Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam, Accelerador de partícules, Albert Einstein, Antigravetat, Antineutrí, Antipartícula, Antiprotó, Antiquark, Bola de gluons, Bosó de gauge, Bosó de Higgs, Bosons W i Z, Camp bosònic, Camp de Higgs, Camp escalar, Carlo Rubbia, Càrrega elèctrica, Cúmul de galàxies, Condensat de Bose-Einstein, Constant de Boltzmann, Constant de Planck, Desintegració β, Efecte Compton, Efecte fotoelèctric, Electró, Electró-volt, Electromagnetisme, Energia, Espín, Espectre radioelèctric, Estadística de Bose-Einstein, Estadística de Fermi-Dirac, Estat fonamental, Estat quàntic, Física de partícules, Fermió, Fonó, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotó, Freqüència, Ginebra, Gluó, Gran Enciclopèdia Catalana, Gravitó, Hamburg, Heli 4, Helicitat (física de partícules), ..., Interacció electrofeble, Leptó, Llum, Longitud de Planck, Massa, Massa en repòs, Mecanisme de Brout-Englert-Higgs, Mecànica quàntica, Mesó, Model estàndard de física de partícules, Moment angular, Murray Gell-Mann, Neutrí, Neutró, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Partícula elemental, Partícula virtual, Peter Higgs, Premi Nobel de Física, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Protó, Quantitat de moviment, Quark, Quark t, Quàntum, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació X, Relativitat general, Satyendra Nath Bose, Sheldon Lee Glashow, Simetria CPT, Simon van der Meer, Sistema, Steven Weinberg, Supersimetria, Temperatura, Teoria de gauge, Trencament espontani de simetria, Ultraviolat, Valor d'expectació del buit, Velocitat de la llum, 1924, 1925. Ampliar l'índex (45 més) »
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam (en urdú: پروفیسر ڈاکٹر عبد السلام) (Santokdas, Pakistan, 29 de gener de 1926 - Oxford, Anglaterra, 21 de novembre de 1996) fou un físic i professor universitari pakistanès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Bosó і Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam · Veure més »
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Nou!!: Bosó і Accelerador de partícules · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Bosó і Albert Einstein · Veure més »
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Nou!!: Bosó і Antigravetat · Veure més »
Antineutrí
L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.
Nou!!: Bosó і Antineutrí · Veure més »
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Nou!!: Bosó і Antipartícula · Veure més »
Antiprotó
L'antiprotó és l'antipartícula del protó.
Nou!!: Bosó і Antiprotó · Veure més »
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Bosó і Antiquark · Veure més »
Bola de gluons
En la física de partícules, una bola de gluons (glueball en anglès) és una partícula hipotètica composta.
Nou!!: Bosó і Bola de gluons · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Bosó і Bosó de gauge · Veure més »
Bosó de Higgs
Sense descripció.
Nou!!: Bosó і Bosó de Higgs · Veure més »
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Nou!!: Bosó і Bosons W i Z · Veure més »
Camp bosònic
En teoria quàntica de camps, un camp bosònic és un camp els quanta del qual són bosons; és a dir, quanta que obeeixen l'estadística de Bose–Einstein. Els camps bosònics obeeixen les relacions de commutació canòniques, a diferència dels camps fermiònics que satisfan les relacions d'anticommutació canòniques.
Nou!!: Bosó і Camp bosònic · Veure més »
Camp de Higgs
El camp de Higgs és un camp quàntic proposat pels físics de partícules.
Nou!!: Bosó і Camp de Higgs · Veure més »
Camp escalar
En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.
Nou!!: Bosó і Camp escalar · Veure més »
Carlo Rubbia
Carlo Rubbia (Gorizia, Itàlia, 1934) és un físic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Nou!!: Bosó і Carlo Rubbia · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Bosó і Càrrega elèctrica · Veure més »
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Nou!!: Bosó і Cúmul de galàxies · Veure més »
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Nou!!: Bosó і Condensat de Bose-Einstein · Veure més »
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Nou!!: Bosó і Constant de Boltzmann · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Bosó і Constant de Planck · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Bosó і Desintegració β · Veure més »
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Nou!!: Bosó і Efecte Compton · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Bosó і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Bosó і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Bosó і Electró-volt · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Bosó і Electromagnetisme · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Bosó і Energia · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Bosó і Espín · Veure més »
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Nou!!: Bosó і Espectre radioelèctric · Veure més »
Estadística de Bose-Einstein
En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Bosó і Estadística de Bose-Einstein · Veure més »
Estadística de Fermi-Dirac
'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Bosó і Estadística de Fermi-Dirac · Veure més »
Estat fonamental
saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.
Nou!!: Bosó і Estat fonamental · Veure més »
Estat quàntic
Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.
Nou!!: Bosó і Estat quàntic · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Bosó і Física de partícules · Veure més »
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Nou!!: Bosó і Fermió · Veure més »
Fonó
Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.
Nou!!: Bosó і Fonó · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Bosó і Força electromagnètica · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Bosó і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Bosó і Força nuclear forta · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Bosó і Forces fonamentals · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Bosó і Fotó · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Bosó і Freqüència · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Bosó і Ginebra · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Bosó і Gluó · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Bosó і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Bosó і Gravitó · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Bosó і Hamburg · Veure més »
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix. Lheli 4 (4He o He-4) és un isòtop d'heli no radioactiu i lleuger.
Nou!!: Bosó і Heli 4 · Veure més »
Helicitat (física de partícules)
En física de partícules, l'helicitat és una magnitud física associada a l'espín que s'obté projectant aquesta magnitud vectorial sobre la direcció del moment lineal.
Nou!!: Bosó і Helicitat (física de partícules) · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Bosó і Interacció electrofeble · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Bosó і Leptó · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Bosó і Llum · Veure més »
Longitud de Planck
La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.
Nou!!: Bosó і Longitud de Planck · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Bosó і Massa · Veure més »
Massa en repòs
'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.
Nou!!: Bosó і Massa en repòs · Veure més »
Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
El mecanisme de Brout-Englert-Higgs, ideat per Peter Higgs, és el model més simple de teoria de gauge amb ruptura espontània de la simetria.
Nou!!: Bosó і Mecanisme de Brout-Englert-Higgs · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Bosó і Mecànica quàntica · Veure més »
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Nou!!: Bosó і Mesó · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Bosó і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Bosó і Moment angular · Veure més »
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Nou!!: Bosó і Murray Gell-Mann · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Bosó і Neutrí · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Bosó і Neutró · Veure més »
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Nou!!: Bosó і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Bosó і Partícula elemental · Veure més »
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Nou!!: Bosó і Partícula virtual · Veure més »
Peter Higgs
Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès, conegut per la seva explicació del mecanisme de ruptura de la simetria en la teoria electrofeble en els anys 60, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.
Nou!!: Bosó і Peter Higgs · Veure més »
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Nou!!: Bosó і Premi Nobel de Física · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Bosó і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Bosó і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Bosó і Protó · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Bosó і Quantitat de moviment · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Bosó і Quark · Veure més »
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Nou!!: Bosó і Quark t · Veure més »
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Nou!!: Bosó і Quàntum · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Bosó і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Bosó і Radiació gamma · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Bosó і Radiació X · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Bosó і Relativitat general · Veure més »
Satyendra Nath Bose
fou un físic indi especialitzat en física matemàtica.
Nou!!: Bosó і Satyendra Nath Bose · Veure més »
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Bosó і Sheldon Lee Glashow · Veure més »
Simetria CPT
La simetria CPT és un principi fonamental d'invariància o simetria de les lleis físiques que estableix que sota transformacions simultànies que involucrin la inversió de la càrrega elèctrica (de fet, la inversió de tots els nombres quàntics additius de la partícula), la paritat i el sentit del temps, les equacions d'evolució temporal d'un procés físic i les d'un procés anàleg en què.
Nou!!: Bosó і Simetria CPT · Veure més »
Simon van der Meer
Simon van der Meer (La Haia, Països Baixos 1925 - Ginebra, Suïssa 2011) és un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Nou!!: Bosó і Simon van der Meer · Veure més »
Sistema
Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes.
Nou!!: Bosó і Sistema · Veure més »
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Bosó і Steven Weinberg · Veure més »
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Nou!!: Bosó і Supersimetria · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Bosó і Temperatura · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Bosó і Teoria de gauge · Veure més »
Trencament espontani de simetria
Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.
Nou!!: Bosó і Trencament espontani de simetria · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Bosó і Ultraviolat · Veure més »
Valor d'expectació del buit
En teoria quàntica de camps, el valor d'expectació del buit (sovint també anomenat VEV, valor esperat del buit, o condensat) d'un operador donat és el seu valor mitjà esperat al buit. El valor d'expectació del buit d'un operador O és denotat normalment com a \langle O\rangle.
Nou!!: Bosó і Valor d'expectació del buit · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Bosó і Velocitat de la llum · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Bosó і 1924 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Bosó і 1925 · Veure més »
