25 les relacions: Aristòtil, Atena, Cimopolea, Columnes d'Hèrcules, Cotos, Cronos, Eòlice, Etna (mitologia), Gea, Gies, Hèracles, Hecatonquir, Hera, Homer, Ilíada, Mitologia grega, Nimfa, Ocèan, Posidó, Talassa, Tàrtar (mitologia), Tetis (filla de Gea), Titanomàquia, Urà (mitologia), Zeus.
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Briàreu і Aristòtil · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Briàreu і Atena · Veure més »
Cimopolea
A la mitologia grega Cimopolea o Cimopòlia (en grec antic Κυμοπολεια) era una nimfa filla de Posidó i Amfitrite.
Nou!!: Briàreu і Cimopolea · Veure més »
Columnes d'Hèrcules
Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar Les columnes d'Hèrcules (Herculis Columnae, en αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Briàreu і Columnes d'Hèrcules · Veure més »
Cotos
En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.
Nou!!: Briàreu і Cotos · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Briàreu і Cronos · Veure més »
Eòlice
Eòlice (en grec antic Οἰολύκη), també anomenada Deilice (Δειλύκη), era una nimfa de la mitologia grega.
Nou!!: Briàreu і Eòlice · Veure més »
Etna (mitologia)
Segons la mitologia grega, Etna (en grec antic Αἴτνη) va ser una nimfa, filla d'Urà i de Gea.
Nou!!: Briàreu і Etna (mitologia) · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Briàreu і Gea · Veure més »
Gies
En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.
Nou!!: Briàreu і Gies · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Briàreu і Hèracles · Veure més »
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Nou!!: Briàreu і Hecatonquir · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Briàreu і Hera · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Briàreu і Homer · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Briàreu і Ilíada · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Briàreu і Mitologia grega · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Briàreu і Nimfa · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Briàreu і Ocèan · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Briàreu і Posidó · Veure més »
Talassa
Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.
Nou!!: Briàreu і Talassa · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Briàreu і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Nou!!: Briàreu і Tetis (filla de Gea) · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Briàreu і Titanomàquia · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Briàreu і Urà (mitologia) · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Briàreu і Zeus · Veure més »