Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bulgària

Índex Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

106 les relacions: Agricultura, Armeni, Arròs, Asparukh Khan, Óblast, Balcans, Búlgar, Búlgars, Blat, Bogomilisme, Boiko Boríssov, Burgàs, Capital, Consell d'Assistència Econòmica Mútua, Cotó, Cristianisme ortodox, Dacsa, Danubi, Democràcia parlamentària, Església Ortodoxa, Eslaus, Europa, Exèrcit medieval búlgar, Gira-sol, Grècia, Hebreu, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Independència, Inflació, Islam, Juny, Lev, Llista de peixos de Bulgària, Mar Negra, Mila Rodino, Ordi, Pelasgs, Persa, Plòvdiv, President de Bulgària, Preslav, Primer Imperi Búlgar, Primer ministre de Bulgària, Privatització, Província de Blagòevgrad, Província de Burgàs, Província de Dòbritx, Província de Gàbrovo, Província de Iàmbol, ..., Província de Kardjali, Província de Khàskovo, Província de Kiustendil, Província de Lòvetx, Província de Montana, Província de Pàzardjik, Província de Pèrnik, Província de Plòvdiv, Província de Pleven, Província de Ràzgrad, Província de Russe, Província de Silistra, Província de Sliven, Província de Smolian, Província de Sofia, Província de Sofia-Ciutat, Província de Stara Zagora, Província de Targòvixte, Província de Varna, Província de Veliko Tàrnovo, Província de Vidin, Província de Vratsa, Província de Xumen, Ròdope, Regió de Tràcia, Renda Nacional Bruta, República, República de Macedònia, República Popular de Bulgària, Romaní, Romania, Russe, Sègol, Sèrbia, Segona Guerra Mundial, Serralada dels Balcans, Simeó I el Gran, Sofia, Tabac, Tòdor Jívkov, Teres I, Tracis, Turc, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Valàquia, Varna (Bulgària), 1 de gener, 1018, 1986, 1989, 1991, 1994, 1997, 2004. Ampliar l'índex (56 més) »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Bulgària і Agricultura · Veure més »

Armeni

L'armeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Bulgària і Armeni · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Bulgària і Arròs · Veure més »

Asparukh Khan

Asparukh Khanas fou sobirà dels protobúlgars i fundador de l'estat búlgar medieval.

Nou!!: Bulgària і Asparukh Khan · Veure més »

Óblast

Una óblast (en rus: о́бласть, plural: о́бласти; ucraïnès: о́бласть, plural: о́бласті; en búlgar о́бласт, plural: о́бласти) és el nom que es dóna a algunes entitats subestatals de Bulgària, la Federació Russa, Ucraïna i la desapareguda Unió Soviètica.

Nou!!: Bulgària і Óblast · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Bulgària і Balcans · Veure més »

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar.

Nou!!: Bulgària і Búlgar · Veure més »

Búlgars

Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no només eslaus.

Nou!!: Bulgària і Búlgars · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Bulgària і Blat · Veure més »

Bogomilisme

Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.

Nou!!: Bulgària і Bogomilisme · Veure més »

Boiko Boríssov

Boiko Metódiev Boríssov (búlgar Бойко Методиев Борисов) (Bankia, Bulgària, 13 de juny de 1959) és un polític búlgar que va ser Primer Ministre de Bulgària des del juliol del 2009 fins al març del 2013.

Nou!!: Bulgària і Boiko Boríssov · Veure més »

Burgàs

Burgàs (búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la Mar Negra a la badia de Burgàs.

Nou!!: Bulgària і Burgàs · Veure més »

Capital

Estats en què la capital no és la ciutat més gran En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Bulgària і Capital · Veure més »

Consell d'Assistència Econòmica Mútua

Observadors El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS.

Nou!!: Bulgària і Consell d'Assistència Econòmica Mútua · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Bulgària і Cotó · Veure més »

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme.

Nou!!: Bulgària і Cristianisme ortodox · Veure més »

Dacsa

El blat de moro, la dacsa, el panís (de l'Índia), blat de l'Índia, milloc, milloca o (blat) moresc (Zea mays ssp. mays, zea prové del grec zeo, 'viure') és una planta de la família de les poàcies.

Nou!!: Bulgària і Dacsa · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Bulgària і Danubi · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Bulgària і Democràcia parlamentària · Veure més »

Església Ortodoxa

Patriarca de Constantinoble i Patriarca Ecumènic Bartomeu I, ''primus inter pares''. L'Església Ortodoxa és una de les tres grans denominacions del cristianisme, el cos dels cristians que, com l'Església Catòlica, declaren l'autoritat eclesiàstica per virtut de la successió apostòlica.

Nou!!: Bulgària і Església Ortodoxa · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Bulgària і Eslaus · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Bulgària і Europa · Veure més »

Exèrcit medieval búlgar

L'exèrcit medieval búlgar va ser el principal òrgan militar del primer i segon imperi búlgar.

Nou!!: Bulgària і Exèrcit medieval búlgar · Veure més »

Gira-sol

El gira-sol (Helianthus annuus) és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capítol.

Nou!!: Bulgària і Gira-sol · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Bulgària і Grècia · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Bulgària і Hebreu · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Bulgària і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Bulgària і Imperi Otomà · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Bulgària і Independència · Veure més »

Inflació

Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2010, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus.

Nou!!: Bulgària і Inflació · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Bulgària і Islam · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Bulgària і Juny · Veure més »

Lev

El lev (en búlgar лев, en plural лева / левове, leva / levove) és la unitat monetària de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Lev · Veure més »

Llista de peixos de Bulgària

Localització de Bulgària a Europa Rabosa petita (''Parablennius zvonimiri'') Esturió comú (''Acipenser sturio'') ''Blicca bjoerkna'' Xanguet (''Aphia minuta'') Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') Lluç de riu (''Esox lucius'') Serpentí (''Syngnathus typhle'') Gatet (''Cobitis taenia'') Peix sol (''Lepomis gibbosus'') Clavellada (''Raja clavata'') Oblada (''Oblada melanura'') Sorell blancal (''Trachurus mediterraneus'') ''Sabanejewia bulgarica'' Verat (''Scomber scombrus'') ''Neogobius fluviatilis'' Bavosa de bassa (''Salaria pavo'') Llissa vera (''Chelon labrosus'') Llobarro (''Dicentrarchus labrax'') Rap (''Lophius piscatorius'') ''Alosa fallax'' Escurçana (''Dasyatis pastinaca'') Lluerna verda (''Eutrigla gurnardus'') Esterlet (''Acipenser ruthenus'') Càntera (''Spondyliosoma cantharus'') Pagell (''Pagellus erythrinus'') Peix gat americà (''Ictalurus punctatus'') Lluç europeu (''Merluccius merluccius'') Rata (''Uranoscopus scaber'') Gall (''Zeus faber'') ''Zingel zingel'' Aquesta llista de peixos de Bulgària -incompleta- inclou 222 espècies de peixos que es poden trobar a Bulgària ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Bulgària і Llista de peixos de Bulgària · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Bulgària і Mar Negra · Veure més »

Mila Rodino

Mila Rodino (Benvolguda pàtria) és l'himne nacional de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Mila Rodino · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Bulgària і Ordi · Veure més »

Pelasgs

Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec pelasgoi) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Nou!!: Bulgària і Pelasgs · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Bulgària і Persa · Veure més »

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plovdiv.

Nou!!: Bulgària і Plòvdiv · Veure més »

President de Bulgària

El President de Bulgària (búlgar: Президент на България) és el cap d'estat de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і President de Bulgària · Veure més »

Preslav

Entrada a la ciutat Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi búlgar des de l'any 893 fins al 972.

Nou!!: Bulgària і Preslav · Veure més »

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Nou!!: Bulgària і Primer Imperi Búlgar · Veure més »

Primer ministre de Bulgària

El Primer Ministre de la República de Bulgària és el cap de govern d'aquest país.

Nou!!: Bulgària і Primer ministre de Bulgària · Veure més »

Privatització

La privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat.

Nou!!: Bulgària і Privatització · Veure més »

Província de Blagòevgrad

La província de Blagòevgrad (en búlgar: Oбласт Благоевград), també coneguda en alguns contexts com a Macedònia de Pirin (búlgar: Пиринска Македония, Pirinska Makedoniya), és una província (óblast) del sud-oest Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Blagòevgrad · Veure més »

Província de Burgàs

La província de Burgàs (en búlgar: Област Бургас) es troba al sud-oest de Bulgària, al sud de la costa de la mar Negra.

Nou!!: Bulgària і Província de Burgàs · Veure més »

Província de Dòbritx

La província de Dòbritx (en búlgar: Област Добрич) és una província del nord-est de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Dòbritx · Veure més »

Província de Gàbrovo

La província de Gàbrovo (en búlgar: Област Габрово) és una petita província del centre de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Gàbrovo · Veure més »

Província de Iàmbol

La província de Iàmbol (en búlgar: Област Ямбол) és una província del sud-est de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Iàmbol · Veure més »

Província de Kardjali

La província de Kardjali (en búlgar: Кърджалийска област; en turc Kırcaali İli) és una província del sud de Bulgària, fronterera amb Grècia (prefectures gregues de Xanthi i Ròdope al sud i est. Té una extensió de 3209.1 km².

Nou!!: Bulgària і Província de Kardjali · Veure més »

Província de Khàskovo

La província de Khàskovo (en búlgar: Област Хасково), oficialment transcrit Haskovo, és una província al sud de Bulgària, fronterera amb Grècia i Turquia al sud-est.

Nou!!: Bulgària і Província de Khàskovo · Veure més »

Província de Kiustendil

The Rila monastery La província de Kiustendil (en búlgar: Кюстендилска област) és una província de l'oest de Bulgària, que limita amb la República de Macedònia i Sèrbia.

Nou!!: Bulgària і Província de Kiustendil · Veure més »

Província de Lòvetx

La província de Lòvetx (en búlgar: Област Ловеч) és una província del centre de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Lòvetx · Veure més »

Província de Montana

La província de Montana (en búlgar: Област Монтана) és una província al nord-oest de Bulgària, fronterera amb Sèrbia i Romania.

Nou!!: Bulgària і Província de Montana · Veure més »

Província de Pàzardjik

Església a Batak Embassament de Batak La província de Pàzardjik (en búlgar: Област Пазарджик) és una província del sud-est de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Pàzardjik · Veure més »

Província de Pèrnik

La província de Pèrnik (en búlgar: Oбласт Перник) és una província a l'oest de Bulgària, fronterera amb Sèrbia.

Nou!!: Bulgària і Província de Pèrnik · Veure més »

Província de Plòvdiv

La província de Plòvdiv (en búlgar: Област Пловдив) és una província de Bulgària central que forma part de Rumèlia Oriental.

Nou!!: Bulgària і Província de Plòvdiv · Veure més »

Província de Pleven

La Província de Pleven (en búlgar: Област Плевен) és una província del centre-nord de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Pleven · Veure més »

Província de Ràzgrad

La província de Ràzgrad (en búlgar: Област Разград) és una província del nord-est de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Ràzgrad · Veure més »

Província de Russe

Centre administratiu de la província, la ciutat de Russe La província de Russe (en búlgar: Русенска област) és una província del nord de Bulgària, fronterera amb Romania i banyada pel Danubi.

Nou!!: Bulgària і Província de Russe · Veure més »

Província de Silistra

La província de Silistra (en búlgar: Област Силистра) és una província de Bulgària, que rep el nom de la seva principal ciutat, Silistra.

Nou!!: Bulgària і Província de Silistra · Veure més »

Província de Sliven

La província de Sliven (en búlgar: Област Сливен) és una província del centre de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Sliven · Veure més »

Província de Smolian

La província de Smolian (en búlgar: Област Смолян) és una província del sud de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Smolian · Veure més »

Província de Sofia

La Província de Sofia és una província del nord-oest de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Sofia · Veure més »

Província de Sofia-Ciutat

La província de Sofia-Ciutat (en búlgar: Област София-град), és una província (oblast) situat a l'oest de Bulgària, amb capital a la ciutat de Sofia.

Nou!!: Bulgària і Província de Sofia-Ciutat · Veure més »

Província de Stara Zagora

La província de Stara Zagora és una província del centre-sud de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Stara Zagora · Veure més »

Província de Targòvixte

La província de Targovixte (en búlgar: Област Търговище) és una província del centre de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Targòvixte · Veure més »

Província de Varna

Varna és una província del nord-est de Bulgària, fronterera amb el Mar Negre.

Nou!!: Bulgària і Província de Varna · Veure més »

Província de Veliko Tàrnovo

La Província de Veliko Tàrnovo és una província al bell mig de la zona septentrional de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Veliko Tàrnovo · Veure més »

Província de Vidin

La Província de Vidin és la més septentrional de les província de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Vidin · Veure més »

Província de Vratsa

Vratsa és una província del nord-oest de Bulgària, fronterera amb Romania.

Nou!!: Bulgària і Província de Vratsa · Veure més »

Província de Xumen

La Província de Xumen (en búlgar: Област Шумен) és una província al nord-est de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Província de Xumen · Veure més »

Ròdope

Ròdope (llatí: Rhodope; grec: Ῥοδόπη, 'vermellós'; búlgar: Родопи, Rodopi, o Родопите, Rodopite; també Родопа, Rodopa o Родопа планина, Rodopa planina) és una serralada muntanyosa de Bulgària i de Grècia (a la moderna regió de Tràcia).

Nou!!: Bulgària і Ròdope · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Bulgària і Regió de Tràcia · Veure més »

Renda Nacional Bruta

La Renda Nacional Bruta (RNB), o Ingrés Nacional Brut, anteriorment Producte Nacional Brut és un mesurament de l'economia basat en el valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un país (és a dir, els nacionals).

Nou!!: Bulgària і Renda Nacional Bruta · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Bulgària і República · Veure més »

República de Macedònia

La República de Macedònia, també coneguda com a República de Macedònia del Nord o Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM o FYROM, en anglès), és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Bulgària і República de Macedònia · Veure més »

República Popular de Bulgària

La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).

Nou!!: Bulgària і República Popular de Bulgària · Veure més »

Romaní

La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.

Nou!!: Bulgària і Romaní · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Bulgària і Romania · Veure més »

Russe

Monument a la llibertat. Russe o Ruse (també apareix com a Rousse; en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu.

Nou!!: Bulgària і Russe · Veure més »

Sègol

El sègol o sègle (dial. sèguel, sègal) (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Nou!!: Bulgària і Sègol · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Bulgària і Sèrbia · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Bulgària і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Serralada dels Balcans

La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dóna nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.

Nou!!: Bulgària і Serralada dels Balcans · Veure més »

Simeó I el Gran

El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (†927) Khan dels búlgars (893-927).

Nou!!: Bulgària і Simeó I el Gran · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia (en búlgar София) és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Bulgària і Sofia · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa recolzada en un cendrer. El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Bulgària і Tabac · Veure més »

Tòdor Jívkov

Tòdor Hrístov Jívkov, Toдор Xpиcтoв Живков, pronunciació AFI ˈtɔdɔr ˈxristɔf ˈʒifkɔf, habitualment transcrit Todor Zhivkov - 7 de setembre de 1911 - 5 d'agost de 1998) fou un polític búlgar. Neix en una família camperola pobra de Pravetz. En la seva joventut, "Tato" (com també se'l coneixia), es trasllada a Sofia buscant feina i aquí s'afilia al Komsomol, dins l'ala juvenil del Partit Comunista Búlgar el 1932. Va anar escalant llocs dins del partit, des d'on va tenir una activa participació en el moviment de resistència antinazi (Exèrcit Insurgent d'Alliberament Popular). Va ingressar al Politburó el 1951 i va ser elegit secretari general del PCB el 4 març de 1954, i fou el líder més jove dels països de l'Europa oriental. El 1962, va ser nomenat president del govern de Bulgària i el 1971 va passar a ocupar la Prefectura de l'estat. El 1965 va resistir un intent colpista perpetrat per oficials de l'exèrcit i opositors del seu govern, del qual va sortir victoriós; això el va convertir en el dirigent dels països de l'Europa oriental que més anys va durar en el seu càrrec, però el 10 de novembre del 1989, en temps d'agitació política a tota l'Europa socialista,després d'un cop d'estat definitiu, és destituït i expulsat del PCB. A l'any següent, seria detingut i processat per abús de poder i malversació de fons públics; se li va imposar una pena de 7 anys. El gener del 1994, Jívkov rebutja un indult ofert i a causa de la falta de contundència de les proves en contra, el Tribunal Suprem el va absoldre dels càrrecs el febrer de 1996. El 5 d'agost del 1998 Jívkov es va morir a causa de pneumònia. Des de principi de la dècada dels 50, el sector industrial búlgar va créixer ràpidament; la majoria dels actuals complexos industrials d'aquesta nació balcànica, com el de Kremikovtsi o Txervena Mogila van ser construïts en el seu temps. La primera i única planta nuclear, a Kozloduy, va ser construïda el 1970, els 6 reactors que la componen van ser acabats en menys de 5 anys. Des de 1975, el país va tenir grans avenços en alta tecnologia com l'exploració espacial i els ordinadors. El 10 abril de 1979, Bulgària va llançar Gueorgui Ivanov, el seu primer cosmonauta a l'espai exterior (afavorit pel programa soviètic Intercosmo). En la dècada dels 80, comença la construcció massiva d'ordinadors marca "Pravets" d'ús domèstic, i Bulgària fou el primer país del món a fabricar-los. Des de 1989, l'eficiència industrial i productiva búlgara va caure dràsticament. Sota el seu règim, Bulgària es va identificar sempre per ser el país ideològicament més afí i lleial a la Unió Soviètica; el 31 maig de 1977, rep el nomenament d'heroi de la Unió Soviètica, màxima condecoració que l'URSS atorgava. El seu llibre més important és El triomf del socialisme a Bulgària. Al llarg del seu període de poder, Tòdor Jívkov i els seus mals modals el va convertir en el blanc de moltes burles acerbes i acudits en els mitjans urbans de Bulgària. El DS temia que la policia secreta perseguís els qui li havien fet acudits polítics. El seu sobrenom era "bai Tosh" (aproximadament, "el vell oncle Tosh"), o de tant en tant (i posterior) "Tato" (una paraula dialectal per a "pare" o "Pop"). Markov explica una història de com un dibuixant retrata Jívkov en un diari popular i modifica la seva signatura perquè s'assembli a un porc, però no van perseguir-lo. Encara que un grapat de dissidents satírics com Radoy Ralin gaudien d'una certa rellevància popular, molts d'altres van ser declarats culpables de "calúmnies" o de "vandalisme" per atrevir-se a ridiculitzar l'autoritat. Jívkov sobreviu a la ruptura sinosoviètica, a la caiguda de Khrusxov a finals de 1964, i a un intent de cop d'estat estalinista-maoista el 1965; la mort de la seva filla Lyudmila Jívkova es produí el 1981 i també la mort de Bréjnev el 1982. Si bé la política econòmica de Jívkov va ser un gran èxit, el seva col·lapse després de la seva caiguda fa que sigui qüestionable que l'economia estigués realment desenvolupada. El veredicte més eloqüent sobre la regla Jívkov i les seves conseqüències és el "problema demogràfic". La seva política musulmana va produir un efecte diametralment oposat al que ell pretenia. Categoria:Primers ministres de Bulgària Categoria:Comunistes búlgars Categoria:Guerra Freda Categoria:Herois de la Unió Soviètica Categoria:Dobles Orde de Lenin Categoria:Dictadors comunistes.

Nou!!: Bulgària і Tòdor Jívkov · Veure més »

Teres I

Teres I fou rei dels odrisis de Tràcia.

Nou!!: Bulgària і Teres I · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Bulgària і Tracis · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Bulgària і Turc · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Bulgària і Turquia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Bulgària і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Bulgària і Unió Europea · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească;, literalment "país romanès"; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XIX.

Nou!!: Bulgària і Valàquia · Veure més »

Varna (Bulgària)

Varna - Варна en búlgar - és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.

Nou!!: Bulgària і Varna (Bulgària) · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Bulgària і 1 de gener · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Bulgària і 1018 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Bulgària і 1986 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Bulgària і 1989 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Bulgària і 1991 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Bulgària і 1994 · Veure més »

1997

;Països Catalans.

Nou!!: Bulgària і 1997 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Bulgària і 2004 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bulgaria, Burdjan, Búlgara, República de Bulgària.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »