Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Ab Urbe Condita, Alier (Loira), Apenins, Aquitània, Aulercs, Ètnia, Batalla de Mutina, Batalla de Noreia, Batalla del Trèbia (218 aC), Baviera, Bòrn, Bohèmia, Boiorix (cabdill boi), Bolonya, Bordeus, Carnuts, Celtes, Cenòmans, Cimbres, Colònia romana, Dacis, Danubi, Dictador romà, Escordiscs, Etrúria, Etruscs, Gai Sulpici Pètic, Gàl·lia, Gàl·lia Cèltica, Gàl·lia Cisalpina, Gergòvia, Germània (regió), Germànics, Gesats, Grec antic, Guerra de les Gàl·lies, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hedus, Helvecis, Imperi Cartaginès, Juli Cèsar, Jutlàndia, La Tèsta, Laci (antic), Landes, Lígurs, Língons, Luci Corneli Mèrula (cònsol 193 aC), Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC), ..., Mar Bàltica, Marcomans, Marne, Mòdena, Melpum, Nòrica, Pannònia, Piacenza, Plini el Vell, Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC), Rímini, Rin, Riu Po, Saona, Sènons, Segona Guerra Púnica, Sena, Telamon, Teutons, Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC), Titus Livi, Umbres, Vadimonis, Vall del Loira, Via Emília, 113 aC, 114 aC, 183 aC, 187 aC, 191 aC, 194 aC, 200 aC, 216 aC, 218 aC, 225 aC, 283 aC, 358 aC, 396 aC. Ampliar l'índex (38 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Bois (poble celta) і Ab Urbe Condita · Veure més »
Alier (Loira)
L'Alier (Alèir en occità, Allier en francès) és un riu francès del centre de França, un afluent major del Loira.
Nou!!: Bois (poble celta) і Alier (Loira) · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Bois (poble celta) і Apenins · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Bois (poble celta) і Aquitània · Veure més »
Aulercs
Els aulercs (en llatí: Aulerci) van ser, sembla, un nom genèric que incloïa un conjunt de tribus de gals.
Nou!!: Bois (poble celta) і Aulercs · Veure més »
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Nou!!: Bois (poble celta) і Ètnia · Veure més »
Batalla de Mutina
La Batalla de Mutina es va lliurar l'any 193 aC, prop de la ciutat de Mutina, entre la República Romana i la tribu dels bois.
Nou!!: Bois (poble celta) і Batalla de Mutina · Veure més »
Batalla de Noreia
La batalla de Noreia (o batalla de Nòrica) del 112 aC va ser l'enfrontament amb el qual va començar la Guerra Cimbria entre la república Romana i les tribus protogermàniques migratòries, cimbres i teutons.
Nou!!: Bois (poble celta) і Batalla de Noreia · Veure més »
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Nou!!: Bois (poble celta) і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Bois (poble celta) і Baviera · Veure més »
Bòrn
Sant Eutròpi de Bòrn (en francès Saint-Eutrope-de-Born) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bois (poble celta) і Bòrn · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Bois (poble celta) і Bohèmia · Veure més »
Boiorix (cabdill boi)
Boiorix va ser un cabdill del poble celta dels bois.
Nou!!: Bois (poble celta) і Boiorix (cabdill boi) · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Bois (poble celta) і Bolonya · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Bois (poble celta) і Bordeus · Veure més »
Carnuts
Els carnuts (llatí Carnutes) foren un poble de la Gàl·lia.
Nou!!: Bois (poble celta) і Carnuts · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Bois (poble celta) і Celtes · Veure més »
Cenòmans
Els cenòmans (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica.
Nou!!: Bois (poble celta) і Cenòmans · Veure més »
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Nou!!: Bois (poble celta) і Cimbres · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Bois (poble celta) і Colònia romana · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Bois (poble celta) і Dacis · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Bois (poble celta) і Danubi · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Bois (poble celta) і Dictador romà · Veure més »
Escordiscs
Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.
Nou!!: Bois (poble celta) і Escordiscs · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Bois (poble celta) і Etrúria · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Bois (poble celta) і Etruscs · Veure més »
Gai Sulpici Pètic
Gai Sulpici Pètic (en Caius Sulpicius Peticus) va ser un distingit patrici romà del temps de les lleis Licínies, que va ocupar algunes magistratures.
Nou!!: Bois (poble celta) і Gai Sulpici Pètic · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Bois (poble celta) і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Cèltica
a.n.e. La Gàl·lia Cèltica (en llatí: Gallia Celtica) era una de les tres principals regions de la Gàl·lia, d'acord amb la història de Juli Cèsar en el seu llibre ''De Bello Gallico'' (58-51 / 50 a.n.e.). La Gàl·lia Cèltica estava habitada pels celtes, anomenats gals pels romans.
Nou!!: Bois (poble celta) і Gàl·lia Cèltica · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Bois (poble celta) і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gergòvia
Gergòvia (en llatí Gergovia) era una ciutat dels arverns, esmentada principalment per Juli Cèsar que la va ocupar i la va incorporar als dominis dels seus aliats hedus després de la guerra helvètica.
Nou!!: Bois (poble celta) і Gergòvia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Bois (poble celta) і Germània (regió) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Bois (poble celta) і Germànics · Veure més »
Gesats
Els gesats (Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Bois (poble celta) і Gesats · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Bois (poble celta) і Grec antic · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Bois (poble celta) і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Nou!!: Bois (poble celta) і Hamílcar Barca · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Bois (poble celta) і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Nou!!: Bois (poble celta) і Hedus · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Bois (poble celta) і Helvecis · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Bois (poble celta) і Imperi Cartaginès · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Bois (poble celta) і Juli Cèsar · Veure més »
Jutlàndia
Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).
Nou!!: Bois (poble celta) і Jutlàndia · Veure més »
La Tèsta
La Tèsta de Buc (nom occità: o) (en francès La Teste-de-Buch) és un comú francès al departament de la Gironda (regió de Nova Aquitània).
Nou!!: Bois (poble celta) і La Tèsta · Veure més »
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Nou!!: Bois (poble celta) і Laci (antic) · Veure més »
Landes
Les Landes (Lanas en occità) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Bois (poble celta) і Landes · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Bois (poble celta) і Lígurs · Veure més »
Língons
Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Bois (poble celta) і Língons · Veure més »
Luci Corneli Mèrula (cònsol 193 aC)
Luci Corneli Mèrula (en Lucius Cornelius L. f. Merula) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Bois (poble celta) і Luci Corneli Mèrula (cònsol 193 aC) · Veure més »
Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC)
Luci Postumi Albí (Lucius Postumius A. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà, fill d'Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC).
Nou!!: Bois (poble celta) і Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC) · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Bois (poble celta) і Mar Bàltica · Veure més »
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Nou!!: Bois (poble celta) і Marcomans · Veure més »
Marne
El Marne és un departament de França al nord-est del país, que forma part de la regió del Gran Est.
Nou!!: Bois (poble celta) і Marne · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Bois (poble celta) і Mòdena · Veure més »
Melpum
Melpum va ser una ciutat etrusca de la Gàl·lia Cisalpina de la que l'única menció que es conserva és la que fa Corneli Nepot i diu que va ser una ciutat conquerida pels ínsubres, bois i sènons l'any 396 aC, el mateix dia que el dictador romà Marc Furi Camil va conquerir Veïs.
Nou!!: Bois (poble celta) і Melpum · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Bois (poble celta) і Nòrica · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Bois (poble celta) і Pannònia · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Bois (poble celta) і Piacenza · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Bois (poble celta) і Plini el Vell · Veure més »
Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Bois (poble celta) і Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC) · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Bois (poble celta) і Rímini · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Bois (poble celta) і Rin · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Bois (poble celta) і Riu Po · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Bois (poble celta) і Saona · Veure més »
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Bois (poble celta) і Sènons · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Bois (poble celta) і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Nou!!: Bois (poble celta) і Sena · Veure més »
Telamon
Telamon (en llatí Telamon, en grec antic Τελαμών) va ser una ciutat d'Etrúria que deriva el seu nom de l'heroi mitològic Telamó, que acompanyava als argonautes en el seu viatge, segons explica Diodor de Sicília.
Nou!!: Bois (poble celta) і Telamon · Veure més »
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Nou!!: Bois (poble celta) і Teutons · Veure més »
Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC)
Tiberi Semproni Llong (en llatí Tiberius Sempronius Ti. F. C. N. Longus) va ser un magistrat romà del segles II i II aC.
Nou!!: Bois (poble celta) і Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC) · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Bois (poble celta) і Titus Livi · Veure més »
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Nou!!: Bois (poble celta) і Umbres · Veure més »
Vadimonis
El llac Vadimonis (Lacus Vadimonis) és un petit llac d'Etrúria, que avui es diu llac de Bassano (Laghetto di Bassano), entre els turons Ciminis i el Tíber, del qual Plini el Jove diu que antigament havia tingut diverses illes flotants (terra que es mou amb els vents o corrents) i que fou teatre de dues batalles.
Nou!!: Bois (poble celta) і Vadimonis · Veure més »
Vall del Loira
La vall del Loira (Vallée de la Loire en francès), coneguda també com el jardí de França, és un territori reconegut per la qualitat del seu patrimoni artístic i arquitectònic.
Nou!!: Bois (poble celta) і Vall del Loira · Veure més »
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Nou!!: Bois (poble celta) і Via Emília · Veure més »
113 aC
Sense descripció.
Nou!!: Bois (poble celta) і 113 aC · Veure més »
114 aC
Sense descripció.
Nou!!: Bois (poble celta) і 114 aC · Veure més »
183 aC
El 183 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Bois (poble celta) і 183 aC · Veure més »
187 aC
El 187 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Bois (poble celta) і 187 aC · Veure més »
191 aC
El 191 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Bois (poble celta) і 191 aC · Veure més »
194 aC
El 194 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Bois (poble celta) і 194 aC · Veure més »
200 aC
El 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Bois (poble celta) і 200 aC · Veure més »
216 aC
Sense descripció.
Nou!!: Bois (poble celta) і 216 aC · Veure més »
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Bois (poble celta) і 218 aC · Veure més »
225 aC
Sense descripció.
Nou!!: Bois (poble celta) і 225 aC · Veure més »
283 aC
Sense descripció.
Nou!!: Bois (poble celta) і 283 aC · Veure més »
358 aC
El 358 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Bois (poble celta) і 358 aC · Veure més »
396 aC
El 396 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Bois (poble celta) і 396 aC · Veure més »
