Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bunyol

Índex Bunyol

Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

119 les relacions: Abans de Crist, Abolició dels senyorius a Espanya, Ajuntament, Alboraig, Alfons el Magnànim, Aliment, Altiplà, Andrés Perelló Rodríguez, Antiga Roma, Avena, Batalla de Bunyol, Batlle, Blat, Cabra, Castell de Bunyol, Castella, Castellà, Cervelló (llinatge), Compromís de Casp, Concha Criado Máñez, Conflicte de COINTEX, Congost (hidrografia), Corona d'Aragó, Dacsa, Diputació de València, Edat del bronze, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Els Verds del País Valencià, Ermita de Sant Lluís Bertran (Bunyol), Erosió, Esquerra Unida del País Valencià, Estàtua, Expulsió dels moriscos, Felip III de Castella, Ferran d'Antequera, Florí, Foia de Bunyol, Fruita, Garrofer, Gaspar Mercader i Carròs, Godelleta, Guerra dels Dos Peres, Guerres Carlines, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, Guineu roja, Hortalissa, Iàtova, Ibers, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, ..., Jaume II d'Urgell, Juliol, Làpida, Llebre, Llegum, Llop, Macastre, Mallorca, Mesolític, Metres sobre el nivell del mar, Moneda, Monroy, Oliva, Ordi, País Valencià, Paleolític mitjà, Paleolític superior, Pansa, Partit Comunista d'Espanya, Partit Comunista del País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pascual Madoz Ibáñez, Pere I de Castella, Pere II d'Urgell, Piera, Plana d'Utiel, Podem, Raïm, Rajola, Regalia, Regne de València, Requena, Revetlla, Revolta del comte d'Urgell, Sant Vicenç dels Horts, Seda, Serra de Malacara, Setaigües, Setge de Bunyol, Teresa d'Entença, Teula, Tomatina, Torre de telegrafia òptica de Bunyol, Torre mestra, Turó, Unitat del Poble Valencià, València, Xestalgar, Xiva (Foia de Bunyol), 1304, 1363, 1382, 1413, 1415, 1797, 1837, 1845, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2006, 2016, 24 de juny. Ampliar l'índex (69 més) »

Abans de Crist

El terme abans de Crist s'empra per referir i datar els anys i segles anteriors a l'era cristiana, que comença amb l'any convencional del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Bunyol і Abans de Crist · Veure més »

Abolició dels senyorius a Espanya

Labolició dels senyorius a Espanya va ser realitzada l'1 de juliol del 1811 per les Corts de Cadis, i constitueix la peça bàsica del conjunt de canvis que va significar la revolució burgesa a Espanya.

Nou!!: Bunyol і Abolició dels senyorius a Espanya · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Bunyol і Ajuntament · Veure més »

Alboraig

Alboraig (en castellà i oficialment, Alborache) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Bunyol і Alboraig · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Bunyol і Alfons el Magnànim · Veure més »

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Nou!!: Bunyol і Aliment · Veure més »

Altiplà

L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.

Nou!!: Bunyol і Altiplà · Veure més »

Andrés Perelló Rodríguez

Juan Andrés Perelló Rodríguez (Bunyol, 1 de juliol de 1957) és un polític i advocat valencià que milita al PSPV.

Nou!!: Bunyol і Andrés Perelló Rodríguez · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Bunyol і Antiga Roma · Veure més »

Avena

Avena és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.

Nou!!: Bunyol і Avena · Veure més »

Batalla de Bunyol

La Batalla de Bunyol fou un dels episodis de la primera guerra carlina i acabà amb la victòria del bàndol carlí.

Nou!!: Bunyol і Batalla de Bunyol · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Bunyol і Batlle · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Bunyol і Blat · Veure més »

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Nou!!: Bunyol і Cabra · Veure més »

Castell de Bunyol

El castell de Bunyol s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud, assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i és un dels més grans de la província de València.

Nou!!: Bunyol і Castell de Bunyol · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Bunyol і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Bunyol і Castellà · Veure més »

Cervelló (llinatge)

Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.

Nou!!: Bunyol і Cervelló (llinatge) · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Bunyol і Compromís de Casp · Veure més »

Concha Criado Máñez

Concha Criado Máñez (Vilanova del Grau, 22 de gener de 1897 - València, 1990) fou una metgessa valenciana, llicenciada en Medicina per la Universitat de València.

Nou!!: Bunyol і Concha Criado Máñez · Veure més »

Conflicte de COINTEX

El conflicte de COINTEX de finals de 1975 i inici de 1976 va ser un conjunt de vagues i protestes obreres que van tenir lloc a Bunyol i que reflectien tant els problemes puntuals circumstancials com uns altres de major abast i durada.

Nou!!: Bunyol і Conflicte de COINTEX · Veure més »

Congost (hidrografia)

El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

Nou!!: Bunyol і Congost (hidrografia) · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Bunyol і Corona d'Aragó · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Bunyol і Dacsa · Veure més »

Diputació de València

La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.

Nou!!: Bunyol і Diputació de València · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Bunyol і Edat del bronze · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2019

Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.

Nou!!: Bunyol і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »

Els Verds del País Valencià

Els Verds del País Valencià (EVPV) és un partit polític valencià, que amb aquest nom es coneix des del congrés fundacional de novembre de 2004 fruit de la unió amb diveres formacions.

Nou!!: Bunyol і Els Verds del País Valencià · Veure més »

Ermita de Sant Lluís Bertran (Bunyol)

L'ermita de Sant Lluís Bertran és un petit temple situat en el passeig de Sant Lluís, en el municipi de Bunyol.

Nou!!: Bunyol і Ermita de Sant Lluís Bertran (Bunyol) · Veure més »

Erosió

Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).

Nou!!: Bunyol і Erosió · Veure més »

Esquerra Unida del País Valencià

Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.

Nou!!: Bunyol і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »

Estàtua

El David de Miquel Àngel. Bust de Miguel de Cervantes Saavedra al costat de l'antiga Presó Real de Sevilla on va estar pres. Una estàtua és una figura escultòrica en tres dimensions que representa una persona o un animal.

Nou!!: Bunyol і Estàtua · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Bunyol і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Bunyol і Felip III de Castella · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Bunyol і Ferran d'Antequera · Veure més »

Florí

Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.

Nou!!: Bunyol і Florí · Veure més »

Foia de Bunyol

La Foia de Bunyol és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Xiva.

Nou!!: Bunyol і Foia de Bunyol · Veure més »

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Nou!!: Bunyol і Fruita · Veure més »

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Nou!!: Bunyol і Garrofer · Veure més »

Gaspar Mercader i Carròs

Gaspar Mercader i Carròs (València, 1568 - † València, 8 d'agost de 1631), I Comte de Bunyol, va ser un noble i escriptor valencià.

Nou!!: Bunyol і Gaspar Mercader i Carròs · Veure més »

Godelleta

Godelleta és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Bunyol і Godelleta · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Bunyol і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Bunyol і Guerres Carlines · Veure més »

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta (? - 1398) va ser un noble català.

Nou!!: Bunyol і Guillem Ramon de Montcada i de Peralta · Veure més »

Guineu roja

La guineu roja o rabosa (Vulpes vulpes) és un mamífer de la família dels cànids.

Nou!!: Bunyol і Guineu roja · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Bunyol і Hortalissa · Veure més »

Iàtova

Iàtova (en castellà i oficialment, Yátova) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Bunyol і Iàtova · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Bunyol і Ibers · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Bunyol і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Bunyol і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Bunyol і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Bunyol і Juliol · Veure més »

Làpida

Làpida Una làpida, pedra tombal o pedra de tomba és una pedra treballada que marca el lloc on es troba una sepultura.

Nou!!: Bunyol і Làpida · Veure més »

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Nou!!: Bunyol і Llebre · Veure més »

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Bunyol і Llegum · Veure més »

Llop

El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.

Nou!!: Bunyol і Llop · Veure més »

Macastre

Macastre és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Bunyol і Macastre · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Bunyol і Mallorca · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Bunyol і Mesolític · Veure més »

Metres sobre el nivell del mar

El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.

Nou!!: Bunyol і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »

Moneda

Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.

Nou!!: Bunyol і Moneda · Veure més »

Monroy

Monroy és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).

Nou!!: Bunyol і Monroy · Veure més »

Oliva

Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).

Nou!!: Bunyol і Oliva · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Bunyol і Ordi · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Bunyol і País Valencià · Veure més »

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Nou!!: Bunyol і Paleolític mitjà · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Bunyol і Paleolític superior · Veure més »

Pansa

Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.

Nou!!: Bunyol і Pansa · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Nou!!: Bunyol і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Comunista del País Valencià

El Partit Comunista del País Valencià (en sigles, PCPV) és un partit polític valencià d'ideologia marxista, leninista i republicana, que actua com la federació valenciana del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Bunyol і Partit Comunista del País Valencià · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Bunyol і Partit judicial · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: Bunyol і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Bunyol і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Pascual Madoz Ibáñez

Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Nou!!: Bunyol і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: Bunyol і Pere I de Castella · Veure més »

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

Nou!!: Bunyol і Pere II d'Urgell · Veure més »

Piera

Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Bunyol і Piera · Veure més »

Plana d'Utiel

La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).

Nou!!: Bunyol і Plana d'Utiel · Veure més »

Podem

Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Nou!!: Bunyol і Podem · Veure més »

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Nou!!: Bunyol і Raïm · Veure més »

Rajola

Enrajolat de fantasia carioca en l'escala Selaron de Rio de Janeiro Una rajola, rajol o cairó és una llosa o lloseta manufacturada, fabricada en diferents tipus i tècniques de ceràmica, o també de pedra, cautxú, suro, vidre, metall, plàstic, etc.

Nou!!: Bunyol і Rajola · Veure més »

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Nou!!: Bunyol і Regalia · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Bunyol і Regne de València · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Bunyol і Requena · Veure més »

Revetlla

S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.

Nou!!: Bunyol і Revetlla · Veure més »

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Nou!!: Bunyol і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Bunyol і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Bunyol і Seda · Veure més »

Serra de Malacara

La Serra de Malacara se situa en la zona centre-occidental de la província de València, servint com límit entre dues comarques: la Plana de Requena-Utiel, a l'oest, i la Foia de Bunyol, a l'est; entre la conca del riu de Bunyol, afluent per l'esquerra del Magre i del riu Joanes.

Nou!!: Bunyol і Serra de Malacara · Veure més »

Setaigües

Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Bunyol і Setaigües · Veure més »

Setge de Bunyol

El setge de Bunyol fou un enfrontament militar succeït al juliol de 1413, com a motiu de la revolta del comte d'Urgell, que enfrontava a les tropes de Ferran d'Antequera que ja havia estat coronat com a rei d'Aragó contra el comte d'Urgell; Jaume II d'Urgell.

Nou!!: Bunyol і Setge de Bunyol · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Bunyol і Teresa d'Entença · Veure més »

Teula

Teules a Dubrovnik tegula et imbrex'' de l'antiga Grècia La teula és un material de construcció que serveix per cobrir edificis.

Nou!!: Bunyol і Teula · Veure més »

Tomatina

La Tomatina és una festa del municipi valencià de Bunyol, en què els participants es llancen tomaques entre ells.

Nou!!: Bunyol і Tomatina · Veure més »

Torre de telegrafia òptica de Bunyol

La Torre de telegrafia òptica de Bunyol és una torre òptica amb fusileres, actualment en estat de ruïna, que es troba en els contraforts de la Serra de la Cabrera, al Portell de Bunyol, proper a l'autovia A-III.

Nou!!: Bunyol і Torre de telegrafia òptica de Bunyol · Veure més »

Torre mestra

torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.

Nou!!: Bunyol і Torre mestra · Veure més »

Turó

Turó del Carmel (Barcelona)Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.

Nou!!: Bunyol і Turó · Veure més »

Unitat del Poble Valencià

Unitat del Poble Valencià (UPV) fou un partit polític valencià, nascut el 1982 com a coalició electoral formada entre el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) i l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià (AEPV), a la que després es va afegir (per a les eleccions a Corts Valencianes de 1983) Esquerra Unida del País Valencià (partit de curta vida sense cap relació amb l'actual EUPV).

Nou!!: Bunyol і Unitat del Poble Valencià · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Bunyol і València · Veure més »

Xestalgar

Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Bunyol і Xestalgar · Veure més »

Xiva (Foia de Bunyol)

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Bunyol і Xiva (Foia de Bunyol) · Veure més »

1304

Sense descripció.

Nou!!: Bunyol і 1304 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Bunyol і 1363 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Bunyol і 1382 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Bunyol і 1413 · Veure més »

1415

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Bunyol і 1415 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bunyol і 1797 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Bunyol і 1837 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Bunyol і 1845 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Bunyol і 1992 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Bunyol і 1994 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Bunyol і 1996 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Bunyol і 1998 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Bunyol і 2000 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Bunyol і 2002 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Bunyol і 2004 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Bunyol і 2006 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Bunyol і 2016 · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bunyol і 24 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bunyolenc, Bunyolenca, Buñol.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »