Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Acte de cort, Ara Llibres, Barcelona, Braç (concepte social), Capítol de cort, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalunya, Ciutadà honrat, Ciutat, Clergat, Conseller en cap de Barcelona, Constitució (llei), Constitucions catalanes, Coronela de Barcelona, Corts Catalanes, Diputació del General de Catalunya, Edat moderna de Catalunya, Felicià de Cordelles i Ramanyer, Felip V d'Espanya, Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, Francesc de Berardo i Espuny, Francesc de Castellví i Obando, Francesc de Cordelles i Ramanyer, Gandia, Gran Aliança, Guerra dels catalans, Guerra dels Segadors, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Baptista de Cortada i Sellers, Manuel Ferrer i Sitges, Nicolau de Sant Joan, Noblesa, Oliva (Safor), Pactisme, Palau de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Sàpiens, Setge de Barcelona (1713-1714), Tres Comuns de Catalunya, València, Vot, Xàtiva, 1713, 30 de juny, 6 de juliol, 9 de juliol.
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Junta de Braços і Acte de cort · Veure més »
Ara Llibres
Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.
Nou!!: Junta de Braços і Ara Llibres · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Junta de Braços і Barcelona · Veure més »
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Junta de Braços і Braç (concepte social) · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Junta de Braços і Capítol de cort · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Junta de Braços і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Junta de Braços і Catalunya · Veure més »
Ciutadà honrat
Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.
Nou!!: Junta de Braços і Ciutadà honrat · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Junta de Braços і Ciutat · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Junta de Braços і Clergat · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: Junta de Braços і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Junta de Braços і Constitució (llei) · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Junta de Braços і Constitucions catalanes · Veure més »
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Nou!!: Junta de Braços і Coronela de Barcelona · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Junta de Braços і Corts Catalanes · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Junta de Braços і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Junta de Braços і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Felicià de Cordelles i Ramanyer
Felicià de Cordelles i Ramanyer (Barcelona, segle XVII - segle XVIII) fou senyor de Mura i una figura destacada en la política catalana i barcelonina de finals del i principis del.
Nou!!: Junta de Braços і Felicià de Cordelles i Ramanyer · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Junta de Braços і Felip V d'Espanya · Veure més »
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713.
Nou!!: Junta de Braços і Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Veure més »
Francesc de Berardo i Espuny
Francesc de Berardo i Espuny (Barcelona, s. XVII - Viena - 1714) marquès de Montnegre.
Nou!!: Junta de Braços і Francesc de Berardo i Espuny · Veure més »
Francesc de Castellví i Obando
Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.
Nou!!: Junta de Braços і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »
Francesc de Cordelles i Ramanyer
Francesc de Cordelles i Ramanyer (Barcelona, 1650 – Gerri, 1739),Pau Colom, pàg.43-45 abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.
Nou!!: Junta de Braços і Francesc de Cordelles i Ramanyer · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Junta de Braços і Gandia · Veure més »
Gran Aliança
La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.
Nou!!: Junta de Braços і Gran Aliança · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Junta de Braços і Guerra dels catalans · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Junta de Braços і Guerra dels Segadors · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Junta de Braços і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
Joan Baptista de Cortada i Sellers
Joan Baptista de Cortada i Sellers (Vic, Osona, segle XVII — Vic, Osona) fou un militar austriacista, germà de Francesc de Cortada i Sellers.
Nou!!: Junta de Braços і Joan Baptista de Cortada i Sellers · Veure més »
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Nou!!: Junta de Braços і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »
Nicolau de Sant Joan
Nicolau de Sant Joan participà en la Junta de Braços celebrada al palau de la Generalitat de Catalunya el 30 de juny de 1713.
Nou!!: Junta de Braços і Nicolau de Sant Joan · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Junta de Braços і Noblesa · Veure més »
Oliva (Safor)
Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.
Nou!!: Junta de Braços і Oliva (Safor) · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Junta de Braços і Pactisme · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Junta de Braços і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Junta de Braços і Principat de Catalunya · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Junta de Braços і Províncies Unides · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Junta de Braços і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Nou!!: Junta de Braços і Rafael de Nebot i Font · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Junta de Braços і Sàpiens · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Junta de Braços і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Junta de Braços і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Junta de Braços і València · Veure més »
Vot
Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007.El vot és l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferència per certa moció (p. ex. una proposta de resolució), un candidat, o una determinada selecció de candidats.
Nou!!: Junta de Braços і Vot · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Junta de Braços і Xàtiva · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Junta de Braços і 1713 · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Junta de Braços і 30 de juny · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Junta de Braços і 6 de juliol · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Junta de Braços і 9 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Braços Generals, Junta General de Braços, Junta General de Braços de Catalunya, Junta de braços, Juntes de Braços, Juntes de braços.
