Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Anihilació, Bosó de gauge, Bosons W i Z, Bosons X i Y, Brana, Col·lisionador, Corda (física), Electró, Electró-volt, Ernst Stückelberg, Física de partícules, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Interacció electrofeble, Leptó, Massa, Model estàndard de física de partícules, Muó, Neutrí, Positró, Quark b, Quark t, Superposició quàntica, Teoria de gauge, Teoria Kaluza-Klein, Trencament espontani de simetria.
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Anihilació · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Bosó de gauge · Veure més »
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Bosons W i Z · Veure més »
Bosons X i Y
En física de partícules, el bosó X i el bosó Y, de vegades anomenats conjuntament bosons X, són noves partícules elementals anàlogues al bosó W i al bosó Z, però que corresponen a un nou tipus de força, pronosticada pel model de Georgi-Glashow, una teoria de gran unificació.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Bosons X i Y · Veure més »
Brana
En física, una brana, o p-brana és un concepte matemàtic espacial estès que apareix en la teoria de cordes i en la teoria M i en cosmologia de branes, que existeix en un nombre estàtic de dimensions.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Brana · Veure més »
Col·lisionador
Un col·lisionador o col·lidor és un tipus d'accelerador de partícules que utilitza rajos dirigits de partícules.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Col·lisionador · Veure més »
Corda (física)
Una corda és un dels objectes principals d'estudi en el camp de la física teòrica anomenada teoria de cordes.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Corda (física) · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Electró-volt · Veure més »
Ernst Stückelberg
va ser un físic i matemàtic suís, de nom complet: Johann Melchior Ernst Karl Gerlach Stückelberg, Freiherr von Breidenbach zu Breidenstein und Melsbach.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Ernst Stückelberg · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Física de partícules · Veure més »
Gran Col·lisionador d'Hadrons
Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).
Nou!!: Bosons W' i Z' і Gran Col·lisionador d'Hadrons · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Interacció electrofeble · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Leptó · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Massa · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Bosons W' i Z' і Muó · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Neutrí · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Bosons W' i Z' і Positró · Veure més »
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Nou!!: Bosons W' i Z' і Quark b · Veure més »
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Quark t · Veure més »
Superposició quàntica
Fig.1 Video explicatiu La superposició quàntica és l'aplicació del principi de superposició a la mecànica quàntica.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Superposició quàntica · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria Kaluza-Klein
En física, la teoria Kaluza-Klein (o teoria KK) és una teoria que intentà unificar les forces fonamentals de la gravitació i l'electromagnetisme.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Teoria Kaluza-Klein · Veure més »
Trencament espontani de simetria
Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.
Nou!!: Bosons W' i Z' і Trencament espontani de simetria · Veure més »
