cítric.

Nou!!: Cèl·lula і Oxidació β · Veure més »

Oxidasa

L'oxidasa és un enzim que catalitza una reacció d'oxidació/reducció emprant oxigen molecular (O2) com acceptor d'electrons.

Nou!!: Cèl·lula і Oxidasa · Veure més »

Paret cel·lular

La paret cel·lular és una matriu extracel·lular de bacteris, fongs, algues i plantes.

Nou!!: Cèl·lula і Paret cel·lular · Veure més »

Peptidoglicà

El peptidoglicà és un heteropolímer format per monosacàrids i aminoàcids que esdevé el component principal de la paret bacteriana, junt amb els àcids teicoïcs (en bacteris Gram-positius) o el lipopolisacàrid (en bacteris Gram-negatius).

Nou!!: Cèl·lula і Peptidoglicà · Veure més »

Peroxisoma

Estructura bàsica d'un peroxisoma. Els peroxisomes són uns orgànuls citoplasmàtics presents a les cèl·lules eucariotesque participen en el metabolisme dels àcids grassos i d'altres dels metabolits resultants d'una respiració aeròbia.

Nou!!: Cèl·lula і Peroxisoma · Veure més »

Pigment

Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.

Nou!!: Cèl·lula і Pigment · Veure més »

Planctomicets

Els planctomicets (Planctomycetes) són un filum d'eubacteris aquàtics que han estat descoberts en mostres d'aigua salabrosa, marina i dolça.

Nou!!: Cèl·lula і Planctomicets · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Cèl·lula і Plantes · Veure més »

Plasmidi

Dibuix esquemàtic d'un plasmidi en un bacteri: 1. l'ADN del cromosoma; 2. el plasmidi. Un plasmidi és una molècula d'ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix.

Nou!!: Cèl·lula і Plasmidi · Veure més »

Plasmodesma

Els plasmodesmes són unions cel·lulars exclusives de les cèl·lules vegetals les quals permeten la comunicació entre elles.

Nou!!: Cèl·lula і Plasmodesma · Veure més »

Plasmodi

Els plasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb unes 85 espècies.

Nou!!: Cèl·lula і Plasmodi · Veure més »

Plastidi

Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal.

Nou!!: Cèl·lula і Plastidi · Veure més »

Políedre

Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.

Nou!!: Cèl·lula і Políedre · Veure més »

Pol·len

thumb Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.

Nou!!: Cèl·lula і Pol·len · Veure més »

Polisacàrid

Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids són carbohidrats relativament complexos.

Nou!!: Cèl·lula і Polisacàrid · Veure més »

Polisoma

Un polisoma o poliribosoma és un conjunt de ribosomes associats a una molècula de ARN per realitzar la traducció simultània d'una mateixa proteïna.

Nou!!: Cèl·lula і Polisoma · Veure més »

Porus nuclear

Diagrama del nucli d'una cèl·lula humana. El porus nuclear està marcat a baix a l'esquerra Porus nuclear. Vista lateral 1. Embolcall nuclear. 2. Anell extern 3. Rajos. 4. Cistell. 5. Filaments. (Dibuixat basant-se en microscòpia electrònica) Els porus nuclears són grans complexos de proteïnes que travessen l'embolcall nuclear, la qual és una doble membrana que envolta el nucli cel·lular, present a la majoria dels eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Porus nuclear · Veure més »

Potencial d'acció

electrofisiològiques utilitzades en el mesurament. Un potencial d'acció o impuls elèctric és una ona de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Potencial d'acció · Veure més »

Pressió de turgència

La pressió de turgència empeny la membrana plasmàtica contra la paret cel·lular de les cèl·lules de plantes, bacteris i fongs com també d'aquells protistes amb cèl·lules que tenen parets cel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Pressió de turgència · Veure més »

Pressió osmòtica

Pressió osmòtica. En blau cel es representen les molècules de dissolvent i en vermell les de solut. La dissolució més concentrada és la hipertònica i la dissolució diluïda (o el dissolvent sol) la hipotònica. La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.

Nou!!: Cèl·lula і Pressió osmòtica · Veure més »

Procariotes

Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.

Nou!!: Cèl·lula і Procariotes · Veure més »

Profase

La profase és la primera part del procés de divisió de la cèl·lula (mitosi o meiosi).

Nou!!: Cèl·lula і Profase · Veure més »

Proliferació cel·lular

Estructura d'una cèl·lula procariota La proliferació cel·lular, sovint anomenada impròpiament creixement cel·lular per l'anglicisme «cell growth», és l'increment en el nombre de cèl·lules en un organisme o colònia, no quan una cèl·lula augmenta la seva mida.

Nou!!: Cèl·lula і Proliferació cel·lular · Veure més »

Proteasa

Una proteasa o proteïnasa és un enzim que talla les seqüències polipeptídiques mitjançant la hidròlisi dels enllaços peptídics.

Nou!!: Cèl·lula і Proteasa · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Cèl·lula і Proteïna · Veure més »

Proteobacteris

Els proteobacteris (Proteobacteria) formen un dels grups més nombrós d'eubacteris.

Nou!!: Cèl·lula і Proteobacteris · Veure més »

Proteoglicà

Els proteoglicans representen una classe especial de glicoproteïna que són altament glicosilades.

Nou!!: Cèl·lula і Proteoglicà · Veure més »

Protists

Els protists (Protista) o protoctists són un grup divers d'organismes eucariotes d'estructura molt simple, que inclou els protozous i les algues.

Nou!!: Cèl·lula і Protists · Veure més »

Protozous

Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.

Nou!!: Cèl·lula і Protozous · Veure més »

Purina

Estructura química de l'adenina Estructura química de la guanina Les purines són uns compostos orgànics bicíclics, és a dir, formats per dos anells units entre si.

Nou!!: Cèl·lula і Purina · Veure més »

Relació àrea de superfície-volum

La relació àrea de superfície-volum de vegades escrita com sa/vol o SA:V, és el cocient entre l'àrea superficial d'un objecte i el volum d'aquest objecte.

Nou!!: Cèl·lula і Relació àrea de superfície-volum · Veure més »

Rent

El llevat, rent, lleute o la llevadura és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies.

Nou!!: Cèl·lula і Rent · Veure més »

Reparació de l'ADN

Els danys en l'ADN provoquen una gran quantitat de cromosomes trencats. La reparació de l'ADN és un conjunt de processos pels quals una cèl·lula identifica i corregeix danys fets a les molècules d'ADN que en codifiquen el genoma.

Nou!!: Cèl·lula і Reparació de l'ADN · Veure més »

Replicació de l'ADN

Durant la replicació de l'ADN, la doble hèlix es divideix en dues parts: les bases nitrogenades de cada meitat s'acoblen amb la base homòloga, formant així la cadena mancant. La replicació de l'ADN és el mecanisme molecular per mitjà del qual l'ADN produeix una còpia de si mateix.

Nou!!: Cèl·lula і Replicació de l'ADN · Veure més »

Reproducció sexual

En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.

Nou!!: Cèl·lula і Reproducció sexual · Veure més »

Resolució angular

La resolució angular o resolució òptica descriu el poder de resolució de qualsevol mecanisme de formació d'una imatge com, per exemple, un telescopi òptic, un radiotelescopi, un microscopi, una càmera, o un ull.

Nou!!: Cèl·lula і Resolució angular · Veure més »

Respiració

El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.

Nou!!: Cèl·lula і Respiració · Veure més »

Reticle endoplasmàtic

El reticle endoplasmàtic o endoplàsmic és un orgànul cel·lular típic de cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Reticle endoplasmàtic · Veure més »

Reticle endoplasmàtic llis

El reticle endoplasmàtic llis o reticle endoplasmàtic agranular és un orgànul de la cèl·lula format per túbuls cilíndrics i sense ribosomes adherits a la membrana cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Reticle endoplasmàtic llis · Veure més »

Reticle endoplasmàtic rugós

El reticle endoplasmàtic rugós o Ergastoplasma és un tipus de reticle endoplasmàtic format per sistemes de túbuls aplanats i ribosomes adherits a la membrana cel·lular cosa que li dóna un aspecte granular.

Nou!!: Cèl·lula і Reticle endoplasmàtic rugós · Veure més »

Reticle sarcoplasmàtic

1. Os 2. Perimisi 3. Vas sanguini 4. Fibra muscular 5. Fascicle 6. Endomisi 7. Epimisi 8. Tendó El reticle endoplasmàtic llis, REL, de les cèl·lules musculars es troba altament especialitzat, ja que té un paper important en el cicle contracció-relaxació muscular i rep el nom de reticle sarcoplasma o sarcoplasmàtic(RS).

Nou!!: Cèl·lula і Reticle sarcoplasmàtic · Veure més »

Ribosoma

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic a causa de la seva reduïda grandària (29 nm. en cèl·lula procariota i 32 nm. en eucariota).

Nou!!: Cèl·lula і Ribosoma · Veure més »

Robert Brown

Robert Brown (Montrose, Escòcia, 21 de desembre de 1773 - Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1858) fou un reconegut botànic de principis del segle XIX.

Nou!!: Cèl·lula і Robert Brown · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès.

Nou!!: Cèl·lula і Robert Hooke · Veure més »

Rudolf Virchow

Rudolf Ludwig Karl Virchow (13 d'octubre de 1821, Schievelbein, Pomerània (Prússia - 5 de setembre de 1902, Berlín) fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del segle XIX. A més de la seva tasca científica, també és reconegut com a estadista alemany, en haver ocupat diversos càrrecs públics. Fou pioner del concepte modern del procés patològic en presentar la seva teoria cel·lular, en la que explicava els efectes de les malalties en els òrgans i teixits del cos. Emfatitzant que les malalties sorgeixen no en els òrgans o teixits en general, sinó, de forma primària en cèl·lules individuals. Gràcies al qual encunyà el terme "Omnis cellula ex cellula" (cada cèl·lula és derivada d'una altra cèl·lula ja existent). Fou candidat el 1902 al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia, juntament amb l'espanyol Santiago Ramón y Cajal; essent aquest últim el guanyador. A més fou el guanyador de la Medalla Copley el 1892.

Nou!!: Cèl·lula і Rudolf Virchow · Veure més »

Ruta metabòlica

ATP i poder reductor (NADH). En bioquímica, una ruta metabòlica o via metabòlica és una seqüència de reaccions químiques que condueixen d'un substrat inicial a un o diversos productes finals, a través d'una sèrie de metabòlits intermediaris.

Nou!!: Cèl·lula і Ruta metabòlica · Veure més »

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Nou!!: Cèl·lula і Sal (química) · Veure més »

Síntesi proteica

Taula de corresponència entre els codons i els aminoàcidsLa síntesi de proteïnes o proteogènesi és el procés anabòlic mitjançant el qual es formen les proteïnes a partir dels aminoàcids.

Nou!!: Cèl·lula і Síntesi proteica · Veure més »

Science

Science (terme anglès que vol dir "Ciència") és la revista i òrgan d'expressió de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Nou!!: Cèl·lula і Science · Veure més »

Secreció

La secreció és el procés d'elaboració i alliberament d'un compost o substància química d'una cèl·lula o glàndula.

Nou!!: Cèl·lula і Secreció · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Cèl·lula і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Cèl·lula і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Cèl·lula і Segle XVII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Cèl·lula і Segle XX · Veure més »

Sincici

HSV-1 Un sincici (en llatí, angles i alguns altres idiomes syncytium plural syncytia; derivat del grec: σύν (syn).

Nou!!: Cèl·lula і Sincici · Veure més »

Sistema endomembranós

núcli (3) ribosomes (4) vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (REr) (6) aparell de Golgi (7) citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REl) (9) mitocondris (10) vacúol (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríols. El sistema endomembranós és el sistema de membranes internes de les cèl·lules eucariotes que divideix la cèl·lula en compartiments funcionals i estructurals, denominats orgànuls.

Nou!!: Cèl·lula і Sistema endomembranós · Veure més »

Suro

Detall del tronc pelat de la surera. L'escorça de l'arbre s'arranca per fer suro El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.

Nou!!: Cèl·lula і Suro · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia o taxinomia (del grec τάξις, taxis, 'ordenament', i νόμος, nomos, 'norma') és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació.

Nou!!: Cèl·lula і Taxonomia · Veure més »

Tàxon

En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, «ordenament») és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.

Nou!!: Cèl·lula і Tàxon · Veure més »

Teixit conjuntiu

El teixit connectiu o teixit conjuntiu és aquell teixit l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.

Nou!!: Cèl·lula і Teixit conjuntiu · Veure més »

Telofase

La telofase (també coneguda com a telefase), del grec antic τελος (extrem) i φασις (fase), és una etapa tant de la meiosi com de la mitosi a les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Telofase · Veure més »

Teoria cel·lular

La teoria cel·lular és una branca fonamental de la biologia que explica la constitució de la matèria viva a força de cèl·lules i el paper que aquestes juguen en la constitució de la vida.

Nou!!: Cèl·lula і Teoria cel·lular · Veure més »

Teoria endosimbiòtica

Lynn Margulis La teoria endosimbiòtica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis el 1967, per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Teoria endosimbiòtica · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és una branca de la física que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Cèl·lula і Termodinàmica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Cèl·lula і Terra · Veure més »

Theodor Schwann

Theodor Schwann (Neuss, Rin del Nord-Westfàlia, 7 de desembre de 1810 - Colònia, 11 de gener de 1882) va ser un fisiòleg, citòleg i botànic alemany.

Nou!!: Cèl·lula і Theodor Schwann · Veure més »

Thermoplasma

Thermoplasma és un gènere d'arqueobacteris que es distingeix de la resta dels Archea per no tenir paret cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Thermoplasma · Veure més »

Tilacoide

Un tilacoide és un sac aplanat, o vesícula, que forma part de l'estructura de la membrana interna del cloroplast; lloc de les reaccions captadores de llum de la fotosíntesi i de la fotofosforilació; les piles de tilacoides formen col·lectivament els grana.

Nou!!: Cèl·lula і Tilacoide · Veure més »

Tinció de Gram

Cèl·lules d''''Escherichia coli''', Gram (-), vistes mitjançant microscòpia òptica amb '''tinció de Gram''' La tinció de Gram és un tipus de tinció diferencial emprada en microbiologia per a la visualització de bacteris en preparacions microscòpiques.

Nou!!: Cèl·lula і Tinció de Gram · Veure més »

Tonicitat

Efecte de diferents solucions sobre les cèl·lules sanguínies Micrografias de la pressió osmòtica sobre els glòbuls rojos La tonicitat és una mesura del gradient de la pressió osmòtica (definida com el potencial d'aigua de dues solucions) de dues solucions separades per una membrana semipermeable.

Nou!!: Cèl·lula і Tonicitat · Veure més »

Tonoplast

El tonoplast és la membrana que delimita el vacúol central en les cèl·lules vegetals.

Nou!!: Cèl·lula і Tonoplast · Veure més »

Transcripció genètica

Transcripció de l'ADN a ARNLa transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica.

Nou!!: Cèl·lula і Transcripció genètica · Veure més »

Transducció de senyal

Vista de les vies de la transducció de senyal En biologia,la transducció de senyal fa referència a qualsevol procés en el qual una cèl·lula converteix un tipus de senyal biològic o un estímul en un altre.

Nou!!: Cèl·lula і Transducció de senyal · Veure més »

Triacilglicerol

Un triacilglicerol format per glicerol més àcid palmític, àcid oleic i àcid alfa-linoleic. Els triacilglicerols o triglicèrids són acilglicerols, un tipus de lípids formats per una molècula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres àcids grassos saturats o insaturats.

Nou!!: Cèl·lula і Triacilglicerol · Veure més »

Trifosfat d'adenosina

El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Trifosfat d'adenosina · Veure més »

Tubulina

La tubulina és una proteïna polar globular.

Nou!!: Cèl·lula і Tubulina · Veure més »

Universitat de Califòrnia

Posició dels deu campus de la Universitat de Califòrnia, i dos dels tres laboratoris nacionals sota control de la UC. El tercer està a Los Alamos (Nou Mèxic). La Universitat de Califòrnia (University of California, oficialment i en anglès) és la xarxa superior d'Universitats públiques de l'Estat de Califòrnia, als Estats Units.

Nou!!: Cèl·lula і Universitat de Califòrnia · Veure més »

Universitat Lliure de Berlín

La Universitat Lliure de Berlín (en alemany, Freie Universität Berlin; abreujat FU Berlin) és la més gran de les quatre universitats de Berlín, tenint en compte el nombre d'alumnes, professors i el volum del pressupost, i una de les més grans d'Alemanya.

Nou!!: Cèl·lula і Universitat Lliure de Berlín · Veure més »

Vacúol

vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (RER) (6) Aparell de Golgi (7) Citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REL) (9) mitocondri (10) '''vacúol''' (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríolsEls vacúols són compartiments envoltats de membrana cel·lular presents en les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Vacúol · Veure més »

Vacúol vegetal

Estructura de cèl·lula vegetal Un vacúol és un orgànul cel·lular present en totes les cèl·lules de plantes i fongs.

Nou!!: Cèl·lula і Vacúol vegetal · Veure més »

Vesícula

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica igual que la membrana cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Vesícula · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Cèl·lula і Vida · Veure més »

Vimentina

La vimentina és una de les proteïnes fibroses que formen els filaments intermedis del citoesquelet intracel·lular, en particular de cèl·lules embrionàries, de certes cèl·lules endotelials, així com en les cèl·lules sanguínies.

Nou!!: Cèl·lula і Vimentina · Veure més »

Zigot

Un zigot és la primera cèl·lula d'un nou individu que s'obté de la fusió d'un gàmeta femení (ovòcit o òvul) amb una gàmeta masculí (espermatozoide).

Nou!!: Cèl·lula і Zigot · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Cèl·lula і 1665 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cèl·lula і 1745 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1830 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cèl·lula і 1831 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1839 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1850 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1857 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cèl·lula і 1860 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1880 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1931 · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Cèl·lula і 1953 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1981 · Veure més »

Redirigeix aquí:

CEL.LULAR, Cel·lula, Cel·lular, Cel·lulars, Cèl.lula, Cèl·lula (biologia), Cèl·lules, Cèl•lula, Cèl•lules, Cèŀlula, Funcions cel·lulars, La cèl·lula, Morfologia cel·lular.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »