Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bohemond VII d'Antioquia

Índex Bohemond VII d'Antioquia

Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal príncep d'Antioquia des del 1275 fins a la seva mort.

37 les relacions: Acre (Israel), Amalric I de Jerusalem, Armènia Menor, Batlle (antic règim), Batrun, Biblos, Bohemond III d'Antioquia, Bohemond IV d'Antioquia, Bohemond V d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Carles I d'Anjou, Castell de Montfort (Israel), Comtat de Trípoli, Embriaco, Enfeh, Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, Guillem de Beaujeu, Hethum I, Hug III de Xipre, Isabel de Jerusalem, Latakia, Lleó I d'Armènia, Lleó IV d'Armènia, Llista de grans mestres templers, Lucia d'Antioquia-Poitiers, Nicolas Lorgue, Orde del Temple, Orgullosa de Harenc, Plasència del Gibelet, Principat d'Antioquia, Qalàwun, República de Gènova, República de Venècia, Sibil·la d'Armènia, Sidó, Soldanat Mameluc, Tartous.

Acre (Israel)

Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Acre (Israel) · Veure més »

Amalric I de Jerusalem

Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Amalric I de Jerusalem · Veure més »

Armènia Menor

Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Armènia Menor · Veure més »

Batlle (antic règim)

Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Batlle (antic règim) · Veure més »

Batrun

Nostre Senyora de la Mar Carrer a Batrun Batrun (francès Batroun, també apareix com Bathrun, antigament en grec: Βοτρύς.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Batrun · Veure més »

Biblos

Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Biblos · Veure més »

Bohemond III d'Antioquia

Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »

Bohemond IV d'Antioquia

Bohemond IV d'Antioquia, o Bohemond IV de Poitiers dit «el Borni», nascut l'any 1172, mort l'any 1233, comte de Trípoli (1189-1233) i príncep d'Antioquia (1201-1216 i 1219-1233), fill de Bohemond III d'Antioquia i d'Orgullosa de Harenc.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Bohemond IV d'Antioquia · Veure més »

Bohemond V d'Antioquia

Bohemond V d'Antioquía i II de Trípoli  (1199 - 1252) va ser el governant del principat de Antioquía, un estat croat, des del 1233 fins a la seva mort.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Bohemond V d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Carles I d'Anjou · Veure més »

Castell de Montfort (Israel)

El Castell de Montfort (en àrab: Qal'at al-Qurain o Qal'at al-Qarn, que vol dir «Castell de la Banya Petita» o «Castell de la Banya») és un castell construït pels croats, situat en l'Alta Galilea, a Israel, a uns 16 km al sud de la frontera amb el Líban.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Castell de Montfort (Israel) · Veure més »

Comtat de Trípoli

El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Comtat de Trípoli · Veure més »

Embriaco

Els Embriaco van ser una família important del Regne de Jerusalem.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Embriaco · Veure més »

Enfeh

Vista general Enfeh o Nefin és una ciutat del Líban, pertanyent al districte nord.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Enfeh · Veure més »

Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem

Llista dels Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Guillem de Beaujeu

Guillaume de Beaujeu, també anomenat Guillem de Beaujeu, va ser el vint-i-unè Gran Mestre de l'Orde del Temple des de (1273-1291).

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Guillem de Beaujeu · Veure més »

Hethum I

Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Hethum I · Veure més »

Hug III de Xipre

Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Hug III de Xipre · Veure més »

Isabel de Jerusalem

Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Isabel de Jerusalem · Veure més »

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Latakia · Veure més »

Lleó I d'Armènia

Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Lleó I d'Armènia · Veure més »

Lleó IV d'Armènia

Lleó IV o Levond IV (armeni: Լեիոն Գ) (1289-1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Toros III, i va succeir al seu oncle Hethum II quan va abdicar el 1301.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Lleó IV d'Armènia · Veure més »

Llista de grans mestres templers

Els grans mestres de l'Orde del Temple van ser.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Llista de grans mestres templers · Veure més »

Lucia d'Antioquia-Poitiers

Llúcia d'Antioquia o Llúcia de Poitiers (també Llúcia de Trípoli), morta l'any 1299, comtessa de Tripoli (1287-1288) i princesa titular d'Antioquia, filla de Bohemond VI d'Antioquia i de Sibil·la d'Armènia.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Lucia d'Antioquia-Poitiers · Veure més »

Nicolas Lorgue

Nicolas Lorgue (mort el 1284) fou Mestre de l'Hospital entre 1277 i l'any de la seva mort.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Nicolas Lorgue · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Orde del Temple · Veure més »

Orgullosa de Harenc

Orgullosa de Harenc (morta al voltant de 1175), va ser  princesa de Antioquía.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Orgullosa de Harenc · Veure més »

Plasència del Gibelet

Plasència del Gibelet, morta l'any 1217, fou princesa d'Antioquia, filla d'Hug III Embriac, senyor del Gibelet i de Estevaneta de Milly.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Plasència del Gibelet · Veure més »

Principat d'Antioquia

El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Principat d'Antioquia · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Qalàwun · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і República de Gènova · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і República de Venècia · Veure més »

Sibil·la d'Armènia

Sibil·la d'Armènia, comtessa de Tripoli i princesa titular d'Antioquia, morta l'any 1290, fou la filla de Hethum I de Barberon i d'Isabel d'Armènia.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Sibil·la d'Armènia · Veure més »

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Sidó · Veure més »

Soldanat Mameluc

El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Soldanat Mameluc · Veure més »

Tartous

Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.

Nou!!: Bohemond VII d'Antioquia і Tartous · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bohemond IV de Trípoli, Bohemond VII de Trípoli.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »