Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Brunó de Colònia

Índex Brunó de Colònia

Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.

34 les relacions: Andreu apòstol, Arquebisbat de Colònia, Batalla de Worringen, Bisbe, Conrad el Roig, Ducat d'Alta Lorena, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Lotaríngia, Enric I d'Alemanya, Església Catòlica Romana, Frederic I, Gerard de Toul, Hug el Gran (robertià), Hug I de França, Liutprand de Cremona, Lluís IV de França, Lotari I de França, Marcgravi, Martí de Tours, Matilde de Saxònia, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pantaleó de Nicomèdia, Pierre Riché, Rateri de Verona, Reims, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Soest, Teodoric I, Troyes, 11 d'octubre, 925, 965.

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Nou!!: Brunó de Colònia і Andreu apòstol · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Brunó de Colònia і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Batalla de Worringen

La Batalla de Worringen va occorer durant la Guerra de successió de Limburg, el 5 de juny del 1288, a uns camps al sud del poble de Worringen, al dia d'avui un barri de la ciutat de Colònia.

Nou!!: Brunó de Colònia і Batalla de Worringen · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Brunó de Colònia і Bisbe · Veure més »

Conrad el Roig

Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).

Nou!!: Brunó de Colònia і Conrad el Roig · Veure més »

Ducat d'Alta Lorena

El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).

Nou!!: Brunó de Colònia і Ducat d'Alta Lorena · Veure més »

Ducat de Baixa Lorena

La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.

Nou!!: Brunó de Colònia і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »

Ducat de Lotaríngia

Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.

Nou!!: Brunó de Colònia і Ducat de Lotaríngia · Veure més »

Enric I d'Alemanya

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.

Nou!!: Brunó de Colònia і Enric I d'Alemanya · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Brunó de Colònia і Església Catòlica Romana · Veure més »

Frederic I

* Frederic I (patriarca) (901-922) a Aquileia.

Nou!!: Brunó de Colònia і Frederic I · Veure més »

Gerard de Toul

Gerard de Toul (Colònia, Alemanya, 935 - Toul, Sacre Imperi, avui França, 994) fou un prevere alemany, bisbe de Toul en 963.

Nou!!: Brunó de Colònia і Gerard de Toul · Veure més »

Hug el Gran (robertià)

Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.

Nou!!: Brunó de Colònia і Hug el Gran (robertià) · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Brunó de Colònia і Hug I de França · Veure més »

Liutprand de Cremona

Liutprand de Cremona, en llatí Liutprandus Cremonensis, (?, — ?, segle X) fou historiador dels llombards i bisbe de Cremona.

Nou!!: Brunó de Colònia і Liutprand de Cremona · Veure més »

Lluís IV de França

Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.

Nou!!: Brunó de Colònia і Lluís IV de França · Veure més »

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Nou!!: Brunó de Colònia і Lotari I de França · Veure més »

Marcgravi

El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.

Nou!!: Brunó de Colònia і Marcgravi · Veure més »

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Brunó de Colònia і Martí de Tours · Veure més »

Matilde de Saxònia

Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia.

Nou!!: Brunó de Colònia і Matilde de Saxònia · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Brunó de Colònia і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Pantaleó de Nicomèdia

Pantaleó, Pantoleó o Panteleemó (en llatí Pantaleon o Pantoleon o Panteleemon, en grec antic) va ser un metge de Nicomèdia a Bitínia del.

Nou!!: Brunó de Colònia і Pantaleó de Nicomèdia · Veure més »

Pierre Riché

va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.

Nou!!: Brunó de Colònia і Pierre Riché · Veure més »

Rateri de Verona

Rateri de Verona (en llatí Ratherius Veronensis) (nascut vers 890 als afores de Lieja i mort el 974 a Namur era un monje de l'abadia de Lobbes. Va ser bisbe de Verona, de Lieja i abat de l'abadia d'Aulne. Va ser un escriptor i polemista en llatí reconegut. Una part de la seva obra va ser conservada fins avui.

Nou!!: Brunó de Colònia і Rateri de Verona · Veure més »

Reims

Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Brunó de Colònia і Reims · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Brunó de Colònia і Rin · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Brunó de Colònia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Brunó de Colònia і Saxònia · Veure més »

Soest

Soest és un municipi de la província d'Utrecht, al centre dels Països Baixos.

Nou!!: Brunó de Colònia і Soest · Veure més »

Teodoric I

* Teodoric I de Tolosa, rei visigot de Tolosa del 418 al 451.

Nou!!: Brunó de Colònia і Teodoric I · Veure més »

Troyes

Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Brunó de Colònia і Troyes · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Brunó de Colònia і 11 d'octubre · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Brunó de Colònia і 925 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Brunó de Colònia і 965 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bruno de Colònia, Brunon de Cologne, Brunó I de Colònia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »