Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Càller

Índex Càller

Càller (en sard Casteddu de Callaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

104 les relacions: Alfons el Magnànim, Assemini, Barroc, Campidano di Cagliari, Capoterra, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Centredreta, Centreesquerra, Ciutat metropolitana de Càller, Codi ISTAT, Conquesta de Sardenya, Corona d'Aragó, Efisio Pintor Sirigu, Elmas, Emilio Lussu, Ennio Porrino, Estat, Felip V d'Espanya, Gòtic català, Giuseppe Brotzu, Gneu Pompeu Magne, Italià, Itàlia, Juli Cèsar, Jutjat de Càller, Martí el Jove, Mausoleu, Monserrato, Nacionalisme sard, Naupacte, Papa, Partit Sard d'Acció, Piemont, Pietro Amat di San Filippo, President de Sardenya, Pretor, Quartu Sant'Elena, Quartucciu, Quàdruple Aliança, Regions d'Itàlia, Rei d'Itàlia, República de Pisa, Sard, Sardenya, Sardinia, Sàsser, Segle XIV, Segle XIX, Segle XVII, Segona Guerra Púnica, ..., Selargius, Sestu, Setge de Castel di Castro, Sext Pompeu Pius, Torí, Tractat d'Utrecht, Vittorio Angius, 1297, 1323, 1324, 1326, 1328, 1348, 1354, 1355, 1375, 1388, 1409, 1421, 1435, 1481, 1492, 1493, 1535, 1566, 1571, 1688, 1713, 1717, 1718, 1720, 1766, 1776, 1793, 1794, 1798, 1799, 1812, 1814, 1821, 1847, 1861, 1910, 1943, 1949, 1959, 20 de maig, 238 aC, 28 de febrer, 3 de març, 455, 633, 7 de maig, 8 de desembre. Ampliar l'índex (54 més) »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Càller і Alfons el Magnànim · Veure més »

Assemini

Assemini (sard Assèmini) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Càller і Assemini · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: Càller і Barroc · Veure més »

Campidano di Cagliari

Campidano di Cagliari és una subregió històrica de la Sardenya sud-oriental, a la província de Càller.

Nou!!: Càller і Campidano di Cagliari · Veure més »

Capoterra

Capoterra (en sard, Cabuderra) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Càller і Capoterra · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Càller і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Centredreta

El centredreta agrupa la ideologia política conservadora però que no s'identifica amb els postulats de la dreta i es defineix com a moderada.

Nou!!: Càller і Centredreta · Veure més »

Centreesquerra

El centreesquerra és l'espectre polític on s'ubica a les formacions polítiques d'esquerra moderada, allunyades de les denominacions d'esquerra revolucionària o del comunisme.

Nou!!: Càller і Centreesquerra · Veure més »

Ciutat metropolitana de Càller

La Ciutat metropolitana de Càller (en italià Città metropolitana di Cagliari) és una ciutat metropolitana de la regió autònoma de Sardenya a Itàlia.

Nou!!: Càller і Ciutat metropolitana de Càller · Veure més »

Codi ISTAT

El codi ISTAT (en italià codice ISTAT) és un codi d'identificació dels municipis italians elaborat amb finalitats estadístiques per l'Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT).

Nou!!: Càller і Codi ISTAT · Veure més »

Conquesta de Sardenya

La conquesta de Sardenya va ser materialitzada per Jaume el Just entre 1323 i 1326.

Nou!!: Càller і Conquesta de Sardenya · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Càller і Corona d'Aragó · Veure més »

Efisio Pintor Sirigu

Efisio Luigi Pintor Sirigu també anomenat Pintoreddu (Càller, 10 d'octubre 1765 - 7 de febrer 1814) fou un advocat, polític i poeta sard.

Nou!!: Càller і Efisio Pintor Sirigu · Veure més »

Elmas

Elmas (en sard, Su Masu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Càller і Elmas · Veure més »

Emilio Lussu

Emilio Lussu Emilio Lussu (Armungia, 4 de desembre de 1890 - Roma, 5 de març de 1975) fou un polític, escriptor i militar sard.

Nou!!: Càller і Emilio Lussu · Veure més »

Ennio Porrino

Ennio Porrino (Càller, Sardenya, 20 de gener de 1910 - Roma, Laci, 25 de setembre de 1959) fou un compositor italià.

Nou!!: Càller і Ennio Porrino · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Càller і Estat · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Càller і Felip V d'Espanya · Veure més »

Gòtic català

Tapís gòtic del segle XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Càller і Gòtic català · Veure més »

Giuseppe Brotzu

Giuseppe Brotzu (Ghilarza, 24 de gener de 1895 - Càller, 8 d'abril de 1976) fou un metge i polític sard.

Nou!!: Càller і Giuseppe Brotzu · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Càller і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Càller і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Càller і Itàlia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Càller і Juli Cèsar · Veure més »

Jutjat de Càller

El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al segle XI derivats probablement de jurisdiccions bizantines ja existents al segle IX.

Nou!!: Càller і Jutjat de Càller · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Càller і Martí el Jove · Veure més »

Mausoleu

Mausoleu Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.

Nou!!: Càller і Mausoleu · Veure més »

Monserrato

Monserrato (en llengua sarda, Pauli) és un municipi italià, a la regió Campidano di Cagliari de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Càller і Monserrato · Veure més »

Nacionalisme sard

La bandera dels ''quatre moros'', bandera tradicional i nacional de Sardenya. Giovanni Maria Angioy, considerat per molts nacionalistes sards ''Babai Mannu'', gran pare de la pàtria. El nacionalisme sard és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Sardenya com a nació, bé amb una gran autonomia dins una Itàlia federal o bé com a estat independent.

Nou!!: Càller і Nacionalisme sard · Veure més »

Naupacte

Naupacte (llatí Naupactus, grec Naupaktos, coneguda també com a Lepant de l'italià Lepanto; en turc İnebahtı) és una ciutat grega del nomòs d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Nou!!: Càller і Naupacte · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Càller і Papa · Veure més »

Partit Sard d'Acció

El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser.

Nou!!: Càller і Partit Sard d'Acció · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Càller і Piemont · Veure més »

Pietro Amat di San Filippo

Pietro Amat di San Filippo (Càller, illa de Sardenya, 1 d'octubre de 1822 – Roma, 15 de febrer de 1895) va ser un historiador sard.

Nou!!: Càller і Pietro Amat di San Filippo · Veure més »

President de Sardenya

Aquesta és una llista dels Presidents de la Regió de Sardenya des de 1946 fins ara, així com dels vicepresidents i dels presidents de la Junta Regional de Sardenya.

Nou!!: Càller і President de Sardenya · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Càller і Pretor · Veure més »

Quartu Sant'Elena

Quartu Sant'Elena (en sard, Cuartu Sant'Aleni) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Càller і Quartu Sant'Elena · Veure més »

Quartucciu

Quartucciu (en sard, Cuartuciu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Càller і Quartucciu · Veure més »

Quàdruple Aliança

*Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Nou!!: Càller і Quàdruple Aliança · Veure més »

Regions d'Itàlia

Administrativament, Itàlia està dividida en 20 regions.

Nou!!: Càller і Regions d'Itàlia · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Càller і Rei d'Itàlia · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del segle XI.

Nou!!: Càller і República de Pisa · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí.

Nou!!: Càller і Sard · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Càller і Sardenya · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Càller і Sardinia · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thathari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Nou!!: Càller і Sàsser · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Càller і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Càller і Segle XIX · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Càller і Segle XVII · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Càller і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Selargius

Selargius (en sard, Ceraxus) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Càller і Selargius · Veure més »

Sestu

Sestu (en sard, Sestu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Càller і Sestu · Veure més »

Setge de Castel di Castro

El Setge de Castel di Castro fou un dels episodis de la conquesta de Sardenya per Jaume el Just.

Nou!!: Càller і Setge de Castel di Castro · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: Càller і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Càller і Torí · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Càller і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Vittorio Angius

Vittorio Angius (Càller, 11 de juny de 1797 - Torí, 19 de març de 1862) fou un sacerdot, periodista i escriptor sard.

Nou!!: Càller і Vittorio Angius · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1297 · Veure més »

1323

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1323 · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Càller і 1324 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 1326 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 1328 · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: Càller і 1348 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Càller і 1354 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 1355 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Càller і 1375 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 1388 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 1409 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1421 · Veure més »

1435

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 1435 · Veure més »

1481

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 1481 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1492 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Càller і 1493 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Càller і 1535 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Càller і 1566 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1571 · Veure més »

1688

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1688 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1713 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1717 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Càller і 1718 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Càller і 1720 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1766 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 1776 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1794 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Càller і 1799 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1812 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1814 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1821 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1847 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1861 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1910 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1943 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1949 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Càller і 1959 · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Càller і 20 de maig · Veure més »

238 aC

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 238 aC · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Càller і 28 de febrer · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Càller і 3 de març · Veure més »

455

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 455 · Veure més »

633

Sense descripció.

Nou!!: Càller і 633 · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Càller і 7 de maig · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Càller і 8 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cagliari, Caller, Caralis, Castel di Castro.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »