Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Botànica

Índex Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη ('herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

277 les relacions: Abu-l-Abbàs an-Nabatí, Ad-Dinawarí, Agricultura, Agrigent, Aimé Bonpland, Al-Àndalus, Albert el Gran, Alga, Anatomia, Andrea Cesalpino, Anglès, Animals, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Antonie van Leeuwenhoek, Arabidopsis thaliana, Arborètum de Catalunya, Arbre, Aristòtil, Arròs, Assíria, Atmosfera terrestre, Augustin Pyramus de Candolle, Austràlia, Àcid acetilsalicílic, Babilònia, Baixa edat mitjana, Barbara McClintock, Barcelona, Bernard Palissy, Biocombustible, Biosfera, Blat, Botànica aplicada, Botànica pura, Cactus, Cafè, Cafeïna, Canadà, Canya (planta), Canya de sucre, Capa d'ozó, Carbonífer, Carl von Linné, Català, Catolicisme, Cautxú, Cànnabis, Cèl·lula, ..., Centre Excursionista de Catalunya, Chlamydomonas reinhardtii, Ciència, Científic, Citologia vegetal, Classificació de les plantes, Clau dicotòmica, Colza, Combustible fòssil, Contaminació, Coralls, Corda, Cotó, Dacsa, David Douglas, Dendrologia, Dioscòrides Pedaci, Ecologia, Ecologia vegetal, Edat mitjana, Editorial Pòrtic, Empèdocles d'Akragas, Equiset, Escoles gregues, Espècie, Estats Units d'Amèrica, Etnobotànica, Eubacteris, Evolució, Experiment, Falguera, Fenologia, Fermentació, Ficologia, Filogènia, Fisiologia, Fisiologia vegetal, Fitografia, Fitopatologia, Fitoquímica, Fitosociologia, Flora, Fongs, França, Francesc Micó, Fruita, Fusta, Galileo Galilei, Gastronomia, Genètica, Genètica vegetal, Genoma, Geobotànica, George Ledyard Stebbins, Germinació, Giovanni Bodeo da Stapelio, Gran Bretanya, Gran Enciclopèdia Catalana, Granollers, Grec, Gregor Mendel, Haploïdia, Hàbitat, Herba adventícia, Herbari, Hipòtesi, Histologia, Horticultura, Humitat, Ibn al-Baytar, Imperi Romà, Impremta, Itàlia, Jardí botànic, Jardineria, Joan Pañella i Bonastre, Joan Plaça, Joan Salvador i Riera, John Ray, Joseph Dalton Hooker, Jute, Kurds, Leonardo da Vinci, Liliòpsids, Liquen, Llúpol, Lli, Llista de plantes de Catalunya, Llista de plantes de les Illes Balears, Llista de plantes del País Valencià, Llista de plantes medicinals, Lonchopteris rugosa, Londres, Luther Burbank, Madrid, Magnoliòpsids, Marcello Malpighi, Marduk-Apal-Iddina II, Mètode científic, Medicament, Mesopotàmia, Metabolisme, Micologia, Microbiologia, Microscopi, Mill, Molècula, Molses, Morera, Morfologia vegetal, Naturalis Historia, Nehemiah Grew, Neolític, Nicotina, Nova York, Oli vegetal, Ordi, Oxigen, Països Catalans, Paleobotànica, Paleolític, Paper, París, Pàdua, Pere Jaume Esteve, Pius Font i Quer, Planta criptògama, Planta farratgera, Planta medicinal, Plantes, Plini el Vell, Pol·len, Poliploïdia, Química orgànica, Raïm, Renaixement, Richard Spruce, Robert Hooke, Salze, Sargon II, Sègol, Sòl, Seda, Segle V, Segle VIII aC, Segle XII, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Sistemàtica, Societat, Soia, Stipa tenacissima, Sucre, Suro, Tabac, Taxonomia, Te, Temperatura, Teofrast, Thomas Henry Huxley, Toronto, Ultraviolat, Universitat de Barcelona, València, Verí, Verdura, Xocolata, Zoologia, 1197, 1200, 1248, 1250, 1452, 1500, 1519, 1525, 1528, 1545, 1556, 1586, 1592, 1603, 1623, 1660, 1665, 1666, 1671, 1683, 1707, 1726, 1745, 1754, 1773, 1778, 1799, 1804, 1817, 1822, 1825, 1834, 1841, 1849, 1858, 1884, 1888, 1893, 1895, 1906, 1911, 1916, 1926, 1945, 1964, 1979, 1981, 1982, 1985, 1988, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1998, 2004, 2005. Ampliar l'índex (227 més) »

Abu-l-Abbàs an-Nabatí

Abu-l-Abbàs an-Nabatí, també conegut simplement com a an-Nabatí o com a Ibn ar-Rumiyya ('Fill de la cristiana') o encara com a al-Hàfidh ('Qui coneix l'Alcorà i la Tradició de memòria') (Sevilla, entre 1165 i 1172-Sevilla?, 1239 o 1240), va ser un botànic andalusí que aplicà l'observació i l'experimentació directa sobre les plantes.

Nou!!: Botànica і Abu-l-Abbàs an-Nabatí · Veure més »

Ad-Dinawarí

Abu-Hanifa Àhmad ibn Dàwud ad-Dinawarí o simplement ad-Dinawarí (815–896) (en àrab أبو حنیفة أحمد بن داوود الدینوري, Abū Ḥanīfa Aḥmad ibn Dawūd Dīnawarī) va ser un científic kurd en llengua àrab que va tractar sobre astronomia, agricultura, botànica, metal·lúrgia geografia, matemàtica i història.

Nou!!: Botànica і Ad-Dinawarí · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Botànica і Agricultura · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu Akragas.

Nou!!: Botànica і Agrigent · Veure més »

Aimé Bonpland

Aimé Jacques Alexandre Bonpland (22 d’agost de 1773 – 4 de maig de 1858) va ser un explorador i botànic francès.

Nou!!: Botànica і Aimé Bonpland · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Botànica і Al-Àndalus · Veure més »

Albert el Gran

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus, considerant un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval.

Nou!!: Botànica і Albert el Gran · Veure més »

Alga

pmc.

Nou!!: Botànica і Alga · Veure més »

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Nou!!: Botànica і Anatomia · Veure més »

Andrea Cesalpino

Andrea Cesalpino (llatinitzat com Andreas Cæsalpinus) (Arezzo, 23 de febrer de 1524 o 1525 – 23 de febrer de 1603) va ser un metge, filòsof i botànic italià.

Nou!!: Botànica і Andrea Cesalpino · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Botànica і Anglès · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars.

Nou!!: Botànica і Animals · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Botànica і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Botànica і Antiga Roma · Veure més »

Antoni Josep Cavanilles i Palop

'''Antoni Josep de Cavanilles''' Antoni Josep Cavanilles i Palop (València, 1745 - Madrid, 1804) va ser un sacerdot, botànic i naturalista valencià.

Nou!!: Botànica і Antoni Josep Cavanilles i Palop · Veure més »

Antonie van Leeuwenhoek

Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg holandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construir.

Nou!!: Botànica і Antonie van Leeuwenhoek · Veure més »

Arabidopsis thaliana

Arabidopsis thaliana és una planta de mida petita de la mateixa família botànica que la col i la mostassa; és un dels organismes model per a l'estudi de les ciències relacionades amb les plantes, incloent-hi la genètica, el desenvolupament i el fototropisme.

Nou!!: Botànica і Arabidopsis thaliana · Veure més »

Arborètum de Catalunya

L'Arborètum de Catalunya de Cabrils (Maresme) és un museu a l'aire lliure situat a l'Avinguda esportiva, 13-17, amb una superfície de 40.000 m2, on es poden contemplar tots els arbres autòctons de Catalunya, així com moltes de les espècies naturalitzades i conreades.

Nou!!: Botànica і Arborètum de Catalunya · Veure més »

Arbre

data.

Nou!!: Botànica і Arbre · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Botànica і Aristòtil · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Botànica і Arròs · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Botànica і Assíria · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Botànica і Atmosfera terrestre · Veure més »

Augustin Pyramus de Candolle

Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, 4 de febrer del 1778 - 9 de setembre del 1841) fou un botànic suís.

Nou!!: Botànica і Augustin Pyramus de Candolle · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma el continent més petit del món, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Botànica і Austràlia · Veure més »

Àcid acetilsalicílic

L'àcid acetilsalicílic (abreviat com AAS, rarament anomenat acetosal) i mundialment conegut pel nom comercial d'Aspirina és un fàrmac de la família dels salicilats, sovint emprat com a analgèsic (mals menors i dolor agut), antipirètic (contra la febre), i antiinflamatori.

Nou!!: Botànica і Àcid acetilsalicílic · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Botànica і Babilònia · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: Botànica і Baixa edat mitjana · Veure més »

Barbara McClintock

Barbara McClintock (Hartford, EUA, 16 de juny de 1902-Huntington, 3 de setembre de 1992) fou una botànica, genetista especialitzada en citogenètica.

Nou!!: Botànica і Barbara McClintock · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Botànica і Barcelona · Veure més »

Bernard Palissy

Bernard Palissy Bernard Palissy (Sant Avit, prop de La Capèla Biron (Òlt i Garona), cap a 1510 - París, 1589 o 1590) va ser un ceramista i científic francès, famós per haver maldat durant 16 anys per imitar la ceràmica xinesa.

Nou!!: Botànica і Bernard Palissy · Veure més »

Biocombustible

Malgrat el risc de desforestació en alguns indrets, la fusta és el '''biocombustible'' més usat al món, sense necessitat de cap etiqueta comercial que la faci semblar ''verda'' o ''biològica''. La canya de sucre, com la remolatxa, es pot usar per a obtenir sucre (aliment) o com a primera matèria d'un combustible (bioetanol), en comptes de l'urani o el gas natural, per exemple. Un biocombustible és el terme amb el qual es denomina a qualsevol tipus de combustible obtingut de biomassa (sobretot vegetals i altres éssers vius que fixen l'energia del sol mitjançant fotosíntesi) o dels seus residus, com per exemple la fracció orgànica de deixalles, els quals són tractats per obtenir un agregat d'alt poder calorífic.

Nou!!: Botànica і Biocombustible · Veure més »

Biosfera

La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.

Nou!!: Botànica і Biosfera · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Botànica і Blat · Veure més »

Botànica aplicada

La botánica aplicada estudia la utilitat o aplicació dels vegetals.

Nou!!: Botànica і Botànica aplicada · Veure més »

Botànica pura

La botànica pura estudia les plantes des d'un punt de vista purament teòric.

Nou!!: Botànica і Botànica pura · Veure més »

Cactus

Els cactus (Cactaceae) són una família de plantes de l'ordre de les cariofil·lals que conté unes 1.750 espècies conegudes repartides en aproximadament 127 gèneres.

Nou!!: Botànica і Cactus · Veure més »

Cafè

El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.

Nou!!: Botànica і Cafè · Veure més »

Cafeïna

La cafeïna, teïna o guaranina és un compost químic que es troba en la naturalesa en les llavors de cafè, de cacau (xocolata), de cola, en les fulles del te i en la guaranà.

Nou!!: Botànica і Cafeïna · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Botànica і Canadà · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Botànica і Canya (planta) · Veure més »

Canya de sucre

Un camp segant-se de canya de sucre La canyamel, canya de sucre o canya dolça (Saccharum officinarum) és una planta de la família de les Poaceae.

Nou!!: Botànica і Canya de sucre · Veure més »

Capa d'ozó

Esquema de la distribució d'ozó en l'atmosfera. El pic superior correspon a la capa d'ozó. La capa d'ozó o ozonosfera és la zona de l'estratosfera terrestre que conté una concentració relativament alta d'ozó.

Nou!!: Botànica і Capa d'ozó · Veure més »

Carbonífer

El Carbonífer és un període geològic del Paleozoic que començà fa 359,2 ± 2,5 milions d'anys i acabà fa 299,0 ± 0,8 milions d'anys; en obres clàssiques.

Nou!!: Botànica і Carbonífer · Veure més »

Carl von Linné

Carl Linnaeus,El seu pare Nils nasqué amb el cognom Ingemarsson, derivat del nom del seu pare, Ingemar Bengtsson, car feien servir el sistema de noms patronímics utilitzat als països escandinaus.

Nou!!: Botànica і Carl von Linné · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Botànica і Català · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Botànica і Catolicisme · Veure més »

Cautxú

Recol·lecció de cautxú. El cautxú és un polímer d'hidrocarburs que s'extreu del làtex de nombroses plantes tropicals, la més important de les quals és la siringa (Hevea brasiliensis).

Nou!!: Botànica і Cautxú · Veure més »

Cànnabis

El cànnabis és un gènere de magnoliofití que inclou tres espècies diferents, el cannabis sativa, el cannabis indica i el cannabis ruderalis.

Nou!!: Botànica і Cànnabis · Veure més »

Cèl·lula

Micrografia al microscopi de rastreig de cèl·lules de l'eubacteri ''Escherichia coli''. Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu.

Nou!!: Botànica і Cèl·lula · Veure més »

Centre Excursionista de Catalunya

L'entrada a la seu del CEC al carrer del Paradís. La mola al terra davant de la porta assenyala el cim del mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya és una entitat fundada l'any 1891 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.

Nou!!: Botànica і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »

Chlamydomonas reinhardtii

Chlamydomonas reinhardtii és una alga verda unicel·lular que es fa servir d'organisme model.

Nou!!: Botànica і Chlamydomonas reinhardtii · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Botànica і Ciència · Veure més »

Científic

Científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.

Nou!!: Botànica і Científic · Veure més »

Citologia vegetal

Estructura de la cèl·lula vegetal La citologia vegetal (del grec kytos contenidor) és una disciplina acadèmica que estudia les cèl·lules vegetals, les seves propietats fisiològiques, la seva estructura, els orgànuls que contenen, les interaccions amb el medi ambient, el seu cicle biològic, la divisió i la mort.

Nou!!: Botànica і Citologia vegetal · Veure més »

Classificació de les plantes

La necessitat d'obtenir un ordre en l'enorme diversitat dels organismes vegetals o regne Plantae, es resol mitjançant els sistemes de classificació.

Nou!!: Botànica і Classificació de les plantes · Veure més »

Clau dicotòmica

La clau dicotòmica és un codi que es fa servir per classificar els éssers vius.

Nou!!: Botànica і Clau dicotòmica · Veure més »

Colza

La colza (Brassica napus) és una planta amb flor de la família Brassicaceae.

Nou!!: Botànica і Colza · Veure més »

Combustible fòssil

Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.

Nou!!: Botànica і Combustible fòssil · Veure més »

Contaminació

Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».

Nou!!: Botànica і Contaminació · Veure més »

Coralls

Coral en forma de pilar Escull coral·lí Coral cervell (''Diploria labyrinthiformis'') Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.

Nou!!: Botànica і Coralls · Veure més »

Corda

Detall d'una corda. Una corda és un element format per fibres tèxtils torçades o trenades únicament en sentit longitudinal, a fi de confeccionar peces resistents i flexibles del gruix desitjat i qualsevol llargada.

Nou!!: Botànica і Corda · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Botànica і Cotó · Veure més »

Dacsa

El blat de moro, la dacsa, el panís (de l'Índia), blat de l'Índia, milloc, milloca o (blat) moresc (Zea mays ssp. mays, zea prové del grec zeo, 'viure') és una planta de la família de les poàcies.

Nou!!: Botànica і Dacsa · Veure més »

David Douglas

David Douglas (25 de juny de 1799 – 12 de juliol de 1834) va ser un botànic escocès.

Nou!!: Botànica і David Douglas · Veure més »

Dendrologia

La dendrologia (del grec δένδρον, "arbre" i λογία, "ciència") és la disciplina que estudia els arbres (o més exactament les plantes llenyoses, que inclou les lianes i altres vegetals).

Nou!!: Botànica і Dendrologia · Veure més »

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci (Dioscorides Pedacius o Phdanius, Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) fou un escriptor de medicina grec autor d'un famós tractat de medicina (Περὶ ?λης Ἰατρικῆς) més coneguda per la versió en llatí De Materia Medica en 5 llibres.

Nou!!: Botànica і Dioscòrides Pedaci · Veure més »

Ecologia

Lecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Nou!!: Botànica і Ecologia · Veure més »

Ecologia vegetal

L'ecologia vegetal és una subdisciplina de l'ecologia que estudia la distribució i abundància de les plantes que interaccionen entre les membres de les espècies de plantes i les seves interaccions amb el medi ambient.

Nou!!: Botànica і Ecologia vegetal · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Botànica і Edat mitjana · Veure més »

Editorial Pòrtic

Editorial Pòrtic és una editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis i Marca.

Nou!!: Botànica і Editorial Pòrtic · Veure més »

Empèdocles d'Akragas

Empèdocles d'Akragas o senzillament Empèdocles (Ἐμπεδοκλῆς) (Agrigent, 492 aC-432 aC) fou un filòsof grec pluralista. La seva obra, que es conserva fragmentàriament, és escrita en hexàmetres.

Nou!!: Botànica і Empèdocles d'Akragas · Veure més »

Equiset

Els equisets o cues de cavall formen el gènere Equisetum, el qual és l'únic gènere de la família Equisetaceae.

Nou!!: Botànica і Equiset · Veure més »

Escoles gregues

Les escoles gregues o escoles de pensament van ser associacions de matemàtics, els quals tenien unes idees semblants envers els coneixements que aporta la ciència.

Nou!!: Botànica і Escoles gregues · Veure més »

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Nou!!: Botànica і Espècie · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Botànica і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Etnobotànica

L'etnobotànica (etno, 'estudi de les persones', i botànica, 'estudi de les plantes') és l'estudi de les relacions entre plantes i la gent (l'ésser humà), incloent-hi les seves aplicacions i usos tradicionals, per a, d'aquesta forma, determinar el seu valor cultural o científic.

Nou!!: Botànica і Etnobotànica · Veure més »

Eubacteris

Arbre filogenètic. Els bacteris apareixen en blau, a l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eubacteris (Bacteria o Eubacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Botànica і Eubacteris · Veure més »

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent.

Nou!!: Botànica і Evolució · Veure més »

Experiment

Tot infant du a terme experiments rudimentaris per aprendre com funciona el món. Un experiment és un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi relacionada amb un determinat fenomen.

Nou!!: Botànica і Experiment · Veure més »

Falguera

Falgueres, probablement ''Dicksonia antarctica.'' Una falguera o falaguera (al País Valencià) o foguera (a Girona i el Vallès), és qualsevol planta del grup d'unes vint mil espècies de plantes classificades en la divisió Pteridophyta, també anomenada antigament Filicophyta i modernament Monilophyta.

Nou!!: Botànica і Falguera · Veure més »

Fenologia

La Fenologia, terme que deriva de la paraula del grec phaino 'mostrar', 'aparèixer', és la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius.

Nou!!: Botànica і Fenologia · Veure més »

Fermentació

Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.

Nou!!: Botànica і Fermentació · Veure més »

Ficologia

La ficologia (del grec phykos, "alga"; i λογία estudi) és l'estudi científic de les algues.

Nou!!: Botànica і Ficologia · Veure més »

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Nou!!: Botànica і Filogènia · Veure més »

Fisiologia

La fisiologia (del grec physis.

Nou!!: Botànica і Fisiologia · Veure més »

Fisiologia vegetal

En botànica, la fisiologia vegetal és l'estudi de la funció, o fisiologia, de les plantes.

Nou!!: Botànica і Fisiologia vegetal · Veure més »

Fitografia

La fitografia o botànica descriptiva és la part de la botànica encarregada de la descripció de les plantes.

Nou!!: Botànica і Fitografia · Veure més »

Fitopatologia

Els nòduls a les arrels per l'Agrobacterium causen problemes a moltes plantesFitopatologia és la ciència agronòmica que estudia les afeccions i malalties de les plantes i les seves possibles correccions.

Nou!!: Botànica і Fitopatologia · Veure més »

Fitoquímica

La fitoquímica en sentit estricte és l'estudi dels productes fitoquímics.

Nou!!: Botànica і Fitoquímica · Veure més »

Fitosociologia

La fitosociologia és la branca de la ciència que tracta de les comunitats vegetals, la seva composició i el seu desenvolupament, i de les relacions entre les espècies que les componen.

Nou!!: Botànica і Fitosociologia · Veure més »

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades. Flora en botànica, té dues accepcions.

Nou!!: Botànica і Flora · Veure més »

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet.

Nou!!: Botànica і Fongs · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Botànica і França · Veure més »

Francesc Micó

Francesc Micó (Vic, 1528 - Barcelona, 1592?) va ser un apotecari i botànic català.

Nou!!: Botànica і Francesc Micó · Veure més »

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Nou!!: Botànica і Fruita · Veure més »

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Nou!!: Botànica і Fusta · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Botànica і Galileo Galilei · Veure més »

Gastronomia

Els aliments exquisits són un dels objectes d’estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.

Nou!!: Botànica і Gastronomia · Veure més »

Genètica

La genètica (del grec antic γενετικός genetikos 'genitiu', i aquest de γένος genοs 'llinatge'), una disciplina de la biologia, és la ciència de l'herència i la variació en els éssers vius.

Nou!!: Botànica і Genètica · Veure més »

Genètica vegetal

Múltiples cromosomes fent un genoma La genètica vegetal és un terme molt ample.

Nou!!: Botànica і Genètica vegetal · Veure més »

Genoma

Mapa genètic El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.

Nou!!: Botànica і Genoma · Veure més »

Geobotànica

Autoretrat d'Alexander von Humboldt considerat el ''pare de la fitogeografia''. La geobotànica, fitogeografia, o geografia vegetal, és la branca de la biogeografia que estudia la distribució de les espècies vegetals sobre la Terra i allò que motiva aquesta distribució.

Nou!!: Botànica і Geobotànica · Veure més »

George Ledyard Stebbins

George Ledyard Stebbins, Jr. (Lawrence, Nova York, 6 de gener de 1906 - 19 de gener de 2000) va ser un botànic i genetista estatunidenc, un dels membres fundadors de la síntesi evolutiva moderna.

Nou!!: Botànica і George Ledyard Stebbins · Veure més »

Germinació

Llavors de girasol després d'haver passat tres dies de la germinació Proves de germinació La germinació és el procés pel qual una llavor o una espora surt d'un període de dormició.

Nou!!: Botànica і Germinació · Veure més »

Giovanni Bodeo da Stapelio

Giovanni Bodeo da Stapelio, o da Stapel (Itàlia, segles XII-XIII) va ser un botànic italià conegut pels seus comentaris, dibuixos i ampliació, feta cap a l'any 1200, de la versió llatina de l'obra Historia plantarum de Teofrast.

Nou!!: Botànica і Giovanni Bodeo da Stapelio · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Botànica і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Botànica і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Granollers

Granollers és la capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Botànica і Granollers · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Botànica і Grec · Veure més »

Gregor Mendel

Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 de juliol de 1822 - Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.

Nou!!: Botànica і Gregor Mendel · Veure més »

Haploïdia

L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.

Nou!!: Botànica і Haploïdia · Veure més »

Hàbitat

Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).

Nou!!: Botànica і Hàbitat · Veure més »

Herba adventícia

thumb Mala herba, adventícia o infestant són paraules que es refereixen a tota planta que creix en una parcel·la agrícola on no hi és volguda.

Nou!!: Botànica і Herba adventícia · Veure més »

Herbari

Exemplar d'herbari de ''Vitellaria paradoxa'' adequadament fixat en un full de paper, amb una etiqueta d'identificació En botànica, un herbari és una col·lecció d'espècimens de plantes, o parts de plantes, preservades, dessecades, identificades i acompanyades d'informació crítica sobre el lloc de col·lecció, nom vulgar i usos.

Nou!!: Botànica і Herbari · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable que s'ha realitzat a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica.

Nou!!: Botànica і Hipòtesi · Veure més »

Histologia

Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.

Nou!!: Botànica і Histologia · Veure més »

Horticultura

Horta en una menuda propietat rural en Avaré Lhorticultura prové etimològicament de les paraules llatines hortus (jardí, horta, planta) i cultura ("cultiu") clàssicament significava «cultiu en hortes»; el terme s'aplica també a la producció d'hortalisses i fins i tot a la producció comercial moderna.

Nou!!: Botànica і Horticultura · Veure més »

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Nou!!: Botànica і Humitat · Veure més »

Ibn al-Baytar

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad Diyà-ad-Din al-Malaqí (en àrab أبو محمد عبد الله بن أحمد ضياء الدين المالقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. Aḥmad Ḍiyāʾ ad-Dīn al-Mālaqī), conegut com a Ibn al-Baytar (en àrab ابن البيطار, Ibn al-Bayṭār) (c. 1188-1248) va ser un botànic andalusí, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus.

Nou!!: Botànica і Ibn al-Baytar · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Botànica і Imperi Romà · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d’impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Botànica і Impremta · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Botànica і Itàlia · Veure més »

Jardí botànic

Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Nou!!: Botànica і Jardí botànic · Veure més »

Jardineria

thumb Jardí amb un efecte paisatgístic de "flora local" del Mediterrani, ideal per a estalviar aigua. La jardineria és una art aplicada a utilitzar els elements vegetals i constructius per tal donar a l'usuari una sensació estètica i plaent.

Nou!!: Botànica і Jardineria · Veure més »

Joan Pañella i Bonastre

Joan Pañella i Bonastre (Barcelona, 1916 - Barcelona, 3 d'agost de 1992) va ser un botànic, cactòfil i professor de l'Escola de Jardineria Rubió Tudurí de Barcelona.

Nou!!: Botànica і Joan Pañella i Bonastre · Veure més »

Joan Plaça

Joan Plaça o Joan Plaza (València, cap al 1525 - València, 1603) va ser un metge i botànic.

Nou!!: Botànica і Joan Plaça · Veure més »

Joan Salvador i Riera

Joan Salvador i Riera (Barcelona el 1683 - 21 de febrer de 1726), va ser un apotecari i naturalista català.

Nou!!: Botànica і Joan Salvador i Riera · Veure més »

John Ray

John Ray (Black Notley, Essex, 1627 - 1705) va ser un eminent botànic anglès.

Nou!!: Botànica і John Ray · Veure més »

Joseph Dalton Hooker

Sir Joseph Dalton Hooker membre de la Royal Society (Halesworth, Suffolk, 30 de juny de 1817 - Sunningdale, Berkshire, 10 de desembre de 1911) va ser un explorador i botànic anglès.

Nou!!: Botànica і Joseph Dalton Hooker · Veure més »

Jute

Fibres de jute durant el processament El jute o jute blanc (Corchorus capsularis) és una planta conreada de la família Malvaceae que s'utilitza per la seva fibra que rep també el nom de jute.

Nou!!: Botànica і Jute · Veure més »

Kurds

El territori del Kurdistan el 2007. Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Botànica і Kurds · Veure més »

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril del 1452 - Amboise, 2 de maig del 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Botànica і Leonardo da Vinci · Veure més »

Liliòpsids

Els liliòpsids (Liliopsida), lílids (Liliidae), monocotiledònies (Monocotyledoneae) o monocots són plantes angiospermes amb un sol cotiledó.

Nou!!: Botànica і Liliòpsids · Veure més »

Liquen

Liquen sobre l'escorça d'un arbre. Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga.

Nou!!: Botànica і Liquen · Veure més »

Llúpol

El llúpol (Humulus lupulus) és una planta que pertany al gènere Humulus dins la família Cannabaceae, que va ser cultivada pels romans, i també als segles VIII, IX i X. El seu nom prové del llatí.

Nou!!: Botànica і Llúpol · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del grec λίνον per indicar "fil" i del llatí linium és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir oli.

Nou!!: Botànica і Lli · Veure més »

Llista de plantes de Catalunya

Llista de totes les plantes vasculars autòctones (no introduïdes, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.

Nou!!: Botànica і Llista de plantes de Catalunya · Veure més »

Llista de plantes de les Illes Balears

Llistat de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu de les Illes Balears segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).

Nou!!: Botànica і Llista de plantes de les Illes Balears · Veure més »

Llista de plantes del País Valencià

Relació de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu del País Valencià segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).

Nou!!: Botànica і Llista de plantes del País Valencià · Veure més »

Llista de plantes medicinals

Llista de les plantes medicinals més utilitzades a Occident segons el criteri de tres fonts de l'Estat espanyol: el Catálogo de Plantas Medicinales del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, el Catálogo de Especialidades Farmacéuticas, Base de Datos del Medicamento y Parafarmacia també del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, i el Vademécum de Prescripción de Fitoterapia de la Sociedad Española de Fitoterapia (SEFIT), del catàleg de monografies de la Comissió EThe Complete German Commission E Monographs, Therapeutic Guide to Herbal Medicines (Comissió E), 1a ed.

Nou!!: Botànica і Llista de plantes medicinals · Veure més »

Lonchopteris rugosa

Lonchopteris rugosa (Brongniart 1822) és una espècie de falguera del període Carbonífer superior.

Nou!!: Botànica і Lonchopteris rugosa · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Botànica і Londres · Veure més »

Luther Burbank

Luther Burbank (Lancaster, Massachusetts, 7 de març de 1849 – Santa Rosa, Califòrnia, 11 d'abril de 1926) va ser un botànic estatunidenc de molt èxit però sense formació acadèmica.

Nou!!: Botànica і Luther Burbank · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Botànica і Madrid · Veure més »

Magnoliòpsids

Els magnoliòpsids (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe de plantes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta), subdivisió dels magnoliofitins (Magnoliophytha).

Nou!!: Botànica і Magnoliòpsids · Veure més »

Marcello Malpighi

Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 de novembre de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi.

Nou!!: Botànica і Marcello Malpighi · Veure més »

Marduk-Apal-Iddina II

Marduk-apla-iddina II (a la Bíblia apareix com a Merodach-baladan, també dit Marduk-baladan, Baladan i Berodach-baladan; literalment "Marduk m'ha donat un hereu") va ser un príncep de Caldea que regnà des d'almenys el 731 aC fins al 700 aC a Bit Yakin i del 722 al 710 aC a Babilònia.

Nou!!: Botànica і Marduk-Apal-Iddina II · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Botànica і Mètode científic · Veure més »

Medicament

Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.

Nou!!: Botànica і Medicament · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Botànica і Mesopotàmia · Veure més »

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina, un intermediari central en el metabolisme energètic. El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Nou!!: Botànica і Metabolisme · Veure més »

Micologia

Dibuixos de diferents bolets. La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions.

Nou!!: Botànica і Micologia · Veure més »

Microbiologia

Cultius de microorganismes. La microbiologia (del grec "μικρός".

Nou!!: Botànica і Microbiologia · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Botànica і Microscopi · Veure més »

Mill

El mill (Panicum miliaceum) és una planta de la família de les gramínies (Poaceae).

Nou!!: Botànica і Mill · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Botànica і Molècula · Veure més »

Molses

Les molses, o més tècnicament, briòfits, són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.

Nou!!: Botànica і Molses · Veure més »

Morera

Les moreres (Morus) són un gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres.

Nou!!: Botànica і Morera · Veure més »

Morfologia vegetal

La morfologia vegetal o fitomorfologia és el terme general per a l'estudi de la morfologia, la forma i l'estructura externa, de les plantes.

Nou!!: Botànica і Morfologia vegetal · Veure més »

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79 dC.

Nou!!: Botànica і Naturalis Historia · Veure més »

Nehemiah Grew

Nehemiah Grew (Warwickshire setembre de 1641 – 25 de març de 1712) va ser un fisiòleg vegetal anglès considerat el fundador de la fisiologia vegetal Es va graduar a al Pembroke College de Cambridge el 1661 i deu anys més tard es doctorà en medicina a la Universitat de Leiden.

Nou!!: Botànica і Nehemiah Grew · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Botànica і Neolític · Veure més »

Nicotina

La nicotina és un alcaloide present en la família de plantes de les solanàcies, que constitueix aproximadament el 0,6-3,0% del pes sec del tabac.

Nou!!: Botànica і Nicotina · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Botànica і Nova York · Veure més »

Oli vegetal

Oli de gira-sol. L'oli vegetal és un compost orgànic obtingut a partir de llavors o altres parts de les plantes en els teixits dels quals s'acumula com a font d'energia.

Nou!!: Botànica і Oli vegetal · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Botànica і Ordi · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Botànica і Oxigen · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Botànica і Països Catalans · Veure més »

Paleobotànica

''Viburnum lesquereuxii'' La paleobotànica (del grec paleo.

Nou!!: Botànica і Paleobotànica · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Botànica і Paleolític · Veure més »

Paper

Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

Nou!!: Botànica і Paper · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Botànica і París · Veure més »

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Botànica і Pàdua · Veure més »

Pere Jaume Esteve

Pere Jaume Esteve (Sant Mateu del Maestrat, ? - València, 1556) va ser un metge, botànic i humanista valencià.

Nou!!: Botànica і Pere Jaume Esteve · Veure més »

Pius Font i Quer

Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català.

Nou!!: Botànica і Pius Font i Quer · Veure més »

Planta criptògama

''Polystichum setiferum'', una falguera. ''Grimmia pulvinata'', una molsa. ''Pelvetia canaliculata'', una alga. El bolet de pi (''Hypholoma fasciculare''), un fong. El nom criptògames (Cryptogamae) és un terme botànic de la taxonomia linneana.

Nou!!: Botànica і Planta criptògama · Veure més »

Planta farratgera

La trepadella conreada ''Onobrychis viciifolia'' és una planta farratgera típica Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres) Farratge és una paraula documentada en llengua catalana des de 1364; derivada del llatí farrāgo, -agĭnis 'llavor per al bestiar', i que a la vegada deriva de far, farris 'blat'.

Nou!!: Botànica і Planta farratgera · Veure més »

Planta medicinal

Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica.

Nou!!: Botànica і Planta medicinal · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Botànica і Plantes · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Botànica і Plini el Vell · Veure més »

Pol·len

thumb Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.

Nou!!: Botànica і Pol·len · Veure més »

Poliploïdia

La poliploïdia en genètica, és la qualitat del poliploide.

Nou!!: Botànica і Poliploïdia · Veure més »

Química orgànica

Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.

Nou!!: Botànica і Química orgànica · Veure més »

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Nou!!: Botànica і Raïm · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Botànica і Renaixement · Veure més »

Richard Spruce

Richard Spruce (Ganthorpe, Yorkshire, 10 de setembre de 1817 –28 de desembre de 1893) va ser un explorador i botànic anglès.

Nou!!: Botànica і Richard Spruce · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès.

Nou!!: Botànica і Robert Hooke · Veure més »

Salze

El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.

Nou!!: Botànica і Salze · Veure més »

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Nou (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Nou!!: Botànica і Sargon II · Veure més »

Sègol

El sègol o sègle (dial. sèguel, sègal) (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Nou!!: Botànica і Sègol · Veure més »

Sòl

'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, un regolit; C representa saprolita, un regolit menys meteoritat; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió i dels éssers vius.

Nou!!: Botànica і Sòl · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Botànica і Seda · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Botànica і Segle V · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Botànica і Segle VIII aC · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Botànica і Segle XII · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Botànica і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Botànica і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Botànica і Segle XVIII · Veure més »

Sistemàtica

La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.

Nou!!: Botànica і Sistemàtica · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: Botànica і Societat · Veure més »

Soia

La soia o soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Siebold & Zucc.) és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia present a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan.

Nou!!: Botànica і Soia · Veure més »

Stipa tenacissima

L'espart (Stipa tenacissima) és una poàcia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra.

Nou!!: Botànica і Stipa tenacissima · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dóna als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i menjars en general.

Nou!!: Botànica і Sucre · Veure més »

Suro

Detall del tronc pelat de la surera. L'escorça de l'arbre s'arranca per fer suro El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.

Nou!!: Botànica і Suro · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa recolzada en un cendrer. El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Botànica і Tabac · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia o taxinomia (del grec τάξις, taxis, 'ordenament', i νόμος, nomos, 'norma') és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació.

Nou!!: Botànica і Taxonomia · Veure més »

Te

El te és una infusió de fulles de Camellia sinensis, un arbre robust de la família de les teàcies, que fa de 2 a 10 m, provinent dels boscos de l'Àsia temperada com la Xina (Guangdong, Guangxi, Yunnan), i de l'Asia tropical com l'Índia (Assam), Myanmar, Tailàndia i a Laos i el Vietnam, però avui es cultiva a l'Índia, Xina, Sri Lanka, Indonèsia, Kenya, Turquia i l'Argentina.

Nou!!: Botànica і Te · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Botànica і Temperatura · Veure més »

Teofrast

Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus) (Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos a Lesbos.

Nou!!: Botànica і Teofrast · Veure més »

Thomas Henry Huxley

Thomas Henry Huxley (nascut el 4 de maig del 1825 a Ealing, Middlesex – mort el 29 de juny del 1895 a Eastbourne, Anglaterra) fou un biòleg anglès, conegut com "el buldog de Darwin" per la seva defensa de la teoria evolutiva de Charles Darwin.

Nou!!: Botànica і Thomas Henry Huxley · Veure més »

Toronto

Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontàrio.

Nou!!: Botànica і Toronto · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Botànica і Ultraviolat · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Botànica і Universitat de Barcelona · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Botànica і València · Veure més »

Verí

''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic o substància tòxica és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.

Nou!!: Botànica і Verí · Veure més »

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Nou!!: Botànica і Verdura · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate i el xocolat (País Valencià) és l'aliment basat en el cacau més conegut i difós en el món pel seu particular sabor, textura i coloració.

Nou!!: Botànica і Xocolata · Veure més »

Zoologia

La zoologia (del grec ζῷον (zoon).

Nou!!: Botànica і Zoologia · Veure més »

1197

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1197 · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1200 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1248 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1250 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1452 · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1500 · Veure més »

1519

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1519 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1525 · Veure més »

1528

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1528 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1545 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1556 · Veure més »

1586

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1586 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1592 · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1603 · Veure més »

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1623 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1660 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1665 · Veure més »

1666

Extensió de la zona incendiada a Londres el 1666.

Nou!!: Botànica і 1666 · Veure més »

1671

Stenka Razin.

Nou!!: Botànica і 1671 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1683 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1707 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1726 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1745 · Veure més »

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1754 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1773 · Veure més »

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1778 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1799 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1804 · Veure més »

1817

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1817 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1822 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1825 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Botànica і 1834 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1841 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1849 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 1858 · Veure més »

1884

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1884 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1888 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1893 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Botànica і 1895 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1906 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1911 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1916 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1926 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1945 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1964 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1979 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1981 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1982 · Veure més »

1985

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1985 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1988 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1991 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1992 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1993 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1994 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1995 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Botànica і 1998 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Botànica і 2004 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Botànica і 2005 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Biologia vegetal, Botànic, Botànica agrícola, Botàniques, Fitologia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »