Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam, Accelerador de partícules, Albert Einstein, Antigravetat, Antineutrí, Antiprotó, Antiquark, Àtom, Bola de gluons, Bosó, Bosons W i Z, Carlo Rubbia, Càrrega elèctrica, Cúmul de galàxies, Constant de Planck, Desintegració β, Efecte Compton, Efecte fotoelèctric, Electró, Electró-volt, Electromagnetisme, Espín, Espectre radioelèctric, Estadística de Bose-Einstein, Estadística de Fermi-Dirac, Física de partícules, Fermió, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotó, Freqüència, Ginebra, Gluó, Gravetat, Gravitó, Hamburg, Helicitat (física de partícules), Hipòtesi, Interacció electrofeble, Leptó, Leptó tau, Llum, Massa en repòs, Mecànica quàntica, Mesó, Model estàndard de física de partícules, Muó, Murray Gell-Mann, ..., Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí muònic, Neutrí tau, Neutró, Nucli atòmic, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Partícula elemental, Partícula virtual, Premi Nobel de Física, Principi d'incertesa de Heisenberg, Protó, Quantitat de moviment, Quark, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació X, Relativitat especial, Relativitat general, Sheldon Lee Glashow, Simon van der Meer, Steven Weinberg, Teoria de gauge, Ultraviolat, Velocitat de la llum. Ampliar l'índex (25 més) »
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam (en urdú: پروفیسر ڈاکٹر عبد السلام) (Santokdas, Pakistan, 29 de gener de 1926 - Oxford, Anglaterra, 21 de novembre de 1996) fou un físic i professor universitari pakistanès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Bosó de gauge і Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam · Veure més »
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Nou!!: Bosó de gauge і Accelerador de partícules · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Bosó de gauge і Albert Einstein · Veure més »
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Nou!!: Bosó de gauge і Antigravetat · Veure més »
Antineutrí
L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.
Nou!!: Bosó de gauge і Antineutrí · Veure més »
Antiprotó
L'antiprotó és l'antipartícula del protó.
Nou!!: Bosó de gauge і Antiprotó · Veure més »
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Bosó de gauge і Antiquark · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Bosó de gauge і Àtom · Veure més »
Bola de gluons
En la física de partícules, una bola de gluons (glueball en anglès) és una partícula hipotètica composta.
Nou!!: Bosó de gauge і Bola de gluons · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Bosó de gauge і Bosó · Veure més »
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Nou!!: Bosó de gauge і Bosons W i Z · Veure més »
Carlo Rubbia
Carlo Rubbia (Gorizia, Itàlia, 1934) és un físic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Nou!!: Bosó de gauge і Carlo Rubbia · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Bosó de gauge і Càrrega elèctrica · Veure més »
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Nou!!: Bosó de gauge і Cúmul de galàxies · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Bosó de gauge і Constant de Planck · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Bosó de gauge і Desintegració β · Veure més »
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Nou!!: Bosó de gauge і Efecte Compton · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Bosó de gauge і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Bosó de gauge і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Bosó de gauge і Electró-volt · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Bosó de gauge і Electromagnetisme · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Bosó de gauge і Espín · Veure més »
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Nou!!: Bosó de gauge і Espectre radioelèctric · Veure més »
Estadística de Bose-Einstein
En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Bosó de gauge і Estadística de Bose-Einstein · Veure més »
Estadística de Fermi-Dirac
'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Bosó de gauge і Estadística de Fermi-Dirac · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Bosó de gauge і Física de partícules · Veure més »
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Nou!!: Bosó de gauge і Fermió · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Bosó de gauge і Força electromagnètica · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Bosó de gauge і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Bosó de gauge і Força nuclear forta · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Bosó de gauge і Forces fonamentals · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de gauge і Fotó · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Bosó de gauge і Freqüència · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Bosó de gauge і Ginebra · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de gauge і Gluó · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Bosó de gauge і Gravetat · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Bosó de gauge і Gravitó · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Bosó de gauge і Hamburg · Veure més »
Helicitat (física de partícules)
En física de partícules, l'helicitat és una magnitud física associada a l'espín que s'obté projectant aquesta magnitud vectorial sobre la direcció del moment lineal.
Nou!!: Bosó de gauge і Helicitat (física de partícules) · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Bosó de gauge і Hipòtesi · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Bosó de gauge і Interacció electrofeble · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Bosó de gauge і Leptó · Veure més »
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Nou!!: Bosó de gauge і Leptó tau · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Bosó de gauge і Llum · Veure més »
Massa en repòs
'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.
Nou!!: Bosó de gauge і Massa en repòs · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Bosó de gauge і Mecànica quàntica · Veure més »
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Nou!!: Bosó de gauge і Mesó · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Bosó de gauge і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Bosó de gauge і Muó · Veure més »
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Nou!!: Bosó de gauge і Murray Gell-Mann · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Bosó de gauge і Neutrí · Veure més »
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Nou!!: Bosó de gauge і Neutrí electrònic · Veure més »
Neutrí muònic
El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.
Nou!!: Bosó de gauge і Neutrí muònic · Veure més »
Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble.
Nou!!: Bosó de gauge і Neutrí tau · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Bosó de gauge і Neutró · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Bosó de gauge і Nucli atòmic · Veure més »
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Nou!!: Bosó de gauge і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Bosó de gauge і Partícula elemental · Veure més »
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Nou!!: Bosó de gauge і Partícula virtual · Veure més »
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Nou!!: Bosó de gauge і Premi Nobel de Física · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Bosó de gauge і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Bosó de gauge і Protó · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Bosó de gauge і Quantitat de moviment · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Bosó de gauge і Quark · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Bosó de gauge і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Bosó de gauge і Radiació gamma · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Bosó de gauge і Radiació X · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Bosó de gauge і Relativitat especial · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Bosó de gauge і Relativitat general · Veure més »
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Bosó de gauge і Sheldon Lee Glashow · Veure més »
Simon van der Meer
Simon van der Meer (La Haia, Països Baixos 1925 - Ginebra, Suïssa 2011) és un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Nou!!: Bosó de gauge і Simon van der Meer · Veure més »
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Bosó de gauge і Steven Weinberg · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Bosó de gauge і Teoria de gauge · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Bosó de gauge і Ultraviolat · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Bosó de gauge і Velocitat de la llum · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bosó Gauge, Bosó de Gauge, Bosó de galga, Bosó gauge, Bosó intermediari.
