Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bílhorod-Dnistrovski

Índex Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

96 les relacions: Abu-l-Fidà, Anatòlia, Baiazet II, Bílhorod-Dnistrovski, Búlgar, Búlgars, Beglerbegi, Bessaràbia, Bucarest, Budjak, Bursa, Convenció d'Akkerman, Cosacs, Danubi, Dnièster, Edirne, Estuari, Evliya Çelebi, Eyalat d'Özi, Gagaús, Grec antic, Hongarès, Horda d'Or, Iași, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Istanbul, Kíiv, Khàzars, Llatí, Mar Negra, Milet, Moldau, Moldaus, Moldàvia, Murat IV, Nicolae Văcăroiu, Petxenegs, Polonès, Província d'Odessa, Raion, República de Gènova, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Ria, Romanès, Rumèlia, Rus de Kíev, Russos, ..., Sanjaq, Sèrbia, Selim I, Serdar, Silistra, Tàtars, Tractat de Küčük Kaynardja, Turc, Ucraïna, Ucraïnès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Voivoda, 1 d'abril, 1241, 1330, 1391, 1420, 1454, 1455, 1456, 1484, 1502, 1511, 1593, 1595, 1610, 1618, 1636, 1658, 1667, 1683, 1770, 1774, 1780, 1789, 1792, 1806, 1812, 1918, 1940, 1941, 1944, 1991, 21 de juliol, 4 d'agost, 9 de juny. Ampliar l'índex (46 més) »

Abu-l-Fidà

Al-Màlik al-Muàyyad Abu-l-Fidà Ismaïl Imad-ad-Din ibn (al-Àfdal) Alí ibn (al-Mudhàfar) Mahmud ibn (al-Mansur) Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xàhanxah ibn Ayyub ——, més conegut simplement com a Abu-l-Fidà (Damasc, novembre del 1273 - Hamat, 27 d'octubre de 1331), fou un príncep i historiador aiúbida sirià.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Abu-l-Fidà · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Anatòlia · Veure més »

Baiazet II

Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Baiazet II · Veure més »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Búlgar · Veure més »

Búlgars

Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Búlgars · Veure més »

Beglerbegi

Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Beglerbegi · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Bessaràbia · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Bucarest · Veure més »

Budjak

XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Budjak · Veure més »

Bursa

Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Bursa · Veure més »

Convenció d'Akkerman

La Convenció d'Akkerman va ser un tractat signat el 7 d'octubre de 1826 entre els Imperis Rus i Otomà a la ciutat de Akkerman (actualment Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucraïna) en la qual s'acceptaven les demandes russes sobre els principats de Sèrbia, Moldàvia i Valàquia.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Convenció d'Akkerman · Veure més »

Cosacs

Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Cosacs · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Danubi · Veure més »

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Dnièster · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Edirne · Veure més »

Estuari

Estuari del Riu de la Plata. Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Estuari · Veure més »

Evliya Çelebi

Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Evliya Çelebi · Veure més »

Eyalat d'Özi

Leyalat d'Özi o de Silistra fou una divisió administrativa otomana, que prenia el nom de la ciutat i riu Özi (Dnièper), si bé la capital fou Ak Kirman (Silistra).

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Eyalat d'Özi · Veure més »

Gagaús

El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Gagaús · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Grec antic · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Hongarès · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Horda d'Or · Veure més »

Iași

Iași és una ciutat de Romania.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Iași · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Imperi Mongol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Imperi Rus · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Istanbul · Veure més »

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Kíiv · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Khàzars · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Llatí · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Mar Negra · Veure més »

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Milet · Veure més »

Moldau

Manifestació a Chişinău, el gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) era el nom donat a la llengua romanesa durant el període soviètic a Moldàvia.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Moldau · Veure més »

Moldaus

Els moldaus (en,, ciríl·lic moldau: молдовень) són el grup ètnic més gran de la República de Moldàvia (75,1 % de la població el 2014) i una minoria significativa a Ucraïna i Rússia.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Moldaus · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Moldàvia · Veure més »

Murat IV

Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Murat IV · Veure més »

Nicolae Văcăroiu

Nicolae Văcăroiu (Cetatea Albă, Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucraïna 5 de desembre de 1943) és un polític romanès i fou del Senat Romanès des del 20 de desembre de 2000 fins al 14 d'octubre de 2008.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Nicolae Văcăroiu · Veure més »

Petxenegs

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Petxenegs · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Polonès · Veure més »

Província d'Odessa

La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Província d'Odessa · Veure més »

Raion

Un raion (o rayon, en rus райо́н) és un terme emprat a moltes llengües eslaves que deriva del francès rayon, per a designar un tipus d'unitat administrativa en diversos països post-soviètics.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Raion · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і República de Gènova · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

Ria

Ria de Vigo i al fons les illes Cíes. Típic fiord noruec, el Mosjøen Ria és la part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda per la mar a la zona de desembocadura d'un riu.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Ria · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Romanès · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Rumèlia · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Rus de Kíev · Veure més »

Russos

Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Russos · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Sanjaq · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Sèrbia · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Selim I · Veure més »

Serdar

* Serdar (ciutat), ciutat del Turkmenistan.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Serdar · Veure més »

Silistra

Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Silistra · Veure més »

Tàtars

Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Tàtars · Veure més »

Tractat de Küčük Kaynardja

Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Turc · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Ucraïna · Veure més »

Ucraïnès

Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Ucraïnès · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Voivoda

Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і Voivoda · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1 d'abril · Veure més »

1241

El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1241 · Veure més »

1330

El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1330 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1391 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1420 · Veure més »

1454

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1454 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1455 · Veure més »

1456

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1456 · Veure més »

1484

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1484 · Veure més »

1502

El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1502 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1511 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1593 · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1595 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1610 · Veure més »

1618

Sense descripció.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1618 · Veure més »

1636

El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1636 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1658 · Veure més »

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1667 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1683 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1770 · Veure més »

1774

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1774 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1780 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1789 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1792 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1806 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1812 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1918 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1940 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1941 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1944 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 1991 · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 21 de juliol · Veure més »

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 4 d'agost · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bílhorod-Dnistrovski і 9 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ak Kerman, Ak Kirman, Akkerman, Akkirman, Akča Kirman, Asperon, Asprocastron, Asprokastron, Belgorod-Dnestrovskiy, Bilhorod-Dnistrovsky, Bilhorod-Dnistrovskyi, Bilhorod-Dnistrovskyy, Bílhorod-Dnistrovskyi, Cetaea Alba, Cetatea Albă, Leukopolis, Malvocastrum, Maurocastro, Maurocastrum, Maurokastron, Moncastro, Moncastrum, Tyras.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »