Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bòsnia

Índex Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

31 les relacions: Alí Paixà Rizvanbegović, Alps Dinàrics, Bòsnia i Hercegovina, Bosanska Krajina, Bosna, Bosnians, Bosnià, Croat (llengua), Croàcia, Dalmàcia, De Administrando Imperio, Drina, Federació de Bòsnia i Hercegovina, Gran Guerra Turca, Hercegovina, Il·líria, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Neretva, Pannònia, Posavina, República Croata d'Herceg-Bòsnia, República de Bòsnia i Hercegovina, República Socialista de Bòsnia i Hercegovina, Sarajevo, Sava, Serbi, Serbis, Visoko, Vrbas (Sèrbia), 1463.

Alí Paixà Rizvanbegović

Alí Paixà Rizvanbegović (vers 1783 - 20 de març de 1851) fou un governador otomà de Stolac de 1813 a 1833 i governador de l'Eyalat d'Hercegovina de 1833 a 1851.

Nou!!: Bòsnia і Alí Paixà Rizvanbegović · Veure més »

Alps Dinàrics

Els Alps Dinàrics o Dinàrides (italià: Alpi Dinariche; croat i serbi: Dinaridi o Dinarsko gorje/Динариди o Динарско горје; eslovè: Dinarsko gorstvo) forma una serralada al sud d'Europa, que comprèn àrees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.

Nou!!: Bòsnia і Alps Dinàrics · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Bòsnia і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Bosanska Krajina

Bosanska Krajina (Pronunciat, Ciríl·lic: Босанска Крајина), és una regió geogràfica de Bosnia i Hercegovina occidental definida pels rius Sava, Una i Vrbas. És també una regió històrica, econòmica i cultural de Bosnia i Hercegovina.

Nou!!: Bòsnia і Bosanska Krajina · Veure més »

Bosna

El Bosna (en ciríl·lic: Босна) és el tercer riu més llarg de Bòsnia i Hercegovina, i és considerat un dels tres principals rius interns, juntament amb el Neretva i el Vrbas.

Nou!!: Bòsnia і Bosna · Veure més »

Bosnians

Els bosnians són un poble eslau del sud originari de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Bòsnia і Bosnians · Veure més »

Bosnià

El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Bòsnia і Bosnià · Veure més »

Croat (llengua)

El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.

Nou!!: Bòsnia і Croat (llengua) · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Bòsnia і Croàcia · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Bòsnia і Dalmàcia · Veure més »

De Administrando Imperio

De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política.

Nou!!: Bòsnia і De Administrando Imperio · Veure més »

Drina

El Drina és un riu dels Balcans que flueix per la frontera de Bòsnia i Hercegovina amb Sèrbia.

Nou!!: Bòsnia і Drina · Veure més »

Federació de Bòsnia i Hercegovina

Mapa de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. La Federació de Bòsnia i Hercegovina (Federacija Bosne i Hercegovine, Федерација Босне и Херцеговине) és una de les entitats polítiques que formen l'estat de Bòsnia i Hercegovina (amb la República Sèrbia i el districte de Brčko).

Nou!!: Bòsnia і Federació de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: Bòsnia і Gran Guerra Turca · Veure més »

Hercegovina

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Bòsnia і Hercegovina · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Bòsnia і Il·líria · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Bòsnia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Bòsnia і Imperi Otomà · Veure més »

Neretva

El Neretva (en ciríl·lic serbi: Неретва, pronunciat), també conegut com Narenta) és el principal riu d'Hercegovina i de Dalmàcia i un dels més important de Bòsnia i Hercegovina i de la part oriental de la conca adriàtica Les fonts del Neretva se situen a 1.320 m d'altitud als Alps dinàrics prop de Jabuka (80 km al sud de Sarajevo). Desemboca a la mar Adriàtica en territori de Croàcia. En els seus 225 km de curs, la ciutat més important per la que passa és Mostar i el seu famós Pont Vell. Quatre centrals d'energia hidroelèctrica amb grans preses (més de 150,5 metres) proporcionen protecció contra inundacions, energia i emmagatzematge d'aigua. És reconeguda pel seu entorn natural i la diversitat del seu paisatge. Els ecosistemes d'aigua dolça han patit un augment de la població i les pressions de desenvolupament associades. Un dels recursos naturals més valuosos de Bòsnia i Hercegovina i Croàcia és el seu recurs d'aigua dolça continguda per una font abundant i rius clars. Situada entre els principals rius regionals (riu Drina a l'est, riu Una a l'oest i riu Sava), la conca de la Neretva conté la font d'aigua potable més significativa. La Neretva és notable entre els rius de la regió dels Alps Dinàrics, especialment pel que fa als seus diversos ecosistemes i hàbitats, flora i fauna, patrimoni cultural i històric. S'ha suggerit que el seu nom prové de l'arrel indoeuropea *ner, que significa "bussejar". La mateixa arrel es veu en l'arrel serbocroata "roniti".

Nou!!: Bòsnia і Neretva · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Bòsnia і Pannònia · Veure més »

Posavina

Posavina és el nom que adopta la conca del riu Sava a Croàcia, Bòsnia i Sèrbia.

Nou!!: Bòsnia і Posavina · Veure més »

República Croata d'Herceg-Bòsnia

La República Croata d'Herceg-Bòsnia (localment Hrvatska Republika Herceg-Bosna) fou una entitat, actualment inexistent, de Bòsnia i Hercegovina entre 1991 i 1994 com a resultat de la política secessionista durant la Guerra de Bòsnia.

Nou!!: Bòsnia і República Croata d'Herceg-Bòsnia · Veure més »

República de Bòsnia i Hercegovina

La República de Bòsnia i Hercegovina (bosnià, croat, serbi: Republika Bosna i Hercegovina, RBiH; ciríl·lic: Република Босна и Херцеговина, РБиХ) és el predecessor directe de l'estat modern de Bòsnia i Hercegovina, que es va constituir el 1997 com una república federal.

Nou!!: Bòsnia і República de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

República Socialista de Bòsnia i Hercegovina

La República Socialista de Bòsnia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalistička Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Pепублика Босна и Херцеговина) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Nou!!: Bòsnia і República Socialista de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Bòsnia і Sarajevo · Veure més »

Sava

El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.

Nou!!: Bòsnia і Sava · Veure més »

Serbi

El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.

Nou!!: Bòsnia і Serbi · Veure més »

Serbis

Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.

Nou!!: Bòsnia і Serbis · Veure més »

Visoko

Visoko és un municipi de la Bòsnia central a l'actual Bòsnia i Hercegovina d'aproximadament 17.000 habitants.

Nou!!: Bòsnia і Visoko · Veure més »

Vrbas (Sèrbia)

Localització de Vrbas a Sèrbia. Mapa del municipi Vrbas (del serbi Врбас; anomenada Вербас en rutè, Verbász en hongarès, Vrbas en croat, Werbass en turc i Verbas en alemany) és un municipi i una localitat de la província de Voivodina, al nord de Sèrbia, situada al districte de Bačka del Sud.

Nou!!: Bòsnia і Vrbas (Sèrbia) · Veure més »

1463

El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Bòsnia і 1463 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bòsnia (regió).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »