Accés més ràpid que el navegador!
123 les relacions: Aix, Annales Bertiniani, Anneyron, Aquitània, Arle, Arles, Austràsia, Autun, Auxois, Avinyó (Valclusa), Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Beaune, Berenguer I d'Itàlia, Bernat de Gòtia, Bernat Plantapilosa, Besançon, Biví de Viena, Bivínides, Borgonya, Bosònides, Bosó l'Antic, Capitular de Quierzy, Carles el Calb, Carles el Gras, Carloman II, Chalon, Châteauneuf-de-Galaure, Compiègne, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Arle, Comtat d'Autun, Comtat de Beaune, Comtat de Bourges, Comtat de Chalon, Comtat de Mâcon, Comtat de Troyes, Comtat de Viena, Conrad I de Borgonya, Dijon, Droma, Duc, Dux bellorum, Ginebra, Girard del Rosselló, Grenoble, Guillem I d'Aquitània, Hucbert, Hug d'Arle, Hug l'Abat, Itàlia, ..., Judit de Baviera, Langres, Lausana, Lió, Lionès, Llista de comtes de Provença, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lluís III de França, Lluís III el Cec, Lorena, Lotari II d'Itàlia, Lyon, Macon, Manassès I de Chalon, Manassès II de Chalon, Març, Marseille, Mâcon, Nadal, Nèustria, Odó d'Orleans, Papa Joan VIII, Pavia, Regne d'Aquitània, Regne de Borgonya, Regne de Provença, Rei d'Itàlia, Ricard I de Borgonya, Rodolf I de Borgonya, Rodolf II de Borgonya, Roine, Sacre emperador romanogermànic, Saona, Tarentèsa, Tonnerre, Tractat de Meerssen, Troyes, Valais, Valence, Viena, Viena del Delfinat, Vienne, 10 d'abril, 10 de gener, 15 d'octubre, 5 d'agost, 822, 841, 855, 867, 870, 871, 872, 873, 875, 876, 877, 878, 879, 880, 881, 882, 884, 887, 888, 900, 901, 905, 924, 928, 947, 979. Ampliar l'índex (73 més) »
Aix
* AIX, versió del sistema operatiu Unix desenvolupada per IBM.
Nou!!: Bosó de Provença і Aix · Veure més »
Annales Bertiniani
Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.
Nou!!: Bosó de Provença і Annales Bertiniani · Veure més »
Anneyron
Anneyron és un municipi francès del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bosó de Provença і Anneyron · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Bosó de Provença і Aquitània · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Bosó de Provença і Arle · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Bosó de Provença і Arles · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Bosó de Provença і Austràsia · Veure més »
Autun
* bisbat d'Autun, seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Bosó de Provença і Autun · Veure més »
Auxois
L' Auxois (o), amb la capital a Sèmur, és una regió natural de França correspon a una depressió entre la Langres-Châtillonnais i el massís muntanyós de Morvan, al sud del districte de Montbard, al departament de Costa d'Or.
Nou!!: Bosó de Provença і Auxois · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Bosó de Provença і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Nou!!: Bosó de Provença і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »
Beaune
* Beaune (municipi de Costa d'Or), a la regió de Borgonya (França).
Nou!!: Bosó de Provença і Beaune · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Bosó de Provença і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Nou!!: Bosó de Provença і Bernat de Gòtia · Veure més »
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Nou!!: Bosó de Provença і Bernat Plantapilosa · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Bosó de Provença і Besançon · Veure més »
Biví de Viena
Biví de Viena, de Vienne, o de Gorze (822 - 877) fou un enigmàtic noble franc, comte a les Ardenes, abat laic de Gorze i possible comte de Metz (vers 842-862).
Nou!!: Bosó de Provença і Biví de Viena · Veure més »
Bivínides
Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.
Nou!!: Bosó de Provença і Bivínides · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Bosó de Provença і Borgonya · Veure més »
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Nou!!: Bosó de Provença і Bosònides · Veure més »
Bosó l'Antic
Bosó "l'Antic" o "el Vell" (? - abans de 855) fou un noble franc, l'ancestre conegut de la família anomenada dels bosònides.
Nou!!: Bosó de Provença і Bosó l'Antic · Veure més »
Capitular de Quierzy
La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.
Nou!!: Bosó de Provença і Capitular de Quierzy · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Bosó de Provença і Carles el Calb · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Bosó de Provença і Carles el Gras · Veure més »
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Nou!!: Bosó de Provença і Carloman II · Veure més »
Chalon
* Chalon (Isèra), municipi francès al departament de la Isèra (regió d'Alvèrnia - Roine-Alps).
Nou!!: Bosó de Provença і Chalon · Veure més »
Châteauneuf-de-Galaure
Châteauneuf-de-Galaure és un municipi francès situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bosó de Provença і Châteauneuf-de-Galaure · Veure més »
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Bosó de Provença і Compiègne · Veure més »
Comtat d'Alvèrnia
El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat d'Alvèrnia · Veure més »
Comtat d'Arle
El comtat d'Arle era una divisió del regne franc i després de la Borgonya Cisjurana i s'estenia bàsicament a Provença (els reis dominaven el Lionès i el Viennois).
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat d'Arle · Veure més »
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat d'Autun · Veure més »
Comtat de Beaune
El comtat de Beaune fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya.
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat de Beaune · Veure més »
Comtat de Bourges
El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat de Bourges · Veure més »
Comtat de Chalon
El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire.
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat de Chalon · Veure més »
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat de Mâcon · Veure més »
Comtat de Troyes
El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat de Troyes · Veure més »
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Nou!!: Bosó de Provença і Comtat de Viena · Veure més »
Conrad I de Borgonya
Conrad I de Borgonya realment Conrad I d'Arrgenau i després Conrad I de París i d'Auxerre, conegut com a Conrad el Vell (nascut vers 800 - mort un 22 mars entre 862 i 866), fou un noble carolingi fill de Welf I comte a Baviera, i d'Helwigis (vers 775-883).
Nou!!: Bosó de Provença і Conrad I de Borgonya · Veure més »
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Bosó de Provença і Dijon · Veure més »
Droma
La Droma (Droma en occità, Drôme en francès) és un departament occità de França, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bosó de Provença і Droma · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Bosó de Provença і Duc · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Bosó de Provença і Dux bellorum · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Bosó de Provença і Ginebra · Veure més »
Girard del Rosselló
Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).
Nou!!: Bosó de Provença і Girard del Rosselló · Veure més »
Grenoble
Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bosó de Provença і Grenoble · Veure més »
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Nou!!: Bosó de Provença і Guillem I d'Aquitània · Veure més »
Hucbert
Hucbert (nascut vers 820 - † 864 o 866) fou un noble franc, fill de Bosó l'Antic (o Bosó el Vell) el primer Bosònida.
Nou!!: Bosó de Provença і Hucbert · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Bosó de Provença і Hug d'Arle · Veure més »
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Nou!!: Bosó de Provença і Hug l'Abat · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Bosó de Provença і Itàlia · Veure més »
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Nou!!: Bosó de Provença і Judit de Baviera · Veure més »
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bosó de Provença і Langres · Veure més »
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Nou!!: Bosó de Provença і Lausana · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Bosó de Provença і Lió · Veure més »
Lionès
El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.
Nou!!: Bosó de Provença і Lionès · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Bosó de Provença і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Bosó de Provença і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Bosó de Provença і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Nou!!: Bosó de Provença і Lluís III de França · Veure més »
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Nou!!: Bosó de Provença і Lluís III el Cec · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Bosó de Provença і Lorena · Veure més »
Lotari II d'Itàlia
Lotari d'Arle (926 o 928 - 950) fou fill d'Hug d'Arle; fou rei d'Itàlia del vers el 947 a la seva mort el 950.
Nou!!: Bosó de Provença і Lotari II d'Itàlia · Veure més »
Lyon
* Toponímia.
Nou!!: Bosó de Provença і Lyon · Veure més »
Macon
* Mâcon, ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de la Borgonya.
Nou!!: Bosó de Provença і Macon · Veure més »
Manassès I de Chalon
Comtats borgonyons al segle X Manassès I de Chalon o Mayner (vers 875 - 925 o després) dit l'Ancià o el Vell, fou comte de Chalon, Mémontois, Auxois, Atuyer, Condroz, Ne, Avalois o Avallon, Beaune, Duesmois i Oscheret vers 887-918, i senyor de Vergy vers 893-918 i comte de Langres vers 894-918 Segons la seva esposa no és coneguda.
Nou!!: Bosó de Provença і Manassès I de Chalon · Veure més »
Manassès II de Chalon
Manassès II de Chalon el Jove fou fill de Manassès I de Chalon i comte de Dijon, Auxois i Beaune (el seu pare fou comte de Chalon i també de Mémontois, Auxois, Atuyer, Condroz, Ne, Avalois o Avallon, Beaune, Duesmois i Oscheret vers 887-918, i senyor de Vergy vers 893-918 i comte de Langres vers 894-918, però Manassès II no apareix mai com a comte de Chalon i només com a comte de Dijon, Auxois i Beaune).
Nou!!: Bosó de Provença і Manassès II de Chalon · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Bosó de Provença і Març · Veure més »
Marseille
* Marseille o Marsella.
Nou!!: Bosó de Provença і Marseille · Veure més »
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Bosó de Provença і Mâcon · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Bosó de Provença і Nadal · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Bosó de Provença і Nèustria · Veure més »
Odó d'Orleans
Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.
Nou!!: Bosó de Provença і Odó d'Orleans · Veure més »
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Nou!!: Bosó de Provença і Papa Joan VIII · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Bosó de Provença і Pavia · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Bosó de Provença і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Bosó de Provença і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Bosó de Provença і Regne de Provença · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Bosó de Provença і Rei d'Itàlia · Veure més »
Ricard I de Borgonya
Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena. Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.
Nou!!: Bosó de Provença і Ricard I de Borgonya · Veure més »
Rodolf I de Borgonya
Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.
Nou!!: Bosó de Provença і Rodolf I de Borgonya · Veure més »
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Nou!!: Bosó de Provença і Rodolf II de Borgonya · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Bosó de Provença і Roine · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Bosó de Provença і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Bosó de Provença і Saona · Veure més »
Tarentèsa
Bandera heràldica moderna La Tarentaise (en savoià Tarentèsa) és una vall intraalpina de França del departament de la Savoia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, que comprèn la part superior de la conca del riu Isèra fins a les portes d'Albertville, així com totes les valls secundàries que hi conflueixen.
Nou!!: Bosó de Provença і Tarentèsa · Veure més »
Tonnerre
Tonnerre és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Bosó de Provença і Tonnerre · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: Bosó de Provença і Tractat de Meerssen · Veure més »
Troyes
Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bosó de Provença і Troyes · Veure més »
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Nou!!: Bosó de Provença і Valais · Veure més »
Valence
* Valence o Valença, municipi francès al departament de Droma (regió de Roine-Alps).
Nou!!: Bosó de Provença і Valence · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Bosó de Provença і Viena · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bosó de Provença і Viena del Delfinat · Veure més »
Vienne
* Haute-Vienne o Alta Viena, departament de la regió francesa del Llemosí.
Nou!!: Bosó de Provença і Vienne · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bosó de Provença і 10 d'abril · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Bosó de Provença і 10 de gener · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bosó de Provença і 15 d'octubre · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bosó de Provença і 5 d'agost · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Bosó de Provença і 822 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 841 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 855 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 867 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 870 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 871 · Veure més »
872
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 872 · Veure més »
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 873 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 875 · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 876 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 877 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 878 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 879 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 880 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Bosó de Provença і 881 · Veure més »
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bosó de Provença і 882 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 884 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Bosó de Provença і 887 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Bosó de Provença і 888 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 900 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 901 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 905 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bosó de Provença і 924 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 928 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 947 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Bosó de Provença і 979 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Boson V de Provença, Bosó I de Borgonya Cisjurana, Bosó V de Provença, Bosó de Vienne.
